Nenes com porteu el tema rabietes????????

[carbassona]

La Júlia últimament és dia si dia també una rabieta, i tela ehhh, com costa mare meva fer-la passar pel tubo... ufff serà de mal domà aquesta meva filla.
Vosaltres us hi trobeu??????????

[mireiafor]

Si et serveix de consol tothom que té fills grans hi ha passat. Són una mena de crisis de creixement o maduració on la teva filla està buscant els límits. Encara que sembli una incongruència aquests límits li donen seguretat, per la qual cosa unes normes raonables i sobre tot constants l'ajudaran a sentir-se segura i estimada.... encara que pel camí a nosaltres ens facin sortir canes i arrugues!!!!

Un truquillo: no cridis mai. Ja sé que semblarà una tonteria però només el fet de no cridar fa que les reprimendes no semblin agressions sinó petites lliçons de comportament, a més aixi tu t'estalvies que se't descontroli l'assumpte i acabi apareixent algun calvot que mai són bona solució.

Ànims, la teva filla et necessita per fer-se gran

[estrella75]

Si et serveix de consol tothom que té fills grans hi ha passat. Són una mena de crisis de creixement o maduració on la teva filla està buscant els límits. Encara que sembli una incongruència aquests límits li donen seguretat, per la qual cosa unes normes raonables i sobre tot constants l'ajudaran a sentir-se segura i estimada.... encara que pel camí a nosaltres ens facin sortir canes i arrugues!!!!

Un truquillo: no cridis mai. Ja sé que semblarà una tonteria però només el fet de no cridar fa que les reprimendes no semblin agressions sinó petites lliçons de comportament, a més aixi tu t'estalvies que se't descontroli l'assumpte i acabi apareixent algun calvot que mai són bona solució.

Ànims, la teva filla et necessita per fer-se gran

Estic totalment d'acord. Algun dia que jo he anat més atabalada potser he perdut la paciència però sempre he fet com t'ha comentat la mireia.
Depenent de perquè fa la rabieta, l'agafo (si es deixa) i li parlo suaument fins que es tranquil·litza, o la deixo que es desfogui, etc...
Si rabia d'impotència, em va molt bé parlar suau, dir-li que no passa res, explicar-li pq està així: que ha passat quelcom que li ha sapigut greu o que no li surt, o que no pot fer (i li explico perquè no pot ser en ak moment). Que si crida i plora no l'entenc, etc...
Això m'ha funcionat molt bé. Quan es calma, i li dic pq ara no pot fer algo, sembla com si ho entengui i accepti.
Si rabia per rebequeria, tot i haver-li explicat coses, doncs la deixo esbrabar, i tbe em poso seria, si no claudica, tbe la "castigo", res, un minutet (per dir algo) asseguda pensant,...

Vaja però el més important no perdre els estreps i sempre tenir en ment que és quelcom normal. Tu també "tens dies" i també hi ha coses que et fan enrabiar. Tu ets gran i saps com canalitzar la frustració i ells no, n'han d'aprendre i tu els has d'acompanyar, ensenyar.

Ànims, com tot, passarà.

[lluneta]

ostres a mi em passa el mateix... agafa unes rabietes... i tot fa una setmana.. no més... pero es que s'estira al terra, amaga el cap entre els braços i va controlant si estic aprop si es aixi torna a amagrse i cridar.... a leshores marxo... i quan es cansa ve corrents... pero bueno
no se si faig bé...
pero la veritat es que fins i tot vaig arribar a pensar qeu li feia mal algo....

passa ràpid aquesta etapa????

[mireiafor]

Buenu, com ja hem comentat això són fases... durant una època estarà més rebel, d'altres menys, però a partir d'ara això ja no s'acaba sinó tot just acaba de començar.

Entrant en detalls "tècnics" he llegit articles on recomanen evitar el reforç negatiu i potenciar el reforç positiu. M'explico:

Si el nen agafa una rabieta i veu que rep tota la nostra atenció (encara que sigui en forma d'enfadament o càstig), cada vegada que vulgui cridar la nostra atenció o ser-ne el centre, farà servir aquesta eina i cada vegada la farà servir més, per la qual cosa prestar-ne una atenció desmesurada el que fa es potenciar aquest comportament negatiu i llavors estem fent un reforç d'un comportament negatiu. Per evitar-ho en teoria (dic en teoria perquè és molt difícil) el que hem de fer és explicar-li que el que està fent està malament, explicar-li les possibles conseqüències si continua amb la rabieta (estarà castigat dos o tres minuts a la cadira de pensar, es quedàrà sense dibuixos, etc.) i després no fer-li cas. Tot això sense alterar-se gaire ni aixecar la veu (suposo que aquesta és la part més difícil!!). Jo afegeixo de collita pròpia que quan la meva filla acaba amb la rabieta, ho reconeix i em demana perdó SEMPRE li dic que sí amb una abraçada molt gran, però MAI li aixeco el càstig.

En canvi el reforç positiu consisteix en que sempre que el nen es porti bé, elogiar el seu comportament tan bó, donar-li incentius, i prestar-li tota la nostra atenció. Així quan el nen vulgui alguna cosa sabrà que li serà molt més fàcil aconseguir-ho portant-se bé. Mica en mica haureu potenciat un comportament positiu i arraconat un comportament negatiu.

Això sí, sempre continuaran havent rabietes, l'únic que podeu fer vosaltres és reconduïr-les per poder treure una lliçó d'aprenentatge als vostres fills i fins i tot girar la truita i continuar tenint vosaltres el control, perquè amb les rabietes qui te el control és el nen.

Altre tema és si el nen te la rabieta en públic. Com deixes un nen plorant i revolcant-se pel terra al carrer?? Aquí ja cadascú té les seves tècniques. Jo marxo d'allà on estem i a partir d'allà el mateix: explicar el que ha fet malament, explicar les conseqüències si no atura aquest comportament i deixar-lo sense la meva atenció durant uns minuts.

Amb una mica de paciència, disciplina i muntanyes d'amor els nostres fills seran unes grans persones el dia de demà

[xin76]

Pujo el post de les rebequeries. FA uns dies la Laia sembla que torna a estar més "sensible" i noto que les rebequeries van en augment. El pitjor de tot és que quan ens parem al carrer a parlar amb algú, si ve a coll en alguna ocasió pica. Ufffff Com actuar en un cas així? Nosaltres li diem un NO molt clar i intentem explicar-li, perquè quan està així nerviosa no enten res. Però clar, és evident que no pot ser que piqui ni als pares ni ningú. La deixo a terra i que faci la rebequeria a terra ? I llavors tinc indiferència? O és millor parlar-ne al moment que ja s'ha calmat? Uffffff!

[mireiafor]

Jo crec que el millor és emportar-se-la d'allà on estigueu i en un lloc més tranquil (a casa, o sortint de la cafeteria o allà on sou) ja fer tota l'explicació i tot el "tractament".

Ànims!!

[xin76]

Gràcies Mireiafor! Es que avui ha estat un dia dur... dur.... uffff! és que cal tenir les coses tan clares i no baixar la guàrdia ni un moment...

[Ingrid]

Hola guapes!!!

El meu fillet té ara 2 anys i 4 mesos, i no m'amoinen les rabietes en si, sinó la manera de manifestar-les: s'enfada molt i es pega i... no ho soporto!!! Què puc fer??? He probat de tot: ignorar-lo, abraçar-lo, deixar-lo, cridar-lo,... Aix... Fa mal veure qe el teu fill s'autolesiona... Què puc fer? Us hi heu trobat? Gràcies noies

[alexsilvia]

Hola,
El nostre fill te just un any i set mesos, pero ultimament sembla que té "rabietes", de repent s´enfada molt quan li canvies el que está fent o no li ve de gust que li canviis el bolquer o no vol que li posis les sabates per sortir al carrer, pero es que es posa fet una fiera, crida, pega, s´estira els cabells....es horrorós, ho hem provat tot, no fer-li cas, fer-li cas, abraçar-lo, "renyar-lo" dient-li que cridant no es consegueixen les coses, que no está bé pegar...A la guarderia ja ens ho havien comentat una mica que tenia aquest comportament....pero d´això ja fa un parell de mesos...i a casa no ens ho havia fet mai, ara resulta que a la guarderia no hi ha anat casi en tot el mes de desembre pq ha estat malalt i quan es va recuperar el pediatre ens va recomenar que li donessim un respir ja que nosaltres a casa tenim una noia que se´n pot fer càrrec, de fet ens estavem plantejant borra-lo de la guarderia, pero la veritat es que ara estic una mica confosa i no se que fer...¿Es molt aviat per tenir rabietes, no? O pot ser que ho siguin? Que podem fer en aquest últim cas? Quina es la millor manera d´actuar?
Gracies

[helenejulia]

La Júlia acaba de fer un any i desde fa uns dies se posa molt nerviosa quan se li prohibeix algo: s'enfada, plora, crida, s'estira els cabells o es mossega les mans.... es molt nerviosa i moguda...li hem comentat al pediatra i ens a dit que tinguessim molta disciplina i que sobretot no podiem cedir i fer o donar-li tot el que ella volia. Molta disciplina i molts "no" al dia. Que opineu? Nomès té un anyet i no sé si la cosa pot anar a pitjor amb l'edat; segons el pediatra més aviat actuem millor per ella i més facil per nosaltres....
Tot el que expliqueu me sembla molt bé i estic d'accord amb moltes coses, el problema es que la Júlia es molt petita i no crec que la tecnica de parlar amb ella i explicar-li que el que fa no está bé serveixi!! Que podem fer?
Una abraçada!

[Marta_fp]

Hola,

Jo sempre he dit que les rebequeries de a la vora l'any són les pitjors perquè encara no entenen res. Tranquil·la que després la cosa no empitjora. Tampoc puc dir que millori.

Amb la Mariona jo sempre he mirat de combinar dos mètodes. Demostrar-li molt d'afecte i mirar de distreure-la amb alguna altra cosa. Com més diferent a les coses que ja està acostumada, millor. Tot i així, per a mi també és difícil. Sobretot perquè com més gran més difícil és que pari de plorar.

[Marta_fp]

Com estàs, avui? A vegades els dies negatius, en comptes de treure'ns tota l'energia, van bé per tornar a recuperar-la, trobar la calma, provar estratègies noves...

No sé què dir-te. Si normalment penses que te'n surts prou bé és perquè ja deus tenir una bona mentalitat, però crisis com les vas tenir ahir (o avui, depèn de com es miri ) n'aniràs tenint.

Nosaltres cada dia tenim drama per tornar a casa des del parc o el centre familiar (dos per dia). Des que l'assec al cotxet fins que arribem a casa no para de plorar i quan arribem a casa i la deslligo encara és pitjor. Li surten taques a la pell, sanglota, es rebolca per terra... Una cosa que funciona prou és parlar-li amb un to alegre abans i durant els plors poc intensos, fent-li veure la part bona del que hem fet o farem, però ja et reconec que no és fàcil mantenir el bon humor quan a la que deixes de parlar per agafar aire, ja torna a plorar.

Els mals d'esquena, braços, la son i el cansament tampoc hi ajuden gaire. Jo de tant en tant deixo de fer totes aquelles coses que faig als vespres per anar-me'n a dormir ben d'hora i recuperar energies.

Pel que fa al mal d'esquena, has provat de carregar l'Abril a sobre les espatlles? L'esquena se'n ressent igual, però pots caminar més dreta, veient on trepitges i els braços poden descansar.

Ànims!

[Helena]

Hola!!!!

Nosaltres hem tingut una setmana que teeeeelaaaa!!!!! jo vaig super cansada, i als vespres, l' èric no va a dormir fins a les 21h, perque entre que fem banyera, sopar, etc,..se'ns fa tard.i als matins ens llevem a les 7h.

Doncs tooota la setmana que des de que el despertava fins que el deixava al cole, plorant..plorant per vestir-se, plorant per esmorzar,..plorant per entrar al cotxe,..uff!!! jo ja no sabia què fer!!!!

però ahir dissabte, va fer cura de son, es va llevar a les 10 del matí, es va vestir com qui no vol la cosa, va esmorzar super bé,..tot el dia més content que un ginjol..total, que es calr, deu ser aixó, que ell també va cansat i no està per hòsties...

he pensat que lo que a vegades pensem que són rabietes, potser són alguna necessitat o mancança qeu tenen.

i sobretot, sobretot, el que va bé de debó, és no tenir pressa. perque si tens temps, t' ho prens tot amb molta més filosofia, no et poses tant nerviosa i l' altre no s' estressa, tampoc!!!!

[nurma]

Hola noies, entro en aquest post perquè estic desesperada, el gabi te unes rabietes horribles i només te 14 mesos! Avui mateix no he deixat que obrís un armari de la cuina i ja s'ha tirat a terra, es donava cops, i ha estat plorant 1 hora sencera, no volia braços, ni estar a trerra, ni assegut, ni galetes, ni res de res, només plorar i plorar. Es normal sent tan petit? Estic desesperada amb les rabietes, les te perquè l'estem educant malament o les tenen tots? Es perquè encara no va al'escola bressol? Només tinc ganes de plorar quan tenim aquests dies.

[xin76]

Hola!

Totxo... de quin autor i editorial és el llibre "saber dir no"? És que m'agradaria tenir-lo!

Nosaltres ara hem millorat bastant, però a l'octubre vam passar una crisi moooooolt forta de 3 setmanes, que va ser uffffff! Un petó

[nurma]

Totxo, moltes gràcies pels ànims! Em compraré aquest llibre, ja et diré alguna cosa. Gràcies guapa!

[MUAK]

HOLA...ESTAVA LLEGINT AQUEST POST I EM SEMBLA QUE EM COMPRARE AQUEST LLIBRE QUE RECOMANEU...
DE MOMENT EL MARC, QUE FARA ARA 15 MESOS, ENCARA NO TE RABIETES EN PLAN PATALEJAR I TAL...PERO COMENÇA A PLORAR PER NO RES: SI NO POT ACONSEGUIR UNA COSA PLORA, SI VOL ALGO PLORA FINS QUE NO LI DONES, SI CAU MASSA COPS S'EMPRENYA I PLORA...EM SEMBLA QUE D'AQUI A LES RABIETES HI VA UN PAS, OI?
JO INTENTO EXPLICAR-LI QUE LES COSES ES DEMANEN SENSE PLORAR, PERO COM QUE ENCARA NO PARLA...QUE FEU VOSALTRES, MAMIS EXPERIMENTADES? JA US HE LLEGIT UNA MICA, ES QUE EM FA POR QUE L'ACABI MALCRIANT...

[pigadeta]

PUJO EL POST

El Roger porta una setmaneta bona..... tot s'acaba amb una pataleta, tirar-se a terra i plorar desconsoladament, us diré que al matí estem junts de les 7+/- que es desperta fins a les 9 que va a la llar doncs 3/4 parts se les passa plorant , perque obra un armari de la cuina "NO", per que llença l'esmorçar (bé ho llença tot, i amb una rabia )... total tot acabava tirant-se a terra i plorant, els veins es deuen pensar que el maltractem, doncs arriba a casa a les 5.30 i fins a les 8.30 que se'n va a dormir otro tanto, perque no es vol banyar, perque no es vol vestir( be ja no us dic que cada canvi de bolquer es una batalla) perque no vol truita, Només vol quesitos, perque toca les torretes de la terrassa i es menja la terra..... Vaja que jo hem paso les poques hores que el veig dient-li que NO i ell per terra...... cal dir que he perdut algún cop la paciencia i li he picat a la mà.... quin greu i que malament es passa.... pero ha pogut amb mi.... Ara té 16 mesos, i s'estan incrementant aquestes rabietes a la llar m'han dit que ja ho havien notat una mica pero vaja potser no tant com a casa.... no hem canviat cap habit ni res per l'estil..... mmmmmm serà un nen complicat??????

[isa]

Uff jo fa uns dies que també pensava en entrar a aquest post...jejjej veient que a tu també et passa penso que deu ser l'edat ¿? Ella de moment tirar-se per terra no, el que fa és plorar-cridar com no ho havia fet mai. Ha canviat el plor i ara per qualsevol tonteria fa uns xiscles brutals, tipo rabieta i amb una ràbia que fins ara no havia tret mai.
T'entenc amb lo malement que es passa quan et supera i li has picat a la mà, a mi també m'ha passat i el sentiment que et queda després és horrorós...jo després sempre em disculpo i li explico que la mama ha perdut la paciència ( li deixo anar el rotllo i ella em mira en plan que me estás contando?), li explico a me mare lo malament que em sento quan em supera la situació i ella em tranquilitza pq això li passa a totes les mares...és complicat.
I la clau on deu estar? Vull dir...penso mil cops al dia com he d'actuar pq això no vagi a més i vegi a la meva filla com els nens que al súper es tiren per terra i acaben emportant-se al carro totes les joguines i xuxes que veuen...què et sembla?