Bilingüisme
- Marta_fp
- :: zebra

- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
Conec noies que han fet això. A casa una llengua i a l'escola una altra. Tinc una amiga polonesa que ha fet això, però no ha portat els nens a l'escola fins als sis anys. El nen és llançat i no ha patit gaire, però a la nena em sembla que no li ha anat bé perquè ja de naturalesa és molt tímida i li costa fer amics.
De fet, malgrat el lio mental que portem, nosaltres intentarem fer això. Que la llengua "de casa" sigui el basc, malgrat que jo els parlaré en català, està clar. Però intentaré que quan estem tots la llengua sigui el basc, i així jo el milloro, que bona falta em fa, i ells guanyen en una llengua.
Ara... crec que igualment la seva llengua principal serà el català, vull dir entre ells...
Amanita, jo tinc una amiga que té la mare belga, i amb la mare sempre sempre parlen en francès, tant ella com el seu germà, i evidentment el parlen perfecte, però entre ells parlen castellà (l'altra llengua de la familia, que el pare és de León). i aixo que els pares fa anys que estan separats!
Per contra, vaig conèixer un noi d'Uruguay, que el seu pare era català, Em va dir que ell utilitzava el català amb els seus germans, sobretot perquè així els altres nens no els entenien i ho feien com a joc, com a "llengua secreta".
Ja veus, hi ha de tot...
Ara... crec que igualment la seva llengua principal serà el català, vull dir entre ells...
Amanita, jo tinc una amiga que té la mare belga, i amb la mare sempre sempre parlen en francès, tant ella com el seu germà, i evidentment el parlen perfecte, però entre ells parlen castellà (l'altra llengua de la familia, que el pare és de León). i aixo que els pares fa anys que estan separats!
Per contra, vaig conèixer un noi d'Uruguay, que el seu pare era català, Em va dir que ell utilitzava el català amb els seus germans, sobretot perquè així els altres nens no els entenien i ho feien com a joc, com a "llengua secreta".
Ja veus, hi ha de tot...
Momo, es clar, això que em comentes seria ideal, a casa palar català i ja està, visquent aquí amb el alemany no tindràn problemes per aprendre'l, però el meu home és alemany.... i parlar amb els seus fills en un idioma que no és el seu, deu costar mooolt....bé, per lo menys jo no ho podria fer...per això tampoc vull que ho faci ell, cadascú s'expressa molt millor amb la seva llengua, està clar! Fins i tot quan li dic el meu home com me'l estimo ho faig en català i això que el idioma que utilitzem a casa és l alemany......no ho sé...però ho faig amb molta més espontaneitat...
Marta_fp, nosaltres tenim uns amics que els dos són de Moldàvia, que a casa parlen en romanès i el nen de tres anys quan està amb nosaltres ho fa en alemany, fa una mica de poti-poti, però ho porta molt bé, es clar que ell ja va a una escola bressol. I suposo que és com tu dius...depén molt de com sigui el petit, si més obert o més timid...això deu fer molt.
A_fer...ara m'has donat un bri d'esperanca
....potser parlaràn en la llegua que els faci sentir més comodes...no?!!!
Aisx noia, si que tenim un bon cacau al cap, hi ha gent que ho veu molt clar...però jo no les hi tinc totes, és com tu ja vas dir en el primer missatge, però res!, reforcarem com poguem la llengua que no fàcin servir tant, oi?!.
Per cert, m'encantaria poder entendre una mica el Basc...m'agrada molt l'accent.
Gràcies noies pels comentaris.
Marta_fp, nosaltres tenim uns amics que els dos són de Moldàvia, que a casa parlen en romanès i el nen de tres anys quan està amb nosaltres ho fa en alemany, fa una mica de poti-poti, però ho porta molt bé, es clar que ell ja va a una escola bressol. I suposo que és com tu dius...depén molt de com sigui el petit, si més obert o més timid...això deu fer molt.
A_fer...ara m'has donat un bri d'esperanca
....potser parlaràn en la llegua que els faci sentir més comodes...no?!!!
Aisx noia, si que tenim un bon cacau al cap, hi ha gent que ho veu molt clar...però jo no les hi tinc totes, és com tu ja vas dir en el primer missatge, però res!, reforcarem com poguem la llengua que no fàcin servir tant, oi?!.
Per cert, m'encantaria poder entendre una mica el Basc...m'agrada molt l'accent.
Gràcies noies pels comentaris.
Amanita, el meu germà i jo parlem català entre nosaltres. Almenys des que jo recordi.
Tot i portar-nos 6 anys de diferència, tinc pocs records de quan ell va néixer o era bebé. En tinc però pocs.
Recordo parlar-li en alemany però ja de més grandets, quan jugàvem junts (a mi l'edat de jugar em va durar mooolt), ho feiem en català.
I amb la meu mare també sempre parlo català.
Ja et dic que no recordo quan vam deixar de parlar alemany amb ella.
Però clar, teníem la ventatge de que la meu àvia va estar moolt amb nosaltres aquí, doncs el meu avi matern va morir quan va néixer el meu germà. Així que ella va passar temporades llargues aquí. I ara ja de més grans, venia a passar uns dos mesos a l'any amb nosaltres. I nosaltres la visitàvem un cop l'any.
I vivim en un lloc turístic i treballem de cares al públic. Hi ha mooolts alemanys amb segones residències aquí.
Els meus pares tenen amics alemanys que quan jo era petita ens feiem molt.
Són d'aquells que dp de 30 anys aqui el català no el parlen i el castellà fa por! Jo tenia amigues de la meva edat que eren de pares alemanys i amb ma mare es turnaven per recollir-nos del cole. Clar, vaig practicar molt.
A mi em costaria molt parlar amb els meus fills en castellà....i dir cosetes boniques en aquests idioma. En alemany em costa moltíssim dir coses als petitons, no em surt del cor...i això ho fa dificil.
És per això que a mi em va costar uns 3 o 4 mesos arrencar amb l'alemany perquè de recen nascuda només em sortien les paraules maques en català. Però amb les cançons de bressol ho vaig superar.
Jo crec que hauràs d'esperar a veure què passa amb els teus fills. A veure quina llengua trien per parlar entre ells. Potser si viviu a Alemanya parlaran en alemany, però pot ser que ho facin en català per com ha explicat la a-fer, tenir quelcom més privat per ells.

Tot i portar-nos 6 anys de diferència, tinc pocs records de quan ell va néixer o era bebé. En tinc però pocs.
Recordo parlar-li en alemany però ja de més grandets, quan jugàvem junts (a mi l'edat de jugar em va durar mooolt), ho feiem en català.
I amb la meu mare també sempre parlo català.
Ja et dic que no recordo quan vam deixar de parlar alemany amb ella.
Però clar, teníem la ventatge de que la meu àvia va estar moolt amb nosaltres aquí, doncs el meu avi matern va morir quan va néixer el meu germà. Així que ella va passar temporades llargues aquí. I ara ja de més grans, venia a passar uns dos mesos a l'any amb nosaltres. I nosaltres la visitàvem un cop l'any.
I vivim en un lloc turístic i treballem de cares al públic. Hi ha mooolts alemanys amb segones residències aquí.
Els meus pares tenen amics alemanys que quan jo era petita ens feiem molt.
Són d'aquells que dp de 30 anys aqui el català no el parlen i el castellà fa por! Jo tenia amigues de la meva edat que eren de pares alemanys i amb ma mare es turnaven per recollir-nos del cole. Clar, vaig practicar molt.
A mi em costaria molt parlar amb els meus fills en castellà....i dir cosetes boniques en aquests idioma. En alemany em costa moltíssim dir coses als petitons, no em surt del cor...i això ho fa dificil.
És per això que a mi em va costar uns 3 o 4 mesos arrencar amb l'alemany perquè de recen nascuda només em sortien les paraules maques en català. Però amb les cançons de bressol ho vaig superar.
Jo crec que hauràs d'esperar a veure què passa amb els teus fills. A veure quina llengua trien per parlar entre ells. Potser si viviu a Alemanya parlaran en alemany, però pot ser que ho facin en català per com ha explicat la a-fer, tenir quelcom més privat per ells.
- MartaGregori
- :: puça

- Entrades: 27
- Membre des de: ds. ago. 02, 2008 2:30 pm
- Contacta:
Jo a la Jana sempre li parlo català. El meu home li parla en alemany, i entre els dos també parlem alemany. A part d'això, no sent alemany enlloc més (vivim a Terrassa). Tot i això, quan estava a la panxa, ella només sentia alemany i anglès. I crec que a ella li agrada molt sentir l'alemany. Quan el seu pare l'hi parla, ella se l'escolta embadalida! En canvi, quan jo li parlo, passa una mica més de mi. Suposo q el català el té tan escoltat q ja no li sembla interessant :-p
Endavant amb el pluri-lingüisme!
Endavant amb el pluri-lingüisme!
Sibil.la gràcies per explicar la teva experiència i també per donar-me ideies.
És com tu dius, hauré d'esperar a que s fàcin grans per saber la llengua que triaràn... com a seva.
Intentarem fer-ho el millor posible i que finalment utilitzin les dos llengües paral.lelament. Ja es veurà....., suposo que el dia a dia també ens ajudarà a saber com ho hem de fer.
MartaGregori, els meus nebots quan escolten al meu home parlant Alemany també es queden fascinats
a veure si els meus petits els hi passarà amb el català...?....ja t'explicaré..
Moltes gràcies també, per explicar el teu cas
És com tu dius, hauré d'esperar a que s fàcin grans per saber la llengua que triaràn... com a seva.
Intentarem fer-ho el millor posible i que finalment utilitzin les dos llengües paral.lelament. Ja es veurà....., suposo que el dia a dia també ens ajudarà a saber com ho hem de fer.
MartaGregori, els meus nebots quan escolten al meu home parlant Alemany també es queden fascinats
a veure si els meus petits els hi passarà amb el català...?....ja t'explicaré..
Moltes gràcies també, per explicar el teu cas

- MartaGregori
- :: puça

- Entrades: 27
- Membre des de: ds. ago. 02, 2008 2:30 pm
- Contacta:
Jo pensava que la gent ens mirarien estranyats al veure que el meu home parlava a la Jana en alemany, que pensaríem algo negatiu (que som uns pijos o què sé jo), però ÉS TOT EL CONTRARI! Les meves amigues que tenen nens/es, li demanen que també els parli alemany, per a que el pugui aprendre i després practicar amb la Jana
Us anirà molt bé; ja ho veuràs.
Us anirà molt bé; ja ho veuràs.
A mi em va passar i em passa igual que a tu.
Al principi una de les raons, a banda de la falta de costum, que va fer que em costés engegar a parlar-li contínuament en alemanya a la Joana, era que em feia cosa que els meus sogres, cunyats, i avis del meu home no entenguessin el que li estava dient.
Al principi em vaig fer un far de sentir comentaris xistosos (però clar, te la foten) en plan: Aquesta nena no entendrà pas el català.
Recoi! Però si el català és constantment al seu voltant, és majoria aplastant!
Però llavors bé, em vaig empassar la mania aquesta i endavant.
Ara, el que feia bastant i faig és dir-li en veu alta i fer com traducció simultània. No de tot però sí del que és important que ells entenguin.
De calaix, p.ex. "explica-li a l'àvia tal i qual"
Però tothom tothom, família i amics, només fan que aplaudir-me contínuament i felicitar-me pel que faig. De veritat.
Mireu, només dir que tenim uns amics que viuen a Espanya i el pare no li parla en català. A Espanya! Ni que fossin al Japó. Català i castellà no és pas tant diferent. Coi, la gent del voltant pot captar de què va el que li estàs dient al nano! No ho entenc.
Us imagineu als avis d'aquí, de poble, que el nen no els entén! I ells li parlen en castellà (tela quin castellà).
I si als 18 al nen li dóna per estudiar a Barna? Però que aprendre català a casa estaria xupat! No ho entenc.
Al principi una de les raons, a banda de la falta de costum, que va fer que em costés engegar a parlar-li contínuament en alemanya a la Joana, era que em feia cosa que els meus sogres, cunyats, i avis del meu home no entenguessin el que li estava dient.
Al principi em vaig fer un far de sentir comentaris xistosos (però clar, te la foten) en plan: Aquesta nena no entendrà pas el català.
Recoi! Però si el català és constantment al seu voltant, és majoria aplastant!
Però llavors bé, em vaig empassar la mania aquesta i endavant.
Ara, el que feia bastant i faig és dir-li en veu alta i fer com traducció simultània. No de tot però sí del que és important que ells entenguin.
De calaix, p.ex. "explica-li a l'àvia tal i qual"
Però tothom tothom, família i amics, només fan que aplaudir-me contínuament i felicitar-me pel que faig. De veritat.
Mireu, només dir que tenim uns amics que viuen a Espanya i el pare no li parla en català. A Espanya! Ni que fossin al Japó. Català i castellà no és pas tant diferent. Coi, la gent del voltant pot captar de què va el que li estàs dient al nano! No ho entenc.
Us imagineu als avis d'aquí, de poble, que el nen no els entén! I ells li parlen en castellà (tela quin castellà).
I si als 18 al nen li dóna per estudiar a Barna? Però que aprendre català a casa estaria xupat! No ho entenc.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |















