SÓC EXTRATERRESTRE?
SÓC EXTRATERRESTRE?
Sóc una extraterrestre, o be és que m’estic tornant boja? Noies no puc més, porto 4 dies plorant a lo bèstia, ja sé que no és el millor per la Laia, però és que NO PUC MÉS. Els que tinc al meu costat no m’entenen, ni marit, ni pares, tinc amics, però tampoc tinc temps ni de trucar-los, i no m’agrada trucar per explicar-li els meus problemes, perquè penso que amb els d’ells ja en tenen prou. Suposo que vosaltres m’entendreu una miqueta, perquè algunes esteu passant per situacions similars, i no em direu allò típic de:
-de que et queixes, si tens feina, salut, família i una marit que t’estima?
-No et posis d’aquesta manera, que no és per tant!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.
-En el món hi ha bilions de dones embarassades, això és normal!!!!!!!!!!!!!!!
picarols!!!!!!!!!!!!! (ho sento) que no ho entenen que ara l’embarassada sóc jo i mai he passat per això? Que tinc dubtes, pors i vull el millor per la meva filla i no sé si seré capaç de donar-li. Que ploro molt sovint i això no significa que m’ignorin, perquè és típic d’embarassada.
Sóc egoista per voler que estiguin per mi? Que em facin més mimos, simplement que m’entenguin!!!!!!!!!!!!!!!!
Treballo 10 hores diàries, a les que se’ls ha d’afegir l’hora de dinar i les dues hores de viatge (1 d’anada i 1 de tornada), total de promig els dies que va tot bé estic fora de casa 13 hores. Últimament l’ambient de la feina no és per tirar-hi cohets, estic molt agobiada per aquest tema, i no és que me l’emporti a casa, és simplement en que tinc 13 hores al dia per donar-li voltes, mentre treballo i mentre condueixo, tema que a més a més cada dia et trobes a més subnormals al volant d’un cotxe, que si es volen matar que es matin però no matin als demés, fa 17 anys que condueixo, mai he tingut cap accident, faig un promig de 200 km diaris, però cada dia em jugo la vida de 3 a 4 vegades per culpa del altres. Ara a la feina no és el moment de plantejar un canvi d’horaris i tampoc em puc plantejar un canvi de feina, sóc una dona que per estudis estic dins d’un món d’homes i aquests no t’accepten, per tant un canvi de feina suposa mínim un any de recerca i al final per necessitat quedar-te amb algo que no és ni com el que tenies (parlo per experiència) i a més econòmicament, ara no seria el millor moment, i evidentment necessitem els dos sous. Ara bé, em plantejo, que passarà quan neixi la menuda? Seré d’aquelles mares que em perdré la seva infantesa per culpa d’una feina que ens fa falta per arribar a final de mes? ....
A casa, el meu marit encara no té assimilat això de l’embaràs, encara que ell digui que si, i que agafi les bosses quan vaig carregada i ara posi ell la rentadora (sempre que li diguis abans, és incapaç de veure el cubell de la roba ple) pq jo no m’ajupi. La Laia, és i serà una filla desitjada i “feta” en el moment que volíem, no és cap sorpresa (que encara que fos així, les coses no tindrien pq ser diferents). No entén els meus canvis d’humor, que necessito més mimitos (i no és que no me’n faci) i més comprensió, que per mi estan passant moltes coses noves, ara sí, el que si que veu és que no podem fer l’amor pq estic embarassada i li fa cosa, encara que li he explicat moltes vegades que no passa res, que inclús és bo per la nena pq jo em quedo més relaxada, que tenim llibres que els podem mirar i ho expliquen, a part que en el seu dia ja li vem preguntar al metge............a aquest pas, serà un “part virginal”
Evidentment, tot això em va carregant, no tinc temps per apuntar-me a una piscina o a classes de relaxació o de pre-part o a connectar-me per veure com esteu i com us va, el promig d’hores que dormo són unes 5 i mitja o 6. I quan em trobo amb una situació límit, l’únic que em trobo és: NO ET POSSIS D’AQUESTA MANERA, NO HI HA PER TANT!!!!!!!!!!
Avui ja ha estat el colmo, és el dia que m’han donat el resultats finals de l’amnio (per cert la petitona està del tot bé, pobreta només penso en mi, i no us ho havia explicat). Doncs dilluns vaig trucar (el metge em va dir que els tindria dijous i els passés a buscar) per preguntar si per casualitat ja els tenien ja que sóc de fora de Barna i dimarts havia de baixar, em contesta una tia estúpida dient-me si t’han dit dijous és que és dijous, i a més te’ls direm però per telèfon i ja et direm quin dia tindràs l’informe per escrit (primera contradicció – el metge em va dir que per telèfon aquests no els donaven), ah i truca a les 10:30. Total avui truco a les 10:31 i em diuen, noooooooooooo, truca a les 12:00. Vosaltres no estaríeu ja dels nervis?, total que acabo trucant a les 12:05 i la doctora em diu que tot està bé, jo innocent de mi li demano quan tindré l’informe, i em diu: ja, ara, quan vulguis passa’l a buscar ¿? Per tant la tia del telèfon és idiota?, jo m’hagués organitzat per anar avui a buscar-lo!!!!!!!! Enlloc de comprensió que és el que em fa falta, la resposta que tinc per casa és: és que et poses histèrica per tot, ja saps que la gent és així i els importa ben poc els altres................ostres doncs em canviaré de feina!!!!!!!!, ja que pobre de mi que contesti malament al telèfon o enredi a un client, sóc jo l’extraterrestre i el despreci per part del altres és el normal?
Bufffffffff, acabo de veure tot el que he escrit i pobretes segur que teniu el cap a punt de rebentar, però és que necessitava “vomitar” tota l’angoixa que porto dins i no puc explicar-li als que m’envolten pq no m’entenen (ja ho he provat vàries vegades). Com a mínim ara després d’escriure tot això ja he deixat de plorar i estic una miqueta més tranqui-la, inclús em sembla que la meva princeseta es belluga dins meu.
Gràcies per està aki, i sento haver-vos donat el pal. Si puc aquest vespre em connecto i em poso al dia de totes vosaltres.
Molts petonets.
-de que et queixes, si tens feina, salut, família i una marit que t’estima?
-No et posis d’aquesta manera, que no és per tant!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.
-En el món hi ha bilions de dones embarassades, això és normal!!!!!!!!!!!!!!!
picarols!!!!!!!!!!!!! (ho sento) que no ho entenen que ara l’embarassada sóc jo i mai he passat per això? Que tinc dubtes, pors i vull el millor per la meva filla i no sé si seré capaç de donar-li. Que ploro molt sovint i això no significa que m’ignorin, perquè és típic d’embarassada.
Sóc egoista per voler que estiguin per mi? Que em facin més mimos, simplement que m’entenguin!!!!!!!!!!!!!!!!
Treballo 10 hores diàries, a les que se’ls ha d’afegir l’hora de dinar i les dues hores de viatge (1 d’anada i 1 de tornada), total de promig els dies que va tot bé estic fora de casa 13 hores. Últimament l’ambient de la feina no és per tirar-hi cohets, estic molt agobiada per aquest tema, i no és que me l’emporti a casa, és simplement en que tinc 13 hores al dia per donar-li voltes, mentre treballo i mentre condueixo, tema que a més a més cada dia et trobes a més subnormals al volant d’un cotxe, que si es volen matar que es matin però no matin als demés, fa 17 anys que condueixo, mai he tingut cap accident, faig un promig de 200 km diaris, però cada dia em jugo la vida de 3 a 4 vegades per culpa del altres. Ara a la feina no és el moment de plantejar un canvi d’horaris i tampoc em puc plantejar un canvi de feina, sóc una dona que per estudis estic dins d’un món d’homes i aquests no t’accepten, per tant un canvi de feina suposa mínim un any de recerca i al final per necessitat quedar-te amb algo que no és ni com el que tenies (parlo per experiència) i a més econòmicament, ara no seria el millor moment, i evidentment necessitem els dos sous. Ara bé, em plantejo, que passarà quan neixi la menuda? Seré d’aquelles mares que em perdré la seva infantesa per culpa d’una feina que ens fa falta per arribar a final de mes? ....
A casa, el meu marit encara no té assimilat això de l’embaràs, encara que ell digui que si, i que agafi les bosses quan vaig carregada i ara posi ell la rentadora (sempre que li diguis abans, és incapaç de veure el cubell de la roba ple) pq jo no m’ajupi. La Laia, és i serà una filla desitjada i “feta” en el moment que volíem, no és cap sorpresa (que encara que fos així, les coses no tindrien pq ser diferents). No entén els meus canvis d’humor, que necessito més mimitos (i no és que no me’n faci) i més comprensió, que per mi estan passant moltes coses noves, ara sí, el que si que veu és que no podem fer l’amor pq estic embarassada i li fa cosa, encara que li he explicat moltes vegades que no passa res, que inclús és bo per la nena pq jo em quedo més relaxada, que tenim llibres que els podem mirar i ho expliquen, a part que en el seu dia ja li vem preguntar al metge............a aquest pas, serà un “part virginal”
Evidentment, tot això em va carregant, no tinc temps per apuntar-me a una piscina o a classes de relaxació o de pre-part o a connectar-me per veure com esteu i com us va, el promig d’hores que dormo són unes 5 i mitja o 6. I quan em trobo amb una situació límit, l’únic que em trobo és: NO ET POSSIS D’AQUESTA MANERA, NO HI HA PER TANT!!!!!!!!!!
Avui ja ha estat el colmo, és el dia que m’han donat el resultats finals de l’amnio (per cert la petitona està del tot bé, pobreta només penso en mi, i no us ho havia explicat). Doncs dilluns vaig trucar (el metge em va dir que els tindria dijous i els passés a buscar) per preguntar si per casualitat ja els tenien ja que sóc de fora de Barna i dimarts havia de baixar, em contesta una tia estúpida dient-me si t’han dit dijous és que és dijous, i a més te’ls direm però per telèfon i ja et direm quin dia tindràs l’informe per escrit (primera contradicció – el metge em va dir que per telèfon aquests no els donaven), ah i truca a les 10:30. Total avui truco a les 10:31 i em diuen, noooooooooooo, truca a les 12:00. Vosaltres no estaríeu ja dels nervis?, total que acabo trucant a les 12:05 i la doctora em diu que tot està bé, jo innocent de mi li demano quan tindré l’informe, i em diu: ja, ara, quan vulguis passa’l a buscar ¿? Per tant la tia del telèfon és idiota?, jo m’hagués organitzat per anar avui a buscar-lo!!!!!!!! Enlloc de comprensió que és el que em fa falta, la resposta que tinc per casa és: és que et poses histèrica per tot, ja saps que la gent és així i els importa ben poc els altres................ostres doncs em canviaré de feina!!!!!!!!, ja que pobre de mi que contesti malament al telèfon o enredi a un client, sóc jo l’extraterrestre i el despreci per part del altres és el normal?
Bufffffffff, acabo de veure tot el que he escrit i pobretes segur que teniu el cap a punt de rebentar, però és que necessitava “vomitar” tota l’angoixa que porto dins i no puc explicar-li als que m’envolten pq no m’entenen (ja ho he provat vàries vegades). Com a mínim ara després d’escriure tot això ja he deixat de plorar i estic una miqueta més tranqui-la, inclús em sembla que la meva princeseta es belluga dins meu.
Gràcies per està aki, i sento haver-vos donat el pal. Si puc aquest vespre em connecto i em poso al dia de totes vosaltres.
Molts petonets.
-
VisitantVi
Hola Dacar
primer de tot tranquil.la, has d'intentar tranquil.litzar-te
se que no tens temps pero intenta tancar els ulls cinc minuts a la feina, respirar a fons i pensar en la Laia.
En aquests moments la persona mes important del mon ets tu, perque sense tu no hi ha Laia, per tant sigues egoista demana, crida i plora.
Es facil de dir, pero dificil de fer ( ho dic per experiencia)
Ahir vaig anar al carnet de conduir i em van dir que necessitava una revisio medica i abans m'havien dit que nomes ncessitava les fotos.
Em vaig cabrejar tant que vaig haver de sortir a fora a respirar perque m'estava ofegant.
Ahir tenia una llista de d'encarregs i el meu home de taxista (no puc conduir) i al final tot va anar malament i em vaig fer un fart de plorar que no vegis.
El meu home tampoc m'enten pero de tant en quan fa alguna cosa sense que jo li demani i llavors ploro perque penso que nomes li trobo pegues.
Segur que el teu tambe ha de tenir algun detall... si no segur que no estariem amb ells!
Anims noia i recorda que no estas sola i que moltes de nosaltres passem pel mateix
una abracada ben forta
anna
primer de tot tranquil.la, has d'intentar tranquil.litzar-te
se que no tens temps pero intenta tancar els ulls cinc minuts a la feina, respirar a fons i pensar en la Laia.
En aquests moments la persona mes important del mon ets tu, perque sense tu no hi ha Laia, per tant sigues egoista demana, crida i plora.
Es facil de dir, pero dificil de fer ( ho dic per experiencia)
Ahir vaig anar al carnet de conduir i em van dir que necessitava una revisio medica i abans m'havien dit que nomes ncessitava les fotos.
Em vaig cabrejar tant que vaig haver de sortir a fora a respirar perque m'estava ofegant.
Ahir tenia una llista de d'encarregs i el meu home de taxista (no puc conduir) i al final tot va anar malament i em vaig fer un fart de plorar que no vegis.
El meu home tampoc m'enten pero de tant en quan fa alguna cosa sense que jo li demani i llavors ploro perque penso que nomes li trobo pegues.
Segur que el teu tambe ha de tenir algun detall... si no segur que no estariem amb ells!
Anims noia i recorda que no estas sola i que moltes de nosaltres passem pel mateix
una abracada ben forta
anna
Dacar... noia, t'entenc perfectament en lo referent a la feina...
no estic embarassada, i en part es per aixo... estic fora de casa de 13 a 14 hores... com ho fare quan vulgui tenir un nen?
a mi m'agradaria poder fer com ma mare, que sempre estava a casa quan arribavem del cole, pero en el nostre cas serà impossible...
Els homes, son com son... els hi hauràs de donar temps...
Aiixxx, aquesta sensibilitat femenina, que suposo que s'accentua amb l'embaràs....
aaaiixxxx pobreta mevaaaaaaaaaaa!!!!!
un petonas beeeeeen fort!!!!!
no estic embarassada, i en part es per aixo... estic fora de casa de 13 a 14 hores... com ho fare quan vulgui tenir un nen?
a mi m'agradaria poder fer com ma mare, que sempre estava a casa quan arribavem del cole, pero en el nostre cas serà impossible...
Els homes, son com son... els hi hauràs de donar temps...
Aiixxx, aquesta sensibilitat femenina, que suposo que s'accentua amb l'embaràs....
aaaiixxxx pobreta mevaaaaaaaaaaa!!!!!
un petonas beeeeeen fort!!!!!
-
..
Hola Dacar
Com diu l'Anna, no estàs sola, jo també estic passant per moments dificils.....tan aviat ploro, com ric, com sento que ningu em compren, em posso molt nerviosa per no res, cardo uns crits per casa meva que els veïns deuen estar tambe dessitjant que tingui ja el nen perq estic insoportable.
Treballo fora de casa, trabajo al arribar a casa, el meu marit ajuda, pero nomes si li demano, sento que necessito mes atenció, que ningu no em fa cas.....pero nosaltres som el mes important, per tant ens hem d'animar, ...les nostres hormones estan un dia revolucionades i l'endemà completament adormides, ja veuràs com d'aqui no res estan mes tranqui-les i per tant tu tambe...cada dia es un mon, qué dic cada dia, cada minut......vinga reina, anima't, estem totes igual!
Com diu l'Anna, no estàs sola, jo també estic passant per moments dificils.....tan aviat ploro, com ric, com sento que ningu em compren, em posso molt nerviosa per no res, cardo uns crits per casa meva que els veïns deuen estar tambe dessitjant que tingui ja el nen perq estic insoportable.
Treballo fora de casa, trabajo al arribar a casa, el meu marit ajuda, pero nomes si li demano, sento que necessito mes atenció, que ningu no em fa cas.....pero nosaltres som el mes important, per tant ens hem d'animar, ...les nostres hormones estan un dia revolucionades i l'endemà completament adormides, ja veuràs com d'aqui no res estan mes tranqui-les i per tant tu tambe...cada dia es un mon, qué dic cada dia, cada minut......vinga reina, anima't, estem totes igual!
-
Lola
- :: rateta
- Entrades: 171
- Membre des de: dl. oct. 23, 2006 10:14 am
- Ubicació: Esparreguera
- Contacta:
Noia, descrius perfectament com ens trobem totes, en un moment o altre. Tot i que jo em considero bastant afortunada perque per treballar (ara estic de baixa) no pasava tantes hores fora com tu, pero es fàcil d'entendre. Anims, i com diuen per aqui, crida, demana i exigeix, que encara que "no hi hagi per tant" ningu està dintre nostre, i això no se sap el que revoluciona i significa fins que no es pasa. Cuida't molt.
Hola Dacar! quin greu que et trobis així, sé prou bé de que parles! encara que no et podem ajudar saps que et comprenem perfectament, i no et sàpiga greu explicar-nos el que vulguis.
Jo també tinc una feina que em fa estar tot el dia ocupada, sort que la tinc a 15 minuts de casa, però he decidit que quan torni d'aqui a 15 dies treballaré només 4 hores (demà entregaré la carta), sé que professionalment és un "error", però ara el més important és ser persona, i he tingut un fill per disfrutar-lo, parlo així perque tinc la sort de que amb un sou podrem viure, sense gaires alegries però sense petir, però comprenc a les que no poden permetre's aquest "luxe", que hauria de ser un dret per totes les mares treballadores.
Els homes no entenen els nostres sentiments i quan estem embarassades menys, no comprenen que encara que et trobis bé el teu cos no funciona igual, i per molt que procurin ajudar i ser més carinyosos sempre hi ha moments que voldries que ho fessin sense haver de demanar-ho. I del sexe ens passa a totes el mateix! tenen tanta por que no entenen que tu necessites sentir-te estimada!
Vigila molt amb el cotxe, jo vaig conduir fins 20 dies abans de parir, i la veritat és que passava molta por, al final vaig agafar la baixa perque entre el cotxe i la calor era una tortura anar a treballar, i pensa que tampoc aguantes el ritme de feina igual, jo les darreres setmanes passava d'estressar-me, i delegava tot el que podia, mai havia tingut la taula tan endreçada!
Enhorabona pel resultat de l'amnio, en aixó també sóm ànimes bessones, recordo que jo trucava a la clínica cada dia perque passaven ja 3 dies de la data que m'havien donat, i sempre em deien, demà, o a la tarda, quin fart de plorar quan per fi et diuen que està tot bé!
Una abraçada molt forta i ànims, tot passa i quan tinguis la teva nena a casa ja no recordaràs aquestes enrabiades!
Jo també tinc una feina que em fa estar tot el dia ocupada, sort que la tinc a 15 minuts de casa, però he decidit que quan torni d'aqui a 15 dies treballaré només 4 hores (demà entregaré la carta), sé que professionalment és un "error", però ara el més important és ser persona, i he tingut un fill per disfrutar-lo, parlo així perque tinc la sort de que amb un sou podrem viure, sense gaires alegries però sense petir, però comprenc a les que no poden permetre's aquest "luxe", que hauria de ser un dret per totes les mares treballadores.
Els homes no entenen els nostres sentiments i quan estem embarassades menys, no comprenen que encara que et trobis bé el teu cos no funciona igual, i per molt que procurin ajudar i ser més carinyosos sempre hi ha moments que voldries que ho fessin sense haver de demanar-ho. I del sexe ens passa a totes el mateix! tenen tanta por que no entenen que tu necessites sentir-te estimada!
Vigila molt amb el cotxe, jo vaig conduir fins 20 dies abans de parir, i la veritat és que passava molta por, al final vaig agafar la baixa perque entre el cotxe i la calor era una tortura anar a treballar, i pensa que tampoc aguantes el ritme de feina igual, jo les darreres setmanes passava d'estressar-me, i delegava tot el que podia, mai havia tingut la taula tan endreçada!
Enhorabona pel resultat de l'amnio, en aixó també sóm ànimes bessones, recordo que jo trucava a la clínica cada dia perque passaven ja 3 dies de la data que m'havien donat, i sempre em deien, demà, o a la tarda, quin fart de plorar quan per fi et diuen que està tot bé!
Una abraçada molt forta i ànims, tot passa i quan tinguis la teva nena a casa ja no recordaràs aquestes enrabiades!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080224/o987.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b2.lilypie.com/MNxBp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
Dacar, noia, em sap greu les males estones q deus haver passat i la "quina" que deus haver hagut de tragar fins a haver explotat avui... mira de no tornar-ho a fer.. vull dir, que t'entenc perquè jo abans de saltar també m'han d'haver "putejat" (amb perdó) molt, però tot el que passes, penses i sents ara ho feu juntes la Laia i tu, no tu sola... i no t'ho dic per fer-te sentir pitjor, t'ho dic perquè siguis una mica més sanament egoista.
Jo si alguna cosa he après d'aquesta embaràs de la meva estimadíssima Emma, apart del fet meravellós que és "en sí", és el punt de sà egoisme que m'ha donat... t'ho juro... m'ha costat, però al final crec que n'he après.. a dir NO quan no em vé de gust quelcom o algú, a donar-me més temps perquè m'ho mereixo i xq m'he de cuidar, a procurar tenir les millors sensacions i pensaments a dins meu per a omplir de felicitat a la meva nina...
No et sé dir com ho he fet, perquè jo crec q hi deu haver algo hormonal pel mig, ara mateix em rellisca TOT el q no sigui la nena i jo mateixa, així de clar.. obviament el meu marit m'està cuidant i molt però també hem tingut els nostres moments "tensos", no et pensis...
A la Natrix li ho vaig comentar un dia q també, pobre, estava molt agobiada x la incomprensió puntual de la parella... i és que no ho acaben de païr, ties, ells NO ho viuen com nosaltres, x descomptat q avancen i ho poden arribar a viure molt propers a nosaltres, però x les "mamis" són 24 hores al dia....
Encara recordo un dia q el meu marit, fa mesos, em va dir, enmig d'una conversació "ostres, estem una mica uni-temàtics, no? amb la nena???" És la mostra del q us dic... jo no puc deixar de pensar en ella, i de parlar-li, de tocar-la... però ells si es poden permetre aquests moments de desconnexió, i això fa q a vegades anem a ritmes ben diferents..
En fi, quin rotllo, només vull dir-te q miris de agafar-t'ho amb calma, q "escombris" cap a casa, q ningú ho farà x tu tot i q t'ho mereixis tot lo del món..
No sé si pots, però no es pot comentar a la feina, q vas molt cansada i q tinguin una mica de calma amb tú aquests mesos?
No ho sé, tu ho pots veure millor q ningú, però crec q passem una època molt i molt maca i que potser seria qüestió de parlar-ho amb la gent q t'envolta perquè puguin estar un pèl més per tú. Però anima't, maca, que aquesta sensació q téns la conec i ja veuràs com la cosa va millorant.
Ànims!
Jo si alguna cosa he après d'aquesta embaràs de la meva estimadíssima Emma, apart del fet meravellós que és "en sí", és el punt de sà egoisme que m'ha donat... t'ho juro... m'ha costat, però al final crec que n'he après.. a dir NO quan no em vé de gust quelcom o algú, a donar-me més temps perquè m'ho mereixo i xq m'he de cuidar, a procurar tenir les millors sensacions i pensaments a dins meu per a omplir de felicitat a la meva nina...
No et sé dir com ho he fet, perquè jo crec q hi deu haver algo hormonal pel mig, ara mateix em rellisca TOT el q no sigui la nena i jo mateixa, així de clar.. obviament el meu marit m'està cuidant i molt però també hem tingut els nostres moments "tensos", no et pensis...
A la Natrix li ho vaig comentar un dia q també, pobre, estava molt agobiada x la incomprensió puntual de la parella... i és que no ho acaben de païr, ties, ells NO ho viuen com nosaltres, x descomptat q avancen i ho poden arribar a viure molt propers a nosaltres, però x les "mamis" són 24 hores al dia....
Encara recordo un dia q el meu marit, fa mesos, em va dir, enmig d'una conversació "ostres, estem una mica uni-temàtics, no? amb la nena???" És la mostra del q us dic... jo no puc deixar de pensar en ella, i de parlar-li, de tocar-la... però ells si es poden permetre aquests moments de desconnexió, i això fa q a vegades anem a ritmes ben diferents..
En fi, quin rotllo, només vull dir-te q miris de agafar-t'ho amb calma, q "escombris" cap a casa, q ningú ho farà x tu tot i q t'ho mereixis tot lo del món..
No sé si pots, però no es pot comentar a la feina, q vas molt cansada i q tinguin una mica de calma amb tú aquests mesos?
No ho sé, tu ho pots veure millor q ningú, però crec q passem una època molt i molt maca i que potser seria qüestió de parlar-ho amb la gent q t'envolta perquè puguin estar un pèl més per tú. Però anima't, maca, que aquesta sensació q téns la conec i ja veuràs com la cosa va millorant.
Ànims!
<img src="http://lilypie.com/pic/080421/27TX.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="70" height="80" border="0"><img src="http://m2.lilypie.com/zxw9p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"><img src="http://md.lilypie.com/OoOQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
Hola, Dacar.
Ep, has de fer alguna cosa, així no es pot viure. No pots estar dormint 5-6 hores, això d'entrada. No pots estar ocupant-te de tota la feina de la casa un cop arribes, després d'una llarga jornada. Deixa'm fer-te dos suggeriments, potser difícils per tu, no ho sé, però jo te'ls dic:
Primer, vés al metge, explica-li el teu ritme de vida i el teu malestar anímic. Jo crec que si és persona (i sobretot si és una dona) et donarà una baixa (per astènia, per lumbàlgia, ells ja saben què han de posar perquè no se't mengi les 16 setmanes de maternitat), com a mínim per uns dies. Necessites frenar una mica, i millor que ho facis per les bones, que si et poses malaltona serà més fotut...
Després, no t'has plantejat fer venir una persona a fer tasques domèstiques un o dos cops per setmana? I us oblideu de rentadores, plegar roba, fregar terres, etc, tant tu com el teu marit. A més, quan neixi la petita, la feina de neteja augmenta mooooolt, t'ho asseguro, i tu has de poder ocupar-te de ta filla, no de rentar olles.
En fi, pensa en tu, que ara tens un motiu doble per fer-ho. Un petó,
Ep, has de fer alguna cosa, així no es pot viure. No pots estar dormint 5-6 hores, això d'entrada. No pots estar ocupant-te de tota la feina de la casa un cop arribes, després d'una llarga jornada. Deixa'm fer-te dos suggeriments, potser difícils per tu, no ho sé, però jo te'ls dic:
Primer, vés al metge, explica-li el teu ritme de vida i el teu malestar anímic. Jo crec que si és persona (i sobretot si és una dona) et donarà una baixa (per astènia, per lumbàlgia, ells ja saben què han de posar perquè no se't mengi les 16 setmanes de maternitat), com a mínim per uns dies. Necessites frenar una mica, i millor que ho facis per les bones, que si et poses malaltona serà més fotut...
Després, no t'has plantejat fer venir una persona a fer tasques domèstiques un o dos cops per setmana? I us oblideu de rentadores, plegar roba, fregar terres, etc, tant tu com el teu marit. A més, quan neixi la petita, la feina de neteja augmenta mooooolt, t'ho asseguro, i tu has de poder ocupar-te de ta filla, no de rentar olles.
En fi, pensa en tu, que ara tens un motiu doble per fer-ho. Un petó,
Calongina
Ànims, ànims i molts ànims!!!
Hola Dacar! Les noies embarassades teniu canvis d'humor però és el que toca i les persones del teu voltant ho han d'acceptar. Si has de plorar, plora i desfogat i intenta dormir una miqueta més... tant per tu com per la Laia.
Els homes, a vegades, tenen poca sensibilitat i no viuen l'embaràs de la mateixa manera, no tenen els canvis d'humor produïts per les hormones, no noten el nadó dins, no tenen més gana... HO VIUEN DIFERENT. Però això no vol dir que no hagin de fer costat quan ho necessites i sobretot, compartir les feines de casa i no només ajudar!!! I més, si estàs embarassada... com em va dir una amiga meva: aprofite-te'n!!
Fa poquet que sóc per aquí el fòrum però quan ho vaig necessitar vaig escriureus i em va servir de molt perquè vaig vomitar tot el que portava dins (com dius tu) així que t'entenc i suposo que t'hauràs tret un pes molt gran de sobre.
T'envio mlt petons i molt ànims i per qualsevol cosa, ja ho saps, estem aquí!!!
PETONETS
Els homes, a vegades, tenen poca sensibilitat i no viuen l'embaràs de la mateixa manera, no tenen els canvis d'humor produïts per les hormones, no noten el nadó dins, no tenen més gana... HO VIUEN DIFERENT. Però això no vol dir que no hagin de fer costat quan ho necessites i sobretot, compartir les feines de casa i no només ajudar!!! I més, si estàs embarassada... com em va dir una amiga meva: aprofite-te'n!!
Fa poquet que sóc per aquí el fòrum però quan ho vaig necessitar vaig escriureus i em va servir de molt perquè vaig vomitar tot el que portava dins (com dius tu) així que t'entenc i suposo que t'hauràs tret un pes molt gran de sobre.
T'envio mlt petons i molt ànims i per qualsevol cosa, ja ho saps, estem aquí!!!
PETONETS
-
VisitantVi
DACAR REINAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!
ÀNIMS DONA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
MIRA, com molt bé ha explicat la MARTONA(WAPA!) jo tb vaig passar(i passo) els meus moments xungus....
amb la meua parella...una nit em vaig conectar a la 1 o les 2 del matí desfeta, cabrejada, dels nervis, per una estúpida discussió...
em vaig sentir tan abandonada, tan incompresa....i emntre, el meu nene dormint a pierna suelta...i jo bramant...i això em mataaaaaaaaaaaaaa!!!!!
vaja, el que vull dir, que avui ho engegaries tot i demà torna a sortir el sol...
mira, jo, la única cosa que mha funcionat.: EL SENTIT DE LHUMOR. ENFROTREME'N DE TOT EL NO NECESASRI NI IMPORTANT.
ESTIC DACORD AMB LA MARTONA.
I també penso que hauries de plantejar-te un ritme de vida diferent, per tu, primer, i per la petita Laia, que et necessitarà...
embarassada has de cuidar-te molt i si a la feina no ho entenen: PORTA.
Jo estava a l'atur fins fa 4 dies...! i creu-me que ten surts!!!!!!!!!!!!!!!!
fuig de tot allò que testressi!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
molts ptons, molts ànims, escriu-nos sempre que ho necessitis, estem amb tu i pensa que no estàs sola....
SOM MOLTES LES HORMONALMENT DESEKILIBRADES, JEJEJE
ÀNIMS DONA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
MIRA, com molt bé ha explicat la MARTONA(WAPA!) jo tb vaig passar(i passo) els meus moments xungus....
amb la meua parella...una nit em vaig conectar a la 1 o les 2 del matí desfeta, cabrejada, dels nervis, per una estúpida discussió...
em vaig sentir tan abandonada, tan incompresa....i emntre, el meu nene dormint a pierna suelta...i jo bramant...i això em mataaaaaaaaaaaaaa!!!!!
vaja, el que vull dir, que avui ho engegaries tot i demà torna a sortir el sol...
mira, jo, la única cosa que mha funcionat.: EL SENTIT DE LHUMOR. ENFROTREME'N DE TOT EL NO NECESASRI NI IMPORTANT.
ESTIC DACORD AMB LA MARTONA.
I també penso que hauries de plantejar-te un ritme de vida diferent, per tu, primer, i per la petita Laia, que et necessitarà...
embarassada has de cuidar-te molt i si a la feina no ho entenen: PORTA.
Jo estava a l'atur fins fa 4 dies...! i creu-me que ten surts!!!!!!!!!!!!!!!!
fuig de tot allò que testressi!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
molts ptons, molts ànims, escriu-nos sempre que ho necessitis, estem amb tu i pensa que no estàs sola....
SOM MOLTES LES HORMONALMENT DESEKILIBRADES, JEJEJE
Dacar, jo no puc dir que em senti com tu, pq tinc la feina al costat de casa i a sobre és una empresa familiar, i suposo que aixó em dóna tranquil.litat i confort... però el que si que puc dir-te és que aquí estem per tot el que necessitis i si et va bé desfogar-te com avui has fet,estem aquí per llegir-te i donar-te tots els ànims del món.
Una abraçada i endavant, que nosaltres podem amb tot !!!!
Una abraçada i endavant, que nosaltres podem amb tot !!!!
-
VisitantVi
enya
Dacar
primer de tot.... no ets una ET
segon .... es normal que estiguis al límit amb el ritme de vida que descrius
tercer.... els del teu voltant t'estimen però ells no estan a la teva pell i per tant i sobretot els homes no poden imaginar-se el què vol dir estar dins una nòria hormonal
quart... m'acceptes un consell??
cinqué.... en el cas de no, no continuis llegint....en cas de que sí..... agafa't la baixa.... ara més que mai ho tens de meravella... ves al metge de capçalera i diga-li que estas feta pols, que has de fer 200 km al dia, que estpas esgotada i que el ginecoleg t'ha dit que has de fer repós.... cap metge de capçalera es negarà a donar-te la baixa... per què? perquè amb les prenyades no se la juguen i no volen tenir responsabilitats...
sisé.... gaudeix de l'embaràs.... crec que és una època meravellosa i l'has de gaudir....és un moment en que has d'estar per tu....
t'explicaré si em permets el meu cas.... he trigat a quedar-me embarassada i al final ho he aconseguit mitjançant una Fecundació in vitro. Si Deu vol i tot va bé al juny tindré els meus bessons. Des de finals de setembre que estic de baixa..... al principi era per fer repós perquè m'havien fet la transferència d'embrions però ara ja estan implantats i gràcies a Deu no he tingut ni perdues ni res però ara jo i els meus bebés som lo més important..... i porto uan vida més que tranquila i relaxada.....
gràcies a deu també a lafeina ho han entès molt bé i el meu jefe no m'ha posat cap pega i això que jo ocupo un carrec de responsabilitat..... però jo no soc imprescindible.... i en canvi els meus bebes necessiten el màxim de mi.....
em llevo quan se m'acaba el son... esmorzo tranquilament veient el cuní.... em dutxo amb parsimònia , em vesteixo, llegeixo, miro l'ordinador... després ve la meva mare que es un encant i s'està ocupant de totes les coses de la casa...... i per la tarda faig la migidiada i si tinc ganes surto a donar un volt i si no em quedo a casa trnaquila.... el meu marit treballa tot el dia i arriba al es 10 de la nit i té ganes de parlar però jo tinc son... i tot i que ell sempre em diu que jolín! podia aguantar una mica i no anar-me'n a dormir tant aviat, jo lidic que els petits em treuen energia i necessito descansar....
possiblement a ulls de molta gent sóc una exagerada... i si l'embaràs ha d'anar bé anirà bé encaraque faci la vertical pino ... jo conec moltes amigues que han treballat com burres fins al final pobretes.... però jo he pres la decisisó i he POGUT PRENDRE-LA , és clar, de prendre-m'ho amb molta més calma....
si tot va bé per la purissima que estaré de 12 setmanes m'incorporare a la feina però amb molta tranquilitat.....
per tant, dacar, t'entenc guapissima i tens tot el dret a queixar-te i a demanar mimos i carinyos..... TOT EL QUE SENTS I ET PASSA ES NORMALISSIM...... ESTIGUES TRANQUILA I SOBRETOT SIGUES MOLT EGOISTA I PENSA NOMÉS AMB TU I LA TEVA NENA!!!!
tinc moltes nàusees i es clar estic molt xafada i el meu marit l'altre dia mig en conya em va dir "bueno , veo que ya te has acostumbrado a esto de las nàuseas:::! una mica més i el mato!!!! ell que un dia va vomitar dos vegades i semblava que es moria! ains dacar si els tios es quedessin prenyats i tinguessin que tenir fills... aquest món s'hauria exhaurit fotria anys....!!!
un petó i tot el recolzament del món mundial!!!
primer de tot.... no ets una ET
segon .... es normal que estiguis al límit amb el ritme de vida que descrius
tercer.... els del teu voltant t'estimen però ells no estan a la teva pell i per tant i sobretot els homes no poden imaginar-se el què vol dir estar dins una nòria hormonal
quart... m'acceptes un consell??
cinqué.... en el cas de no, no continuis llegint....en cas de que sí..... agafa't la baixa.... ara més que mai ho tens de meravella... ves al metge de capçalera i diga-li que estas feta pols, que has de fer 200 km al dia, que estpas esgotada i que el ginecoleg t'ha dit que has de fer repós.... cap metge de capçalera es negarà a donar-te la baixa... per què? perquè amb les prenyades no se la juguen i no volen tenir responsabilitats...
sisé.... gaudeix de l'embaràs.... crec que és una època meravellosa i l'has de gaudir....és un moment en que has d'estar per tu....
t'explicaré si em permets el meu cas.... he trigat a quedar-me embarassada i al final ho he aconseguit mitjançant una Fecundació in vitro. Si Deu vol i tot va bé al juny tindré els meus bessons. Des de finals de setembre que estic de baixa..... al principi era per fer repós perquè m'havien fet la transferència d'embrions però ara ja estan implantats i gràcies a Deu no he tingut ni perdues ni res però ara jo i els meus bebés som lo més important..... i porto uan vida més que tranquila i relaxada.....
gràcies a deu també a lafeina ho han entès molt bé i el meu jefe no m'ha posat cap pega i això que jo ocupo un carrec de responsabilitat..... però jo no soc imprescindible.... i en canvi els meus bebes necessiten el màxim de mi.....
em llevo quan se m'acaba el son... esmorzo tranquilament veient el cuní.... em dutxo amb parsimònia , em vesteixo, llegeixo, miro l'ordinador... després ve la meva mare que es un encant i s'està ocupant de totes les coses de la casa...... i per la tarda faig la migidiada i si tinc ganes surto a donar un volt i si no em quedo a casa trnaquila.... el meu marit treballa tot el dia i arriba al es 10 de la nit i té ganes de parlar però jo tinc son... i tot i que ell sempre em diu que jolín! podia aguantar una mica i no anar-me'n a dormir tant aviat, jo lidic que els petits em treuen energia i necessito descansar....
possiblement a ulls de molta gent sóc una exagerada... i si l'embaràs ha d'anar bé anirà bé encaraque faci la vertical pino ... jo conec moltes amigues que han treballat com burres fins al final pobretes.... però jo he pres la decisisó i he POGUT PRENDRE-LA , és clar, de prendre-m'ho amb molta més calma....
si tot va bé per la purissima que estaré de 12 setmanes m'incorporare a la feina però amb molta tranquilitat.....
per tant, dacar, t'entenc guapissima i tens tot el dret a queixar-te i a demanar mimos i carinyos..... TOT EL QUE SENTS I ET PASSA ES NORMALISSIM...... ESTIGUES TRANQUILA I SOBRETOT SIGUES MOLT EGOISTA I PENSA NOMÉS AMB TU I LA TEVA NENA!!!!
tinc moltes nàusees i es clar estic molt xafada i el meu marit l'altre dia mig en conya em va dir "bueno , veo que ya te has acostumbrado a esto de las nàuseas:::! una mica més i el mato!!!! ell que un dia va vomitar dos vegades i semblava que es moria! ains dacar si els tios es quedessin prenyats i tinguessin que tenir fills... aquest món s'hauria exhaurit fotria anys....!!!
un petó i tot el recolzament del món mundial!!!
<a><img src="http://bd.lilypie.com/Po-fp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Hola precioses, abans de res dir-vos que ara tinc llàgrimes als ulls però no són pas d'angoixa, són de la tendresa que he trobat en les vostres paraules; no sé pas com agrair-vos les vostres mostres d'afecte i els vostres consells, simplement dir-vos que sou GENIALS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
He llegit amb molta tranquilitat tot el que em dieu (inclús he imprés tot el post) per poder agrair una a una el vostre suport, i el que és comú a totes vosaltres és la vostra comprensió, sembla mentida però a vegades ens és tant i tant necessària aquesta compressió que ens angoixem quan no la tenim, és per això que felicito a qui va crear aquest foro, perque gràcies a ell trobem alló que tant necessitem i ens és difícil en segons quin moment trobar-lo en les persones que ens envolten....GRÀCIES!!!!!!!!
Bruna: tens molta raó es fa molt difícil no poder controlar les nostres reaccions per culpa de les "endimoniades" hormones. GRÀCIES.
Anna: intentaré seguir el teu consell, i desconnectar aquests 5 minutes quan més ho necessitis, i tu tb força d'ànims, pq això de plorar és incontrolable. GRÀCIES
Cardonina: la sensibilitat de les embaraçades, és una cosa espectacular i a més incontrolable, respecte al que em comentes de la feina, nosaltres tb ens ho vem plantejar en el seu moment (tots dos fem els mateixos horaris), però arriba un moment, i no sé si te relació amb l'edat o no, que t'has de plantejar que n'esperes d'aquesta vida i quan estàs tu disposat a donar, i si veus que l'amor que tens per oferir és molt més gran i inclús t'ofega per no tenir un destí concret (fill/a) has de fer el pas. Encara que ens sembli molt difícil i inclús a vegades ens oblidem SOM PERSONES I TENIM SENTIMENTS. GRÀCIES
Leire: acabarem totes en un psiquiàtric?
podriem fer un centre d'embarassades per anar a plorar i així potser entre nosaltres entendríem aquests canvis d'humor tant desproporcionats. GRÀCIES
Lola: cridaré al màxim i exigiré (com a mínim intentaré fer l'esforç. GRÀCIES
Mònika: hauré d'agafar forces, encara no sé d'on, i fer un plantejament de cara a la feina per després de la baixa maternal. Intentaré seguir al màxim els teus consells de cara a les últimes setmanes d'embaràs, menys conduir i menys feina. GRÀCIES
Martona: quanta raó que tens, intentaré relaxar-me al màxim per no fer patir a la menudeta, no em molesta gens que em "renyis" diuen que les persones que t'estimen són les que et faran plorar... i és ben cert. El meu marit és com la resta dels homes (bé per mi és més especial
), i com tu dius són emprenyades puntuals, que ens han de saber fer crèixer més com a persones, que no vol dir pas que no ens estimem. Això sí, intentaré ser el màxim egoista amb la meva persona, pq si no ens cuidem nosaltres mateixes qui ho farà? GRÀCIES
Calongina: ara per ara ja tenim a algú que ens ajudi a fer lo gros ve dos dies per setmana, pq així el cap de setmana a nosaltres "només" ens quedi posar rentadores, assecadores, anar a comprar i fer coses més puntuals, amb el ritme d'hores que fem fora de casa no ho podríem cobrir entre tots dos, però tampoc podem fer que vingui més dies. El problema són els dies de cada dia, jo a quarts de set del matí ja m'estic fent el dinar per endur-me el tupper, i sóc incapaç de fer-ho a la nit, sopem fruita i iogurts i com a molt una sopeta i pa amb embutit, per tant tampoc puc aprofitar les restes del sopar. Perque els dies no seran de 36 hores?
Per molt que intentem anar a dormir aviat, sempre ens ve de gust estar abraçadets al sofà mirant la tele o parlant, pq és l'únic moment del dia que tenim per estar junts, és per això que és bastant impossible augmentar les hores de son entresetmana, això si, intentem al màxim aprofitar les del cap de setmana i després de la punxadeta de les 7 del matí, doncs intentem continuar dormint (encara que no podem sempre). GRÀCIES.
Natrix: m'he tret un gran pes de sobre i sobretot gràcies a la vostra comprensió. El caràcter que tenim el meu marit i jo és de "pallasetes" 24 hores al dia, els meus pares ploren cada dos per tres del riure de les pallasades que fem, però quan sens gira la neurona.....val més estar lluny
, però com tu dius ara per ara m'incloc en el grup de HORMONALMENT DESEKILIBRADA . GRÀCIES
Xiara: moltes gràcies pel teu suport, i per estar a l'altre banda de
, sembla mentida com unes paraules de suport i tendresa poden reconfortar tant a una persona. GRÀCIES
Aries: sóc concient que m'estimen i que no estan a la meva pell, però com el teu NICK diu, jo també sóc ARIES!!!!!!!!!!! . GRÀCIES
Enyia: les teves paraules sempre són un alé d'optimisme, pq després del que tu has passat (he anat seguint el teu cas desde que sóc al foro), és impresionant com pots desprendre tanta energia positiva, evidentment, que em pots donar els consells que tu creguis més adients, és més t'ho prego, crec que participem en aquest foro per poder demanar ajut i comprensió entre totes, ja que per uns motius o d'altres totes passe moments d0incertesa, nerviosisme, angoixa i també moments de felicitat que volem compartir. El tema de la baixa ara per ara està fotudet, a l'empresa som 3 treballadors i el jefe, per tant una baixa no és el millor vist, he estat donant voltes i suposo que de cara al gener em "manifestaré" per poder fer menys hores i anar més descansada, mentre tu aprofita al màxim i quan comencis després del pont, intenta prendre-t'ho amb molta calma, els teus estels ho necessitem....i com tu dius, pobres de nosaltres si els homes haguessin de parir!!!!!!!!!!! . GRÀCIES.
He llegit amb molta tranquilitat tot el que em dieu (inclús he imprés tot el post) per poder agrair una a una el vostre suport, i el que és comú a totes vosaltres és la vostra comprensió, sembla mentida però a vegades ens és tant i tant necessària aquesta compressió que ens angoixem quan no la tenim, és per això que felicito a qui va crear aquest foro, perque gràcies a ell trobem alló que tant necessitem i ens és difícil en segons quin moment trobar-lo en les persones que ens envolten....GRÀCIES!!!!!!!!
Bruna: tens molta raó es fa molt difícil no poder controlar les nostres reaccions per culpa de les "endimoniades" hormones. GRÀCIES.
Anna: intentaré seguir el teu consell, i desconnectar aquests 5 minutes quan més ho necessitis, i tu tb força d'ànims, pq això de plorar és incontrolable. GRÀCIES
Cardonina: la sensibilitat de les embaraçades, és una cosa espectacular i a més incontrolable, respecte al que em comentes de la feina, nosaltres tb ens ho vem plantejar en el seu moment (tots dos fem els mateixos horaris), però arriba un moment, i no sé si te relació amb l'edat o no, que t'has de plantejar que n'esperes d'aquesta vida i quan estàs tu disposat a donar, i si veus que l'amor que tens per oferir és molt més gran i inclús t'ofega per no tenir un destí concret (fill/a) has de fer el pas. Encara que ens sembli molt difícil i inclús a vegades ens oblidem SOM PERSONES I TENIM SENTIMENTS. GRÀCIES
Leire: acabarem totes en un psiquiàtric?
podriem fer un centre d'embarassades per anar a plorar i així potser entre nosaltres entendríem aquests canvis d'humor tant desproporcionats. GRÀCIES
Lola: cridaré al màxim i exigiré (com a mínim intentaré fer l'esforç. GRÀCIES
Mònika: hauré d'agafar forces, encara no sé d'on, i fer un plantejament de cara a la feina per després de la baixa maternal. Intentaré seguir al màxim els teus consells de cara a les últimes setmanes d'embaràs, menys conduir i menys feina. GRÀCIES
Martona: quanta raó que tens, intentaré relaxar-me al màxim per no fer patir a la menudeta, no em molesta gens que em "renyis" diuen que les persones que t'estimen són les que et faran plorar... i és ben cert. El meu marit és com la resta dels homes (bé per mi és més especial
), i com tu dius són emprenyades puntuals, que ens han de saber fer crèixer més com a persones, que no vol dir pas que no ens estimem. Això sí, intentaré ser el màxim egoista amb la meva persona, pq si no ens cuidem nosaltres mateixes qui ho farà? GRÀCIES
Calongina: ara per ara ja tenim a algú que ens ajudi a fer lo gros ve dos dies per setmana, pq així el cap de setmana a nosaltres "només" ens quedi posar rentadores, assecadores, anar a comprar i fer coses més puntuals, amb el ritme d'hores que fem fora de casa no ho podríem cobrir entre tots dos, però tampoc podem fer que vingui més dies. El problema són els dies de cada dia, jo a quarts de set del matí ja m'estic fent el dinar per endur-me el tupper, i sóc incapaç de fer-ho a la nit, sopem fruita i iogurts i com a molt una sopeta i pa amb embutit, per tant tampoc puc aprofitar les restes del sopar. Perque els dies no seran de 36 hores?
Per molt que intentem anar a dormir aviat, sempre ens ve de gust estar abraçadets al sofà mirant la tele o parlant, pq és l'únic moment del dia que tenim per estar junts, és per això que és bastant impossible augmentar les hores de son entresetmana, això si, intentem al màxim aprofitar les del cap de setmana i després de la punxadeta de les 7 del matí, doncs intentem continuar dormint (encara que no podem sempre). GRÀCIES.
Natrix: m'he tret un gran pes de sobre i sobretot gràcies a la vostra comprensió. El caràcter que tenim el meu marit i jo és de "pallasetes" 24 hores al dia, els meus pares ploren cada dos per tres del riure de les pallasades que fem, però quan sens gira la neurona.....val més estar lluny
, però com tu dius ara per ara m'incloc en el grup de HORMONALMENT DESEKILIBRADA . GRÀCIES
Xiara: moltes gràcies pel teu suport, i per estar a l'altre banda de
, sembla mentida com unes paraules de suport i tendresa poden reconfortar tant a una persona. GRÀCIES
Aries: sóc concient que m'estimen i que no estan a la meva pell, però com el teu NICK diu, jo també sóc ARIES!!!!!!!!!!!
. GRÀCIES
Enyia: les teves paraules sempre són un alé d'optimisme, pq després del que tu has passat (he anat seguint el teu cas desde que sóc al foro), és impresionant com pots desprendre tanta energia positiva, evidentment, que em pots donar els consells que tu creguis més adients, és més t'ho prego, crec que participem en aquest foro per poder demanar ajut i comprensió entre totes, ja que per uns motius o d'altres totes passe moments d0incertesa, nerviosisme, angoixa i també moments de felicitat que volem compartir. El tema de la baixa ara per ara està fotudet, a l'empresa som 3 treballadors i el jefe, per tant una baixa no és el millor vist, he estat donant voltes i suposo que de cara al gener em "manifestaré" per poder fer menys hores i anar més descansada, mentre tu aprofita al màxim i quan comencis després del pont, intenta prendre-t'ho amb molta calma, els teus estels ho necessitem....i com tu dius, pobres de nosaltres si els homes haguessin de parir!!!!!!!!!!!
. GRÀCIES.M'ALEGRO DE VEURE'T MÉS ANIMADA!
DESCANSA AQUEST CAP DE SETMANA I FÉS QUE EL TEU MARIDET ET CUIDI MOOOOLT.
DESCANSA AQUEST CAP DE SETMANA I FÉS QUE EL TEU MARIDET ET CUIDI MOOOOLT.
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080224/o987.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b2.lilypie.com/MNxBp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
Dacar, només volia dir-te que no estas sola. Que no et sentis rara ni diferent per estar pasant per aquests moments. Jo faria cas del consell de l'Enya, i aniria al metge perquè et signi la baixa. No s'hi negaran, dona. Queda't a casa reposant i preparant les cosetes de la teva nena, que per cert me n'alegro que estigui tant bé.
I pel que fa als homes....doncs és això, són homes. Mira, ahir mateix em van caure un parell de coses a terra i el meu marit passava per allí, i en veure que passa de llarg li dic: escolta, no esperis que jo et demani que ho recullis, fes-ho tu sense que t'ho hagi de demanar. No és que jo no em pugui ajupir, però si m'ho puc estalviar millor, ja que em fa mal l'esquena i em costa aixecar-me. I em diu tot rient: Escolta, que estas prenyada i no pas malalta. M'ho va dir tot fent conya pobret, però a mi em va sentar fatal. Però has de pensar que a vegades és difícil posar-te a la situació d'una altra persona, i suposo que com que encara els homes no poden quedar embarassats és molt complicat que ens puguin entendre en tot.
Ànims i a gaudir de l'embaràs, que són moments irrepetibles.
I si et sens bé explicant tot el què et passa, fes-ho, que aquí t'escoltarem.
I pel que fa als homes....doncs és això, són homes. Mira, ahir mateix em van caure un parell de coses a terra i el meu marit passava per allí, i en veure que passa de llarg li dic: escolta, no esperis que jo et demani que ho recullis, fes-ho tu sense que t'ho hagi de demanar. No és que jo no em pugui ajupir, però si m'ho puc estalviar millor, ja que em fa mal l'esquena i em costa aixecar-me. I em diu tot rient: Escolta, que estas prenyada i no pas malalta. M'ho va dir tot fent conya pobret, però a mi em va sentar fatal. Però has de pensar que a vegades és difícil posar-te a la situació d'una altra persona, i suposo que com que encara els homes no poden quedar embarassats és molt complicat que ens puguin entendre en tot.
Ànims i a gaudir de l'embaràs, que són moments irrepetibles.
I si et sens bé explicant tot el què et passa, fes-ho, que aquí t'escoltarem.
Anims Dacar.... no es pot afegir gaire cosa mes a tot el que ja t'han dit, però m'agradaria puntualitzar un punt sobre la baixa: Ningu es imprescindible, i encara que no estigui gaire ben vist a la teva empresa, pensa que si qualsevol dels altres arribes al limit, l'agafaria. I pensa que es millor agafar una baixa "ficticia" d'una setmana per lumbalgia o cualsevol altre cosa, que haver-la d'agafar "real" per la resta del embaras.
Petons a totes i molts anims.
Petons a totes i molts anims.
-
kitiara
- :: dragona
- Entrades: 4192
- Membre des de: ds. jul. 23, 2005 9:19 am
- Ubicació: Viladecans
- Contacta:
Hola amiga extraterreste, te mando este mail desde el espacio exterior ya que yo... también debo de ser de la misma especie que tu. Por favor dime de que Planeta eres y a lo mejor somos del mismo?
Bueno, después de ésta pequeña nota de humor, solo decirte bueno, un poco lo que te dicen las demás, todo lo que explicas es normal, nooo, normalisimo, el embarazo, hace que te sientas todo el dia super sensible, y la gente de alrededor te dice, n¡i que fueras la única embarazada? Como me dijo a mi mi madre, pero sabes que ... yo pensé, la única noo, no lo soy, pero como yo si soy unica y especial, y como yo no hay nadie, yo seguiré llorando o riendo cuando quiera, y me da lo mismo la gente. Claro! yo entonces estaba de vacaciones, no estaba currando 13 horas diarias!!! Asi que si encima añades eso, pues guapa!!! eres una bomba a punto de estallar....
Pero has de pensar eso...
No eres la unica embarazada
pero TU si que eres unica,
por lo tanto eres especial.
Además de ser una excelente persona, cariñosa y amable, por todo lo que has demostrado durante todo este tiempo en el foro, asi que llora si tienes ganas, porque tu pequeñita si que sabe que la quieres, y si has de gritar, grita, es peor que te guardes la angustia para ti sola porque entonces tu niñita si que lo sufre.
Asi que aqui tienes un lugar donde gritar todo lo que quieras
Ahh!! Deberias haber enseñado a tu marido antes!! A los maridos hay que enseñarlos que si los 2 trabajan, la casa se reparte, tener mucha paciencia, y decirles 30 veces, cariño, hay que poner la lavadora, y asi vas practicando para cuando nazca el bebe.... como dice Jose, cuando nazca el nuestro yo tendré 2, el futuro bebe y a él.
Bueno, después de ésta pequeña nota de humor, solo decirte bueno, un poco lo que te dicen las demás, todo lo que explicas es normal, nooo, normalisimo, el embarazo, hace que te sientas todo el dia super sensible, y la gente de alrededor te dice, n¡i que fueras la única embarazada? Como me dijo a mi mi madre, pero sabes que ... yo pensé, la única noo, no lo soy, pero como yo si soy unica y especial, y como yo no hay nadie, yo seguiré llorando o riendo cuando quiera, y me da lo mismo la gente. Claro! yo entonces estaba de vacaciones, no estaba currando 13 horas diarias!!! Asi que si encima añades eso, pues guapa!!! eres una bomba a punto de estallar....
Pero has de pensar eso...
No eres la unica embarazada
pero TU si que eres unica,
por lo tanto eres especial.
Además de ser una excelente persona, cariñosa y amable, por todo lo que has demostrado durante todo este tiempo en el foro, asi que llora si tienes ganas, porque tu pequeñita si que sabe que la quieres, y si has de gritar, grita, es peor que te guardes la angustia para ti sola porque entonces tu niñita si que lo sufre.
Asi que aqui tienes un lugar donde gritar todo lo que quieras
Ahh!! Deberias haber enseñado a tu marido antes!! A los maridos hay que enseñarlos que si los 2 trabajan, la casa se reparte, tener mucha paciencia, y decirles 30 veces, cariño, hay que poner la lavadora, y asi vas practicando para cuando nazca el bebe.... como dice Jose, cuando nazca el nuestro yo tendré 2, el futuro bebe y a él.
http://www.flickr.com/photos/kipe/
http://www.kitpe.com
http://mestmanualidades.blogspot.com
http://www.kitpe.com
http://mestmanualidades.blogspot.com
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |