No deixo de preguntar-me: per què a mi?
-
petitaemma
- :: girafa
- Entrades: 2229
- Membre des de: dc. març 19, 2008 8:54 pm
No deixo de preguntar-me: per què a mi?
Hola noies, jo encara no m'havia atrevit a tornar per aquí, no em trobava d'ànims...
I encara ara, no´sé per on començar...
Però és fàcil, estava embarassada de 19 setmanes i vam perdre a la nostra petiteta.
Va ser un embaràs difícil, vam haver de fer estimulació ovàrica amb inducció a l'ovulació, perquè jo no tinc gairebé mai la regla, amb lo qual a saber quan ovulo. Increíblement va funcionar aquell primer intent. Al dia següent de confirmarm-ho el metge vaig tenir pèrdues, cap a l'hospital i repòs absolut. Em vaig començar a trobar malament tot el dia, no podia menjar res, tot me feia fàstig, tenia unes digestions horribles, estrenyiment, gana tot el dia, però al mateix temps ganes de vomitar constants, i malestar de no sé què constantment. Segons els metges tot era normal.
El 4 d'agost vam fer l'eco prenatal i segons ells tot bé, el 5 marxavem de vacances per Navarra i vaig veure que tacava una miqueta de sang i vam decidir nar a urgències a l'Arnau, per si de cas. Lo normal, hores d'espera i em van tractar malament i ràpid, i que res, tot bé , que podia marxar de vacances tranquila... Me vaig trobar malament tot el viatge, però com me trobava malament cada dia i tothom deia que era normal, pos res, jo aguantant. Total, que només arribar a la caseta rural, me vaig ficar al llit, estava esgotada. Quan vaig aconseguir aixecar.me, vam anar a sopar i jo tenia uns dolors al baixventre cada cert temps, ara sé que eren contraccions. Vam decidir anar a l'hospital, per si de cas, però no estavem gens alarmats, ja que a Lleida ens van dir que tot estava perfecte. Total, que només arribar a la consulta vaig trencar aigües, això ho sé ara, llavors no sabia que m'estava passant, si només estava de 19 setmanes. El metge ja em va començar a explicar que si havia trencat la bossa no havia moltes posibilitats de que continues l'embaràs. M'ho va haver d'explicar 3 vegades i només vaig reaccionar quan va entrar el meu home, casi em va fer més mal la seva angústia que la meva pròpia.
I si, s'havia trencat la bossa... possibilitats d'infecció i el meu cos es desfeia d'allò que ho provocava i fin del viatge, perquè la nostra petiteta no podia sobreviure, era massa petita...
Lo pitjor és que ens van explicar que no em podien provocar el part perquè el fetus no tenia possibilitats de sobreviure i podia ser considerat com avortament ilegal, llavors haviem d'esperar que deixes de bategar la nostra estimada petiteta Emma. Això és lo pitjor del món, com poden dir-te que esperis a que mori el teu fill?
Va ser una nit horrible i llarga, amb contraccions, però sense arribar a ficar-me de part naturalment. Al matí ja ens van dir que la nostra petiteta ja no bategava i em portarien al paritori, per provocar-me el part. Res a partir de llavors em podia fer més mal, per mi me podien haver tret les entranyes que ja no ho hauria notat...
Ara fa 2 mesos, encara ho intentem superar, intento pensar que tinc una llumeta per allà dalt que ens mira i ens estima tant com l'estimavem nosaltres que teniem tants plans per ella.
Ahir vaig llegir la història de la Laucobi em va ajudar molt el seu positivisme, jo per desgràcia no sóc tant positiva, tot això em fa estar molt desanimada, tornar a fer proves, analisis... se'm fa tot molt costa amunt. A sobre ahir va donar a llum ma cunyada i no sé com reaccionaré quan les vegi, perquè no puc deixar de pensar que jo no tindré a la meva petiteta i per què jo no puc com tanta altra gent, no és just...
Bé, aquesta és la meva història, ho sento, però m'havia de desfogar. Espero estar més positiva la pròxima vegada.
Molts petonets a totes!!!
I encara ara, no´sé per on començar...
Però és fàcil, estava embarassada de 19 setmanes i vam perdre a la nostra petiteta.
Va ser un embaràs difícil, vam haver de fer estimulació ovàrica amb inducció a l'ovulació, perquè jo no tinc gairebé mai la regla, amb lo qual a saber quan ovulo. Increíblement va funcionar aquell primer intent. Al dia següent de confirmarm-ho el metge vaig tenir pèrdues, cap a l'hospital i repòs absolut. Em vaig començar a trobar malament tot el dia, no podia menjar res, tot me feia fàstig, tenia unes digestions horribles, estrenyiment, gana tot el dia, però al mateix temps ganes de vomitar constants, i malestar de no sé què constantment. Segons els metges tot era normal.
El 4 d'agost vam fer l'eco prenatal i segons ells tot bé, el 5 marxavem de vacances per Navarra i vaig veure que tacava una miqueta de sang i vam decidir nar a urgències a l'Arnau, per si de cas. Lo normal, hores d'espera i em van tractar malament i ràpid, i que res, tot bé , que podia marxar de vacances tranquila... Me vaig trobar malament tot el viatge, però com me trobava malament cada dia i tothom deia que era normal, pos res, jo aguantant. Total, que només arribar a la caseta rural, me vaig ficar al llit, estava esgotada. Quan vaig aconseguir aixecar.me, vam anar a sopar i jo tenia uns dolors al baixventre cada cert temps, ara sé que eren contraccions. Vam decidir anar a l'hospital, per si de cas, però no estavem gens alarmats, ja que a Lleida ens van dir que tot estava perfecte. Total, que només arribar a la consulta vaig trencar aigües, això ho sé ara, llavors no sabia que m'estava passant, si només estava de 19 setmanes. El metge ja em va començar a explicar que si havia trencat la bossa no havia moltes posibilitats de que continues l'embaràs. M'ho va haver d'explicar 3 vegades i només vaig reaccionar quan va entrar el meu home, casi em va fer més mal la seva angústia que la meva pròpia.
I si, s'havia trencat la bossa... possibilitats d'infecció i el meu cos es desfeia d'allò que ho provocava i fin del viatge, perquè la nostra petiteta no podia sobreviure, era massa petita...
Lo pitjor és que ens van explicar que no em podien provocar el part perquè el fetus no tenia possibilitats de sobreviure i podia ser considerat com avortament ilegal, llavors haviem d'esperar que deixes de bategar la nostra estimada petiteta Emma. Això és lo pitjor del món, com poden dir-te que esperis a que mori el teu fill?
Va ser una nit horrible i llarga, amb contraccions, però sense arribar a ficar-me de part naturalment. Al matí ja ens van dir que la nostra petiteta ja no bategava i em portarien al paritori, per provocar-me el part. Res a partir de llavors em podia fer més mal, per mi me podien haver tret les entranyes que ja no ho hauria notat...
Ara fa 2 mesos, encara ho intentem superar, intento pensar que tinc una llumeta per allà dalt que ens mira i ens estima tant com l'estimavem nosaltres que teniem tants plans per ella.
Ahir vaig llegir la història de la Laucobi em va ajudar molt el seu positivisme, jo per desgràcia no sóc tant positiva, tot això em fa estar molt desanimada, tornar a fer proves, analisis... se'm fa tot molt costa amunt. A sobre ahir va donar a llum ma cunyada i no sé com reaccionaré quan les vegi, perquè no puc deixar de pensar que jo no tindré a la meva petiteta i per què jo no puc com tanta altra gent, no és just...
Bé, aquesta és la meva història, ho sento, però m'havia de desfogar. Espero estar més positiva la pròxima vegada.
Molts petonets a totes!!!
-
feminacora
- :: lleona
- Entrades: 932
- Membre des de: dc. jul. 23, 2008 4:17 pm
UNA ABRAÇADA MOOOOOOLT FORTA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
I ànims , som moltes les que hi hem passat!!!!!!!
Algunes com jo, ja fa molt de temps i la vida ja ens ho ha compensat , però per les que és tan RECENT només us puc dir que d'aquí uns anys mirareu enrera i, encara que sempre fa mal, mirareu el nens que teniu al vostre voltant i pensareu: VA SER MOLT DUR, PERÒ NO CANVIARIA RES.
-
petitaemma
- :: girafa
- Entrades: 2229
- Membre des de: dc. març 19, 2008 8:54 pm
Has de pensar en positiu, pq ara ja no pots fer res i tu vols ser mare i necessites totes les teves forces concentrades per tornar-te a quedar 
Ànims petitaemma has de tirar endavant. Jo l'any passat el 18 d'agost vaig perdre la nostra petiteta. Estava de 14 setmanes i també va ser horrible però no em vaig enfonsar. Evidentment recordo 2 o 3 baixons forts: el dia de guardar la roba de premamà i algun altre dia de plorera tonta però pensava que ara teníem un angelet que ens protegiria i que ben aviat ens enviaria un altre àngel i que aquest cop tot aniria bé! Doncs bé, torno a estar embarassada. Ara estic de 15 setmanes i et pots imaginar que és dur perquè pateixes moltíssim. De moment sé que torna a ser una nena i segons la biòpsia està genèticament bé. Em falta però l'eco de les 20 setmanes per descartar espina bífida. Imagina't com patirem fins que tot estigui bé! Tot això només t'ho explico perquè per aquí hi ha moltes noies com tu i com jo i que ara tenen uns bebès preciosos que tot i no fer oblidar, fan el record menys dolorós! Tu anima't i ja veuràs com ben aviat et tornes a quedar. El cos és savi i si estàs positiva tot serà més fàcil! Intenta sortir i distreure't i potser serà més fàcil. A mi el treballar a tope m'ha anat de conya. I això que dius de la teva cunyada, mira jo em vaig quedar alhora que 5 conegudes i la veritat no he sentit cap sentiment negatiu, al contrari, les veig amb les seves nenes i penso, mira la nostra seria així de grandeta, però no és negatiu ni enveja, és com una melancolia...és normal sentir això. Som persones dona! I si no et sents segura o animada per veure-les doncs no hi vagis, que encara seria pitjor! Escolta el teu cor! Molts petonets!
petitaemma ha escrit:MOltes gràcies! He de dir que el meu cantó positiu sap que tot passa, que el temps tot ho cura, etc; però el meu cantó negatiu no pot deixar de pensar en lo que va passar i lo trista que estic...
He de pensar en positiu! Alejop, arriba! jeje
Ha de ser realment terrible. Aqui hi ha moltes noies que han passat per casos aixi i t'entendran molt be.
I no paro d'admirar la vostra forc,a i el positivisme que despreneu en moments aixi, com ara les teves paraules, tot i que se molt be que teniu moments devastadors.
Molts anims i una abrac,ada molt forta.
-
Castanyeta
- :: girafa
- Entrades: 2680
- Membre des de: dl. oct. 15, 2007 9:12 pm
- Ubicació: Barcelona
Hola, PetitaEmma,
això és el que ens preguntem totes les que hem patit un embaràs que no ha arribat al final. És una putada molt molt gran, i que causa un gran dolor que et sembla que ningú pot entendre ni compartir.
Al subfòrum "Quan les coses no van bé"
( http://forum.socpetit.cat/viewforum.php?f=41 ) hi trobaràs exepriències com la teva i d'altres; no és agradable de llegir, però en certa manera reconforta veure que no ets l'única, que no és només 'per què a mi', perquè no ets només tu: hi ha (moltes) altre dones a qui ens ha passat el mateix o coses semblants; i això et fa sentir una mica menys sola. I aquestes dones crec que som les que millor podem entendre't.
Allà precisament fa un parell de dies algú va enviar aquest enllaç:
http://petitsambllum.org
és una pàgina web encara en construcció creada per "un grupo de mujeres y hombres que vivimos en Barcelona y que nos hemos encontrado en una misma situación de dolor: la pérdida de un hijo o de un embarazo avanzado". Potser t'aniria bé posar-te en contacte amb ells.
Poca cosa més et puc dir, apart que, encara que et sembli impossible, acabaràs sobreposant-te i superant aquesta pèrdua i, amb el mateix ajut que has tingut ara, segurament tornaràs a quedar-te embarassada, i passaràs un embaràs amb molta por, com totes nosaltres, però tot això no t'ha de fer pensar que és impossible que les coses vagin bé perquè, malgrat tot, malgrat la infinita mala sort que has tingut, has de pensar que hi pot haver una segona oportunitat, i que aquesta segona oportunitat pot anar bé.
Mentrestant, plora tant com et calgui i compta amb nosaltres, amb tot el nostre suport. Una abraçada ben forta.
això és el que ens preguntem totes les que hem patit un embaràs que no ha arribat al final. És una putada molt molt gran, i que causa un gran dolor que et sembla que ningú pot entendre ni compartir.
Al subfòrum "Quan les coses no van bé"
( http://forum.socpetit.cat/viewforum.php?f=41 ) hi trobaràs exepriències com la teva i d'altres; no és agradable de llegir, però en certa manera reconforta veure que no ets l'única, que no és només 'per què a mi', perquè no ets només tu: hi ha (moltes) altre dones a qui ens ha passat el mateix o coses semblants; i això et fa sentir una mica menys sola. I aquestes dones crec que som les que millor podem entendre't.
Allà precisament fa un parell de dies algú va enviar aquest enllaç:
http://petitsambllum.org
és una pàgina web encara en construcció creada per "un grupo de mujeres y hombres que vivimos en Barcelona y que nos hemos encontrado en una misma situación de dolor: la pérdida de un hijo o de un embarazo avanzado". Potser t'aniria bé posar-te en contacte amb ells.
Poca cosa més et puc dir, apart que, encara que et sembli impossible, acabaràs sobreposant-te i superant aquesta pèrdua i, amb el mateix ajut que has tingut ara, segurament tornaràs a quedar-te embarassada, i passaràs un embaràs amb molta por, com totes nosaltres, però tot això no t'ha de fer pensar que és impossible que les coses vagin bé perquè, malgrat tot, malgrat la infinita mala sort que has tingut, has de pensar que hi pot haver una segona oportunitat, i que aquesta segona oportunitat pot anar bé.
Mentrestant, plora tant com et calgui i compta amb nosaltres, amb tot el nostre suport. Una abraçada ben forta.
+ + 2.11.2007 · 4.6.2008 · Joana, 26.5.2011 · 17.3.2012 + +
. 
. 
Hola PetitaEmma, mare meva, estinc amb els pèls de punta... QUINA INJUSTICIA!!!! Que injust tot!!!!!ningú hauria de patir pel sol fet de ser mare.....
Tú plore el que haguis de plorar i sobretot treu tots el sentiment cap a fora...i parla molt amb el teu home i amb la familia...no et desesperis, sé que és molt complicat i sobretot ......no et sentis culpable de res, això és el primer que em va dir el meu ginecòleg...verdaderament és una merda tot....
Us envio una abraçada molt molt molt forta i sobretot sigues forta....
ànims flor....
Tú plore el que haguis de plorar i sobretot treu tots el sentiment cap a fora...i parla molt amb el teu home i amb la familia...no et desesperis, sé que és molt complicat i sobretot ......no et sentis culpable de res, això és el primer que em va dir el meu ginecòleg...verdaderament és una merda tot....
Us envio una abraçada molt molt molt forta i sobretot sigues forta....
ànims flor....
Poder les paraules duna desconeguda com jo no et reconforten pero ANIMS que tens un angelet que et cuida i segur que podras acomplir el teu somni.
La meva tieta va tenir el seu primer fill que va morir en el part, a causa duna negligencia medica, i despres ha tingut un nen i una nena preciosos que ara ja son grans; sempre explica que no soblida mai del seu nen pero que els altres dos li van donar la forca i lalegria necessaris per tirar endavant!!!!
Una abracada molt forta!!!
La meva tieta va tenir el seu primer fill que va morir en el part, a causa duna negligencia medica, i despres ha tingut un nen i una nena preciosos que ara ja son grans; sempre explica que no soblida mai del seu nen pero que els altres dos li van donar la forca i lalegria necessaris per tirar endavant!!!!
Una abracada molt forta!!!
Re: No deixo de preguntar-me: per què a mi?
c
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. març 18, 2025 1:59 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Hola Petitaemma,
Sento molt el que t'ha passat, com moltes ja t'han comentat ES UNA PUTADA, i per desgracia som moltes les persones que hem passat per una desgracia tan gran i tan dura de soportar. Avui fa 12 setmanes q anava d'urgencies pq els meus bessons no es movien dentre del meu ventre,estava de 32+1s,ja eren grandets pero van petir un sindrome q es donen al tipus de bessons q estabem esperant....i despres de fer-me una fetoscopia per intentar salvar-los van morir. Lo pitjor va arrivar després, quan et provocan el part i saps q pariràs els teus nens morts...bé q t'he d'explicar q no sapigues......
Però la vida és aixis de dura i hem d'intentar superar-ho pq encara ens quedan moltes coses positives per viure.
El dijous passat vaig assistir a a una reunió de mares amb la mateixa situació que nosaltres i q estàn creant la web q et comentava la castanyeta htpp://petitsdellum.org ,de moment no hi ha molta coseta però entre totes intentarem fer-la creixer. Després d'aquesta reunió, on vaig plorar molt, vaig parlar amb la meva psicologa i potser fem un grup per poder trobar-nos més sovint i poder comentar les nostres senssacions a mida que passa el temps, si vols et pots apuntar, aixo seria a Sant Just Desvern,no sé d'on ets tu?
Estem en contacte petitaemma,
una abraçada i endavant,
Sento molt el que t'ha passat, com moltes ja t'han comentat ES UNA PUTADA, i per desgracia som moltes les persones que hem passat per una desgracia tan gran i tan dura de soportar. Avui fa 12 setmanes q anava d'urgencies pq els meus bessons no es movien dentre del meu ventre,estava de 32+1s,ja eren grandets pero van petir un sindrome q es donen al tipus de bessons q estabem esperant....i despres de fer-me una fetoscopia per intentar salvar-los van morir. Lo pitjor va arrivar després, quan et provocan el part i saps q pariràs els teus nens morts...bé q t'he d'explicar q no sapigues......
Però la vida és aixis de dura i hem d'intentar superar-ho pq encara ens quedan moltes coses positives per viure.
El dijous passat vaig assistir a a una reunió de mares amb la mateixa situació que nosaltres i q estàn creant la web q et comentava la castanyeta htpp://petitsdellum.org ,de moment no hi ha molta coseta però entre totes intentarem fer-la creixer. Després d'aquesta reunió, on vaig plorar molt, vaig parlar amb la meva psicologa i potser fem un grup per poder trobar-nos més sovint i poder comentar les nostres senssacions a mida que passa el temps, si vols et pots apuntar, aixo seria a Sant Just Desvern,no sé d'on ets tu?
Estem en contacte petitaemma,
una abraçada i endavant,
Ho sento molt!!! MOlts ànims i pensa que segurament aviat podràs tornar a quedar-te embarassada i ser mare!!! molts petons guapa!!!
La ruta del tresor: http://www.fertilityfriend.com/home/23b614
El post de la Sara: http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=50&t=12371#p614583
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |