No sé pas què ens passa!!!
No sé pas què ens passa!!!
Hola noies!! Necessito explicar-vos què m'està passant des que ha nascut el nostre fill... No sé pas si és el lloc correcte però no sabia a on posar-ho.
L'embaràsva anar prou bé tot i que per culpa de les hormones gastava bastanta mala llet i això feia que tinguéssim uns quants piques amb la parella. Però vaig pensar que passarien un cop hagués nascut el petit.
Però no ha estat així... portem molts mesos que no ens en sortim i no sé cap a on tirar! Me l'estimo moltíssim però estem dia si, dia també enfadats! A més a més, és músic i ja us imaginareu que l'estiu és una època molt bona per ell, però per mi no tant...
Estic com més a la defensiva i molt més desconfiada! Sé que discutir-nos no ens fa cap bé, ni amb ell, ni al nen, ni a mi. Estic bastant saturada i una mica agoviada també perquè el dia 1de setembre em reincorporo a treballar i estic més susceptible! Ai! No sé que coi ens passa... ell ho veu blanc i jo negre! és que no coincidim en res, ostres!!!
Què farieu?? A veure si hi ha algú que s'ha pogut sentir com jo i em pot ajudar!
Ho sento pel rotllo que us he fotut però necessitava explicar-ho algú i desfogar-me una mica! Gràcies noies!
Petonetsss
L'embaràsva anar prou bé tot i que per culpa de les hormones gastava bastanta mala llet i això feia que tinguéssim uns quants piques amb la parella. Però vaig pensar que passarien un cop hagués nascut el petit.
Però no ha estat així... portem molts mesos que no ens en sortim i no sé cap a on tirar! Me l'estimo moltíssim però estem dia si, dia també enfadats! A més a més, és músic i ja us imaginareu que l'estiu és una època molt bona per ell, però per mi no tant...
Estic com més a la defensiva i molt més desconfiada! Sé que discutir-nos no ens fa cap bé, ni amb ell, ni al nen, ni a mi. Estic bastant saturada i una mica agoviada també perquè el dia 1de setembre em reincorporo a treballar i estic més susceptible! Ai! No sé que coi ens passa... ell ho veu blanc i jo negre! és que no coincidim en res, ostres!!!
Què farieu?? A veure si hi ha algú que s'ha pogut sentir com jo i em pot ajudar!
Ho sento pel rotllo que us he fotut però necessitava explicar-ho algú i desfogar-me una mica! Gràcies noies!
Petonetsss
<a><img src="http://b1.lilypie.com/Vvw2p1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0"></a>
Hola Ter!
Mira, llegint el teu missatge m'he vist reflexada en varies coses. En primer lloc amb el tema del mal humor que gastava durant l'embaraç i a vegades inclus ara. De tantes hormones remogudes, al final em trobo a vegades desorientada.
Ara la cosa entre el meu marit i jo ja va millor, però els primers dies d'estar a casa amb el petitó van ser bastant agobiants- La situació era nova, estavem tots dos molt a l'espectativa, suposo que amb por. I jo, que era la que havia parit, m'havia de recuperar d'una cessarea i em sentia molt incompresa. Estar clar que els homes no senten el mateix que nosatres, tan quan duem els petitons dins com quan ja han sortir. Les emocions no son exactament les mateixes i ells això no ho entenen.
Varem tenir moles roces i com tu be dius jo ho veia blanc i ell negre i viceversa. Ens va costar molt i a mi a vegades també en costa. Sembla que estiguem en mons diferents o a nivells diferents de la parella.
La vida ens ha canviat igual que a tu i no crec que sigui facil adaptar-se a la nova situació, ni com a pares ni sobretot com a parella. La nova situació agobia i molt. Hi ha moments que ho engegaries tot a pastar fang però tens al costat uns ullets que et miren amb un no se què que…aixxx…Suposo que ja m’entens.
Jo crec que és una fase que esteu passant i coincideix a sobre amb “mala epoca” per tots 2 si dius que per ell es l’època de més feina.
Jo a finals de setembre tb em reincorporo a la feina i ja començo a estar mosca, així que...t’entenc!!
Perquè un cop passat l’agost, iniciat setembre, no marxeu els 2 encara que sigui un cap de setmana, sense nen. Per estar els 2 sols, com a parella, per parlar tranquilament, sense tenir que estar pendent que es l’hora de menjar del crio, que si allò, que si això...La parella tb necssita oxigenar-se de tant en tant!!
No se, és complicat. Perdona per la parrafada ehhh!! Jeje Que quan m’hi poso...ejem!
En fin, que no ets tu sola a qui passa això ni l’unica que se sent així!És una etapa més a superar i més si encara hi ha amor entre els 2. Que és lo básic.
Una abraçada!
Mira, llegint el teu missatge m'he vist reflexada en varies coses. En primer lloc amb el tema del mal humor que gastava durant l'embaraç i a vegades inclus ara. De tantes hormones remogudes, al final em trobo a vegades desorientada.
Ara la cosa entre el meu marit i jo ja va millor, però els primers dies d'estar a casa amb el petitó van ser bastant agobiants- La situació era nova, estavem tots dos molt a l'espectativa, suposo que amb por. I jo, que era la que havia parit, m'havia de recuperar d'una cessarea i em sentia molt incompresa. Estar clar que els homes no senten el mateix que nosatres, tan quan duem els petitons dins com quan ja han sortir. Les emocions no son exactament les mateixes i ells això no ho entenen.
Varem tenir moles roces i com tu be dius jo ho veia blanc i ell negre i viceversa. Ens va costar molt i a mi a vegades també en costa. Sembla que estiguem en mons diferents o a nivells diferents de la parella.
La vida ens ha canviat igual que a tu i no crec que sigui facil adaptar-se a la nova situació, ni com a pares ni sobretot com a parella. La nova situació agobia i molt. Hi ha moments que ho engegaries tot a pastar fang però tens al costat uns ullets que et miren amb un no se què que…aixxx…Suposo que ja m’entens.
Jo crec que és una fase que esteu passant i coincideix a sobre amb “mala epoca” per tots 2 si dius que per ell es l’època de més feina.
Jo a finals de setembre tb em reincorporo a la feina i ja començo a estar mosca, així que...t’entenc!!
Perquè un cop passat l’agost, iniciat setembre, no marxeu els 2 encara que sigui un cap de setmana, sense nen. Per estar els 2 sols, com a parella, per parlar tranquilament, sense tenir que estar pendent que es l’hora de menjar del crio, que si allò, que si això...La parella tb necssita oxigenar-se de tant en tant!!
No se, és complicat. Perdona per la parrafada ehhh!! Jeje Que quan m’hi poso...ejem!
En fin, que no ets tu sola a qui passa això ni l’unica que se sent així!És una etapa més a superar i més si encara hi ha amor entre els 2. Que és lo básic.
Una abraçada!
-
txellchen
- :: dofí
- Entrades: 3903
- Membre des de: dt. nov. 06, 2007 7:02 pm
- Ubicació: Sant Feliu de Llobregat
Mira Ter, jo t'explico una miqueta el que ens ha passat a nosaltres.
Durant l'embaràs tot bé, i al principi de néixer en Marçal, doncs també bé. Però quan van començar els còlics etc, etc, la nostra relació es va anar enmerdant (tampoc va ajudar gaire la seva family, la veritat...
).
Vam passar molts nervis i molt cansament tots dos, i això feia que estiguéssim els 2 molt més susceptibles del normal. Ens barallàvem moltíssim, però la cosa ha anat millorant a mida que ens hem anat entenent millor amb el nen. Recordo dir-li que em costava menys "lidiar" amb el nen que amb ell.
També crec que la tornada a la feina en tot cas pot ajudar a recuperar una miqueta l'espai personal de cadascú, que per mi és molt important. Potser el que ara set fa una montanya després veuràs que et serveix per desconectar una mica d'ell i del nen i quan tornis a casa t'ho agafes tot amb més calma i més ganes.
Ànims noia, que segur que us en sortiu de conya!!!
Durant l'embaràs tot bé, i al principi de néixer en Marçal, doncs també bé. Però quan van començar els còlics etc, etc, la nostra relació es va anar enmerdant (tampoc va ajudar gaire la seva family, la veritat...
).
Vam passar molts nervis i molt cansament tots dos, i això feia que estiguéssim els 2 molt més susceptibles del normal. Ens barallàvem moltíssim, però la cosa ha anat millorant a mida que ens hem anat entenent millor amb el nen. Recordo dir-li que em costava menys "lidiar" amb el nen que amb ell.
També crec que la tornada a la feina en tot cas pot ajudar a recuperar una miqueta l'espai personal de cadascú, que per mi és molt important. Potser el que ara set fa una montanya després veuràs que et serveix per desconectar una mica d'ell i del nen i quan tornis a casa t'ho agafes tot amb més calma i més ganes.
Ànims noia, que segur que us en sortiu de conya!!!
Hola wapes!! La veritat és que llegir les vostres respostes m'han pujat una micona els ànims! Gràcies!!
Estic força confusa i desorientada perquè ell diu que he canviat moltíssim des que em vaig quedar embarassada (cap a dolent, és clar) però no no m'ho noto tant. Durant l'embaràs si perquè estava de molt mala llet però crec que van ajudar les hormones (em van jugar males passades). Però ara des que ha nascut en Guiu, crec que no he canviat tant com diu.
Em trobo força sola, amb molt poques ganes de reincoporar-me a la feina, amb la sensació que m'està passant l'estiu volant i no estic fent res i amés a més, m'he de preparar unes oposicions per mitjans de setembre que les porto fatal perquè he d'estar pel petit!
Sort que en Guiu és un solete! I em fa riure molt! Perquè sinó...
De fet, és el que dieu, noto com si no tingués vida! Vull dir, social. Suposo que quan comenci a treballar, serà diferent però només de pensar-ho em fa sentir mala mare... no us passa a vosaltres?? No se perquè estic tant tova...
A més, molts cops ens discutim per culpa de la seva família i clar, tot se'm fa una muntanya ara mateix...
Espero que la cosa faci un gir perquè no vull que el petit noti que estic així.
Un petonet i gràcies altre cop per ser aquí i escoltar-me!
Estic força confusa i desorientada perquè ell diu que he canviat moltíssim des que em vaig quedar embarassada (cap a dolent, és clar) però no no m'ho noto tant. Durant l'embaràs si perquè estava de molt mala llet però crec que van ajudar les hormones (em van jugar males passades). Però ara des que ha nascut en Guiu, crec que no he canviat tant com diu.
Em trobo força sola, amb molt poques ganes de reincoporar-me a la feina, amb la sensació que m'està passant l'estiu volant i no estic fent res i amés a més, m'he de preparar unes oposicions per mitjans de setembre que les porto fatal perquè he d'estar pel petit!
Sort que en Guiu és un solete! I em fa riure molt! Perquè sinó...
De fet, és el que dieu, noto com si no tingués vida! Vull dir, social. Suposo que quan comenci a treballar, serà diferent però només de pensar-ho em fa sentir mala mare... no us passa a vosaltres?? No se perquè estic tant tova...
A més, molts cops ens discutim per culpa de la seva família i clar, tot se'm fa una muntanya ara mateix...
Espero que la cosa faci un gir perquè no vull que el petit noti que estic així.
Un petonet i gràcies altre cop per ser aquí i escoltar-me!
<a><img src="http://b1.lilypie.com/Vvw2p1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0"></a>
Hola de 9!
Ter, MAI, MAI pensis que ets una male mare per volver una mica de pau, distancia o diga-li el que vulguis. Mira, a mi em passa el mateix. El petit Ismael comença la guarde el 4 de setembre. Jo m'he allargat la baixa suman-t'hi dies de lactancia que els faré seguits i vacances i saps perquè? Per poder estar una mica tranquila a casa, sola...unes horetes....Fa MOLTS MESOS QUE NO ESTIC SOLA!!! I ho necessito, la veritat. Sense home i sense nen. SEmbla dur dir-ho però és així. I mira que t'ho dic i hi han vegades que tinc el peke dormidet i el trobo a faltar!! jeje Tinc ganes que sigui l'hora de despertar-lo per poder estar amb ell. Ja veus!!
A mi el meu home no em diu que he canviat però a vegades tinc la sensació que sí que ho pensa. I...CLAR QUE HEM CAMBIAT. Ni per millor ni per pitjor. Ara som mares i la cosa canvia. Ja no som 2, sino que som 3 i això es dificil d'assumir per la parella.
En el que hi intervingui la familia en plan satèlit ja no et puc ajudar. Es complicat i dificil de donar consell. Així que m'hi abstinc
Potser ens pensavem que seria més fàcil, però resulta que no. Lo més important son els sentiments que tingueu i sobretot la comunicació. Que no es perdi mai. I també estar tranquila/ls pel petitó, pq ho noten tot (mira qui parla, la que es desespera sovint!!). Jo també passo moltes hores a casa. El meu marit treballa durant l'agost, només ha fet 2 setmanetes de vacances al juliol i ja n'hi me'n recordo!! Tambe em sento soles a vegades...I lo de la vida social, ni en parlem!!
(mira, ric per no plorar jeje).
Vinga, ánims que ja voras com és passatger!! I anims amb les opos. I si no pot ser aquest any, serà el seguent, que superwomans no som!! (almenys jo..
)
Ter, MAI, MAI pensis que ets una male mare per volver una mica de pau, distancia o diga-li el que vulguis. Mira, a mi em passa el mateix. El petit Ismael comença la guarde el 4 de setembre. Jo m'he allargat la baixa suman-t'hi dies de lactancia que els faré seguits i vacances i saps perquè? Per poder estar una mica tranquila a casa, sola...unes horetes....Fa MOLTS MESOS QUE NO ESTIC SOLA!!! I ho necessito, la veritat. Sense home i sense nen. SEmbla dur dir-ho però és així. I mira que t'ho dic i hi han vegades que tinc el peke dormidet i el trobo a faltar!! jeje Tinc ganes que sigui l'hora de despertar-lo per poder estar amb ell. Ja veus!!
A mi el meu home no em diu que he canviat però a vegades tinc la sensació que sí que ho pensa. I...CLAR QUE HEM CAMBIAT. Ni per millor ni per pitjor. Ara som mares i la cosa canvia. Ja no som 2, sino que som 3 i això es dificil d'assumir per la parella.
En el que hi intervingui la familia en plan satèlit ja no et puc ajudar. Es complicat i dificil de donar consell. Així que m'hi abstinc
Potser ens pensavem que seria més fàcil, però resulta que no. Lo més important son els sentiments que tingueu i sobretot la comunicació. Que no es perdi mai. I també estar tranquila/ls pel petitó, pq ho noten tot (mira qui parla, la que es desespera sovint!!). Jo també passo moltes hores a casa. El meu marit treballa durant l'agost, només ha fet 2 setmanetes de vacances al juliol i ja n'hi me'n recordo!! Tambe em sento soles a vegades...I lo de la vida social, ni en parlem!!
(mira, ric per no plorar jeje).
Vinga, ánims que ja voras com és passatger!! I anims amb les opos. I si no pot ser aquest any, serà el seguent, que superwomans no som!! (almenys jo..
)
TER GUAPA NO TE PREOCUPES QUE PASARA YA LO VERAS!!
MIRA YO TAMBIEN PASE UN EMBARAZO REGULAR ANIMICAMENTE Y DESPUES MI HIJA RESULTO SER MUYYYYYYYYYYYYYYY LLORONA Y TODO ESO SUMADO FUE DETERIORANDO NUESTRA RELACION COMO PAREJA, QUE SIEMPRE HABIA SIDO DE PERFECTA HARMONIA Y COMPLICIDAD, ME SENTIA MUY SOLA, INCOMPRENDIDA, Y MI MARIDO QUE HASTA ENTONCES HABIA SIDO MI AMIGO Y CONFIDENTE SE HABIA ESFUMADO Y EN SU LUGAR HABIA UN SER EGOISTA QUE NO ME ENTENDIA NI ME APOYABA(SEGURAMENTE YO TAMBIEN PONIA DE MI PARTE Y ESTABA INAGUANTABLE)FUE BASTANTE HORRIBLE!!!!!!!!!!!!!(RECUERDO UNA TREMAENDA PELEA A LAS TANTAS DE LA MADRUGADA POR QUE LA NIÑA LLORABA Y NO NOS PONIAMOS DE ACUERDO.............)
PERO CON EL TIEMPO(6 MESES ES MUY POCO) SOL FUE CRECIENDO Y NOSOTROS ACOPLANDONOS A ELLA Y HACIENDO ESFUERZOS CONSEGUIMOS QUE NUESTRA RELACION FUERA MAS NATURAL, MAS COMO ANTES POCO A POCO CONSTRUYENDO UNA VIDA FAMILIAR SATISFACTORIA PARA LOS DOS QUE REPERCUTIA DIRECTAMENTE EN LA FELICIDAD Y BIEN ESTAR DE NUESTRA HIJA !!!!!!!!!!!!!!!!!!
DE HECHO ESTE VERANO LA PRIMERA SEMANA DE AGOSTO NOS HEMOS IDO SOLOS EL Y YO A MARBELLA Y HA SIDO GENIAL COMO SI FUERAMOS NOVIOS JA JA JA JA Y LO VAMOS HA HACEER CADA AÑO SI PODEMOS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
EN FIN RESUMIENDO: TRANQUILA CON TIEMPO Y PREDISPOSICION POR AMBAS PARTES LO CONSEGUIREIS, LOS HIJOS SON GENIALES PERO AL CONTRARIO DE UNIR LO QUE HACEN ES DESESTABILIZAR UN POCO LA PAREJA PERO TODO PASA Y ACABA SIENDO UN TRIO GENIAL ANIMO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!Y BESOS!!!!!!!!!!!!
MIRA YO TAMBIEN PASE UN EMBARAZO REGULAR ANIMICAMENTE Y DESPUES MI HIJA RESULTO SER MUYYYYYYYYYYYYYYY LLORONA Y TODO ESO SUMADO FUE DETERIORANDO NUESTRA RELACION COMO PAREJA, QUE SIEMPRE HABIA SIDO DE PERFECTA HARMONIA Y COMPLICIDAD, ME SENTIA MUY SOLA, INCOMPRENDIDA, Y MI MARIDO QUE HASTA ENTONCES HABIA SIDO MI AMIGO Y CONFIDENTE SE HABIA ESFUMADO Y EN SU LUGAR HABIA UN SER EGOISTA QUE NO ME ENTENDIA NI ME APOYABA(SEGURAMENTE YO TAMBIEN PONIA DE MI PARTE Y ESTABA INAGUANTABLE)FUE BASTANTE HORRIBLE!!!!!!!!!!!!!(RECUERDO UNA TREMAENDA PELEA A LAS TANTAS DE LA MADRUGADA POR QUE LA NIÑA LLORABA Y NO NOS PONIAMOS DE ACUERDO.............)
PERO CON EL TIEMPO(6 MESES ES MUY POCO) SOL FUE CRECIENDO Y NOSOTROS ACOPLANDONOS A ELLA Y HACIENDO ESFUERZOS CONSEGUIMOS QUE NUESTRA RELACION FUERA MAS NATURAL, MAS COMO ANTES POCO A POCO CONSTRUYENDO UNA VIDA FAMILIAR SATISFACTORIA PARA LOS DOS QUE REPERCUTIA DIRECTAMENTE EN LA FELICIDAD Y BIEN ESTAR DE NUESTRA HIJA !!!!!!!!!!!!!!!!!!
DE HECHO ESTE VERANO LA PRIMERA SEMANA DE AGOSTO NOS HEMOS IDO SOLOS EL Y YO A MARBELLA Y HA SIDO GENIAL COMO SI FUERAMOS NOVIOS JA JA JA JA Y LO VAMOS HA HACEER CADA AÑO SI PODEMOS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
EN FIN RESUMIENDO: TRANQUILA CON TIEMPO Y PREDISPOSICION POR AMBAS PARTES LO CONSEGUIREIS, LOS HIJOS SON GENIALES PERO AL CONTRARIO DE UNIR LO QUE HACEN ES DESESTABILIZAR UN POCO LA PAREJA PERO TODO PASA Y ACABA SIENDO UN TRIO GENIAL ANIMO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!Y BESOS!!!!!!!!!!!!
TER...Esto que te pasa es normalisimoooooooooo. La llegada de un bebe es un etapa maravillosa pero para la paraja es un poco desestabilizante, llega una nueva vida y teneis que adaptaros a ella, ademas tú dejas un poco de lado la pareja pq te has de entregar al bebe al 100%, hay dias q te metes en la cama y te das cuenta de que no has cruzado palabra con tu pareja....es normal!!!!! Todo es normal, ademas los padres no enteienden la relacion tan fuerte que se crea entre nosotros (madre-bebe) y creen q solo sabemos sufrir....Todo es normal!!!! pero todo vuelve a la normalidad sobre los 10-12 meses q es el momento en q el bebe empieza a ser niño y ya participa mas el padre, se pueden hacer mil cosas mas y habeis conseguido adaptaros los unos a los otros...animo q pasara daros tiempo
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Hola Ter,
jo l'altre dia volia escriure algo similar. La relació de parella canvia. Això és inevitable. I tu també canvies, ja sigui per les hormones o per adaptar-te i sobreviure al cansament. Però crec que tot això és passatger.
Tu tranquil·la, mira de agafar-te una estona al dia per fer alguna cosa TEVA. I si no pots, també pots recorrer al bany. Per mi el bany (o dutxa) s'ha converit en un moment molt relaxant. Encara que sigui rutinari, et poses musiqueta i en comptes de tardar 15 min. em tardes 30. És molt impportant tindre el teu temps.
Pel tema de les oposicions, ànims!!! Jo vaig fer la prova d'accés a la universitat quan l'Aleix tenia un mes i mig. Gairebé no vaig poder estudiar fins 15 dies abans, quan el meu marit es va agafar la baixa. Lo més important és fer-ho amb calma i no pressionar-te. Si no pot ser aquest any, pues el que ve. De moment ja tens prou feina, i si ho pots treure bé i si no també. Pensar en el tema com un extra.
De tota manera intenta-ho!!! Ànims!!!
jo l'altre dia volia escriure algo similar. La relació de parella canvia. Això és inevitable. I tu també canvies, ja sigui per les hormones o per adaptar-te i sobreviure al cansament. Però crec que tot això és passatger.
Tu tranquil·la, mira de agafar-te una estona al dia per fer alguna cosa TEVA. I si no pots, també pots recorrer al bany. Per mi el bany (o dutxa) s'ha converit en un moment molt relaxant. Encara que sigui rutinari, et poses musiqueta i en comptes de tardar 15 min. em tardes 30. És molt impportant tindre el teu temps.
Pel tema de les oposicions, ànims!!! Jo vaig fer la prova d'accés a la universitat quan l'Aleix tenia un mes i mig. Gairebé no vaig poder estudiar fins 15 dies abans, quan el meu marit es va agafar la baixa. Lo més important és fer-ho amb calma i no pressionar-te. Si no pot ser aquest any, pues el que ve. De moment ja tens prou feina, i si ho pots treure bé i si no també. Pensar en el tema com un extra.
De tota manera intenta-ho!!! Ànims!!!
Ter, no saps com t'entenc!! Perquè apart de tot el que t'han dit les companyes del canvi de relació amb la parella, se t'ha d'afegir que el teu home és músic!
A veure si ho endevino... Quan treballa passa moltes hores fora, té una feina "divertida" on coneix molta gent, en ambients de festa, mentre que tu et quedes a casa amb el nen... Torna tard a casa i per tant es lleva tard també, i tu has de procurar que pugui dormir fent que en Guiu no faci gaire enrenou... O pitjor, quan la migdiada que el teu home necessita perquè ha dormit poc, a tu també se't fa necessària perquè tu tampoc no has dormit...
Ho he endevinat? Si és que si, només estava descrivint la meva situació com a parella de músic i actor...
SI et serveix el meu consell, et diria de partir de zero. Aneu a sopar solets un dia, i parleu dels que us passa. Accepta que estàs a la defensiva (Per què ho estàs, oi?) i busqueu solucions.
Procura veure el teu maridet recordant com era abans i ja veuràs com aviat torneu a ser una parella ben avinguda.
Petons
A veure si ho endevino... Quan treballa passa moltes hores fora, té una feina "divertida" on coneix molta gent, en ambients de festa, mentre que tu et quedes a casa amb el nen... Torna tard a casa i per tant es lleva tard també, i tu has de procurar que pugui dormir fent que en Guiu no faci gaire enrenou... O pitjor, quan la migdiada que el teu home necessita perquè ha dormit poc, a tu també se't fa necessària perquè tu tampoc no has dormit...
Ho he endevinat? Si és que si, només estava descrivint la meva situació com a parella de músic i actor...
SI et serveix el meu consell, et diria de partir de zero. Aneu a sopar solets un dia, i parleu dels que us passa. Accepta que estàs a la defensiva (Per què ho estàs, oi?) i busqueu solucions.
Procura veure el teu maridet recordant com era abans i ja veuràs com aviat torneu a ser una parella ben avinguda.
Petons
-
Viatgera72
- :: tortuga
- Entrades: 312
- Membre des de: dj. des. 06, 2007 12:43 pm
Hola Ter!!!
No saps com et comprenc....jo amb una panxa de 8 mesos vaig passar la nit a casa de la meva cunyada després d'una discussió!!!
Nosaltres hem aconseguit posar un "mini-parche", i amb l'arribada de la nena tot i que vam tenir alguna discussió més, de moment estem aguantant....encara que mai se sap.....
Ànims i a lluitar pels teus petits!!!!
No saps com et comprenc....jo amb una panxa de 8 mesos vaig passar la nit a casa de la meva cunyada després d'una discussió!!!
Nosaltres hem aconseguit posar un "mini-parche", i amb l'arribada de la nena tot i que vam tenir alguna discussió més, de moment estem aguantant....encara que mai se sap.....
Ànims i a lluitar pels teus petits!!!!
Hola noies!! Gràcies pels vostres missatges!! Estic veient que és algo que no nomé em passa a mi sola i això em consola perquè penso que no sóc un bitxo raro. Fins ara, he pensat que tota la culpa la tenia jo però no! Això és cosa de dos i ell ha de fer l'esforç d'entrendre el que estic passant.
Carme74 i tant que ho has adivinat!! Però aquesta situació m'està desbordant i molts dies penso que quan millor estic és quan estic sola! Perquè quan arriba d'un bolo només fem que discutir-nos. Per això que dius: estic a la defensiva... però a vegades n'hi ha per estar-hi! Avui mateix tenia un bolo a Mollet. Doncs no ha vingut ni ha dormir ni a casa i sense avisar! L'he estat trucant aquest matí i no ser res d'ell. De fet, suposo que deu estar camí cap a Madrid perquè avui actua allà. Però jolines! Podria haver enviat un missatge dient que no vindria ni a dormir, nO??
I és en aquests moments quan em monto la pel·lícula i quan truqui... o una de dos o no li agafo el telèfon o li foto una bronca... O em poso a fer relaxació ara mateix..
M'entren unes ganes de plorar d'impotència! Que no us podeu imaginar.
Vaig una estoneta amb el petit que em reclama!
Petonets a totes i gràcies per escoltar-me!
Carme74 i tant que ho has adivinat!! Però aquesta situació m'està desbordant i molts dies penso que quan millor estic és quan estic sola! Perquè quan arriba d'un bolo només fem que discutir-nos. Per això que dius: estic a la defensiva... però a vegades n'hi ha per estar-hi! Avui mateix tenia un bolo a Mollet. Doncs no ha vingut ni ha dormir ni a casa i sense avisar! L'he estat trucant aquest matí i no ser res d'ell. De fet, suposo que deu estar camí cap a Madrid perquè avui actua allà. Però jolines! Podria haver enviat un missatge dient que no vindria ni a dormir, nO??
I és en aquests moments quan em monto la pel·lícula i quan truqui... o una de dos o no li agafo el telèfon o li foto una bronca... O em poso a fer relaxació ara mateix..
M'entren unes ganes de plorar d'impotència! Que no us podeu imaginar.
Vaig una estoneta amb el petit que em reclama!
Petonets a totes i gràcies per escoltar-me!
<a><img src="http://b1.lilypie.com/Vvw2p1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0"></a>
Ostres Ter, tal com ho pintes igual li hauries de dir que igual sí que tu has canviat, però que ell no. A lo millor aquí està el problema. Per molt músic que sigui (que jo també sé el que és fer bolos) la responsabilitat hauria d'haver-li agafat una mica, no?
Una cosa és que tinguis feina i l'altra no avisar si fas tard a casa i molt menys si no hi passes la nit!!! Que nosaltres patim!!!
Bueno, tu segueix amb la paciència i ja saps, RELAAAAXXXX!!!
Una cosa és que tinguis feina i l'altra no avisar si fas tard a casa i molt menys si no hi passes la nit!!! Que nosaltres patim!!!
Bueno, tu segueix amb la paciència i ja saps, RELAAAAXXXX!!!
Zen, Ter, Zen!!!!
Quan truqui, no dicuteixis per telèfon! Tens tot el dret a fotre-li bronca, perquè se la mereix, però no ho facis per telèfon.
Espera a veure'l per parlar amb calma, fent-li entendre que ho has passat malament, que has patit pensant que li havia passat alguna cosa...
La teva situació no és fàcil, però té solució. Nosaltres vam passar-ho malament quan va néixer la nostra gran, però ara les coses van molt millor.
Si tens ganes d'arreglar les coses, cal molt de diàleg i no fer-se retrets un a l'altre.
Ànims Ter, que encara que tot et sembli molt fotut ara, ja s'areglarà.
Una abraçada
Carme
Quan truqui, no dicuteixis per telèfon! Tens tot el dret a fotre-li bronca, perquè se la mereix, però no ho facis per telèfon.
Espera a veure'l per parlar amb calma, fent-li entendre que ho has passat malament, que has patit pensant que li havia passat alguna cosa...
La teva situació no és fàcil, però té solució. Nosaltres vam passar-ho malament quan va néixer la nostra gran, però ara les coses van molt millor.
Si tens ganes d'arreglar les coses, cal molt de diàleg i no fer-se retrets un a l'altre.
Ànims Ter, que encara que tot et sembli molt fotut ara, ja s'areglarà.
Una abraçada
Carme
-
tolinso
- :: dinosaure
- Entrades: 5961
- Membre des de: dv. maig 09, 2008 9:41 pm
- Ubicació: Philadelphia, EEUU
guapa, és normal que et mengis el coco! jo crec que com ja t'han dit és molt important que agafeu un dia pels dos sols sense el nen si podeu i parleu tranquilament, intentant no cridar-vos ni barallar-vos. Només parlant de la situació i veure què hi podeu fer cadascún per a millorar-ho.
Trobo fatal que no t'hagi avisat que no vindria avui.... i que ara no t'hagi agafat el telèfon.... N'hi ha per estar molt emprenyada.... però tot i així intenta agafar-t'ho amb calma i com tu dius fer "relaxació". Parleu-ne amb calma i segur que trobeu petites coses que podeu fer per portar-ho millor..... tu intentant no estar tan tensa i tan a la defensiva, i ell potser col.laborant una mica més (així tu et podries escapar algunes estones per a tu mateixa!) i a més entenent que no pot desaparèixer sense dir-te res....
jo encara no sóc mare i potser em trobaré amb el mateix.... però crec que lo més important és parlar de tot, amb calma però quan toca... no deixar les coses que vagin fent llaga perquè al final és pitjor.... i sobretot, pensar que malgrat que sou tres, de tant en tant us heu de regalar momentets d'intimitat pels dos!!!!!
no sé... potser no t'ajuda, però és el meu consell!!!!!!!!!
Trobo fatal que no t'hagi avisat que no vindria avui.... i que ara no t'hagi agafat el telèfon.... N'hi ha per estar molt emprenyada.... però tot i així intenta agafar-t'ho amb calma i com tu dius fer "relaxació". Parleu-ne amb calma i segur que trobeu petites coses que podeu fer per portar-ho millor..... tu intentant no estar tan tensa i tan a la defensiva, i ell potser col.laborant una mica més (així tu et podries escapar algunes estones per a tu mateixa!) i a més entenent que no pot desaparèixer sense dir-te res....
jo encara no sóc mare i potser em trobaré amb el mateix.... però crec que lo més important és parlar de tot, amb calma però quan toca... no deixar les coses que vagin fent llaga perquè al final és pitjor.... i sobretot, pensar que malgrat que sou tres, de tant en tant us heu de regalar momentets d'intimitat pels dos!!!!!
no sé... potser no t'ajuda, però és el meu consell!!!!!!!!!
hola noies!!!l'he estat trucant tot el dia!!i encara no sé res d'ell... no m'agafa el telèfon!!!Intentaré no barallar-me amb ell si és que es digne a trucar però no us asseguro res perquè la meva paciència té un límit! I de fet, fins demà la vespre no el tornaré a veure perquè s'ho agafen amb molta calma. Dormen en un hotel, s'aixequen, escomerzen i després caretera i manta!
En fi, ja us explicaré com m'ha anat! De moment, passant molts nervis tot i que intentant no passar els nervis al Guiu.
Moltes gràcies per les vostres respostes!
En fi, ja us explicaré com m'ha anat! De moment, passant molts nervis tot i que intentant no passar els nervis al Guiu.
Moltes gràcies per les vostres respostes!
<a><img src="http://b1.lilypie.com/Vvw2p1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0"></a>
Ei!! El noi per fi s'ha dignat a trucar! No ho he pogut evitar: li he fotut una bronca que no una mica més i l'engego a pastar fang. Com m'ha fet patir el tio!! Total que m'ha dit que com que abans d'ahir (ell també estava de bolo) jo no vaig dormir a casa si no que vaig dormir a casa els meus pares, es pensava que aquesta nit tambñe dormiria a casa els pares... una excusa molt barata!! I que el mòbil el tenia dins la motxilla en silenci i que no s'havia adonat de les trucades... i a més quan li he dit que era un egoista de cop i volta s'ha penjat el telèfon!!! (i des de llavors que té el mòbil apagat!) Ja no sé si riure o plorar!
Joder com poden ser així els homes!!! (perdoneu l'expressió però porto una ràbia acumulada a dins...).
No sé si aguantaré massa aquesta situació perquè ja no puc més! Estic saturada...
Ai noies, això és un m.....
Tolinso, he dormit una estoneta perquè aquesta nit el Guiu s'ha aixecat més cops que mai . Suposo que com que jo estava nerviosa, ell ho ha notat tot i s'ha aixecat com 4 vegades quan normalment només s'aixeca un cop.
Bueno reinetes, vaig a recuperar forces que demà m'espera un dia molt i molt dur.
Joder com poden ser així els homes!!! (perdoneu l'expressió però porto una ràbia acumulada a dins...).
No sé si aguantaré massa aquesta situació perquè ja no puc més! Estic saturada...
Ai noies, això és un m.....
Tolinso, he dormit una estoneta perquè aquesta nit el Guiu s'ha aixecat més cops que mai . Suposo que com que jo estava nerviosa, ell ho ha notat tot i s'ha aixecat com 4 vegades quan normalment només s'aixeca un cop.
Bueno reinetes, vaig a recuperar forces que demà m'espera un dia molt i molt dur.
<a><img src="http://b1.lilypie.com/Vvw2p1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0"></a>
-
tolinso
- :: dinosaure
- Entrades: 5961
- Membre des de: dv. maig 09, 2008 9:41 pm
- Ubicació: Philadelphia, EEUU
déu ni do Ter!!!! bueno tu pren paciència i quan us veieu parleu-ho, en sèrio!!!!!! d'alguna manera heu d'aconseguir recuperar el que tenieu abans de l'embaràs! segur que coses bones en queden!!!!!!! No llencis encara la tovallola i a veure què tal!!!!!!
ja ens explicaras què tal va tot!!!!! i tu això.... anima't i fes cosetes ok!!!! que t'anirà bé!!!!!!! ja saps que som aquí pel que necessitis!!!!!!!!
una abraçada guapa!
ja ens explicaras què tal va tot!!!!! i tu això.... anima't i fes cosetes ok!!!! que t'anirà bé!!!!!!! ja saps que som aquí pel que necessitis!!!!!!!!
una abraçada guapa!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |