Siempre en brazos

[silvia]

Per les que em coneixeu del post "Siempre llora"
Obro aquest post per explicar-vos que per fi m'he decidit a passar de tothom, inclós la pediatra que ha estat la que més m'ha embolicat, i donar-li al Gerard totes les estones de braços que vulgui més totes les que vulgui jo.
He llegit molt sobre el tema i la conclusió és:
NOMÉS ES POT DONAR ALLÒ QUE ABANS T'HAN DONAT A TU.
Doncs perquè no li he de donar tot el carinyo del món??
Plorar segueix plorant pobret, però per això està la iaia, el papi i la mami, per donar-li consol.
Bé, doncs amb aixó i uns biceps molt desenvolupats dono el post "Siempre llora" per acabat.

[nuna]

Clar que si, agafa'l!!

M'acabo de llegir una mica a corre-cuita tots els missatges de "siempre llora" per saber de que parlaves....amb algunes coses m'ha fet pensar amb la meva nena, l'Aina, que no plorava tot el dia, pero remugava força i no arribava a agafar uns horaris fixes per res del mon. I des de fa un mes les coses han canviat perque per fi ha acceptat els biberons, aixi que creiem que al pit, arribava a nodrir-se, pero sempre es debia quedar amb gana i esgotada (creiem que tinc llet pero que surt amb comptagotes).

Be, pero no sembla que aquest sigui el teu cas...

Mira, llegint els missatges m'han vingut varies idees a la ment:

1. Aqui a França es parla molt de portar els bebes a l'osteopata. Ho recomanen, sobretot, en cas de parts dificils, forceps o inclus amb parts provocats. es el teu cas? Expliquen que el bebe pot tenir una contractura, o que hagi rebut una pressio massa forta al crani i que, amb unes quantes sessions d'osteopatia, solen canviar radicalment. Et recomanen que et fixis si plora molt, si sempre gira el cap d'un costat, o si plora mes quan l'agafes d'una determinada manera, o si veus que te una gran asimetria en el cos. No se, es una idea !

2. Agafa'l si aixo el calma ! Jo no soc ningu per aconsellar, en se tant o tant poc com tothom, pero, quan un bebe plora, plora per algun motiu. Si que es veritat que a partir dels 6 mesos poden començar a "jugar amb nosaltres", pero abans, si plora es que NECESSITA alguna cosa ! Crec que lo mes important es que tu, i el pare, i la iaia, tingueu una actitud clara, d'agafar-lo i calmar-lo, pero alhora anar buscant les petites coses que el calmen sense necessitat de vosaltres, anar-lo encoratjant a ser "mes autonom" amb tota la relativtat que poden tenir aquestes paraules amb un bebe de 6 mesos. Pero vull dir que lo important es que "tu no depenguis" d'ell, que tu l'agafis i el calmis, pero sempre amb el projecte al cap d'anar-li facilitant experiencies d'una relativa autonomia, m'entens?

No se, i sobretot, segueix el teu instint !!! Jo, des que l'Aina ha nascut m'he equivocat tantes vegades per fer massa cas del que em deien!!! Es important escoltar, pero despres cal escoltar-se a una mateixa i fer realment allo que sentim que es el millor que li podem oferir al nostre fill. Per exemple, potser es bo "deixar-lo plorar" (jo crec que no!) pero si tu ho vius massa malament, segur que ell tampoc no ho viura be...(algunes vegades si que hem de fer el cor fort, pero una cosa es "fer una mica el cor fort" i una altra es actuar en contra del nostre instint-saber fer-sentiment, no creus?

anims!!!

[nuna]

es que volia dir-te mes coses, pero he marxat perque ella rondinava...

l'altre cosa es portar-la amb un porta-bebe...en tens un? Jo tinc un d'aquells que ella pot anar estirada de costat, i, la veritat, aixo li encanta ! De fet, per dormir, d'entrada sempre la hi poso deu minutets i es calma de seguida...pero be, ara als sis mesos, ja pot anar assegut al costat i aixi tens, com a minim, una ma lliure per fer altres coses....

i jo estic esperant rebre el llibre "Besame mucho" de Carlos Gonzalez que al site de "dormir sin llorar" el recomanen molt, en el sentit que recomana no deixar plorar un nen aixi com aixi...

Pero potser ja ho coneixies....

res, jo t'explico la meva experiencia i el que crec que et pot ajudar....espero que aixi sigui!!!!

Anims !

[silvia]

Moltes gràcies nuna, pels ànims i per tots les teves idees. Hi estic d'acord!!
La veritat és que m'ha costat entendre que per arribar a ser independents primer necessitem estar segurs i que els nadons se senten segurs amb el contacte.
En poques setmanes hem fet grans progressos i ara és capaç d'estar-se 10 minutets solet jugant
No havíem aconseguit que estigués solet sense plorar més d'un parell de minuts, o sigui que estem super contents.

Ah!! Preguntaré lo del osteopata, perquè sí que vam tenir un part difícil i llarguíssim, va estar mot de temps encaixat malament i el pobret va estar molt de temps amb un "bony" al cap. Merci.

[Calongina]

Hola, Sílvia i tota la "troupe".

Jo m'estic llegint el llibre del Carlos Gonzàlez i el trobo molt interessant. També sóc partidària d'agafar els nens als braços quan ho necessiten, i també de dormir amb ells si el llit de casa ho permet.
D'alguna manera l'instint ja et demana que ho facis, no? Jo no tinc cap ganes de sentir plorar la meva filla, em moro per consolar-la i solucionar el mal que tingui. I si no trobo el motiu (que de vegades no sabem per què ploren, oi?), doncs com a mínim li ofereixo el meu amor i el meu consol. Jo sóc més feliç així i diria que ella també. La llevadora de Palamós no es cansa de dir-nos que els nens més acariciats, més portats prop del cos, més estimats, més tocats per les mans de la mare, són adults més feliços, autònoms i segurs d'ells mateixos.

Per cert, estem fent classes de massatges i és genial. Els relaxa i és una oportunitat preciosa per acostar-te a la criatura. Us ho recomano!

[nuna]

Et tradueixo un document que he trobat:

- quan el part es fa amb epidural (sembla que no empenyem de la mateixa manera i aixo pot provocar una "contractura")
- part superior a 8 hores o inferior a 2
- part de bessons
- part de natges, front o cara
- quan s'ha hagut d'estirar fort del cap del nado
- quan el cordo s'ha enrotllat al coll
- quan s'han utilitzat forceps o ventosa
- quan ha calgut apretar fort el ventre de la mare
- en cas de patiment fetal
- en cas de reanimacio del bebe

i sempre que:
- el nado es tensa enrere quan l'agafem o li donem el pit
- quan es "refunfunyon" i tens de braços i mans
- s'espanta per petits sorolls i tremola
- gairebe no dorm
- aton i no aguanta el cap
- regurgitacions
- plora tot el temps
- digereix malament
- mama molta molta estona
- no arriba a mamar be
- si cau de la taulma de canvi encara que no surti lesio a la radio
- mala postura de cadera o peus
- posa sempre un bras enrere
- gira el cap cap el mateix costat i dorm sempre del mateix costat
- "fa el guenyo" (no trobo la bona traduccio)
- otitis i broncolitisc de repeticio, respiracio sorollosa

[silvia]

Et dic lo que cumplim:
- el part es fa amb epidural
- part superior a 8 hores (gairebé 20 hores)
- part de natges, front o cara (de costat, el van haver de girar amb espàtules)
- quan s'ha hagut d'estirar fort del cap del nado
- quan ha calgut apretar fort el ventre de la mare
- en cas de patiment fetal ( no ho sé, pobret, penso que no però després de tantes hores)

i sempre que:
- el nado es tensa enrere quan l'agafem o li donem el pit
- quan es "refunfunyon" i tens de braços i mans
- s'espanta per petits sorolls i tremola
- gairebe no dorm (els primers 2 mesos)
- plora tot el temps
- mama molta molta estona
- no arriba a mamar be
- gira el cap cap el mateix costat i dorm sempre del mateix costat



Quan passa tot això què? Vols dir que sí hauria d'anar a un osteopata o és tard?
Tot això ja li vaig explicar a la meva pediatra i no li va donar gens d'importància.
Només m'ha sabut dir que el meu fill em tiranitza. Quina manera de definir al meu fill, de tirano. La propera vegada no em callaré i ja li diré quatre coses ben dites.

[nuna]

mira, ells diuen que quan abans, millor, pero tambe que mai es massa tard. aixo si, et caldra trobar un osteopata que treballi amb nadons. aqui a frança es molt facil, pero a catalunya no ho se...

i per la pediaztre....a mi els metges tampoc no m'han fet cas quan els explicava que em curava amb homeopatia, i des que l'utilitzo s'ha acabat prendre antibiotics i caure malalta cada dos per tres !

[nuna]

i, de totes maneres, Silvia, amb tot el que m'expliques del part no m'extranya que el teu fill plori ! I ara encara amb mes rao t'animo a que l'agafis en braços tant com vulgui !!!

Lo del "patiment fetal" es un terme medic per designar quan el nado te manca d'oxigen o el cor va massa accelerat o coses aixi i t'ho haguessin dit, no crec que n'hagi tingut ! De fet, si hi ha patiment fetal fan una cesarea d'urgencia. Aixi que, patir, segur que va patir, amb tantes hores i sortint de costat i havent-lo de girar amb les espatules....pero no es el "patiment fetal" al que es refereixen els metges.

Pero mira, hi ha corrents psicologiques que parlen molt del trauma del naixement i de com els nadons necessiten un temps per "superar-lo"...i lo que millor els reconforta es retrobar el benestar que tenien a la panxa de la mare, aixi que portar-lo amb tu, si pot ser amb un porta-bebes d'aquests com un gran mocador o una bany-bag, que reprodueixi la postura fetal i que senti el teu moviment, el teu escalfor, el teu cor, la teva olor...i el teu amor, es clar....i, a la pediatra....no se ni si gastaria energia per dir-li res...un bebe a partir de 6-8 mesos pot fer ja conductes intencionades, pero, recien nascut?????no sap que es tiranitzar ni com fer-ho!!!!simplement t'expressa un malestar!

[silvia]

Lo del portabebes, motxileta... ho he provat però em sembla que no li agrada gaire, el cotxet tampoc no li agrada gens. O sigui que per passejar el porta amb cotxet a estones i agafat a d'altres.
La veritat és que no li agrada gaire passejar, li agrada més que m'aturi i jugui amb ell, així ens passem moltes estones. Quan li ve la son llavors el passejo, s'adorm i així puc estirar una mica les cames.
Tornaré a intentar portar-lo en motxileta a veure que tal.

[Sibil·la]

Hola, Sílvia i tota la "troupe".

Jo m'estic llegint el llibre del Carlos Gonzàlez i el trobo molt interessant. També sóc partidària d'agafar els nens als braços quan ho necessiten, i també de dormir amb ells si el llit de casa ho permet.
D'alguna manera l'instint ja et demana que ho facis, no? Jo no tinc cap ganes de sentir plorar la meva filla, em moro per consolar-la i solucionar el mal que tingui. I si no trobo el motiu (que de vegades no sabem per què ploren, oi?), doncs com a mínim li ofereixo el meu amor i el meu consol. Jo sóc més feliç així i diria que ella també. La llevadora de Palamós no es cansa de dir-nos que els nens més acariciats, més portats prop del cos, més estimats, més tocats per les mans de la mare, són adults més feliços, autònoms i segurs d'ells mateixos.

Per cert, estem fent classes de massatges i és genial. Els relaxa i és una oportunitat preciosa per acostar-te a la criatura. Us ho recomano!

COMPLETAMENT D'ACORD

[silvia]

D'acord amb tu Calongina.
Llavors em recomanes el llibre?
Saps, el problema és quan només està tranquil en braços i tan sols aguanta 5 minutets sol, ja sigui a terra, al cotxet ... Llavors es fa molt cansat i com que cada vegada pesen més.
M'han deixat un tacataca i la veritat jo no sóc partidaria d'utilitzar-lo però a ell li encanta i podem descansar una mica. Què opineu?

[Mònika]

Hola Silvia!
Jo acabo de llegir el Bésame mucho de Carlos González, li fot molta canya al Dr. Estivill, i no para de repetir que el que alguns consideren "educar" els nens és anar contra natura, els nostres avantpassats portàven sempre les criatures a sobre, no tenien cotxets!, i mamaven quan volíen i dormíen enganxats a la mare, el plor els permetia cridar l'antenció de la mare que els protegia de qualsevol perill.
De fet som com els micos, però reprimim els nostres instints per "educar" els nostres fills, els obliguem a seguir uns horaris, a dormir solets, volem que es portin "bé" ... en el llibre hi ha molts exemples de situacions que si ens les trobéssim d'adults tampoc les entendríem i no seríem "obedients" com demanem als nostres fills!
En resum, que els nens necessiten amor i atenció per sobre de tot, i no ens ha d'importar el que ens diguin els altres perque els nostres nens volen braços i mimets !encara que a vegades és esgotador per a nosaltres!
Respecte al tacataca la llevadora no el recomenava, ens va comentar a les classes que els nens d'ara no aprenen a gatejar, com que ens fa por que s'encostipin, que es donin cops o que s'embrutin, no els deixem a terra, i directament aprenen a caminar, amb el que no desenvolupen força als braços i quan cauen no saben posar les mans per evitar la petacada, i així veus tantes criatures nyafrades quan comencen a caminar!

[nuna]

jo tampoc estic a favor del taca-taca, perque dona una autonomia "falsa" al nen i pot "perturbar" el seu proces d'aprenentatge de la marxa, vaja, de caminar....pero, com AMB TOT, cal ser flexibles i si el teu fill es calma amb el taca-taca, jo li posaria ! aixo si, tenint en comte de que no siguin estones molt llargues (per no "carregar-lo d'esquena, si encara no esta madur de la musculatura) i de posar-lo a estonetes per terra perque gategi i mes endavant camini...

[silvia]

De fet el Gerard ja gairebé gateja, bé, penso que s'està preparant, va assajant, es posa a quatre grapes i es comença a moure cap endavant i cap enrera sense moure's del lloc, intenta anar cap endavant però se'n va cap endarrera, com els crancs.
Ah! I fins i tot es posa a quatre grapes al meu damunt quan el tinc agafat. Força en té, suposo que quan comenci a desplaçar-se tindrà ganes d'explorar i ser més "independent"
El taca-taca? Doncs poquet, cinc minutets al vespre que es quan es posa més neguitós.

Mireu que n'és de guapo

[annica]

que guapo silvia!!
i com s'aguanta, no?
i pel que dius té molta força.
sembla q no pugui ser q tan petits en tinguin tanta!!

[Nat]

Estic totalment d'acord, jo també m'estic llegint el llibre del Carlos González i també el trobo molt interessant, crec que es molt important el que diu ell quan es refereix a seguir els nostres instints de mare, es a dir, si plora però després fa el cor fort i deixa de plorar no vol dir que no estigui patint encara, com diu l'autor, en un funeral no ens passem tot el dia plorant, però no per això l'estona que no ho fem no vol dir que no estiguem patint encara. Si la mare creu que el nen està patint, jo en aquests cas soc partidària d'agafar-lo i donar-li tot el carinyo que necessiti, encara que a vegades aixó comporti enfrontar-te a partidaris de que l'estàs malcriant.

[nuna]

si, noia, i te una cara de FELIç !! Vols dir que no ens enganyes? 5per lo de rondiner ! Es broma !)
esta encantador !!!

[silvia]

És que és molt expressiu, si plora PLORA, però quan riu RIU i és el so més meravellós del món.
Ah!! La foto té "truqui", tenia 5 mesos i encara no s'aguantava solet, de fet encara no s'aguanta gaire estona.
Nat, jo ja passo dels comentaris i des de que ho faig tot va molt millor, la meva esquena està molt cansada però tenim molts més moments de tranquilitat i el Gerard està més content, que més puc demanar...

[Sibil·la]

Que guapo silvia! En Gerard és molt eixerit! jiji, ningú diria que dóna una mica la tabarra, eh jeje, però com tu dius, un somriure compensa taaaaaaaaaaaant!

pel que comentes del caminador, jo tampoc en sóc partidaria però si ell hi està bé, i tot el dia ja ha anat a coll. Dona.... per una petita estoneta no passarà res. La meu mare tampoc volia i li van regalar. Jo m'hi estava de tant en tant, en plan joguina, i vaig gatejar i vaig caminar el dia just del meu primer aniversari.
O sigui que si el tens a casa (el taca-taca) no tinguis por de fer-lo servir mentre no tinguis en Gerard allà a tota hora. Crec jo, eh!