Marits deprimits o gelosos dels enanitos.....
-
virusete
- :: dofí
- Entrades: 3084
- Membre des de: dt. maig 22, 2007 11:45 am
- Ubicació: Viladecans
- Contacta:
Marits deprimits o gelosos dels enanitos.....
Hola noies !!
Tinc un problema amb el viruseto....
Ell diu que està deprimit, que no te ganes de res i que no vol que el "molestem"...
Pel que jo he vist està molt gelós del Víctor, cada vegada que el nen em reclama també ho fa ell, si li dono de menjar ell està allà plantat explicant no sé quines coses de la feina o de l'ordinador...
Ara porta uns dies que no suporta els plors del nen, no el canvia, no li dona de menjar, no el banya i gaire bé no juga amb ell.
Va per casa com una ànima en pena i jo no sé què fer.... no em puc clonar per estar amb els 2 a la vegada i també m'he de dedicar temps a mi mateixa....
Ahir va dir tot cridant ... "joder con el puto crio de los cojones" (perdó per les paraulotes) i tot perquè el nen tenia gana i plorava mentres jo li preparava el bibe del sopar....
De veritat que tot això em supera....
Alguna ha tingut el maromu amb depressió post-part???
Tinc un problema amb el viruseto....
Ell diu que està deprimit, que no te ganes de res i que no vol que el "molestem"...
Pel que jo he vist està molt gelós del Víctor, cada vegada que el nen em reclama també ho fa ell, si li dono de menjar ell està allà plantat explicant no sé quines coses de la feina o de l'ordinador...
Ara porta uns dies que no suporta els plors del nen, no el canvia, no li dona de menjar, no el banya i gaire bé no juga amb ell.
Va per casa com una ànima en pena i jo no sé què fer.... no em puc clonar per estar amb els 2 a la vegada i també m'he de dedicar temps a mi mateixa....
Ahir va dir tot cridant ... "joder con el puto crio de los cojones" (perdó per les paraulotes) i tot perquè el nen tenia gana i plorava mentres jo li preparava el bibe del sopar....
De veritat que tot això em supera....
Alguna ha tingut el maromu amb depressió post-part???
![Imatge](http://lbyf.lilypie.com/wRbep1.png"%20width="400"%20height="80"%20border="0"%20alt="Lilypie%20Kids%20Birthday%20tickers"%20/>)
![Imatge](http://lb2f.lilypie.com/vfe7p1.png"%20width="400"%20height="80"%20border="0"%20alt="Lilypie%20Second%20Birthday%20tickers"%20/>)
Ostres Virusete quin greu!! Pel que expliques sí que semblen gelos del nen, jo no hi he passat però espero que alguna de les noies del Socpetit et pugui ajudar. A mi nomes se m'acudeixen coses de sentit comú que segurament tu ja deus haver pensat, a més com bé dius no pots estar per el nen, per tu i per ell...
Hi ha possibilitats que marxeu un cap de setmana tu i ell sols??
Molta sort guapa.
Hi ha possibilitats que marxeu un cap de setmana tu i ell sols??
Molta sort guapa.
Jo no sóc mare.
Peò l'unic que he trobat ha estat aquest article de que els homes també tenen depresió post part.
Igual no es el teu cas, però ... si et pot ajudar aquí el tens.
Es veu que no es un fet aïllat que els pares tinguin depresió post-part.
http://www.consumer.es/web/es/salud/psi ... 162061.php
Peò l'unic que he trobat ha estat aquest article de que els homes també tenen depresió post part.
Igual no es el teu cas, però ... si et pot ajudar aquí el tens.
Es veu que no es un fet aïllat que els pares tinguin depresió post-part.
http://www.consumer.es/web/es/salud/psi ... 162061.php
hola virusete!
jo encara no he tingut la nena però suposo que la teva situació no és gens fàcil.
fa temps que li passa?
potser ho haurieu de parlar... i mirar de sortir una mica sols a sopar o al cine... fer algo cada setmana sense el nen
els homes a vegades són com nens petits, el meu està una mica tonto perquè ara estic molt pesada i no puc estar tant per ell, ni fer les coses que abans feia...
ells mai seran mares i no saben tot el que implica, no crec tampoc que se'ls hagi de consentir, però sortir sols us aniria bé i poc a poc anar-li introduint que t'ajudi amb les coses del nen, el bany, calentar el menjar.... coses així que s'impliqui amb el nen i que sàpiga que també sou parella
jo encara no he tingut la nena però suposo que la teva situació no és gens fàcil.
fa temps que li passa?
potser ho haurieu de parlar... i mirar de sortir una mica sols a sopar o al cine... fer algo cada setmana sense el nen
els homes a vegades són com nens petits, el meu està una mica tonto perquè ara estic molt pesada i no puc estar tant per ell, ni fer les coses que abans feia...
ells mai seran mares i no saben tot el que implica, no crec tampoc que se'ls hagi de consentir, però sortir sols us aniria bé i poc a poc anar-li introduint que t'ajudi amb les coses del nen, el bany, calentar el menjar.... coses així que s'impliqui amb el nen i que sàpiga que també sou parella
OSTRAS, VIRUSETE...
ARA M'HAS FET PENSAR...POTSER EL QUE LI PASSA AL MEU COMPI ES QUE ESTA GELOS DEL NEN...COMENTAVA AL POST DELS "HOMES VAYA TELA" QUE NO VOL FER RES AMB NOSALTRES, NO CANVIA MAI AL NEN SI JO NO LI DEMANO, NI LI DONA BIBE...AL PRINCIPI SI QUE HO FEIA, PERO AMB EL TEMPS(EL NEN ARA FARA SIS MESETS)...I A MI NO EM FA GENS DE CAS...
IGUAL ESTA DEPRE O TE GELOS DEL NEN...
ARA M'HAS FET PENSAR...POTSER EL QUE LI PASSA AL MEU COMPI ES QUE ESTA GELOS DEL NEN...COMENTAVA AL POST DELS "HOMES VAYA TELA" QUE NO VOL FER RES AMB NOSALTRES, NO CANVIA MAI AL NEN SI JO NO LI DEMANO, NI LI DONA BIBE...AL PRINCIPI SI QUE HO FEIA, PERO AMB EL TEMPS(EL NEN ARA FARA SIS MESETS)...I A MI NO EM FA GENS DE CAS...
IGUAL ESTA DEPRE O TE GELOS DEL NEN...
Colors és un article molt interessant!! espero que us ajudi a les que us trobeu en aquesta situació.
Jo suposo que la primera reacció és intentar enfrontar-lo amb la realitat, parlar-li clar, exigir-li un canvi d'actitud etc. però despres de tot una depressió es una malaltia i en les mares que la pateixen s'acostuma a "receptar" amor, comprensió, recolzament... i perquè no donar-li el mateix a un pare amb depressió post part??
Vull dir que potser seria positiu tractar-lo amb molt de mimos, si ens parla de feina, esports o el que sigui escoltar-lo amb atenció, preguntar-li com li ha anat el dia.... fins i tot de vegades podries queixar-te de forma MOLT LIGHT de la feina que dóna el nen per fer-li veure que entens que és molt complicat, per posar-lo de la teva part, perquè no se senti sol en les dificultats de tenir cura d'un bebé, etc. i també per no quedar tu com una superwoman que ho té tot controlat i aixi que no quedi tan palés que ell no ho porta tan bé.
Si a tot això li sumes passar algun temps sols, s'hauria d'anar notant milloria. Jo crec que és una bona idea intentar en primer lloc mesures molt suaus i que no suposin baralles o confrontacions entre la parella que a la llarga seria contraproduents...
Tan de bó se solucioni molt aviat...
Jo suposo que la primera reacció és intentar enfrontar-lo amb la realitat, parlar-li clar, exigir-li un canvi d'actitud etc. però despres de tot una depressió es una malaltia i en les mares que la pateixen s'acostuma a "receptar" amor, comprensió, recolzament... i perquè no donar-li el mateix a un pare amb depressió post part??
Vull dir que potser seria positiu tractar-lo amb molt de mimos, si ens parla de feina, esports o el que sigui escoltar-lo amb atenció, preguntar-li com li ha anat el dia.... fins i tot de vegades podries queixar-te de forma MOLT LIGHT de la feina que dóna el nen per fer-li veure que entens que és molt complicat, per posar-lo de la teva part, perquè no se senti sol en les dificultats de tenir cura d'un bebé, etc. i també per no quedar tu com una superwoman que ho té tot controlat i aixi que no quedi tan palés que ell no ho porta tan bé.
Si a tot això li sumes passar algun temps sols, s'hauria d'anar notant milloria. Jo crec que és una bona idea intentar en primer lloc mesures molt suaus i que no suposin baralles o confrontacions entre la parella que a la llarga seria contraproduents...
Tan de bó se solucioni molt aviat...
Ui noies, aquests homes! no tenen canvi hormonal perquè només els faltaria això pobrets!! penseu que són d'una altra pasta, com nens petits, i jo penso que és veritat que molts tenen el síndrome del "príncep destronat". Fins ara eren els reis de casa i ara hi ha un marrec que els treu protagonisme!
Si fins i tot la gent que té mascotes a casa, diuen que els animalons s'ho prenen bé si els deixes olorar al bebè! potser haurem de fer el mateix amb els nostres homenots...ja ja ja...bé, era per treure una mica de ferro al tema! Crec que tenen raó que s'ha d'anar amb molta mà esquerra i mimos, que es sentin també mimats i estimats i que vegin que ara tenen la oportunitat de tenir una funció primordial a casa: la de pare! que ells són el "puntal" de la família i que els necessitem més que mai. Segur que per moderns i col·laboradors que siguin a casa els agrada que els tractem una mica encara com "el mascle de la manada". I si no funciona el Pla Mimitus, jo li fotria les piles en plan: escolta, que me'l vaig fer sola el crio o què? com segueixis amb aquest plan et quedaràs sol com un mussol i fotré el camp amb el crio i a veure si llavors ja no hi haurà moto ni dissabte ni diumenge perquè te l'hauràs de vendre per llogar-te un pis! perdoneu però sóc un caràcter jo! je je...és que m'encenc de pensar que el meu fés això! pobret!!
Si fins i tot la gent que té mascotes a casa, diuen que els animalons s'ho prenen bé si els deixes olorar al bebè! potser haurem de fer el mateix amb els nostres homenots...ja ja ja...bé, era per treure una mica de ferro al tema! Crec que tenen raó que s'ha d'anar amb molta mà esquerra i mimos, que es sentin també mimats i estimats i que vegin que ara tenen la oportunitat de tenir una funció primordial a casa: la de pare! que ells són el "puntal" de la família i que els necessitem més que mai. Segur que per moderns i col·laboradors que siguin a casa els agrada que els tractem una mica encara com "el mascle de la manada". I si no funciona el Pla Mimitus, jo li fotria les piles en plan: escolta, que me'l vaig fer sola el crio o què? com segueixis amb aquest plan et quedaràs sol com un mussol i fotré el camp amb el crio i a veure si llavors ja no hi haurà moto ni dissabte ni diumenge perquè te l'hauràs de vendre per llogar-te un pis! perdoneu però sóc un caràcter jo! je je...és que m'encenc de pensar que el meu fés això! pobret!!
-
MartaGregori
- :: puça
- Entrades: 27
- Membre des de: ds. ago. 02, 2008 2:30 pm
- Contacta:
Teniu tota la raó.
Quan els bebès són petits, els volen canviar i cuidar pq són la novetat i els fa il.lusió.
Però un cop ja ho han fet, per moderns que siguin, creuen que, com que ells treballen, criar el nen/a és cosa de la mare. Si els ho pregunteu, no ho diran, però es nota en petites coses que fan. El meu, per exemple, avui m'ha dit "mira, ho has deixat tot pel mig" i es referia a les joguines que la Jana havia escampat! Evidentment no era jo qui hi jugava, sinó ella. Però ell "suposa" que sóc jo qui les ha de recollir.
Suposo que és normal q els homes estiguin raros: els fem menys cas i a més, de tant en tant, els demanem que ens ajudin. I, mentrestant, només fan que sentir grunys i plors. I, clar, s'estressen.
A més, crec que, encara q ens esforcem a estimar els nostres homes, d'alguna manera, donem tant amor als nostres bebès, que la ració que queda pels homes disminueix una miqueta.
Molta sort!
Quan els bebès són petits, els volen canviar i cuidar pq són la novetat i els fa il.lusió.
Però un cop ja ho han fet, per moderns que siguin, creuen que, com que ells treballen, criar el nen/a és cosa de la mare. Si els ho pregunteu, no ho diran, però es nota en petites coses que fan. El meu, per exemple, avui m'ha dit "mira, ho has deixat tot pel mig" i es referia a les joguines que la Jana havia escampat! Evidentment no era jo qui hi jugava, sinó ella. Però ell "suposa" que sóc jo qui les ha de recollir.
Suposo que és normal q els homes estiguin raros: els fem menys cas i a més, de tant en tant, els demanem que ens ajudin. I, mentrestant, només fan que sentir grunys i plors. I, clar, s'estressen.
A més, crec que, encara q ens esforcem a estimar els nostres homes, d'alguna manera, donem tant amor als nostres bebès, que la ració que queda pels homes disminueix una miqueta.
Molta sort!
Marta
-
VisitantVi
Hola noies,
Amb la meva dona també hem tingut unes setmanes una mica 'tenses' aquest estiu.
Tot va començar durant les meves vacances, que vaig aprofitar per dormir fins a l'hora d'esmorzar el nen.
La primera punyalada me la va clavar un dia en dir-me : 'quan arribes a casa estàs molt fresc, tot el matí fora de casa i sense el nen ! '
Fora de casa vol dir treballant, o sigui, que matino a les 6:40h de dilluns a divendres per fer una hora de cotxe i tancar-me 7 hores dins un despatx per tornar a fer una hora de cotxe i tancar-me a casa amb ella i el nen.
Llavors dino a les 4 de la tarda, arreglo la cuina si aconsegueixo obligar-la a sortir-ne i fer-la anar a seure al sofà per reposar, i quan acabo ja és l'hora de rentar el nen i donar-li el berenar mentre ella es renta, i llavors ho faig jo quan ella i el nen surten a passejar. Després preparo el dinar per a l'endemà i paro la taula per sopar que ja tornen i li toca menjar al nen i posar-lo a dormir, i sopar nosaltres perquè l'endemà em torna a tocar matinar.
Una altra que a vegades em treu dels nervis és que no s'estressa per a res, tot ho fa a 20 per hora : això si, menys netejar que per això va com una màquina. Amb l'apretada agenda que tinc a les tardes, que els dijous i divendres els dedico a netejar a fons un pis de la casa, encara pretén que ho faci tot com si no tingúes la necessitat d'acabar.
O sigui, que em culpava a mi de ser ella una maniàtica de la neteja i donar-hi més importància de la que ha de tenir. No li vé d'ara, des que ens vam casar farà 3 anys que ho fa i es nega a acceptar que no es pot tenir sempre la casa impecable per més que estiguem netejant tot el sant dia tots dos. I si no penso com ella, em diu que soc un porc.
Un altre dia m'escridassaba per a qualsevol cosa. Un dia vaig fer una cosa sense preguntar-li i em diu : que no tens boca per parlar o què ? Un altre dia li pregunto quina rentadora volia fer primer per posar-la jo en marxa i em contesta : t'ho he de dir tot o què ?
Vaja, que vaig preferir no dir res i li vaig dir així, que em tenia desconcertat i preferia no parlar ja que digués el que digués li semblaba malament. Que si preferia un home que estigués tota la tarda rebutit al sofà sense fer res, o què volia.
Total, que uns dies després varem haber de parlar i posar totes les cartes damunt la taula. Ella em va dir que volia que jo parles més i jo li vaig dir que cada cosa que em digui i em sembli fora de to li tiraré en cara com fa ella sempre (ella no es pot callar res, i jo m'ho callo tot).
I que la meva llista de prioritats no és igual que la seva, mentre no baixi més avall la CASA no em tindrà en la mateixa posició que jo la tinc a ella.
Vaja, que al dia a dia de la vida en parella ja prou complicat de per sí, suma-li una criatura que li hem de fer tot entre els dos i tindràs en un moment o altre alguna 'topada' segur que fonamentada però en molts casos per coses tribials.
Ara sembla que anem bé, però com que té un humor bastant canviant i des que tenim l'Eloi és més sarcàstica i rebotada que abans, cada dia és una aventura.
Amb la meva dona també hem tingut unes setmanes una mica 'tenses' aquest estiu.
Tot va començar durant les meves vacances, que vaig aprofitar per dormir fins a l'hora d'esmorzar el nen.
La primera punyalada me la va clavar un dia en dir-me : 'quan arribes a casa estàs molt fresc, tot el matí fora de casa i sense el nen ! '
Fora de casa vol dir treballant, o sigui, que matino a les 6:40h de dilluns a divendres per fer una hora de cotxe i tancar-me 7 hores dins un despatx per tornar a fer una hora de cotxe i tancar-me a casa amb ella i el nen.
Llavors dino a les 4 de la tarda, arreglo la cuina si aconsegueixo obligar-la a sortir-ne i fer-la anar a seure al sofà per reposar, i quan acabo ja és l'hora de rentar el nen i donar-li el berenar mentre ella es renta, i llavors ho faig jo quan ella i el nen surten a passejar. Després preparo el dinar per a l'endemà i paro la taula per sopar que ja tornen i li toca menjar al nen i posar-lo a dormir, i sopar nosaltres perquè l'endemà em torna a tocar matinar.
Una altra que a vegades em treu dels nervis és que no s'estressa per a res, tot ho fa a 20 per hora : això si, menys netejar que per això va com una màquina. Amb l'apretada agenda que tinc a les tardes, que els dijous i divendres els dedico a netejar a fons un pis de la casa, encara pretén que ho faci tot com si no tingúes la necessitat d'acabar.
O sigui, que em culpava a mi de ser ella una maniàtica de la neteja i donar-hi més importància de la que ha de tenir. No li vé d'ara, des que ens vam casar farà 3 anys que ho fa i es nega a acceptar que no es pot tenir sempre la casa impecable per més que estiguem netejant tot el sant dia tots dos. I si no penso com ella, em diu que soc un porc.
Un altre dia m'escridassaba per a qualsevol cosa. Un dia vaig fer una cosa sense preguntar-li i em diu : que no tens boca per parlar o què ? Un altre dia li pregunto quina rentadora volia fer primer per posar-la jo en marxa i em contesta : t'ho he de dir tot o què ?
Vaja, que vaig preferir no dir res i li vaig dir així, que em tenia desconcertat i preferia no parlar ja que digués el que digués li semblaba malament. Que si preferia un home que estigués tota la tarda rebutit al sofà sense fer res, o què volia.
Total, que uns dies després varem haber de parlar i posar totes les cartes damunt la taula. Ella em va dir que volia que jo parles més i jo li vaig dir que cada cosa que em digui i em sembli fora de to li tiraré en cara com fa ella sempre (ella no es pot callar res, i jo m'ho callo tot).
I que la meva llista de prioritats no és igual que la seva, mentre no baixi més avall la CASA no em tindrà en la mateixa posició que jo la tinc a ella.
Vaja, que al dia a dia de la vida en parella ja prou complicat de per sí, suma-li una criatura que li hem de fer tot entre els dos i tindràs en un moment o altre alguna 'topada' segur que fonamentada però en molts casos per coses tribials.
Ara sembla que anem bé, però com que té un humor bastant canviant i des que tenim l'Eloi és més sarcàstica i rebotada que abans, cada dia és una aventura.
L'opinió d'un home en aquest forum té un valor incalculable noies, perquè quantes vegades pagaria jo per estar dintre del cap del meu home. En fin, suposo que és normal que totes dues parts tinguem motius de queixa els uns dels altres i que com diu el marquitus, la comunicació és un gran aliat i així ens deixem d'endevinalles tipus "però és que s'ha cregut que ho haig de fer tot jo?" o també "però ara què li passa, perquè s'ha emprenyat tant?".
Total, que cada parella és un món està clar, però ens hem de comunicar AMB RESPECTE, que dir-nos de tot menys maco no és comunicar
!!! I també es cert que ja prou difícil es conviure amb una persona, que a sobre vé un enanitu i ho posa tot potes enlaire!!
Jo amb el meu home no puc tenir queixa de res ÉS UN SANT, s'està per els nens, les tasques de la casa les portem a mitjges (jo crec que jo faig més, però si li pregunteu a ell us dirà el mateix
) En l'UNICA cosa en que no coincidim és que jo soc molt estricta en el tema de l'educació quan els nens són més grandets, com ara la nostra filla gran, i ell es passaria tot el dia fent conya i si no es volen posar aquesta roba que no se la posin, etc.
Total, que cada parella és un món està clar, però ens hem de comunicar AMB RESPECTE, que dir-nos de tot menys maco no és comunicar
!!! I també es cert que ja prou difícil es conviure amb una persona, que a sobre vé un enanitu i ho posa tot potes enlaire!!
Jo amb el meu home no puc tenir queixa de res ÉS UN SANT, s'està per els nens, les tasques de la casa les portem a mitjges (jo crec que jo faig més, però si li pregunteu a ell us dirà el mateix
) En l'UNICA cosa en que no coincidim és que jo soc molt estricta en el tema de l'educació quan els nens són més grandets, com ara la nostra filla gran, i ell es passaria tot el dia fent conya i si no es volen posar aquesta roba que no se la posin, etc. -
virusete
- :: dofí
- Entrades: 3084
- Membre des de: dt. maig 22, 2007 11:45 am
- Ubicació: Viladecans
- Contacta:
noies això no va.... aquest cap de setmana ha estat un infern.....
No ha volgut fer res, ni sortir de casa, ni netejar, ni jugar amb el nen... ens hem sentat a parlar i diu que no li faig cas, que el tinc abandonat, que sempre estic amb el nen i que ja no el miro com abans......
Jo li he explicat que només tinc 24 h al dia i que si no m'ajuda amb el nen no li puc dedicar més temps a ell que el dia no s'allarga mes. Que jo el miro igual, però que vaig tan cansada que em dormo de seguida. I ell em va dir que tenia raó.....
Aquesta conversa la vem tenir dissabte. Diumenge no es va ni llevar del llit... i aquest matí mentre jo estava preparant el bibe al enanito ell s'ha llevat i s'ha posat a jugar amb el nen i quan li he dit si li volia donar el bibe m'ha dit que s'havia de dutxar i ha marxat.....
A veure si avui pensa en el que vem parlar..... o acabaré dels nervis !!!!
No ha volgut fer res, ni sortir de casa, ni netejar, ni jugar amb el nen... ens hem sentat a parlar i diu que no li faig cas, que el tinc abandonat, que sempre estic amb el nen i que ja no el miro com abans......
Jo li he explicat que només tinc 24 h al dia i que si no m'ajuda amb el nen no li puc dedicar més temps a ell que el dia no s'allarga mes. Que jo el miro igual, però que vaig tan cansada que em dormo de seguida. I ell em va dir que tenia raó.....
Aquesta conversa la vem tenir dissabte. Diumenge no es va ni llevar del llit... i aquest matí mentre jo estava preparant el bibe al enanito ell s'ha llevat i s'ha posat a jugar amb el nen i quan li he dit si li volia donar el bibe m'ha dit que s'havia de dutxar i ha marxat.....
A veure si avui pensa en el que vem parlar..... o acabaré dels nervis !!!!
-
VisitantVi
Hola virusete,
No sé quin consell donar-te, però si no ho heu parlat li hauries de preguntar quines son per a ell les seves prioritats i contrastar-les amb les teves.
Que et digui també què és el que no li agrada del dia a dia, què li agradaria fer i no feu, i llavors li dius el mateix de tu.
El fill l'heu fet entre els dos i és cosa de tots dos, i encara que no es tracti de mirar qui fa més que qui (tots sabem que està més hores amb ell la mare) a tu tampoc no t'agrada renunciar a tot (i a tot t'inclou a tu i a ell) i ho fas pel vostre fill i no per fer-li la punyeta.
Potser no s'esperaba això, però tu tampoc i tot plegat forma part del 'paquet' ser pares i li agradi o no ho haurà d'anar engolint com tu estàs fent.
Quantes hores es dedica a ell i a les seves coses fora de casa ? i tu ? i en tens ganes de fer coses ? doncs també seria un aspecte a contrastar.
No es tracta de cap cursa, però mirar de posar-se en el lloc de l'altre i les coses que fas tu i fa ell és bastant útil en moltes ocasions, i potser li caldria pensar-hi una estona.
Bona sort, explica'm si n'has tret alguna cosa de bó.
No sé quin consell donar-te, però si no ho heu parlat li hauries de preguntar quines son per a ell les seves prioritats i contrastar-les amb les teves.
Que et digui també què és el que no li agrada del dia a dia, què li agradaria fer i no feu, i llavors li dius el mateix de tu.
El fill l'heu fet entre els dos i és cosa de tots dos, i encara que no es tracti de mirar qui fa més que qui (tots sabem que està més hores amb ell la mare) a tu tampoc no t'agrada renunciar a tot (i a tot t'inclou a tu i a ell) i ho fas pel vostre fill i no per fer-li la punyeta.
Potser no s'esperaba això, però tu tampoc i tot plegat forma part del 'paquet' ser pares i li agradi o no ho haurà d'anar engolint com tu estàs fent.
Quantes hores es dedica a ell i a les seves coses fora de casa ? i tu ? i en tens ganes de fer coses ? doncs també seria un aspecte a contrastar.
No es tracta de cap cursa, però mirar de posar-se en el lloc de l'altre i les coses que fas tu i fa ell és bastant útil en moltes ocasions, i potser li caldria pensar-hi una estona.
Bona sort, explica'm si n'has tret alguna cosa de bó.
MOLTS ANIMS, VIRUSETE!!!
SEGUR QUE TOT US ACABA ANANT BE...
JO NO ET PUC DONAR CAP CONSELL PERQUE CADA DIA EM SENTO PITJOR...ARA LI HA DONAT PER FER COMENTARIS SARCASTICS I BURXETES TOT EL DIA EN QUANT A COSES QUE LI HE DEMANAT...I AIXO EM TREU DE POLLEGUERA...
CREC QUE AL FINAL ACABAREM EMPRENYANT-NOS DE VERITAT I TINDREM LA NOSTRA PRIMERA CRISI SERIOSA...JA NO PUC MES!!! CADA CAP DE SETMANA PLORO...
SEGUR QUE TOT US ACABA ANANT BE...
JO NO ET PUC DONAR CAP CONSELL PERQUE CADA DIA EM SENTO PITJOR...ARA LI HA DONAT PER FER COMENTARIS SARCASTICS I BURXETES TOT EL DIA EN QUANT A COSES QUE LI HE DEMANAT...I AIXO EM TREU DE POLLEGUERA...
CREC QUE AL FINAL ACABAREM EMPRENYANT-NOS DE VERITAT I TINDREM LA NOSTRA PRIMERA CRISI SERIOSA...JA NO PUC MES!!! CADA CAP DE SETMANA PLORO...
-
virusete
- :: dofí
- Entrades: 3084
- Membre des de: dt. maig 22, 2007 11:45 am
- Ubicació: Viladecans
- Contacta:
MUAK ha escrit:CADA CAP DE SETMANA PLORO...
Això no pot ser !!!!!
Muak wapa, no et pots guardar les coses a dins
Qué és això de plorar cada cap de setmama !!!!!
No, noia no, has de treure tot el que duus a dins.
Has de parlar amb ell a la veu de ja !!!!
I ja saps, si necessites parlar amb algú, aquí estem el meu enanito i jo per escoltar-te i animar-te !!!!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |