Pot ser que sapiga que no hi soc?

[insulimax]

Hola....

A veure si a algu li ha passat...
Resulta que de dilluns a dijous de 8 a 9 de la tarda vaig a classes d'autoscola i deixo al nen sol amb el meu marit. El nen te dos mesos i mig... I desde que marxo fins que torno no para de plorar (molt fort) per molt que el meu marit faci. Quan arribo l'agafo i es calma. He pensat en els colics pero no pot ser que se li passin de cop. A mes divendres, dissabte i diumenge no li passa. Pero a mes tampoc crec que sigui perque no hi soc perque quan vaig a casa de la mare o de la sogre jo els hi dono el nen i marxo força estones a unes altres habitacions on el nen no em pot sentir i no plora. Tambe l'he deixat un parell d'hores a la meva mare mentre vaig a comprar i tampoc a plorat... No se que li pot passar....

[Momo]

No ho sé noia,

a nosaltres també ens va passar. Ni una hora per anar-me a depilar a sota casa! Crec que si que ho noten, però no per tu, perquè igual el teu marit està nerviós de quedar-se sol. El meu té pànic per si li agafa gana, i això que li deixo sempre llet de sobres i en tenim més de congelada...

Fa uns dies la meva cunyada va llegir (crec a la Vanguardia) que fins als 9 mesos els bebes es pensen que són una extensió de la mare i que si no la tenen aprop es posen nerviosos. (No continueu llegint si teniu facilitat per la culpabilitat) A més deia que a aquesta edat es pensen que si marxes no tornaràs. Encara que sempre tornis ells no ho entenen, no saben que és després. Pobret, des de que m'ho va dir que em sap molt greu deixar-lo. No em separo d'ell per a res.

[Visitant]

Jo contaria amb la possibilitat que sigui una altra cosa : els dies que no vas a l'autoescola, què feu de 8 a 9 del vespre ?

Perquè podria ser que vulgui fer el mateix, i potser no és fiable el que dius quan el deixes amb altres persones si no és a la mateixa hora.

[madrona]

Ostres doncs a mi em passava el mateix quan la nena era ben petita. Només sortia de casa una hora i mitja els dijous. Res més en tota la setmana. Doncs es passava l'estona plorant amb el pare i el pobre no sabia què fer. Ara, en canvi, la cuida un dia sencer sense cap mena de problema.

[itzel]

Doncs a mi també em passa. Si sap que estic per casa aguanta una estona pero de seguida vol veure'm. Encara no l'he deixat sola mes d¡una hora amb ningú però tinc la sogre una mica mosca perque li plora i ara la tinc ficada tot el dia a casa perque la nena s'acostumi a ella. Quin pal nenes!