Em sento fatal..

[Trastu]

No hi ha paraules...

[ritapetita]

teniu raó........no hi ha paraules.........

[Aqualata]

Jo es que moltes vegades ni miro les noticies perque em faig un farts de plorar................

[jochechita]

ENS EM DE SENTIR AFORTUNATS DE LA VIDA QUE ENS HA TOCAT VIURE I DE LA VIDA QUE PODEM DONAR ALS NOSTRES FILLS.
ENCARA ENS QUEIXEM QUAN DIEM: QUINA MANDRA HAVER DE FER EL SOPAR, PUNYETES!!! TENIM LA NEVERA PLENA I NO SABEM QUE SOPAR, ENS QUEIXEM DE QUE EM DE PLANXAR...PENSEU QUE HI HA GENT VESTEIX AMB PLASTICS PERQUE NO TE ROBA AMB QUE VESTIR-SE, JO AVUI DESPRÉS DE NETEJAR LA CASA ESTAVA CANSADA I FINS EL MONYO, QUINA FEINA DONA AQUESTA CASA DEIA, PERO ARA PENSO, TINC CASA, PUC DORMIR CALENTA EN EL MEU LLIT I TIC UNA PORTA PER TANCAR...

CADA DIA DEL MÓN EM BARALLO AMB EL MEU FILL PERQUE MENJI TOT EL QUE HI HA AL PLAT, SEMPRE LI DIC QUE HI HAN MOLTS NENS EN AQUEST MÓN QUE PASSEN MOLTA GANA I QUE LA MAMA NO LLENÇA EL DINAR A LA BROSSA, ELL ES PETIT I NO ENTEN LA MAGNITUD D´AQUEST PROBLEMA I AQUESTA DESGRACIA.

JO COM A MARE, EM POSO EN EL LLOC D´AQUESTES MARES DESESPERADES PER LA MISERIA I NOMÉS DE PENSAR QUE EL MEU FILL POT MORIR DE GANA, S´HEM POSA UN NUS AL COLL, PERQUE PERDRE UN PARE O UNA MARE TÉ NOM, ET QUEDES ORFE, PERDRE UN MARIT TAMBÉ, ETS VIDUA, PERÒ IMAGINEU COM A DE SER PERDRE UN FILL QUE NO LI HAN POGUT TROVAR NOM.

AQUESTES DESGRACIES SÓN DIA A RERA DIA , I NOSALTRES HO VEIEM COM A ESPECTADORSMENTRES DINEM I DIEM: POBRE GENT, PERÒ PENSO QUE HI HA ORGANISMES QUE HAURIEN DE PRENDRE MESURES.

SON PERSONES I ARRIVEN PITJORS QUE ANIMALS.

ES LAMENTABLE.

[jochechita]

ENS EM DE SENTIR AFORTUNATS DE LA VIDA QUE ENS HA TOCAT VIURE I DE LA VIDA QUE PODEM DONAR ALS NOSTRES FILLS.
ENCARA ENS QUEIXEM QUAN DIEM: QUINA MANDRA HAVER DE FER EL SOPAR, PUNYETES!!! TENIM LA NEVERA PLENA I NO SABEM QUE SOPAR, ENS QUEIXEM DE QUE EM DE PLANXAR...PENSEU QUE HI HA GENT VESTEIX AMB PLASTICS PERQUE NO TE ROBA AMB QUE VESTIR-SE, JO AVUI DESPRÉS DE NETEJAR LA CASA ESTAVA CANSADA I FINS EL MONYO, QUINA FEINA DONA AQUESTA CASA DEIA, PERO ARA PENSO, TINC CASA, PUC DORMIR CALENTA EN EL MEU LLIT I TIC UNA PORTA PER TANCAR...

CADA DIA DEL MÓN EM BARALLO AMB EL MEU FILL PERQUE MENJI TOT EL QUE HI HA AL PLAT, SEMPRE LI DIC QUE HI HAN MOLTS NENS EN AQUEST MÓN QUE PASSEN MOLTA GANA I QUE LA MAMA NO LLENÇA EL DINAR A LA BROSSA, ELL ES PETIT I NO ENTEN LA MAGNITUD D´AQUEST PROBLEMA I AQUESTA DESGRACIA.

JO COM A MARE, EM POSO EN EL LLOC D´AQUESTES MARES DESESPERADES PER LA MISERIA I NOMÉS DE PENSAR QUE EL MEU FILL POT MORIR DE GANA, S´HEM POSA UN NUS AL COLL, PERQUE PERDRE UN PARE O UNA MARE TÉ NOM, ET QUEDES ORFE, PERDRE UN MARIT TAMBÉ, ETS VIDUA, PERÒ IMAGINEU COM A DE SER PERDRE UN FILL QUE NO LI HAN POGUT TROVAR NOM.

AQUESTES DESGRACIES SÓN DIA A RERA DIA , I NOSALTRES HO VEIEM COM A ESPECTADORSMENTRES DINEM I DIEM: POBRE GENT, PERÒ PENSO QUE HI HA ORGANISMES QUE HAURIEN DE PRENDRE MESURES.

SON PERSONES I ARRIVEN PITJORS QUE ANIMALS.

ES LAMENTABLE.

[MamadeEmma]

Jo també ho vaig veure ahir al diari...quina mirada tenia aquell nen...es molt injust que uns tinguin tant i uns altres no en tinguin res...tots hauriem de tenir lo basic per viure...