dubtes co-llit
dubtes co-llit
El meu fill de 16 setmanes fa uns dies que s'aixeca cada hora i mitja o dues, molt neguitós, gemegant i aixecant les cames i només es tranquil.litza donant-li el pit, jo m'aixeco cada vegada però vaig morta de son.
He llegit els beneficis de fer co-llit però a mi em costa.
Tinc alguns dubtes, crec que força tontos,però m'agradaria saber com ho feu les que ho practiqueu:
1. dormiu amb el llum obert? jo intento apagar el llum però al no veure'l quan se li escapa el pit no el troba i em costa ajudar-lo
2. li doneu el mateix pit durant tota la nit? el meu fill moltes vegades no té prou amb un pit i li haig d'oferir l'altra i si estic estirada em costa molt girar-lo amb ell i jo, sobretot quan hi ha el meu marit dormint al meu costat
3. el meu llit es de 1'35 m, algú el té, jo em trobo molt incòmoda perquè gairebé no em puc moure perquè estic en un racó
4. què en pensen les vostres parelles? tinc la sensació que quan el poso en el llit ell es sent una mica desplaçat.
He llegit els beneficis de fer co-llit però a mi em costa.
Tinc alguns dubtes, crec que força tontos,però m'agradaria saber com ho feu les que ho practiqueu:
1. dormiu amb el llum obert? jo intento apagar el llum però al no veure'l quan se li escapa el pit no el troba i em costa ajudar-lo
2. li doneu el mateix pit durant tota la nit? el meu fill moltes vegades no té prou amb un pit i li haig d'oferir l'altra i si estic estirada em costa molt girar-lo amb ell i jo, sobretot quan hi ha el meu marit dormint al meu costat
3. el meu llit es de 1'35 m, algú el té, jo em trobo molt incòmoda perquè gairebé no em puc moure perquè estic en un racó
4. què en pensen les vostres parelles? tinc la sensació que quan el poso en el llit ell es sent una mica desplaçat.
Hola txell78!!
Nosaltres practiquem co-llit des q la Joana va néixer. T'explico: nosaltres la quan s'adorm al vespre la posem al seu bressol i és quan es desperta la primera vegada q llavors la posem al nostre llit fins el matí.
1. Jo dormo amb el llum apagat, de seguida de posar-li el mugró a la boca ja l'apago i així ella quan acaba s'adorm. Quan deixava el llum obert i s'adormia, llavors es despertava en apagar-lo. Quan se li escapa el mugró jo li reoriento, buscant la seva boca amb el dit (és pràctica)
2. No li dono el mateix pit tota la nit, vaig canviant (tot i q algun dia mig adormida m'he despistat i tampoc passa res). Quan plora, obro el llum, la canvio de cantó i li donc el pit, si acaba i en vol més torno a fer el mateix.
3. El meu llit és de 150cm, i igualment estic estreta, pq m'he acostumat a dormir amb un pam. És el q té, però mira, ja dormo ampla la primera part de nit quan ella és al bressol.
4. El meu marit està encantat, no li ha molestat mai. De fet, com ja t'he dit tenim el nostre espai i intimitat quan ella és al bressol. I a tots dos ens encanta despertar-nos amb el somriure de la nostra petita!
No només és millor per ells sinó també per tu. Jo descanso tota la nit, de vegades ni tan sols recordo quantes vegades ni a quines hores ha menjat... pq podríem dir q gairebé dormo la nit sencera d'una tirada.
Nosaltres practiquem co-llit des q la Joana va néixer. T'explico: nosaltres la quan s'adorm al vespre la posem al seu bressol i és quan es desperta la primera vegada q llavors la posem al nostre llit fins el matí.
1. Jo dormo amb el llum apagat, de seguida de posar-li el mugró a la boca ja l'apago i així ella quan acaba s'adorm. Quan deixava el llum obert i s'adormia, llavors es despertava en apagar-lo. Quan se li escapa el mugró jo li reoriento, buscant la seva boca amb el dit (és pràctica)
2. No li dono el mateix pit tota la nit, vaig canviant (tot i q algun dia mig adormida m'he despistat i tampoc passa res). Quan plora, obro el llum, la canvio de cantó i li donc el pit, si acaba i en vol més torno a fer el mateix.
3. El meu llit és de 150cm, i igualment estic estreta, pq m'he acostumat a dormir amb un pam. És el q té, però mira, ja dormo ampla la primera part de nit quan ella és al bressol.
4. El meu marit està encantat, no li ha molestat mai. De fet, com ja t'he dit tenim el nostre espai i intimitat quan ella és al bressol. I a tots dos ens encanta despertar-nos amb el somriure de la nostra petita!
No només és millor per ells sinó també per tu. Jo descanso tota la nit, de vegades ni tan sols recordo quantes vegades ni a quines hores ha menjat... pq podríem dir q gairebé dormo la nit sencera d'una tirada.
Nosaltres fem el mateix que la Noe, però vaig comprar una lumeta que té 3 intensitats de llum i s'encén i s'apaga només tocant-la. Quan es desperta la primera vegada i me'l poso al llit tinc la llum encesa (molt fluixeta)i així no ens molesta i hi veiem.
Amb el meu home vam parlar això de que si s'acostumaria o què i vam decidir que si s'hi acostumava ja arribaria un dia que no voldrà dormir amb nosaltres i mentre ho vulgui fer, doncs ens encanta. Però també penso que és una opció molt personal.
Amb el meu home vam parlar això de que si s'acostumaria o què i vam decidir que si s'hi acostumava ja arribaria un dia que no voldrà dormir amb nosaltres i mentre ho vulgui fer, doncs ens encanta. Però també penso que és una opció molt personal.
Nosaltres fem com la noe, a les 9 del vespre quan s'adorm la poso al seu bressol i quan es desperta, que per sort la meva no es desperta fins les 6 o 7 del mati, la posem al nostre llit.
Jo també alterno els dos pits, i lo de l'espai coincideixo tb amb la noe, t'acabes acostumant a dormir en un pam, je je je.
Per mi és el millor que hem pogut fer, l'alegria que ens dona despertar-nos i veure a la Jana amb un somriure d'orella a orella, és inexplicable.
No sé si a tu et passa noe.
Tampoc crec que es malacostumin, jo penso com el mateix que diu el carlos gonzalez en el seu llibre, arribarà un dia que ja no voldrà estar al nostre llit i voldrà el seu, doncs quan arribi ja el tindrà.
No em malinterpreteu, només és una opinió personal.
Jo també alterno els dos pits, i lo de l'espai coincideixo tb amb la noe, t'acabes acostumant a dormir en un pam, je je je.
Per mi és el millor que hem pogut fer, l'alegria que ens dona despertar-nos i veure a la Jana amb un somriure d'orella a orella, és inexplicable.
No sé si a tu et passa noe.
Tampoc crec que es malacostumin, jo penso com el mateix que diu el carlos gonzalez en el seu llibre, arribarà un dia que ja no voldrà estar al nostre llit i voldrà el seu, doncs quan arribi ja el tindrà.
No em malinterpreteu, només és una opinió personal.
merisc ha escrit:Nosaltres fem com la noe, a les 9 del vespre quan s'adorm la poso al seu bressol i quan es desperta, que per sort la meva no es desperta fins les 6 o 7 del mati, la posem al nostre llit.
Jo també alterno els dos pits, i lo de l'espai coincideixo tb amb la noe, t'acabes acostumant a dormir en un pam, je je je.
Per mi és el millor que hem pogut fer, l'alegria que ens dona despertar-nos i veure a la Jana amb un somriure d'orella a orella, és inexplicable.
No sé si a tu et passa noe.
Tampoc crec que es malacostumin, jo penso com el mateix que diu el carlos gonzalez en el seu llibre, arribarà un dia que ja no voldrà estar al nostre llit i voldrà el seu, doncs quan arribi ja el tindrà.
No em malinterpreteu, només és una opinió personal.
totalment d'acord!!
només q la Joana no aguanta tantes hores 
El meu fill té ja 1 any i mig i encara collitem.
Abans que naixés nosaltres tampoc volíem que dormís al nostre llit, però a mesura que passen els dies t'has d'anar adaptant a les circumstàncies i el nostre fill no sap dormir seguit i es desperta per les nits, ara ja només 2 o 3 vegades, però hem passat èpoques de despertar-se cada 3/4 d'hora, i això, si treballes és difícil de portar. A nosaltres, el fet de collitar ens ha suposat anar més descansats i ara jo no m'imagino passar les nits sense notar-lo al meu costat.
Nosaltres també fem el mateix, un cop s'ha adormit el posem al seu bressol fins el primer despertar.
A mesura que es va fent gran va sent més difícil per què no para quiet i sovint s'atravessa, però per nosaltres ha estat la millor opció.
Pel que fa a donar-li els 2 pits, jo suposo que l'experiència és un grau, ara li dono els dos pits sense haver de moure'l, jo em giro una mica i ja està, és trobar la postura.
Que tinguis sort amb les nits.
Abans que naixés nosaltres tampoc volíem que dormís al nostre llit, però a mesura que passen els dies t'has d'anar adaptant a les circumstàncies i el nostre fill no sap dormir seguit i es desperta per les nits, ara ja només 2 o 3 vegades, però hem passat èpoques de despertar-se cada 3/4 d'hora, i això, si treballes és difícil de portar. A nosaltres, el fet de collitar ens ha suposat anar més descansats i ara jo no m'imagino passar les nits sense notar-lo al meu costat.
Nosaltres també fem el mateix, un cop s'ha adormit el posem al seu bressol fins el primer despertar.
A mesura que es va fent gran va sent més difícil per què no para quiet i sovint s'atravessa, però per nosaltres ha estat la millor opció.
Pel que fa a donar-li els 2 pits, jo suposo que l'experiència és un grau, ara li dono els dos pits sense haver de moure'l, jo em giro una mica i ja està, és trobar la postura.
Que tinguis sort amb les nits.
Aquí parla la que deia que dormir amb els nens era de hippies... Total, que quan va néixer la Laia portava 2 dies desperta, i quan me la vaig posar al pit la primera nit ens vam adormir les dues. Entre que si m'asseia al llit em feien pupita els punts i que el bressol de l'hospital semblava un tupper, ens passàvem la nit juntetes, i des de llavors hem fet com la Noe: primera dormideta al moisès si ella va a dormir abans que nosaltres, i després ja es queda amb els papes. Així dormim més tots tres: ella no es desperta plorant, i el papa ni se n'adona, i jo la sento respirar i estic molt a gust.
El nostre llit és de 150, però de seguida queda petit si tenim en compte que la gossa i el gat també s'hi busquen un raconet.
Pel que fa al canvi de costat, generalment quan es desperta canviem de costat, però hi ha vegades que estic massa K.O. i no ho faig, i al matí la tia es fot un bon esmorzar amb l'altre pit... de fet crec que a la nit no mama gaire, només fa unes xumadetes.
I pel que fa a la llum, a la meva tauleta de nit la bombeta és molt suau i de baix consum, i es queda engegada quan ens adormim. Ens hem comprat una lampareta que és una marieta que fa totes les constelacions d'estrelles, i ella també s'il·lumina, i s'apaga sola als 45 minuts, però encara no l'hem estrenat. Ara que hi penso, aquesta nit la pujo a l'habitació!
Que s'acostumi? No crec... Jo quan era petita i el meu pare estava de viatge dormia amb la meva mare, ì després no tenia cap trauma d'anar a la meva habitació.
Total, que quan va néixer la Laia portava 2 dies desperta, i quan me la vaig posar al pit la primera nit ens vam adormir les dues. Entre que si m'asseia al llit em feien pupita els punts i que el bressol de l'hospital semblava un tupper, ens passàvem la nit juntetes, i des de llavors hem fet com la Noe: primera dormideta al moisès si ella va a dormir abans que nosaltres, i després ja es queda amb els papes. Així dormim més tots tres: ella no es desperta plorant, i el papa ni se n'adona, i jo la sento respirar i estic molt a gust.
El nostre llit és de 150, però de seguida queda petit si tenim en compte que la gossa i el gat també s'hi busquen un raconet.
Pel que fa al canvi de costat, generalment quan es desperta canviem de costat, però hi ha vegades que estic massa K.O. i no ho faig, i al matí la tia es fot un bon esmorzar amb l'altre pit... de fet crec que a la nit no mama gaire, només fa unes xumadetes.
I pel que fa a la llum, a la meva tauleta de nit la bombeta és molt suau i de baix consum, i es queda engegada quan ens adormim. Ens hem comprat una lampareta que és una marieta que fa totes les constelacions d'estrelles, i ella també s'il·lumina, i s'apaga sola als 45 minuts, però encara no l'hem estrenat. Ara que hi penso, aquesta nit la pujo a l'habitació!
Que s'acostumi? No crec... Jo quan era petita i el meu pare estava de viatge dormia amb la meva mare, ì després no tenia cap trauma d'anar a la meva habitació.
gràcies pels vostres consells, l'Oriol costa molt que s'adormi, després del bany es queda despert llavors sopem i cap a les deu me'l poso en el nostre llit i va fent dormidetes fins a les 12 que el posem al moises al nostre costat llavors només allarga unes 2 hores, i moltes vegades es desvetlla i tardem una hora a que torni a dormir, tot i posar-lo en el nostre llit es posa nerviós i molts cops protesta. És complicat....
Has provat de fer-lo dormir amb un saquet d'aquets per nens petitons?
Per mi va ser la solució, ja que la Jana mou moltissim les cames i abans de fer-lo servir es destapava i movia molt i llavors es despertava molt més sovint.
Desde que fa servir el saquet, tot i que mou les cames, al no notar que es destapa no es desperta.
Per mi va ser la solució, ja que la Jana mou moltissim les cames i abans de fer-lo servir es destapava i movia molt i llavors es despertava molt més sovint.
Desde que fa servir el saquet, tot i que mou les cames, al no notar que es destapa no es desperta.
Hola!
nosaltres dormim plegats des que la nena tenia 4 mesos. Veient que al seu bressol no dormia, vam decidir dormir-la al nostre llit i que s'hi quedés tota la nit. Dormia entremig nostre. Al principi jo dormia neguitosa pensant que la podíem esclafar, però no ens ha passat mai. El nostre llit és de 150 i hi dormiem prou amples. A mida que s'ha anat fent gran hem hagut de reinventar i vam acoplar el bressol al llit, en sidecar, i així vam poder seguir dormint juntets. Ara que la nena ja té 2 anys hem tret el bressol i hem posat un llit de 90, així tots estem més còmodes i dormim de conya!!
nosaltres dormim plegats des que la nena tenia 4 mesos. Veient que al seu bressol no dormia, vam decidir dormir-la al nostre llit i que s'hi quedés tota la nit. Dormia entremig nostre. Al principi jo dormia neguitosa pensant que la podíem esclafar, però no ens ha passat mai. El nostre llit és de 150 i hi dormiem prou amples. A mida que s'ha anat fent gran hem hagut de reinventar i vam acoplar el bressol al llit, en sidecar, i així vam poder seguir dormint juntets. Ara que la nena ja té 2 anys hem tret el bressol i hem posat un llit de 90, així tots estem més còmodes i dormim de conya!!
- estrella75
- :: papallona
- Entrades: 147
- Membre des de: ds. març 22, 2008 7:22 pm
Noe ha escrit:Nosaltres practiquem co-llit des q la Joana va néixer. T'explico: nosaltres la quan s'adorm al vespre la posem al seu bressol i és quan es desperta la primera vegada q llavors la posem al nostre llit fins el matí.
1. Jo dormo amb el llum apagat, de seguida de posar-li el mugró a la boca ja l'apago i així ella quan acaba s'adorm. Quan deixava el llum obert i s'adormia, llavors es despertava en apagar-lo. Quan se li escapa el mugró jo li reoriento, buscant la seva boca amb el dit (és pràctica)
2. No li dono el mateix pit tota la nit, vaig canviant (tot i q algun dia mig adormida m'he despistat i tampoc passa res). Quan plora, obro el llum, la canvio de cantó i li donc el pit, si acaba i en vol més torno a fer el mateix.
3. El meu llit és de 150cm, i igualment estic estreta, pq m'he acostumat a dormir amb un pam. És el q té, però mira, ja dormo ampla la primera part de nit quan ella és al bressol.
4. El meu marit està encantat, no li ha molestat mai. De fet, com ja t'he dit tenim el nostre espai i intimitat quan ella és al bressol. I a tots dos ens encanta despertar-nos amb el somriure de la nostra petita!
No només és millor per ells sinó també per tu. Jo descanso tota la nit, de vegades ni tan sols recordo quantes vegades ni a quines hores ha menjat... pq podríem dir q gairebé dormo la nit sencera d'una tirada.
Jo vaig fer igual que la txell.
La posavem primer al moisès pq anava a dormir abans que nosaltres. A la primera que es despertava, l'agafava i la posava al llit per mamar.
Si per alguna cosa jo aguantava desperta fins que acabava la tornava al moisès, però passava mooolt poques vegades, doncs li donava el pit estirada al llit i totes dues quedavem adormides.
Per mi va ser la gran solució a descansar el màxim. És que si m'hagués hagut de llevar (i ja ni parlem de preparar bibes) hagués anat morta.
I això que era una nena de mamar i dormir tota la nit. Això sí, cada hora i mitja o dues al principi.
Has d'anar canviant de pit, igual com ho fas de dia. Jo passava per sobre d'ella i llavors la col·locava bé. Algun cop és normal que et despistis pq vas zombie, però segur que es queixa que al pit que li has ofert no hi ha llet, jeje, senyal que toca l'altre.
Jo no encenia cap llum pq amb la porta de l'habitació oberta entra la llum del menjador on no tinc persianes, només cortines fosques. Però el que t'han comentat d'un llum fluixet està molt bé. Tipus el dels nens també és bona idea.
La ventatge és que el nostre llit fa 1.80 d'ample i per espai no patíem.
El meu company ho va acceptar perfectament bé.
En quant a parella, el dia que teníem ganes de festa, la posavem al moisès i ja està. És que un cop dormida, si la movíem, en general no es despertava si no era per gana.
Pel tema aixafar, cap problema. Jo opino que tenim un sisè sentit (vaja, en tenim molts, oi?). Va néixer a finals de maig i ja no feia fred a les nits, així que ja no teníem l'edredó. Quan va arribar la tardor/hivern i vam posar mantes i dp edredons, vam pujar la calefacció (dormim sense) i així podíem dormir amb els braços destapats i no hi havia perill de tapar-la massa.
Quan queda al mig cap problema. El meu company estava al seu cantó. Inclús una nit, per instint pq estava dormida, vaig parar un braç del meu home que anava sobre la nena!
A la banda de fora del llit sempre m'adormia amb un braç vorejant-la i us prometo que no em movia en tota la nit. Acabava encarcarada però jo no em movia!
Vam fer així i als 4 mesos la vam passar al bressol de baranes a la seva habitació. Uf, quina muntanya se'm va fer haver-me de llevar i donar-li el pit allà en un sillón!
Si tinguessim espai segur que pel proper em poso un llit sidecar!
Malacostumar-se? Jo també opino que vull aprofitar ara que puc tenir-la al llit fent el ronso.
Quan la vam passar al seu llit, cap problema. Després van venir altres fases. Inquietuds, mal sons, refredats, mals de panxa, mals d'orella.
Llavors li vam ajudar a aprendre a adormir-s'hi sola (pq jo fins als 7 mesos la feia adormir en braços). No va ser d'un dia a l'altre però abans de l'any la deixaven al seu llit sense problemes.
I encara ara si té una mala nit i dp de 2 o 3 cops d'anar-hi no funciona, ens l'enduem al nostre. I si l'endemà té bona nit, la dorm al seu sense problemes. I caaaaaaaaaaaaada matí ve a fer mitja horeta el ronso al nostre llit abans de començar el dia. És lo millor!
Ah! I algun dissabte hem anat a dormir tots tres junts, o de vacances, o quan fa una tempesta ben bestia i ve de gust...
- portagambas
- :: rateta
- Entrades: 153
- Membre des de: dc. gen. 09, 2008 4:28 pm
--
portagambas l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. nov. 08, 2008 1:25 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
- estrella75
- :: papallona
- Entrades: 147
- Membre des de: ds. març 22, 2008 7:22 pm
hola portagambas!
doncs si et dic la veritat no sé si serà 100% cert el que t'explicaré perquè fa molt i estic al·lucinant com en tant poc temps tot queda tant llunyà
jo vaig començar pel mateix motiu que tu, perquè començava a pesar la nena
a veure, jo vaig fer un mica per instint, una mica recollint el que sentia dels altres i el que em va recomanar una amiga (jo diria que n'heu parlat però no estic segura perquè fa poc que estic per aquí i no he llegit tots els posts)
Vam començar amb després del bany, tancar cortines de la saleta, abaixar llums i donar el biberó. Llavors anàvem cap a la seva habitació. Allà miràvem un llibre. Llavors eren d'aquells de roba, o de cartró de 4 pàgines, ara llegim un o dos contes. Llavors ens acomiadavem de diversos ninos i imatges de la seva habitació. Uns quants, que sinó durava massa. Deiem bona nit.
Vaig començar apagant el llum i bressolant-la cantant les cançons de sempre i deixant-la al llit i marxar. Plorava, tornava, l'agafava i bressolava fins que s'adormia.
Vaig anar fent. Llavors vaig canviar a cantar-li amb el llum obert (un de petit) i posant-la amb el llum obert al llit, llavors tancar-lo i marxar.
Tornava cada cop que em cridava i la treia i la bressolava.
Al cap d'un temps, en comptes de bressolar-la la posava al llit i li agafava la mà i cantava fins que s'adormia. Ja no sé si amb llum encès o no.
Després vaig passar a cantar-li estant jo a la cadira. Crec que per allavores ja s'aixecava. JO la tornava a estirar. Li cantava fins que s'adormia.
Haig de dir al seu favor que amb 4 o 5 cançons normalment ja estava k.o.
No sé, i anar fent fins que vaig arribar a cantar sense esperar que estigués dormida. Dir-li bona nit i sortir. Ella reclamava i tornava a entrar però llavors ja no l'agafava. LA tocava, o feia com tu de tocar-li el culet o l'esquena.
També vam anar passant gradualment a no tornar a entrar tant ràpid a l'habitació quan plorava, però mai vam mirar minuts ni res, i vigilàvem sobretot que el plor només fós reclamació, queixa, i no desesperació.
Perquè una vegada la vam malinterpretar o vam voler fer el cor fort d'esperar més estona, i va vomitar de tant plorar. Va ser un cop i mai més.
La veritat és que no recordo amb quin ritme va anar tot, ni quants dies vam trigar.
Només sé que va ser una cosa gradual, que no em vaig encaparrar en aconseguir res ràpid, i que hi va haver algun retrocés.
Recordo que devia tenir més de 6 mesos quan vaig començar amb lo de dir bona nit als ninos, i fer-ho cada dia igual i a la mateixa hora i amb el mateix ordre (ritual en diuen, no?). Crec que potser va ser més cap als 7 o 8 mesos. Només sé que cap a l'any ja la posava desperta al llit.
Ara bé, jo també pensava que així quan es despertés a la nit es tornaria a dormir sola. En el meu cas no és així. Fins fa poc em llevaba 1 o 2 o 3 o vegades a la nit.
Ara o cap o un.
Però hi ha nits de tot. Ahir a la nit va dormir amb nosaltres pq va tenir uns malsons d'alucine! en canvi feia una setmana que dormia del tiron.
Hi ha dies que la poso a dormir, i com que ja és més gran (i més llesta, jeje) al cap de 5 minuts em crida per pipí (i no en té... o sí...), per aigua,...
Lo bo que té és que a la tercera que haig de tornar quan té el dia tonto, li dic que ja n'hi ha prou, i de fet ja no em crida més.
No sé, jo crec que va anar molt bé la cosntància, el ritual, sempre igual. Fins els dos anys no vam sortir mai amb ella (a excepció dels primers mesos, que no tenen el cicle de son com nosaltres i dormen i mamen i prou). Sempre erem a casa (nostra o on fós) per banyar, sopar i dormir.
Si algun dia demanava més atenció li donavem. Com ara.
Ara li ha agafat per fer el manyagó abans de posar-la al llit. Però també tenim límits. De vegades mirem un o dos contes. El màxim són tres. Però i punto, pq sinó et passaries la nit llegint, que se les saben totes.
Ara ja entén una mica el "fins demà" i el "no et traurem del llit fins que no surti el sol"
i paro que m'embolico!
doncs si et dic la veritat no sé si serà 100% cert el que t'explicaré perquè fa molt i estic al·lucinant com en tant poc temps tot queda tant llunyà
jo vaig començar pel mateix motiu que tu, perquè començava a pesar la nena
a veure, jo vaig fer un mica per instint, una mica recollint el que sentia dels altres i el que em va recomanar una amiga (jo diria que n'heu parlat però no estic segura perquè fa poc que estic per aquí i no he llegit tots els posts)
Vam començar amb després del bany, tancar cortines de la saleta, abaixar llums i donar el biberó. Llavors anàvem cap a la seva habitació. Allà miràvem un llibre. Llavors eren d'aquells de roba, o de cartró de 4 pàgines, ara llegim un o dos contes. Llavors ens acomiadavem de diversos ninos i imatges de la seva habitació. Uns quants, que sinó durava massa. Deiem bona nit.
Vaig començar apagant el llum i bressolant-la cantant les cançons de sempre i deixant-la al llit i marxar. Plorava, tornava, l'agafava i bressolava fins que s'adormia.
Vaig anar fent. Llavors vaig canviar a cantar-li amb el llum obert (un de petit) i posant-la amb el llum obert al llit, llavors tancar-lo i marxar.
Tornava cada cop que em cridava i la treia i la bressolava.
Al cap d'un temps, en comptes de bressolar-la la posava al llit i li agafava la mà i cantava fins que s'adormia. Ja no sé si amb llum encès o no.
Després vaig passar a cantar-li estant jo a la cadira. Crec que per allavores ja s'aixecava. JO la tornava a estirar. Li cantava fins que s'adormia.
Haig de dir al seu favor que amb 4 o 5 cançons normalment ja estava k.o.
No sé, i anar fent fins que vaig arribar a cantar sense esperar que estigués dormida. Dir-li bona nit i sortir. Ella reclamava i tornava a entrar però llavors ja no l'agafava. LA tocava, o feia com tu de tocar-li el culet o l'esquena.
També vam anar passant gradualment a no tornar a entrar tant ràpid a l'habitació quan plorava, però mai vam mirar minuts ni res, i vigilàvem sobretot que el plor només fós reclamació, queixa, i no desesperació.
Perquè una vegada la vam malinterpretar o vam voler fer el cor fort d'esperar més estona, i va vomitar de tant plorar. Va ser un cop i mai més.
La veritat és que no recordo amb quin ritme va anar tot, ni quants dies vam trigar.
Només sé que va ser una cosa gradual, que no em vaig encaparrar en aconseguir res ràpid, i que hi va haver algun retrocés.
Recordo que devia tenir més de 6 mesos quan vaig començar amb lo de dir bona nit als ninos, i fer-ho cada dia igual i a la mateixa hora i amb el mateix ordre (ritual en diuen, no?). Crec que potser va ser més cap als 7 o 8 mesos. Només sé que cap a l'any ja la posava desperta al llit.
Ara bé, jo també pensava que així quan es despertés a la nit es tornaria a dormir sola. En el meu cas no és així. Fins fa poc em llevaba 1 o 2 o 3 o vegades a la nit.
Ara o cap o un.
Però hi ha nits de tot. Ahir a la nit va dormir amb nosaltres pq va tenir uns malsons d'alucine! en canvi feia una setmana que dormia del tiron.
Hi ha dies que la poso a dormir, i com que ja és més gran (i més llesta, jeje) al cap de 5 minuts em crida per pipí (i no en té... o sí...), per aigua,...
Lo bo que té és que a la tercera que haig de tornar quan té el dia tonto, li dic que ja n'hi ha prou, i de fet ja no em crida més.
No sé, jo crec que va anar molt bé la cosntància, el ritual, sempre igual. Fins els dos anys no vam sortir mai amb ella (a excepció dels primers mesos, que no tenen el cicle de son com nosaltres i dormen i mamen i prou). Sempre erem a casa (nostra o on fós) per banyar, sopar i dormir.
Si algun dia demanava més atenció li donavem. Com ara.
Ara li ha agafat per fer el manyagó abans de posar-la al llit. Però també tenim límits. De vegades mirem un o dos contes. El màxim són tres. Però i punto, pq sinó et passaries la nit llegint, que se les saben totes.
Ara ja entén una mica el "fins demà" i el "no et traurem del llit fins que no surti el sol"
i paro que m'embolico!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |