Regalo hembra cocker
-
VisitantVi
JA...
Mira, jo de vegades encara ploro kuan ho recordo, pk clar, dolent o no, te l'estimes....
ho vaig passar molt malament pk em sentia fatal, com si l'hagués traicionat...
vaig estar amb ell a dins mentre li posaven la injecció i s'adormia...però va ser tan dur..
el vam enterrar en un lloc preciós, sota un arbre, on sempre de cadell jugava amb la meva altra gossa, li vam gravar el nom a l'arbre...
mira, jo pensava que amb el problema de violència incurable que tenia les meves opcions eren:
o arriscar-me a kedar-me'l tota la vida lligat, tancat i amb morrió(encara que portés morrió es tirava sobre la gent , imagineu-vos el susto, era molt gros...) i arriscar-me amb el meu bb, o que hi hagués algun accident amb algun altre nen...que marruinen la vida...!
o donar-lo a algú(cosa que vaig descartar de seguida...akest algú podia cansar-se'n, abandonar-lo o acabar amb ell ves a saber amb kines maneres...
així que vaig creure que el millor era decidir un final el menys traumàtic i dolorós possible per ell(i va ser el pitjor per a mi..)
mai sabré si vaig fer el correcte, i això no tho treus mai de la consciència, però vaja, en el seu moment vaig creure que era la única opció vàlida per a mi i per a ell...
Mira, jo de vegades encara ploro kuan ho recordo, pk clar, dolent o no, te l'estimes....
ho vaig passar molt malament pk em sentia fatal, com si l'hagués traicionat...
vaig estar amb ell a dins mentre li posaven la injecció i s'adormia...però va ser tan dur..
el vam enterrar en un lloc preciós, sota un arbre, on sempre de cadell jugava amb la meva altra gossa, li vam gravar el nom a l'arbre...
mira, jo pensava que amb el problema de violència incurable que tenia les meves opcions eren:
o arriscar-me a kedar-me'l tota la vida lligat, tancat i amb morrió(encara que portés morrió es tirava sobre la gent , imagineu-vos el susto, era molt gros...) i arriscar-me amb el meu bb, o que hi hagués algun accident amb algun altre nen...que marruinen la vida...!
o donar-lo a algú(cosa que vaig descartar de seguida...akest algú podia cansar-se'n, abandonar-lo o acabar amb ell ves a saber amb kines maneres...
així que vaig creure que el millor era decidir un final el menys traumàtic i dolorós possible per ell(i va ser el pitjor per a mi..)
mai sabré si vaig fer el correcte, i això no tho treus mai de la consciència, però vaja, en el seu moment vaig creure que era la única opció vàlida per a mi i per a ell...
-
VisitantVi
després de tot això, va resultar que vaig començar a conèixer altres casos sobretot de labradors i pastors alemanys amb el mateix problema i el mateix trist final...
com que són races molt "de moda"...
i van ser els veterinaris(tots els que vaig arribar a visitar) els que em van dir que shavia d'anar amb molt de compte amb els gossos de raça: és a dir, demanar tres mil referències al criador, i, sobretot, desconfiar dels que diuen que crien més de nosekuantes races...
millor especialitzat en, com a màxim, tres races.
marchita, oi que no mequivoco?
a que hay mil desalmaos que no tienen en cuenta el carácter del padre o de la madre a la hora de hacer los cruces?
y es súper importante...
com que són races molt "de moda"...
i van ser els veterinaris(tots els que vaig arribar a visitar) els que em van dir que shavia d'anar amb molt de compte amb els gossos de raça: és a dir, demanar tres mil referències al criador, i, sobretot, desconfiar dels que diuen que crien més de nosekuantes races...
millor especialitzat en, com a màxim, tres races.
marchita, oi que no mequivoco?
a que hay mil desalmaos que no tienen en cuenta el carácter del padre o de la madre a la hora de hacer los cruces?
y es súper importante...
Nena, quina pena!!!
Però tu vas fer tot el q tenies a l'abast de la mà, tia.. tot i q entenc el sentiment q encara deus tenir.
És molt fort lo dels animals, qui no en té no ho pot entendre.. jo vaig arribar a enterrar fins i tot als peixos del meu aquari quan se'm van morir a sota de una olivera del jardí... sóc més pava!!
De petits a casa vam tenir un pastor aleman (el Bram) i era un tros de pà... exagerat, i mira q el vam recollir del carrer, de Cadaqués, i l'havien estomacat segur xq al principi quan feies un gest brusc abaixava el cap, pobret... el vam cuidar fins q va ser ben vellet, vellet... tenia una cara tan maca!! En fi, en vam poder gaudir a tope i al meu germà i a mi, de petits, ens estimava amb bogeria, va ser molt maco tenir-lo!! Però suposo q és una loteria, nosaltres vem tenir sort.
En fi, no t'ho trenquis el cap ara, jo crec vas fer el q era correcte!
Però tu vas fer tot el q tenies a l'abast de la mà, tia.. tot i q entenc el sentiment q encara deus tenir.
És molt fort lo dels animals, qui no en té no ho pot entendre.. jo vaig arribar a enterrar fins i tot als peixos del meu aquari quan se'm van morir a sota de una olivera del jardí... sóc més pava!!
De petits a casa vam tenir un pastor aleman (el Bram) i era un tros de pà... exagerat, i mira q el vam recollir del carrer, de Cadaqués, i l'havien estomacat segur xq al principi quan feies un gest brusc abaixava el cap, pobret... el vam cuidar fins q va ser ben vellet, vellet... tenia una cara tan maca!! En fi, en vam poder gaudir a tope i al meu germà i a mi, de petits, ens estimava amb bogeria, va ser molt maco tenir-lo!! Però suposo q és una loteria, nosaltres vem tenir sort.
En fi, no t'ho trenquis el cap ara, jo crec vas fer el q era correcte!
<img src="http://lilypie.com/pic/080421/27TX.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="70" height="80" border="0"><img src="http://m2.lilypie.com/zxw9p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"><img src="http://md.lilypie.com/OoOQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
-
VisitantVi
teniu tota la rao...
el meu cocker el vam comprar un 5 de febrer de 1999. havia arribat de Bèlgica dos dies abans. i encara no tenia els dos mesos... No vull ni pensar com el debien transportar.
Em vaig enamorar d'ell només veure'l. I mentre a la botiga li feien un control veterinari a mi m'omplien el carro amb el que en deien aixovar... de debó. La feinada va ser meva per treure tot el que no necessitava o no volia del carro...Quina angunia vaig passar!!!
El pedigrí no va arribar mai.
el vaig reclamar un parell de cops i vaig passar del tema...
després t'expliquen mil histories de la botiga que te moltisima fama i que fan barbaritats... jo no sé si son certes. Però el meu pobre gos està mig trastocat...
A mi no m'ha fet mai res. M'adora, però al meu marit de vegades l'encara. No el mossega però es nega a fer-li cas. I comença a roncar de manera que no hi ha nassos d'agafar-lo pel collaret. Jo hi vaig amb tot el morro del mon i no em fa res, però no dubto que algun dia ens fagi mal.
Per això em fa por l'arribada del bb a casa.
De tota manera d'aqui un parell de mesos anirem a un etòleg i ho comentarem.
Però si, fa por...
tot i que li encanten els nens petits. espero que sigui super protector amb el seu amito...
el meu cocker el vam comprar un 5 de febrer de 1999. havia arribat de Bèlgica dos dies abans. i encara no tenia els dos mesos... No vull ni pensar com el debien transportar.
Em vaig enamorar d'ell només veure'l. I mentre a la botiga li feien un control veterinari a mi m'omplien el carro amb el que en deien aixovar... de debó. La feinada va ser meva per treure tot el que no necessitava o no volia del carro...Quina angunia vaig passar!!!
El pedigrí no va arribar mai.
el vaig reclamar un parell de cops i vaig passar del tema...
després t'expliquen mil histories de la botiga que te moltisima fama i que fan barbaritats... jo no sé si son certes. Però el meu pobre gos està mig trastocat...
A mi no m'ha fet mai res. M'adora, però al meu marit de vegades l'encara. No el mossega però es nega a fer-li cas. I comença a roncar de manera que no hi ha nassos d'agafar-lo pel collaret. Jo hi vaig amb tot el morro del mon i no em fa res, però no dubto que algun dia ens fagi mal.
Per això em fa por l'arribada del bb a casa.
De tota manera d'aqui un parell de mesos anirem a un etòleg i ho comentarem.
Però si, fa por...
tot i que li encanten els nens petits. espero que sigui super protector amb el seu amito...
-
VisitantVi
NO, MARTONA, trenkar-m'hi el cap ja sé que no porta enlloc..
mira, mhe posat sentimental, tornar a recordar-ho tot mha estovaït...
en fins!
mencanten els pastors alemans tb, són wapísims..i Bram mencanta de nom!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Bruna:
tinc una amiga que tenia el mateix problema amb el seu yorkshire.
quan va néixer l'arnau(ara té 5 anyets) li va comentar un etòleg que el pare li portés a casa els primers panyals(o els segons, tan és...re, els de pipí)
el gos els ben olora i kuan el peke arriba a casa la olor ja no li és desconeguda.
Al menys les presentacions no són tan de sobte.
no sé a ella li va funcionar1!!
mira, mhe posat sentimental, tornar a recordar-ho tot mha estovaït...
en fins!
mencanten els pastors alemans tb, són wapísims..i Bram mencanta de nom!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Bruna:
tinc una amiga que tenia el mateix problema amb el seu yorkshire.
quan va néixer l'arnau(ara té 5 anyets) li va comentar un etòleg que el pare li portés a casa els primers panyals(o els segons, tan és...re, els de pipí)
el gos els ben olora i kuan el peke arriba a casa la olor ja no li és desconeguda.
Al menys les presentacions no són tan de sobte.
no sé a ella li va funcionar1!!
-
VisitantVi
a mi m'havien dit que al arribar a casa posés al bebé a terra i el deixessim fer...
Pero amb lo bèstia que és aquell animal...
Consultaré un professional que vegi el meu gos i em digui què es el millor...
El que he trobat que li passa, i no falla mai, és que quan vé un nen petit a casa es torna boig s'el vol beneficiar... i quan marxa es passa tota l'estona amb el seu coixí fent marranades... ja m'enteneu...
Desde que estic embarassada hem observat que ho fa a diari i que estpa mooooooolt més mimos amb mi...
Suposo que deu ser alguna cosa de feromones!
Pero amb lo bèstia que és aquell animal...
Consultaré un professional que vegi el meu gos i em digui què es el millor...
El que he trobat que li passa, i no falla mai, és que quan vé un nen petit a casa es torna boig s'el vol beneficiar... i quan marxa es passa tota l'estona amb el seu coixí fent marranades... ja m'enteneu...
Desde que estic embarassada hem observat que ho fa a diari i que estpa mooooooolt més mimos amb mi...
Suposo que deu ser alguna cosa de feromones!
Natrix en ningun momento te sientas mal es lo MEJOR q hiciste aunq duela y te lo digo por experiencia...Yo vivi un caso similar, mi primera perra fue una cocker q saque de un criadero malisimo y por tanto venia "tarada" como os he explicado al ponerse de moda mucho "criadores" (se hacen llamar asi pero de criadores nada son estafadores) ven dinero facil y se dedican a montar perras ala a lo bestia no fijandose en el caracter q es super hereditario y por tanto trasmitiendo muchas taras de unos a otros.....Yo compre la mia sin saber (tenia yo entonces 16 años) y cuando llego a casa era un bebe monisimo pero cuando cumplio 1 año se convirtio en una perra malisima...No os haceis a la idea de lo q llegaba a morder, se nos tiraba a morder por lo q fuera le daba igual...recuerdo una noche q mi padre entro en casa y le dijo "Hola Beltxa" y ella sin ningun motivo se le tiro a la pierna y mientras mi padre gritaba "no beltxa,no"!!!!! ella le mordia sin piedad....Hicimos de todo para intentar cambiarla pero cada vez era peor, se escondia y cuando la encontrabas estaba en un rincon de la casa gruñendo cmo loca (pero es q ademas ponia cara de loca)....un horrror eso si cuando tenia sus momentos cariñosos era una pasada....Aguantamos 4 años pero llego un momento q era insostenible y entre llantos y un dolor de corazon enorme tuvimos q sacrificarla...Hoy despues de 16 años y despues de haber tenido infinidad de perros me doy cuenta de q tener un perro asi no se puede ni se debe tener pero ni medio dia....Ese tipo de perros son perros q estan "tarados" pero tarados como pueda estar una persona, esas persona asesinas, persona q matan pues igual... por eso no es viable tenerlos y todo lo contrario deben sacrificarse ya q no es bueno ni para ellos ni para el dueño....Un perro debe darte amor, cariño y lealtad igual q tú a él.....Os aconsejo a todas aquellas q esteis embarazadas y vayais a tener perro y niño esteis seguras de q podran compartir la vida juntos y no habra problemas ya q un perro en manos de un niño puede ser peligrosisimo si el perro no es suficientemente equilibrado
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
-
VisitantVi
tienes toda la razón cariño!!!!!!!!!!!!!!
yo aguanté a Ron(así se llamaba mi labrador) hasta que tuvo 3 años...
pero es verdad, los que están tarados ponen cara de locos, además Ron ni avisaba, no roncó NUNCA, mordía a matar directamente....eso sí, a los perros, hembras o machos, le daba igual...y cuando empezó con la gente me dije eso sí que no...
en fin, estoy encantada con mi Havana( hembra husky) que de pekeña fue malísima(en plan morderlo todo, sofás, cojines, camas...) y ahora todo lo que tenía de pilla lo tiene de buenaza, jeje.
AH, MARCHITA:
una pregunta...mi perra hace una semanita está un poco tristona, come pokito...(eso siempre me lo hace en cambio de estacines)..
lo malo es que le sale leche(o calostro) de las tetinas...crió el año pasado, puede ser un embarazo psicológico habiendo parido hace menos de 1 año?
puede ser por mi??
me huele mucho la barriga i los pechos, está súper mimosa y protectora conmigo..
la llevo al veterinario o me espero..?
yo aguanté a Ron(así se llamaba mi labrador) hasta que tuvo 3 años...
pero es verdad, los que están tarados ponen cara de locos, además Ron ni avisaba, no roncó NUNCA, mordía a matar directamente....eso sí, a los perros, hembras o machos, le daba igual...y cuando empezó con la gente me dije eso sí que no...
en fin, estoy encantada con mi Havana( hembra husky) que de pekeña fue malísima(en plan morderlo todo, sofás, cojines, camas...) y ahora todo lo que tenía de pilla lo tiene de buenaza, jeje.
AH, MARCHITA:
una pregunta...mi perra hace una semanita está un poco tristona, come pokito...(eso siempre me lo hace en cambio de estacines)..
lo malo es que le sale leche(o calostro) de las tetinas...crió el año pasado, puede ser un embarazo psicológico habiendo parido hace menos de 1 año?
puede ser por mi??
me huele mucho la barriga i los pechos, está súper mimosa y protectora conmigo..
la llevo al veterinario o me espero..?
-
VisitantVi
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |