Un any buscant...Sembla que no ha d'arribar mai...
Un any buscant...Sembla que no ha d'arribar mai...
Hola noies!
Aquesta és la primera vegada que hem decideixo a escriure al fòrum... Bé la primera intervenció l'he fet fa uns minuts agraïnt a una de vosaltres els ànims que ens dóna a les que estem buscant! Perquè es necessiten tant i tant!
Fa bastant que us llegeixo però mai fins avui m'havia decidit a intervenir o a dir res... per timidesa... i que tonta he estat! perquè després d'escriure m'he sentit més alleugerida! I ara entenc que és tan necessari parlar i sentir-se escoltat... Sobretot en referència al tema de "buscar un embaràs" ja que és tan íntim i ningú millor que les que ens hi volem quedar ens pot entendre...
Avui ha estat un dia especialment dur per a mi...
Fa un any que busco un embaràs... i avui mateix una companya de feina ha anunciat que serà mare al maig, i que ha estat posar-s'hi i quedar-s'hi... M'he alegrat tant per ella, perquè l'aprecio molt... però ha estat tan dur aguantar el tipus tota la tarda... que quan he arribat a casa m'he ensorrat...
Em sento molt sola portant aquest sentiment per dins...
Com es pot plorar de ràbia per una cosa de la qual m'alegro tant alhora? M'ha fet molt feliç l'embaràs d'aquesta companya, però no puc deixar-me de fer sempre la mateixa pregunta... quan seré jo la que doni aquesta bona notícia las altres?
En vosaltres he trobat un petit refugi on deixar anar els meus sentiments sense embuts, on ser jo i demostrar el que sento sense por a que em diguin: "Ets molt jove", "si tot a la vida fos això", "tot arriba!"... i quedar-me amb ganes de respondre :
"I que més dóna que sigui jove! sempre he volgut ser una mare jove i el cas és que fa 12 "refotuts" mesos que vulll ser mare, i que l'angoixa en voler una cosa i no tenir-la es porta per dins, i ja ho sé que hi ha coses pitjors que no tenen solució, però això no pot impedir que quan desitgem una cosa amb tanta força et faci mal veure com mes rere mes no ho aconsegueixes! i ja ho sé que tot arriba tard o d'hora, d'una manera o altre, però fins que arriba el camí es fa llarg i costerut, i a vegades et sents tan sola tot i estar tan acompanyada..."
Perdó, crec que per ser la primera vegada m'he desfogat força... Suposo que porto tant de temps fent-me la forta i fent veure que ho porto molt bé que he explotat. I la veritat és que em sento una mica millor de com estava quan he arribat a casa... després d'escriure...
Perdoneu per haver escrit un primer missatge desde el desànim, però es que crec que en vosaltres he trobat algú amb qui sentir-me realment entesa... Crec que el dia d'avui ha estat el pitjor de tot aquest any pel que fa al tema en qüestió...
Sigui com sigui, GRÀCIES a totes per aquest any en el que us he anat llegint. Ara me'n penedeixo de no haver-vos dit res abans... ha estat una mica egoista per part meva... però ara que ja m'he presentat espero que no m'ho tingueu en compte! M'ha sabut greu que el primer cop que ho faci sigui d'aquesta manera... Mira que normalment sóc força positiva! però suposo que totes tenim un límit i el meu avui ha arribat al seu màxim.
Gràcies de nou per ser les meves oients i no dubteu que seguiré el contacte amb vosaltres per seguir intercanviant experiències, consells, i sobretot sentiments!
Aquesta és la primera vegada que hem decideixo a escriure al fòrum... Bé la primera intervenció l'he fet fa uns minuts agraïnt a una de vosaltres els ànims que ens dóna a les que estem buscant! Perquè es necessiten tant i tant!
Fa bastant que us llegeixo però mai fins avui m'havia decidit a intervenir o a dir res... per timidesa... i que tonta he estat! perquè després d'escriure m'he sentit més alleugerida! I ara entenc que és tan necessari parlar i sentir-se escoltat... Sobretot en referència al tema de "buscar un embaràs" ja que és tan íntim i ningú millor que les que ens hi volem quedar ens pot entendre...
Avui ha estat un dia especialment dur per a mi...
Fa un any que busco un embaràs... i avui mateix una companya de feina ha anunciat que serà mare al maig, i que ha estat posar-s'hi i quedar-s'hi... M'he alegrat tant per ella, perquè l'aprecio molt... però ha estat tan dur aguantar el tipus tota la tarda... que quan he arribat a casa m'he ensorrat...
Em sento molt sola portant aquest sentiment per dins...
Com es pot plorar de ràbia per una cosa de la qual m'alegro tant alhora? M'ha fet molt feliç l'embaràs d'aquesta companya, però no puc deixar-me de fer sempre la mateixa pregunta... quan seré jo la que doni aquesta bona notícia las altres?
En vosaltres he trobat un petit refugi on deixar anar els meus sentiments sense embuts, on ser jo i demostrar el que sento sense por a que em diguin: "Ets molt jove", "si tot a la vida fos això", "tot arriba!"... i quedar-me amb ganes de respondre :
"I que més dóna que sigui jove! sempre he volgut ser una mare jove i el cas és que fa 12 "refotuts" mesos que vulll ser mare, i que l'angoixa en voler una cosa i no tenir-la es porta per dins, i ja ho sé que hi ha coses pitjors que no tenen solució, però això no pot impedir que quan desitgem una cosa amb tanta força et faci mal veure com mes rere mes no ho aconsegueixes! i ja ho sé que tot arriba tard o d'hora, d'una manera o altre, però fins que arriba el camí es fa llarg i costerut, i a vegades et sents tan sola tot i estar tan acompanyada..."
Perdó, crec que per ser la primera vegada m'he desfogat força... Suposo que porto tant de temps fent-me la forta i fent veure que ho porto molt bé que he explotat. I la veritat és que em sento una mica millor de com estava quan he arribat a casa... després d'escriure...
Perdoneu per haver escrit un primer missatge desde el desànim, però es que crec que en vosaltres he trobat algú amb qui sentir-me realment entesa... Crec que el dia d'avui ha estat el pitjor de tot aquest any pel que fa al tema en qüestió...
Sigui com sigui, GRÀCIES a totes per aquest any en el que us he anat llegint. Ara me'n penedeixo de no haver-vos dit res abans... ha estat una mica egoista per part meva... però ara que ja m'he presentat espero que no m'ho tingueu en compte! M'ha sabut greu que el primer cop que ho faci sigui d'aquesta manera... Mira que normalment sóc força positiva! però suposo que totes tenim un límit i el meu avui ha arribat al seu màxim.
Gràcies de nou per ser les meves oients i no dubteu que seguiré el contacte amb vosaltres per seguir intercanviant experiències, consells, i sobretot sentiments!
EPS WAPI!!
res de tant desànim... amunt l'energia positiva!!! ja veuràs com et donarà bona sort haber decidit a trencar el teu silenci!!
i aquí saps que estàs acompanyada per gent que t'entén, a vegades perquè passen el mateix que tu. Hi ha consells de buscadores veteranes, missatges d'ànims de les que no busquem encara (tot i que ens encantaria
) i sobretot respecte!!!
no sé quina edat tens, però mai et diria que ets jove, perquè sé el que és voler ser mare aviat, i sé el que rebenta que t'ho diguin!
bé, no m'enrollo més... BENVINGUDA AL FORUM NIT3!!!! espero que el teu proper missatge sigui més positiu, ara que ja t'has desfogat... i si no, tranquila, que ja t'animarem nosaltres!!
res de tant desànim... amunt l'energia positiva!!! ja veuràs com et donarà bona sort haber decidit a trencar el teu silenci!!
i aquí saps que estàs acompanyada per gent que t'entén, a vegades perquè passen el mateix que tu. Hi ha consells de buscadores veteranes, missatges d'ànims de les que no busquem encara (tot i que ens encantaria
) i sobretot respecte!!!
no sé quina edat tens, però mai et diria que ets jove, perquè sé el que és voler ser mare aviat, i sé el que rebenta que t'ho diguin!
bé, no m'enrollo més... BENVINGUDA AL FORUM NIT3!!!! espero que el teu proper missatge sigui més positiu, ara que ja t'has desfogat... i si no, tranquila, que ja t'animarem nosaltres!!
2010 & 2016
-
peke
- :: gosset
- Entrades: 405
- Membre des de: dg. set. 28, 2008 11:51 am
- Ubicació: L'Ametlla del Vallès
Hola Nit3!
Benvinguda al Sóc Petit.
Jo no fa gaire que corro per aquí però veig que hi ha gent molt i molt maca que dóna consells molt bons i que, sobretot, sap escoltar. Lo bo també és que segur que la teva experiència també l'ha tinguda alguna altra i et pot aconsellar o explicar el seu cas.
Llegint per aquí he trobat diverses noies que fa temps que busquen... el més important és seguir mantenint la il·lusió i no perdre l'esperança. És un camí que per algunes es fa més llarg i costerut que per d'altres, però al final totes arribarem a la meta final.
Bé guapa, t'envio una forta abraçada i molts ànims per seguir endavant, i per qualsevol cosa ja saps on som.
Un petó
Benvinguda al Sóc Petit.
Jo no fa gaire que corro per aquí però veig que hi ha gent molt i molt maca que dóna consells molt bons i que, sobretot, sap escoltar. Lo bo també és que segur que la teva experiència també l'ha tinguda alguna altra i et pot aconsellar o explicar el seu cas.
Llegint per aquí he trobat diverses noies que fa temps que busquen... el més important és seguir mantenint la il·lusió i no perdre l'esperança. És un camí que per algunes es fa més llarg i costerut que per d'altres, però al final totes arribarem a la meta final.
Bé guapa, t'envio una forta abraçada i molts ànims per seguir endavant, i per qualsevol cosa ja saps on som.
Un petó
Re: Un any buscant...Sembla que no ha d'arribar mai...
nit3 ha escrit:Hola noies!
"I que més dóna que sigui jove! sempre he volgut ser una mare jove i el cas és que fa 12 "refotuts" mesos que vulll ser mare, i que l'angoixa en voler una cosa i no tenir-la es porta per dins, i ja ho sé que hi ha coses pitjors que no tenen solució, però això no pot impedir que quan desitgem una cosa amb tanta força et faci mal veure com mes rere mes no ho aconsegueixes! i ja ho sé que tot arriba tard o d'hora, d'una manera o altre, però fins que arriba el camí es fa llarg i costerut, i a vegades et sents tan sola tot i estar tan acompanyada..."
nit al llegir això m'he sentit totalment identificada amb tu, semblava que ho hagués escrit jo. Jo aquest serà el 13 cicle i estic exactament amb els mateixos sentiments que tu. Només dir-te que escriguis quan et vingui de gust, per desfogar-te, per riure, per plorar, per explicar-nos el que vulguis, que aquí estem per això, per animar-nos mutuament.
un petonet
it guapa no et desanimis ja saps que estem aqui per el que necesitis.
Segur que aixó t'anima jo al desembre fara 2 anys que busco i la veritat es que desde que estic aqui al soc petit estic millor que mai.
Et mentiria si et digus que no tinc baixon pero si mes no no em sento sola.
BENVINGUDA I MOOOOLTS PETONS
Segur que aixó t'anima jo al desembre fara 2 anys que busco i la veritat es que desde que estic aqui al soc petit estic millor que mai.
Et mentiria si et digus que no tinc baixon pero si mes no no em sento sola.
BENVINGUDA I MOOOOLTS PETONS
Un any buscant...Sembla que no ha d'arribar mai...
Rebeca ha escrit:it guapa no et desanimis ja saps que estem aqui per el que necesitis.
Segur que aixó t'anima jo al desembre fara 2 anys que busco i la veritat es que desde que estic aqui al soc petit estic millor que mai.
Et mentiria si et digus que no tinc baixon pero si mes no no em sento sola.
BENVINGUDA I MOOOOLTS PETONS
Nit, t'he enviat un privi!!!
Però ja veus, pensa en la Rebeca i en mi, jo farà dos anys a finals d'aquest mes i ella els farà el desembre!
Pensa que tard o d'hora arribarà, ... i a nosaltres per desgràcia ens està tocant molt tard!
Un petonàs!
- LauraBlanes
- :: granota
- Entrades: 217
- Membre des de: dl. abr. 21, 2008 6:35 pm
Hola noies
Jo només us puc dir que us entenc perferctament, que després´d´intentar-ho durant 2 anys buscant sense medicació, i 1 any i pico més d´omifin, de progevera, de puregon i de moltes llàgrimes ja estem a punt de tenir al nostre Jordi als braços!!
Nit, quan la meva cunyada va anunciar en ple sopar familiar fa 2 anys que estava embarassada quan nosaltres ja feia anys que buscavem, em vaig voler fondre... tenia els mateixos sentiments que tu. Per una banda estava molt contenta per ells i em feia molta ilu ser tieta però jo el que de veritat volia era ser mare!!
Sé que hi ha dies que ho engegarieu tot a rodar però només us puc dir que tingueu paciència, que no us hi obsessioneu (encara que sembli impossible) i que en parleu amb algú: amb la vostra parella sobretot i si no amb les noies del socpetit que sempre´hi són quan les necessites!!!!
Un petó molt gros a totes, de tot cor
Laura
Jo només us puc dir que us entenc perferctament, que després´d´intentar-ho durant 2 anys buscant sense medicació, i 1 any i pico més d´omifin, de progevera, de puregon i de moltes llàgrimes ja estem a punt de tenir al nostre Jordi als braços!!
Nit, quan la meva cunyada va anunciar en ple sopar familiar fa 2 anys que estava embarassada quan nosaltres ja feia anys que buscavem, em vaig voler fondre... tenia els mateixos sentiments que tu. Per una banda estava molt contenta per ells i em feia molta ilu ser tieta però jo el que de veritat volia era ser mare!!
Sé que hi ha dies que ho engegarieu tot a rodar però només us puc dir que tingueu paciència, que no us hi obsessioneu (encara que sembli impossible) i que en parleu amb algú: amb la vostra parella sobretot i si no amb les noies del socpetit que sempre´hi són quan les necessites!!!!
Un petó molt gros a totes, de tot cor
Laura
Nit molts ànims jo també em sento identificada amb tu i això que solament porto 6 mesos buscant però estic desesperada sobretot pels meus cicles menstruals que són molt irregular.
Ja saps quan et sentis malament aquí estem totes per compartir tot, tant les emocions, alegries i les angoixes o preocupacions.
Ja saps quan et sentis malament aquí estem totes per compartir tot, tant les emocions, alegries i les angoixes o preocupacions.
Hola maques, puc entendre el que se sent.
El primer mes de busqueda, tenia clarissim..... CLARISSIM que estava
tant va ser aixi, que en quan hem va venir la menstruació, amb 4 dies de retàs, el fart de plorar va ser poc.
Que bleda... pensareu..... Doncs no va ser gens facil de pair, i això un mes rere un altre.... imagino que no és gens facil de portar.
El que si que us dic, i que segur no és la primera vegada que us ho diuen, és que el mes que m´hi vaig quedar.... estava clarissm que no ho estava, deures d´un sol dia, rapids i mal fets, amb molta medicació perque estavam amb grip tots 2.... mare meva, i mira, .... punteria. I jo estic convençuda que va ser justament perque aquell mes no hi vaig ni pensar, tenia el cap espes i no hi havien deures fets en les dates d´ovulació (i que conssti que soc molt regular). Ho podeu veure en el post de les buscadores de març.... no hi havia lloc per el meu positiu..... no havia "complert" gens......
I despres de pensar que el retras era degut als antibiotics i demés medicació..... resulta que era degut a l´unic
del mes...... 
.....
Insisteixo en que segurament el fet de no pensar-hi GENS va ser el més important.
No és un topic i se que esteu fartes de sentir-ho ( i que estant prenyada com jo sembla massa facil de dir) pero mireu d´estar al tanto de les ovulacións o tempes les que la mireu .... pero no aneu tooooot el sant dia amb calendaris ni grafics amunt i avall, no és bo tampoc.
Us desitjo un curt cami a TOTES, totes,perque tothom que desitja un fill és digne de tenir-lo i ha d´arrivar, en un moment o altré, d´una manera o altra, pero el fet de ser mares arrivarà, segur que si.
Una abraçada.
El primer mes de busqueda, tenia clarissim..... CLARISSIM que estava
tant va ser aixi, que en quan hem va venir la menstruació, amb 4 dies de retàs, el fart de plorar va ser poc.
Que bleda... pensareu..... Doncs no va ser gens facil de pair, i això un mes rere un altre.... imagino que no és gens facil de portar.
El que si que us dic, i que segur no és la primera vegada que us ho diuen, és que el mes que m´hi vaig quedar.... estava clarissm que no ho estava, deures d´un sol dia, rapids i mal fets, amb molta medicació perque estavam amb grip tots 2.... mare meva, i mira, .... punteria. I jo estic convençuda que va ser justament perque aquell mes no hi vaig ni pensar, tenia el cap espes i no hi havien deures fets en les dates d´ovulació (i que conssti que soc molt regular). Ho podeu veure en el post de les buscadores de març.... no hi havia lloc per el meu positiu..... no havia "complert" gens......
I despres de pensar que el retras era degut als antibiotics i demés medicació..... resulta que era degut a l´unic
del mes...... .....
Insisteixo en que segurament el fet de no pensar-hi GENS va ser el més important.
No és un topic i se que esteu fartes de sentir-ho ( i que estant prenyada com jo sembla massa facil de dir) pero mireu d´estar al tanto de les ovulacións o tempes les que la mireu .... pero no aneu tooooot el sant dia amb calendaris ni grafics amunt i avall, no és bo tampoc.
Us desitjo un curt cami a TOTES, totes,perque tothom que desitja un fill és digne de tenir-lo i ha d´arrivar, en un moment o altré, d´una manera o altra, pero el fet de ser mares arrivarà, segur que si.
Una abraçada.
Sóc l´Oriol, el princesu gran de casa i ja tinc 4 anys !!!
Sóc el Jaume, el princesu petitó i ja tinc 2 anys !!!
Sóc el Jaume, el princesu petitó i ja tinc 2 anys !!!
-
carpe diem
- :: dinosaure
- Entrades: 14540
- Membre des de: dc. abr. 30, 2008 9:01 pm
- Contacta:
Osti, com em recordes a mi mateixa fa un any.....
La diferència és que jo en un any només vaig tenir 4 regles (sense comptar un mes en que em venia la regla cada 10 dies).
No et diré res, perquè no hi ha res que et pugui dir que et consoli o t'animi.
No deixis que això et domini i intenta fer vida "normal".
La diferència és que jo en un any només vaig tenir 4 regles (sense comptar un mes en que em venia la regla cada 10 dies).
No et diré res, perquè no hi ha res que et pugui dir que et consoli o t'animi.
No deixis que això et domini i intenta fer vida "normal".
Gràcies a totes!Avui ja estic millor...
Moltes gràcies a totes! Avui em trobo un mica millor...
Com ja us vaig dir, dijous va ser el pitjor per a mi des que estem buscant i suposo que es va notar molt en les meves paraules...
Ahir al matí, només arribar a la feina una de les meves companyes em va mirar i em va dir: No estas bé, oi?, no li vaig poder contestar, no calia... I em va respondre..."Fas uns ullets... Pel que vulguis tindré tots els dies el mòbil obert!"
Què important és tenir gent així al teu costat! (però és el que us deia, a vegades per molt acompanyada que estiguis no pots evitar sentir-te sola...)
Al migdia em va passar una cosa curiosa: Sóc mestre, i una mare d'un alumne que treballa al teatre em va donar dues entrades gratuïtes per anar a veure el musical "Monty Python's Spamalot" i ahir a la tarda vaig anar-hi amb aquesta companya. El recomano a totes! perquè més enllà de riure i DESCONNECTAR de tot l'obra té una cançó amb un missatge important "Busca el lado bueno de vivir... si la cosa se pone mal, ya sabes, empieza a silbar..."
Bé doncs aquesta és la meva recomanació per a totes avui, si podeu aneu a veure-la!
A mí en principi no m'atreia però la veritat és que no té desperdici!
Avui sí que us puc dir, MOLTES GRÂCIES a totes des de l'ànim! (que no desànim) pels vostres missatges i la vostra atenció.
I... Aneu al teatre que val molt la pena!!!
Com ja us vaig dir, dijous va ser el pitjor per a mi des que estem buscant i suposo que es va notar molt en les meves paraules...
Ahir al matí, només arribar a la feina una de les meves companyes em va mirar i em va dir: No estas bé, oi?, no li vaig poder contestar, no calia... I em va respondre..."Fas uns ullets... Pel que vulguis tindré tots els dies el mòbil obert!"
Què important és tenir gent així al teu costat! (però és el que us deia, a vegades per molt acompanyada que estiguis no pots evitar sentir-te sola...)
Al migdia em va passar una cosa curiosa: Sóc mestre, i una mare d'un alumne que treballa al teatre em va donar dues entrades gratuïtes per anar a veure el musical "Monty Python's Spamalot" i ahir a la tarda vaig anar-hi amb aquesta companya. El recomano a totes! perquè més enllà de riure i DESCONNECTAR de tot l'obra té una cançó amb un missatge important "Busca el lado bueno de vivir... si la cosa se pone mal, ya sabes, empieza a silbar..."
Bé doncs aquesta és la meva recomanació per a totes avui, si podeu aneu a veure-la!
A mí en principi no m'atreia però la veritat és que no té desperdici!
Avui sí que us puc dir, MOLTES GRÂCIES a totes des de l'ànim! (que no desànim) pels vostres missatges i la vostra atenció.
I... Aneu al teatre que val molt la pena!!!
-
karkinyoli
- :: lleona
- Entrades: 982
- Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm
Nit3! Gràcies per haver obert aquest post, de veritat que has donat veu (o paraules) a els meus pensaments!!!(i pel que veig d'altres noies també).
Jo només porto 6 mesos però em passa igual que a tu. Només faig que visitar amics que acaben de ser pares, o d'altres que te n'assabentes que ho seran. I és clar que te n'alegres, però no deixa que penses :"I nosaltres quan????"
Jo depèn del dia, estic més optimista o més pessimista, però ara ja m'he començat a menjar la bola del pal de dir "i si tenim algun problema?"..
Però no pot ser! El que em consola molt és pensar que una amiga meva va trigar 1 any i mig, i està sana com una poma...
Algun dia ens tocarà a nosaltres, no? Ànims i gràcies epl teu testimoni. Serveix de molt saber que no estic sola en això!!!
Jo només porto 6 mesos però em passa igual que a tu. Només faig que visitar amics que acaben de ser pares, o d'altres que te n'assabentes que ho seran. I és clar que te n'alegres, però no deixa que penses :"I nosaltres quan????"
Jo depèn del dia, estic més optimista o més pessimista, però ara ja m'he començat a menjar la bola del pal de dir "i si tenim algun problema?"..
Però no pot ser! El que em consola molt és pensar que una amiga meva va trigar 1 any i mig, i està sana com una poma...
Algun dia ens tocarà a nosaltres, no? Ànims i gràcies epl teu testimoni. Serveix de molt saber que no estic sola en això!!!
Bona nit Nit3,
Nomes dir-te que fa uns 10 mesos que tambe hi soc posada. L'anterior any, tot un desastre amb regles per culpa de l'sssstres. I ara, anar tirant, encara no son les de fa 2 anys.
Saps quan a tothom l'hi dona per quedar-se prenyat al teu entorn? familia, amics, la dona del meu cap...... fastidia pero "passant", pero una amiga al primer mes de intent va i si queda, ella sap que jo m'hi vull quedar i fa 10 dies m'ho va dir.
I els meus sentiments ja els coneixes... no cal que t'ho digui no? vaig tocar fons, aquell mati.
Peeeeero, vaig parlar amb la meva mare, cosa que fem sempre, i mes sobre aquest tema. El cas es que vaig preguntar-li quan de temps va trigar a quedar-se prenyi del meu germa i de mi, pel meu germa que es mes gran, 13 mesos, i per mi any i mig. I mira vaig relaxar-me de cop.
Ara ja no vaig les coses complicades, si no mes lentes, les meres tenen o teniu las que ho sou poders magics amb els fills!!!!!!
I va donar-me paciencia!! ja veuras com un dia d'aqui a no gaire estarem !!!
Nomes dir-te que fa uns 10 mesos que tambe hi soc posada. L'anterior any, tot un desastre amb regles per culpa de l'sssstres. I ara, anar tirant, encara no son les de fa 2 anys.
Saps quan a tothom l'hi dona per quedar-se prenyat al teu entorn? familia, amics, la dona del meu cap...... fastidia pero "passant", pero una amiga al primer mes de intent va i si queda, ella sap que jo m'hi vull quedar i fa 10 dies m'ho va dir.
I els meus sentiments ja els coneixes... no cal que t'ho digui no? vaig tocar fons, aquell mati.
Peeeeero, vaig parlar amb la meva mare, cosa que fem sempre, i mes sobre aquest tema. El cas es que vaig preguntar-li quan de temps va trigar a quedar-se prenyi del meu germa i de mi, pel meu germa que es mes gran, 13 mesos, i per mi any i mig. I mira vaig relaxar-me de cop.
Ara ja no vaig les coses complicades, si no mes lentes, les meres tenen o teniu las que ho sou poders magics amb els fills!!!!!!
I va donar-me paciencia!! ja veuras com un dia d'aqui a no gaire estarem
!!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |