2 legrats en 4 mesos

[xiripu]

hola a totes!
Us escric pq aquesta setmana he hagut d passar altra vegada per la mala experiència del legrat per 2 vegada en 4 mesos. A més aquest cop tot i q estava de menys setmanes (ara de 6 i l'altra vegada de 12) ha estat potser més dur i tot pq en portava dos, tenia bessonets.
Penso q no és just, tinc por de no poder-ne tenir, d q no vagi mai bé i, el q més tinc, és por, molta por!
Aquest 2 embaras ja en tenia molta de por, la veritat és q estava més escèptica i distant, no em volia fer a la idea per si de cas.
Ara penso q si algun dia em torno a quedar tindré tanta por que no ho podré disfrutar.
Li he dit al metge si ens pot fer alguna prova però diu q fins el 3r no fan res. Q hem tingut molt mala sort però q no vol dir q a la 3a begada torni a passar...
Bé, doncs res, només us ho volia explicar, és una manera de treure-ho i d'anar-se fent-se a la idea.
Gràcies
Xiripú

[SIP]

Em sap molt de greu, nina. Aquestes pors q tens són el més normal del món, jo he tingut 1 avort (avui fa 1 mes) i tb tinc totes les pors del món, por de no poder-mi quedar més, por de predre'l una altra vegada...... però sé q el q hagi de ser serà i no té xq passar-nos més, un dia o altre serem mares, això segur!
Molts ànims reina i si necessites desafogar-te, ja ho saps.

ptons

[lalama]

hola guapa, por mucho que te digamos, es algo que por desgracia tenéis que pasar, pero chiqui, mucho mucho ánimo, al menos tienes una parte ganada y es que sabes que podéis quedaros embarazados, el primer paso ya lo tienes, y como te dice el médico y si te lo dice el profesional por algo será no??? no signifca que tenga que volverte a pasar, así que ahora a relajaros, y cuando estéis preparados de nuevo al ataque y verás y confía en ello, como la próxima todo va estupendamente. mira mi madre tuvo dos abortos, y luego nos tuvo a mi hermana y a mí y sin ningún problema. Así que arriba ese ánimo guapísima!

[Oscmar]

Hola noies,

Xiripu, la meva cap també va patir dos avortaments, ara està embarassada per tercera vegada i tot va molt i molt bé, així que ànims, no us doneu per vensudes.

[a_fer]

Ja sé que les desgràcies alienes no s'haurien de comparar, però de vegades va bé veure que a altra gent també li ha passat..

No és el meu cas (de moment!) però tinc una amiga que la seva mare va patir tres avortaments. En aquella època (cal dir-ho) li van dir que no ho provés més, que no podria tenir fills. I mira, va venir la meva amiga, després la seva germana i després els seus germans bessons! Són 4!

Així que no t'enfonsis, lluita, i potser va bé!

[Castanyeta]

Xiripu, noia, qina merda!
Jo malauradament en un any he passat per dos embarassos que s'han estruncat als tres mesos, el perimer per avortament i el segon per interrupció per problemes de la criatura.
No saps com entenc la teva por. Jo estic cagada, d'un abanda, i de l'altra molt emprenyada amb la vida per això que dius: ho vull tornar a intentar, clar, però si m'hi quedo sé que no ho disfrutaré, que em passaré com a mínim tota la primera metitat l'embaràs patint, quan se suposa que ha de ser dels moments més macos de la vida, que s'ha de disfrutar minut a minut.
No sé si vas a metges privats o per mútua o si vas per la pública, ni quina edat tens. Ho dic pq tot això influeix en el fet que et facin més o menys cas quan demanes que t'examinin per saber què ha passat i si es pot repetir o no...
De totes maneres, entre que et donen hora, et programen les proves, te les fan, et donen els resultats, etc., l'espera s'allarga mesos, i això també es fa molt llarg i costa de suportar.
Només puc desitjar-te molts ànims, noia! Una abraçada.

[xiripu]

gràcies a totes pels ànims, la veritat és q en moments com aquest s'agraeixen.
Castanyeta, gràcies a tu també i molts ànims per tu. Tinc 29 anys i vaig per mútua, a la Quirón de Barcelona. M'agrada com m'han atès, no en tinc queixa, però és el q deia, em fa ràbia haver d passar per un suposat 3 avortament pq em comencin a fer les proves.
De totes maneres hem d ser fortes (encara més!) i tirar endavant.
Petonets
Xiripú

[creueta]

xiripu, quina bona merda! el desgast emocional que suposen els avortaments és terrible... però el cert és que queda totalment compensat quan finalment tens un embaràs que va bé, que progressa, i oblides les pors mica en mica, tornes a confiar que les coses bones TAMBÉ et poden passar a tu, i ho vius amb molta intensitat perquè penses que realment és UN REGAL del cel, viure un embaràs sa i portar-lo a terme!

la incertesa de desconèixer si tot anirà bé, si t'hi podràs tornar a quedar, etc. és terrible! i només el temps et confirmarà que podràs i que ho disfrutaràs com mai... així que molta paciència i molta sort!! espero que aviat ens donis bones notícies!!!

[Dofí]

Hola, Xiripu

T'entenc perfectament. Jo vaig tenir un avortament molt precoç ara farà un any, però no vaig necessitar legrat, i després un altre d'alguna setmana més (8) pel qual sí me'l van fer. Ara tornem a estar embarassats, ja estem de 13 setmanes, i just ahir vam anar a fer la eco, tot està bé, i anem cremant etapes.

En fi, que hem de tenir paciència i esperança que aquest cop serà el definitiu. Com dius, a partir dels 3 avortaments seguits s'ho comencen a mirar més. Pensa que jo tinc 39 anys, així que també tinc més risc, però estic il·lusionada i conec històries d'altres mares que han tingut avortaments i després han pogut tenir fills, així que penso que era el que havia de ser, que no venien bé, i que ara sí que tindrà bon fi.

Molts ànims i endavant!

[Ayrs]

Em sap molt greu, et desitjo que aviat aconsegueixis un altre cigronet i tot vagi molt i molt bé.