Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!
f
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. març 10, 2025 8:44 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
- carbassona
- :: girafa

- Entrades: 2809
- Membre des de: ds. des. 15, 2007 7:12 pm
Bon dia noies!
LLUNA reina com et trobes? És perfecte que demanis hora ara! Ja no et queda res i segur que tot anirà super bé!
CRISPINA quina raó tens! al 2009 totes serem mamis i com tu dius amb uns bebes preciosos!!!
LAUCOB molts ànims guapa, tots els temors acaben marxant
CASTANYETA jo també penso que fins que no tingui el meu nen amb mi no estaré tranquila, i ja sabem que les pors volen guanyar, però en el meu cas, la il·lusió guanya més cada dia. Ho disfrutaràs, jo començo a fer-ho ara
SANSA m'alegro molt que portis uns dies sense tenir pèrdues! Ara estigues tranquila i fent repòs, i sobre tot cuidat molt!!
Ostres noies, vaig conèixer aquest fòrum i a moltes de vosaltres per desgràcia, a causa d'un avortament el 1 d'abril, i quan penso com ho veia tot negre i que no es podia estar més enfonsada totes vosaltres estaveu aquí donant-me ànims. I us dic ( sense que se m'entengui malament ) que va arribar un moment que vaig dir que no em podia sentir culpable, vaig fer tot el possible perque tot anès bé, però sembla que no estava bé el fill que esperava. Quant la gent em deia "la naturaleza es sabia" em posava dels nervis, no soportava aquesta frase, ja que pensava que la naturalesa m'ho havia donat i m'ho havia tret de manera injusta.
Vaig tenir la sort que em vaig quedar a la 1ª i pensava que trigaria com veig en molts casos aquí i dono gràcies cada dia que el meu nen segueix bé. Aquest nen la 1ª vegada que vaig anar al metge em va dir que tornés en 15 dies perque era molt petit i potser el cor se li parava. Quins 15 dies vaig passar... Cada vegada que tinc que anar al ginecòleg soc incapaç de mirar a la pantalla fins que no em diu que està bé, perque ara tinc la por que em digui que el cor s'ha parat. Però sé que aquesta vegada el meu petit sortirà endavant i al Febrer el tindrem amb nosaltres.
Aprofito per donar-vos les gràcies a totes vosaltres i per molt típic que sigui dir "todas seremos madres" sé de bon tros que totes ho serem!!!!
Molts petonets!!!!!!!!!!

LLUNA reina com et trobes? És perfecte que demanis hora ara! Ja no et queda res i segur que tot anirà super bé!
CRISPINA quina raó tens! al 2009 totes serem mamis i com tu dius amb uns bebes preciosos!!!
LAUCOB molts ànims guapa, tots els temors acaben marxant
CASTANYETA jo també penso que fins que no tingui el meu nen amb mi no estaré tranquila, i ja sabem que les pors volen guanyar, però en el meu cas, la il·lusió guanya més cada dia. Ho disfrutaràs, jo començo a fer-ho ara
SANSA m'alegro molt que portis uns dies sense tenir pèrdues! Ara estigues tranquila i fent repòs, i sobre tot cuidat molt!!
Ostres noies, vaig conèixer aquest fòrum i a moltes de vosaltres per desgràcia, a causa d'un avortament el 1 d'abril, i quan penso com ho veia tot negre i que no es podia estar més enfonsada totes vosaltres estaveu aquí donant-me ànims. I us dic ( sense que se m'entengui malament ) que va arribar un moment que vaig dir que no em podia sentir culpable, vaig fer tot el possible perque tot anès bé, però sembla que no estava bé el fill que esperava. Quant la gent em deia "la naturaleza es sabia" em posava dels nervis, no soportava aquesta frase, ja que pensava que la naturalesa m'ho havia donat i m'ho havia tret de manera injusta.
Vaig tenir la sort que em vaig quedar a la 1ª i pensava que trigaria com veig en molts casos aquí i dono gràcies cada dia que el meu nen segueix bé. Aquest nen la 1ª vegada que vaig anar al metge em va dir que tornés en 15 dies perque era molt petit i potser el cor se li parava. Quins 15 dies vaig passar... Cada vegada que tinc que anar al ginecòleg soc incapaç de mirar a la pantalla fins que no em diu que està bé, perque ara tinc la por que em digui que el cor s'ha parat. Però sé que aquesta vegada el meu petit sortirà endavant i al Febrer el tindrem amb nosaltres.
Aprofito per donar-vos les gràcies a totes vosaltres i per molt típic que sigui dir "todas seremos madres" sé de bon tros que totes ho serem!!!!
Molts petonets!!!!!!!!!!

f
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. març 10, 2025 8:44 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Hola reines,
Només vull enviar molts ànims a totes, ens hem de començar a animar, és veritat que sembla que estem de baixon. Les que esteu embarassades, molts ànims, ens teniu a totes a darrera vostre, fent força per tal que tot vagi bé, les que estem esperant, amb ganes de tornar-hi, i gaudint de les bones notícies, i les que esteu en "ello", doncs això, a ello, que aviat tindrem bones notícies.
He tingut un any bastant dolent, però no penso deixar que acabi sense que em doni una bona alegria, i el mateix per totes, hem d'acabar l'any ben contentes, i ben embarassadetes.
Molts petonets i molta força, que som unes campiones!!!
Lluna

Només vull enviar molts ànims a totes, ens hem de començar a animar, és veritat que sembla que estem de baixon. Les que esteu embarassades, molts ànims, ens teniu a totes a darrera vostre, fent força per tal que tot vagi bé, les que estem esperant, amb ganes de tornar-hi, i gaudint de les bones notícies, i les que esteu en "ello", doncs això, a ello, que aviat tindrem bones notícies.
He tingut un any bastant dolent, però no penso deixar que acabi sense que em doni una bona alegria, i el mateix per totes, hem d'acabar l'any ben contentes, i ben embarassadetes.
Molts petonets i molta força, que som unes campiones!!!
Lluna

Hola chicas... buff no se como empezar pero me encuentro muy xoff al saber que el cigronet que estaba dentro ya no esta desde el dia 9 de septiembre..... la gestacion no evolucionaba.
Las que habeis padecido un aborto ha sido parecido o ha sido por algun otro tema. Lo mio es que desde la 6 semana que tuve que ir de urgencias por perdidas leves la cosa ya fue mal.
os agradeceria cualquier comentario.
Las que habeis padecido un aborto ha sido parecido o ha sido por algun otro tema. Lo mio es que desde la 6 semana que tuve que ir de urgencias por perdidas leves la cosa ya fue mal.
os agradeceria cualquier comentario.
INMA lo siento mucho guapa!
Yo perdí a mi primer hijo estando de 8 semanas, empecé un domingo por la tarde con pérdidas muy flojas y fui a urgencias me dijeron que tenía una amenaza de aborto que con reposo pasaría. Esa misma noche de madrugada tuve que volver porque cada media hora tenía que cambiar de compresa y me dijeron lo mismo, escucharon el corazón y aún le latía, al día siguiente como no podía más con dolores volví y ya no había nada de nada. No tuvieron que hacerme legrado, simplemente me dijeron que lo había sacado todo, me dieron unas gotas para acabar de sacar y ya está.
Fue muy rápido y no se pudo hacer nada, por lo visto tenía que ser así.
Te mando mucho apoyo y muchos besos, cuidate muchísimo y apóyate en la gente que te quiere y sobre todo lo que sientas dilo que va muy bien hablar!
Yo perdí a mi primer hijo estando de 8 semanas, empecé un domingo por la tarde con pérdidas muy flojas y fui a urgencias me dijeron que tenía una amenaza de aborto que con reposo pasaría. Esa misma noche de madrugada tuve que volver porque cada media hora tenía que cambiar de compresa y me dijeron lo mismo, escucharon el corazón y aún le latía, al día siguiente como no podía más con dolores volví y ya no había nada de nada. No tuvieron que hacerme legrado, simplemente me dijeron que lo había sacado todo, me dieron unas gotas para acabar de sacar y ya está.
Fue muy rápido y no se pudo hacer nada, por lo visto tenía que ser así.
Te mando mucho apoyo y muchos besos, cuidate muchísimo y apóyate en la gente que te quiere y sobre todo lo que sientas dilo que va muy bien hablar!
Hola guapes, jo també vaig tenir un abortament, i vull compartir la meva experiencia i encendre una llumeta per aquelles que penseu que tot és fosc i no veieu el final del tunel.
Jo vaig començar a buscar fa quasi 3 anys, però no us espanteu.
Al cap de 10 mesos ens vam quedar embaraçats, però a les 11 setmanes el vam perdre, no creixia bé, i vaig tenir un abortament, era el 31 de desembre de 2007, si si, cap d' any.
Ho vam passar molt i molt malament.
No em van fer cap legrat, pq vaig tenir contraccions i ho vaig expulsar sola.
Als 2 mesos, ho vam tornar a intentar.
Al cap de 12 mesos ens vam tornar a quedar embaraçats, ho vam saber l' endemà de reis d' aquest any.
O sigui que si sumeu, ja quasi han passat dos anys, i si aqui afegiu 9 mesos d' embaraç, ja hem arribat als quasi 3 anys, amb una nena preciosa que es diu Laia, i demà fa 2 setmanetes!!
Els primers mesos, teniem moltissima por de perdrel un altre cop, pq a més jo no tenia cap simptoma, i de fet no n' he tingut cap en tot l' embaraç, ni vomits, ni marejos.. res de res.
I finalment tot a anat bé, i vaig parir fa 13 dies.
Molts anims a totes. Si necessiteu xerrar o teniu preguntes aqui estic.
Jo vaig començar a buscar fa quasi 3 anys, però no us espanteu.
Al cap de 10 mesos ens vam quedar embaraçats, però a les 11 setmanes el vam perdre, no creixia bé, i vaig tenir un abortament, era el 31 de desembre de 2007, si si, cap d' any.
Ho vam passar molt i molt malament.
No em van fer cap legrat, pq vaig tenir contraccions i ho vaig expulsar sola.
Als 2 mesos, ho vam tornar a intentar.
Al cap de 12 mesos ens vam tornar a quedar embaraçats, ho vam saber l' endemà de reis d' aquest any.
O sigui que si sumeu, ja quasi han passat dos anys, i si aqui afegiu 9 mesos d' embaraç, ja hem arribat als quasi 3 anys, amb una nena preciosa que es diu Laia, i demà fa 2 setmanetes!!
Els primers mesos, teniem moltissima por de perdrel un altre cop, pq a més jo no tenia cap simptoma, i de fet no n' he tingut cap en tot l' embaraç, ni vomits, ni marejos.. res de res.
I finalment tot a anat bé, i vaig parir fa 13 dies.
Molts anims a totes. Si necessiteu xerrar o teniu preguntes aqui estic.
Hola inma, lo siento mucho.
Yo tambien empece con dolor de regla y pequeñas perdidas, al principio me dijeron que era normal, que era de la implantacion, pero cada vez dolia mas, asi que me mandaron reposo.
Por la noche tuve retortijones muy fuertes, que ahora sé que son contracciones, y al ir al lavabo note como caia algo, y luego el dolor paro.
A la mañana siguiente me dijeron que ya no estava, que li havia expulsado, que seguramente havia algun problema de formacion y el cuerpo li havia detectado y lo havia expulsado.
De todas maneras, no crecia al ritmo que tenia que hacer-lo.
Yo estava de 11 semanas.
Mucho animo.
Yo tambien empece con dolor de regla y pequeñas perdidas, al principio me dijeron que era normal, que era de la implantacion, pero cada vez dolia mas, asi que me mandaron reposo.
Por la noche tuve retortijones muy fuertes, que ahora sé que son contracciones, y al ir al lavabo note como caia algo, y luego el dolor paro.
A la mañana siguiente me dijeron que ya no estava, que li havia expulsado, que seguramente havia algun problema de formacion y el cuerpo li havia detectado y lo havia expulsado.
De todas maneras, no crecia al ritmo que tenia que hacer-lo.
Yo estava de 11 semanas.
Mucho animo.
Hola noies....
jo quan estava de 6 setmanes i fent warriors amb el meu marit hem va venir un dolor molt i molt fort i despres al dia seguent vaig tenir perdues leves....
doncs despres de 2 setmanes amb reposo absolut a casa que justament ha cincidit amb les vacances, a la tercera sretmana de vacances, es a dir a la 8 setmana d'embarass me'l van treure perque la gestacio no evolucionava.
Aixo us ha passat a algu? ara estic espantada perque veient el foro he vist de gent que ha abortat molt sovint i no se si pels mateixos problemes o es que tenim alguna cosa el meu marit i jo que no ha permes que es desenvolupes correctament.
Estic espantada bastant i decepcionada amb mi mateixa pero es que va ser la setmana passada i encara es molt aviat.
Pero el dilluns vaig anar al ginecoleg privat i li vaig explicar el que m'havia passat i hem va dir que despres de la primera regla normal ja podriem intentar-ho de nou. La primera regla normal quan hauria de ser¿¿¿??? la primera que hem vingui despres del legrat? o he d'esperar algun temps mes. A Algu de vosaltres us han dit aixo.
Us agrairia qualsevol comentari que hem podeu fer i aixi soris encara mes de dubtes.
gracies
jo quan estava de 6 setmanes i fent warriors amb el meu marit hem va venir un dolor molt i molt fort i despres al dia seguent vaig tenir perdues leves....
doncs despres de 2 setmanes amb reposo absolut a casa que justament ha cincidit amb les vacances, a la tercera sretmana de vacances, es a dir a la 8 setmana d'embarass me'l van treure perque la gestacio no evolucionava.
Aixo us ha passat a algu? ara estic espantada perque veient el foro he vist de gent que ha abortat molt sovint i no se si pels mateixos problemes o es que tenim alguna cosa el meu marit i jo que no ha permes que es desenvolupes correctament.
Estic espantada bastant i decepcionada amb mi mateixa pero es que va ser la setmana passada i encara es molt aviat.
Pero el dilluns vaig anar al ginecoleg privat i li vaig explicar el que m'havia passat i hem va dir que despres de la primera regla normal ja podriem intentar-ho de nou. La primera regla normal quan hauria de ser¿¿¿??? la primera que hem vingui despres del legrat? o he d'esperar algun temps mes. A Algu de vosaltres us han dit aixo.
Us agrairia qualsevol comentari que hem podeu fer i aixi soris encara mes de dubtes.
gracies
tobi ha escrit:Hola guapes, jo també vaig tenir un abortament, i vull compartir la meva experiencia i encendre una llumeta per aquelles que penseu que tot és fosc i no veieu el final del tunel.
Jo vaig començar a buscar fa quasi 3 anys, però no us espanteu.
Al cap de 10 mesos ens vam quedar embaraçats, però a les 11 setmanes el vam perdre, no creixia bé, i vaig tenir un abortament, era el 31 de desembre de 2007, si si, cap d' any.
Ho vam passar molt i molt malament.
No em van fer cap legrat, pq vaig tenir contraccions i ho vaig expulsar sola.
Als 2 mesos, ho vam tornar a intentar.
Al cap de 12 mesos ens vam tornar a quedar embaraçats, ho vam saber l' endemà de reis d' aquest any.
O sigui que si sumeu, ja quasi han passat dos anys, i si aqui afegiu 9 mesos d' embaraç, ja hem arribat als quasi 3 anys, amb una nena preciosa que es diu Laia, i demà fa 2 setmanetes!!
Els primers mesos, teniem moltissima por de perdrel un altre cop, pq a més jo no tenia cap simptoma, i de fet no n' he tingut cap en tot l' embaraç, ni vomits, ni marejos.. res de res.
I finalment tot a anat bé, i vaig parir fa 13 dies.
Molts anims a totes. Si necessiteu xerrar o teniu preguntes aqui estic.
tobi moltes gràcies pels ànims.
molt guapa la teva nena.... quina Laia més bonica!!!
Hola inma, no et preocupis princesa.
Saps que 1 de cada 4 embarassos acaba en abortament??
Es molt més normal del que sembla, el que passa és que molta gent no ho explica i quan et passa a tu et penses que ets l' unica.
Pensa que segons els ginecolegs, tenir un abortament entra dins la normalitat, per dir-ho aixi. Molta gent ni tan sols s' adonen que l' han perdut pq no sabien ni que estavem embaraçades.
No pensis en negatiu inma, no tens cap impediment per quedar-te embaraçada, aixo ja és bo, aixi que anims.
Sé com et sents, o almenys recordo com em sentia jo, un fracàs com a dona, pq no havia estat capaç de fer-ho bé. Em semblava que no podria anar mai bé, i també tenia la mateixa por que tu, que si em tornava a quedar embaraçada, em tornés a passar.
T' entenc tant, i em sap tant de greu.
Jo vaig esperar dos mesos i ens hi vam tornar a posar. Petons guapa
Saps que 1 de cada 4 embarassos acaba en abortament??
Es molt més normal del que sembla, el que passa és que molta gent no ho explica i quan et passa a tu et penses que ets l' unica.
Pensa que segons els ginecolegs, tenir un abortament entra dins la normalitat, per dir-ho aixi. Molta gent ni tan sols s' adonen que l' han perdut pq no sabien ni que estavem embaraçades.
No pensis en negatiu inma, no tens cap impediment per quedar-te embaraçada, aixo ja és bo, aixi que anims.
Sé com et sents, o almenys recordo com em sentia jo, un fracàs com a dona, pq no havia estat capaç de fer-ho bé. Em semblava que no podria anar mai bé, i també tenia la mateixa por que tu, que si em tornava a quedar embaraçada, em tornés a passar.
T' entenc tant, i em sap tant de greu.
Jo vaig esperar dos mesos i ens hi vam tornar a posar. Petons guapa
tobi ha escrit:Hola inma, no et preocupis princesa.
Saps que 1 de cada 4 embarassos acaba en abortament??
Es molt més normal del que sembla, el que passa és que molta gent no ho explica i quan et passa a tu et penses que ets l' unica.
Pensa que segons els ginecolegs, tenir un abortament entra dins la normalitat, per dir-ho aixi. Molta gent ni tan sols s' adonen que l' han perdut pq no sabien ni que estavem embaraçades.
No pensis en negatiu inma, no tens cap impediment per quedar-te embaraçada, aixo ja és bo, aixi que anims.
Sé com et sents, o almenys recordo com em sentia jo, un fracàs com a dona, pq no havia estat capaç de fer-ho bé. Em semblava que no podria anar mai bé, i també tenia la mateixa por que tu, que si em tornava a quedar embaraçada, em tornés a passar.
T' entenc tant, i em sap tant de greu.
Jo vaig esperar dos mesos i ens hi vam tornar a posar. Petons guapa
ostres has descrit com hem sento com a dona a la perfeccio. Tot i que el meu marit el pobre m'ha d'aguantar que li digui aixo mateix ell diu que no passa res.
Aisss noies es que ni tan sols va ser un embrio de 3 mm gairebe res.... aixo no pot ser que no evoluciones.... perque passa això? algu en sap?
moltes gracies tobi!!!
f
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. març 10, 2025 8:44 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
inma, bonica, molts ànims!!!! guapa, no et desanimis ni desesperis ni comencis a donar-li voltes al coco pensant que vosaltres dos no esteu bé! això ha passat pq havia de passar i punt! pensa que és molt millor que si havia de passar hagi passat ara i no més endavant!!! molts ànims i aquí ens tens pel que necessitis guapa!!!
Molts petons!!!
Molts petons!!!
laucob ha escrit:inma bonica sento el que t'ha passat.
pero primer de tot no et capfiquis ni et martiritcis perque tu no tens la culpa, son coses que passen.
t'ho dic de debo no et martiritzis i deixat mimar pel teu marit i per aquells que et vulguin ajudar, de debo va be.
jo amb l'abortament tambe hem vaig sentir molt i molt culpable pero jo era gestacio de 18 setmanes, perque va passar no ho se no he tret al dia d'avui un any i mig despres de perdre'l l'aigua clara. amb l'ivan el meu petit angelet, quasibe el perdo a la setmana 18 aixi que en este cuerpo serrano hi ha un problema dels grossos que li passa, ara estic buscant un lloc on hem puguin fer proves per saber on esta el problema que encara que diguin que no hi ha un problemon. per ells no ho es pero per mi si.
ja veus fa poc he enterrat el meu angelet i ja penso en anar a buscar un altre estare boija o sere massoca. sigui el que sigui l'amor de mare es el que hem tira i el voler tenir un petito encara mes. i aixo que a mi ja m'han insinuat gent que treballa en hospitals que el proper hem tocara fer molt lliting aixi que ja hem puc comença a arma de paciencia per poder tenir el meu regal, quant noho se pero el tindre un altre cop.
sort bonica
jo esperaria unes dues regles, perque la primera be tonta, la segona una mica millor i la tercera ja es com les d'abans.
ho a conseguirem.
Hola Laucob.
Abans de marxar de vacances.... vaig llegir la teva historia amb l'angelet de l'Ivan i vaig pensar que estaveu setn molts forts tant vosaltres dos com el petitó.
Ahir justament vaig llegir la noticia i degut al meu estat d'ànim vaig decaure molt i inclus vaig plorar una micona al saber el final de l'historia.
Tant de ´bo estiguis recuperant-te lo més que puguis i lo més aviat amb alguna bona noticia.
Hem sembla que ets molt forta o com a minim que et queda una mica dànims per descriure com et sents i per explicar-nos el camí del teu petito, aquest angelet que sempre estarà amb nosaltres (mami).
Bueno guapi la vida continua si, pero de veritat hem tens aqui pel que et faci falta, per continuar compartint histories nostres i sobretot les alegries que estan per venir. Si més no deixa'm que et doni bones vibracions i que et dona una mega forta abraçada desde aquí.
Perque crec que es millor així lo que m'ha passat que mes endavant, la meva mare se li va morir el primer fill dintre quan ja estava de 7 mesos i van trigar en treure-li 1 mes, imaginat i amés li van provocar com si fos un part.... Pero clar tot i que sigui millor ara al principi que no més endavant... la ment juga males pasades i sap i pensa en perque i el com??? pero si ha de ser així ens haurem de recuperar i tirar cap endavant. El temps passa i tot s'intenta suavitzar. Crec que lo millor que ens pot passar es que aviat i dintre d'uns mesos tornem a compartir la nostra felicitat juntes.
un petonet ben fort maca i ja saps estic aqui pel que et faci falta.
Inma_b ha escrit:inma, bonica, molts ànims!!!! guapa, no et desanimis ni desesperis ni comencis a donar-li voltes al coco pensant que vosaltres dos no esteu bé! això ha passat pq havia de passar i punt! pensa que és molt millor que si havia de passar hagi passat ara i no més endavant!!! molts ànims i aquí ens tens pel que necessitis guapa!!!
Molts petons!!!
Moltes gràcies Inma.
De fet com li he comentat a Laucob.... es millor ara que no més endavant pero clar aquest moment que et passa ho passes mal animicament i esnormal encara es massa aviat i està molt proper, crec que mica en mica ens anirem recuperant de tot.
un besito
Hola noies,
Fa 7 setmanes q vaig perdre als meus bessons estava de 32 +3s, el Sergi (1,880kg) i l'Adrià (1,670kg), vaig tenir la mala sort, de tenir el Sindrome de transfussió feto fetal (les bosses del líquids amniotics estava molt descompensada, l'adrià casi no tenia líquidi el Sergi tenia moltissim ), tot va ser molt ràpid, ja q només feia 10 dies q ens havien fet una eco i tot anava de maravella, però la vida és aixis de dura i quan alguna cosa t'ha de passar.......passa. Quan varen veure a urgencies el q em passava, em van intervenir fent una fetoscopia per intentar salvar els petits. Pero no va haver sort, 1er va morir l'adrià i després d'unes llargues hores va morir el Sergi. Encara quedava lo pitxor, parir a dos petits sense vida........uff............es molt dur. Ah, els vaig veure eran guapissimpetitons,
un abraçada
Fa 7 setmanes q vaig perdre als meus bessons estava de 32 +3s, el Sergi (1,880kg) i l'Adrià (1,670kg), vaig tenir la mala sort, de tenir el Sindrome de transfussió feto fetal (les bosses del líquids amniotics estava molt descompensada, l'adrià casi no tenia líquidi el Sergi tenia moltissim ), tot va ser molt ràpid, ja q només feia 10 dies q ens havien fet una eco i tot anava de maravella, però la vida és aixis de dura i quan alguna cosa t'ha de passar.......passa. Quan varen veure a urgencies el q em passava, em van intervenir fent una fetoscopia per intentar salvar els petits. Pero no va haver sort, 1er va morir l'adrià i després d'unes llargues hores va morir el Sergi. Encara quedava lo pitxor, parir a dos petits sense vida........uff............es molt dur. Ah, els vaig veure eran guapissimpetitons,
un abraçada
<a><img src="http://www.faltamenos.com/tickers/j53eeqgqe4apuuag.png" alt="FaltaMenos.com Calendario" border="0"></a>
noies!!!
DF, molts ànims per aquesta pèrdua tan i tan dura!!! mica en mica... Jo també vaig perdre uns bessonets, tot i que molt menys avançada que tu, i vaig demanar que el proper embaràs fos senzill i normalíssim... I així ha estat!
Segur que el teu cas també serà igual!!!
Inma, ja veus que moltes hem passat per avortaments, en diferents moments de l'embaràs... El motiu que busques i que moltes busquem per tranquil·litzar-nos pot ser molt divers... El més freqüent és que el cos detecta que aquell embrió no podrà sortir endavant, perquè té algun problema cromosòmic... Això no vol dir res, simplement que les cèl·lules no s'han anat duplicant com tocava, hi ha hagut algun error, fruit de l'atzar...
No et capfiquis amb el motiu; ja t'han dit que és molt normal...
I, Inma, estant de tan poquet, és normal q et diguin q amb una regla hi pots tornar... som-hi, que aviat tornareu a ser pel tros!
Tobi, gràcies per la teva història!
DF, molts ànims per aquesta pèrdua tan i tan dura!!! mica en mica... Jo també vaig perdre uns bessonets, tot i que molt menys avançada que tu, i vaig demanar que el proper embaràs fos senzill i normalíssim... I així ha estat!
Inma, ja veus que moltes hem passat per avortaments, en diferents moments de l'embaràs... El motiu que busques i que moltes busquem per tranquil·litzar-nos pot ser molt divers... El més freqüent és que el cos detecta que aquell embrió no podrà sortir endavant, perquè té algun problema cromosòmic... Això no vol dir res, simplement que les cèl·lules no s'han anat duplicant com tocava, hi ha hagut algun error, fruit de l'atzar...
No et capfiquis amb el motiu; ja t'han dit que és molt normal...
I, Inma, estant de tan poquet, és normal q et diguin q amb una regla hi pots tornar... som-hi, que aviat tornareu a ser pel tros!
Tobi, gràcies per la teva història!
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |




























