REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

Tractaments, clíniques, medicaments..
Avatar de l’usuari
manumar
:: lleona
:: lleona
Entrades: 954
Membre des de: dl. nov. 28, 2005 2:15 pm
Ubicació: Calella
Contacta:

EntradaAutor: manumar » dj. nov. 16, 2006 9:50 am

Silvia si te sirve de algo a mi me dieron hora para mayo del año que viene en can ruti.
Fuí al gine en marzo de este año, este me hizo un volante para ginecologia del hospital de calella. Me visitaron en mayo de este año y me hicieron un volante para can ruti. Así que entre una cosa y otra 14 meses para la visita.
A partir de ahí no se si tienen listas o cómo va.
Lo que ha comentado Kiti, sobre si vas por el privado y luego si la ss se entera y no te quiere hacer tratamientos, lo había oido, esa fué una de las razones por las que decidimos esperarnos a ver que passaba, una vez agotada las posibilidades de la ss, iriamos a un privado.
De mientras aprovechamos y estamos estuidando.
Imatge
Avatar de l’usuari
ENYA
:: poltre
:: poltre
Entrades: 631
Membre des de: dl. gen. 23, 2006 8:52 am

enya

EntradaAutor: ENYA » dj. nov. 16, 2006 11:47 am



Noies

No és cert que si a la ss s'assabenten que vas pel privat llavors passen de tu.... això és només rumorologia.... a la ss li interessa molt alleugerir les llistes d'espera i per tant si saben que vas per la privada mentre estàs en la llista de la pública i a sobre et quedes embarassada dncs mira tot això que ells guanyen!!

jo fa 11 mesos que em vaig apuntar a la llista d'espera del CLínic..... però la mateixa infermera que em va atendre em va recomanar qeu si teniem possibilitats que anessim per la privada.,.... perquè la meva edat no era per tirar coets i esperar.... heu de tenir en compte que la mitjana d'espera per fer-se una IA en la SS és de 2 anys i per fer-se una FIV és de 4 anys... i unaaltra cosa si en el moment que et criden ja tens 40 anys, a la merda, no t'agafen , encaraqeu t'apuntessis a la llista amb 34 o 35 anys.....

així de fort...

una altra cosa: assabenteu-vos bé de que el servei de reproducció assistida del hospital públic al que aneu és bo i dona garanties.... és molt important que tinguin un bon servei i que els ginecòlegs siguin especialistes en això... no si valk massa que siguin gines i que de tant en tant facin una IA.... per exemple....

us recomano una web www.lainfertilidad.com.... està molt i molt bé!!!

personalment i a nivell públic tinc bones referències del Hospital Clínic, de la vall d'hebrón i de l'Hospital de Sant Pau...... tinc una amiga que va fer un reportatge sobre això de la infertilitat i sobre el fet de ser amre als 40 anys i es va recòrrer molts centres de reproducció assistida.... i de bcn i per lo públic el punter és sens dubte el clínic....

en lo privat està l'IVI i la Dexeus !!! però l'IVI ja comença a estar saturat i més després de que sembla que la Princesa Leti s'ha fet els dos tractaments de fertilitat al IVI de Valencia!! jo entrava al foro del IVI i lesn oies que es visitaven allà durant una setmana al setembre les van traslladar a un altre centre alegant que havien de fer obres al IVI.,... doncs bé al cap d'1 mes es va saber que la leti estava prenyada i les dates coincidien amb la setmana que va estar l'IVI "tancat al públic" i les dates suposades en que li devien fer el tractament!!!

les noies d'aquest forum del IVI fotien conya i tot!!!
<a><img src="http://bd.lilypie.com/Po-fp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Avatar de l’usuari
manu23
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1233
Membre des de: dv. juny 09, 2006 4:00 pm
Ubicació: valles oriental

EntradaAutor: manu23 » dj. nov. 16, 2006 11:51 am

Hola guapa, cam van les teves estrelletes???
A mi del Tauli m'han parlat molt be tema fertilitat..., i llista d'espera a principis d'any hi havia pero ara, vaig anar ahir a una visita i ens van dir que ara per ara no hi ha llista d'espera... ?-)
Avatar de l’usuari
Kikita
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 595
Membre des de: dj. març 02, 2006 1:37 pm

EntradaAutor: Kikita » dj. nov. 16, 2006 12:04 pm

ENYA
A mi el gine de la SS em va engegar a dida i t'ho asseguro que no ho vaig somiar! aixi que de rumologia res de res! :p-) :p-) :p-)


Jo tambe consulto aquesta web i fins i tot hi he fet una amiga! :ok: >.-<ok>.-<: Hem quedat per anar de calçotada pel gener (ja hem reservat i tot) i ens hem vist a Barcelona. Ens parlem més d'un cop per setmana i es una noia ENCANTADORAAAA! Educadiiiisima! Si no m'agafa el telefon, em truca mes tard per demanar-me disculpes! :ok: :ok: :ok: Sempre m'envia mails per saber com em va tot. :p-) :p-) :p-) :p-) :p-)
Avatar de l’usuari
ENYA
:: poltre
:: poltre
Entrades: 631
Membre des de: dl. gen. 23, 2006 8:52 am

enya

EntradaAutor: ENYA » dj. nov. 16, 2006 12:30 pm

Jo no em refereixo al ginecòlg normal i corrent de la SS sinó als gines especialistes en reproducció asistida dels hospitals públics.

El que no pots fer és fer un tractament a mitges.... m'explico.... anar a la clínica privada però intentar que la medicació, les proves, etc t'entrin per la SS .. llavors sí que no ho volen....però jo vaig trucar al clínic i els vaig dir que tot i que volia continuar amb la llista d'espera amb ells que començava a fer-me un tractament a una clínica privada i em van dir que perfecte i que tingues molta sort. Que ells quan arribés el meu torn, em trucarien i si ho havia aconseguit abans doncs perfecte i així ells trucarien a la noia que anés darrera meu i si no ho havia aconseguit doncs que podia provar-ho amb ells....

Manu, si t'han dit que el parc taulí està bé perfcte!!! i a més si no hi ha llista d'espera , ni t'ho pensis i comença quan puguis... ja veuràs que la inseminació és un procés relativament senzill..... si tens qualsevol dubte compta amb mi....

kikita, m'alegro que facis tant bones amigues en altres forums i que siguin tant amables amb tu, senyal que t'ho mereixes....!!
et desitjo tant a tu com a la resta de noies que esteu en la recerca que ho aconseguiu ben aviat..... això és molt dur i per tant entenc perfectament la vostra situació.... i comparteixo els vostres neguits i preocupacions....
<a><img src="http://bd.lilypie.com/Po-fp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Avatar de l’usuari
manu23
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1233
Membre des de: dv. juny 09, 2006 4:00 pm
Ubicació: valles oriental

EntradaAutor: manu23 » dj. nov. 16, 2006 12:41 pm

Gracies Enya sempre va be saber que pots parlar amb noies que han passat pel mateix que estas passant, si tinc cap dubte i tant que comptaré amb tu guapa!!!! :ok: :ok: :ok: :ok:
Avatar de l’usuari
Kikita
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 595
Membre des de: dj. març 02, 2006 1:37 pm

EntradaAutor: Kikita » dj. nov. 16, 2006 1:41 pm

ENYA

ok, pero tampoc van voler-me posar en la llista d'espera! :oink: :oink: :oink: :oink:

Donsc saps que? JA no ho trobo "dur" i aixo que les he passat Canut... pero ara PASSO completament! Em rellisca tot! M'encanta que em truquin per dir-me -"ei estic preñiiiiiiiii!"- :ok: :ok: :ok: :ok: :ok: com una amiga meva de Santander els quals despres de 3 anys es van adonar que el marit tenia "varicoceles" i al mateix mes d'estar operat.. BINGOOOO! >.-<p>.-<p>.-<p>.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: perque ho va compartir amb mi :ok: :ok: :ok:

Mentres, faig el meu frances, treballo, vesteixo la casa amb mobles "que ti cag.." de caaars! jajajaja i soc feliç! (que el meu marit un dia em dirà que si m'he tornat ximple!!) :ok: :ok: :ok:

El gener ens han convidat a Valencia un matrimoni, tambe anem a ZURICH, el Juny a Sevilla i Cadiz + la calçotada. Una amiga de l'Ignasi a Ibiza i el setembre del 2007 tornem a Mallorcaaa. Alaaaa! VISCAAAAA :p-) :p-) :p-) :p-)

També potser es perque disfruto moooooolt dels meus nebodets que hi estic molts dies amb ells .. per aixo se m'ha passat una mica? aixo em recorda la SOL que deia que amb nebodets ja tenia prou! jajajaja :ok: :ok: :ok:
Avatar de l’usuari
ENYA
:: poltre
:: poltre
Entrades: 631
Membre des de: dl. gen. 23, 2006 8:52 am

enya

EntradaAutor: ENYA » dj. nov. 16, 2006 6:04 pm


Jo ara vist des de la meva perspectiva tot i que sóc molt feliç i estic molt contenta crec que mai oblidaré aquesta etapa de la meva vida.... ha estat una etapa dura, almenys per a mi, perquè el temps passa i sembla que mai avances.... jo mai he sentit ràbia perquè les meves amigues es quedaven embarassades , mai.... i sempre he estat atenta als seus embarassos i als seus fills quan han nascut....

quedar-se embarassat quan un vol és en certa manera una sort.... que et costi, que no sigui fàcil, que hagis d'anar al metge, que t'hagis de fer tractaments és un trajectes llarg i dur... i que no es suporta de cap manera des del passotisme sinó que només es pot suportar des de l'esperança... si no tens l'esperança de que aquest cop ho aconseguiràs no ho faries....

no sé si això que dius que ara passes de tot ho dius amb el cor a la mà.... no et conec la suficient ni sé tampoc massa coses de tu i del teu entorn....perquè internet és internet... però crec que malgrat tot tu esperes que el dia 20 no et vingui la regla i et diguin que estàs en estat... si no fos així, si realment no tinguessis un mínim d'esperança no et sometries a cap tractament de reproducció assistida.....

la infertilitat té moltissimes conseqüències en una persona, en una parella.... això no es pot discutir.... i francament pot ser quelcom que t'ensorri i que es carregui la teva relació de parella o bé en canvi que et faci més fort, més valent, més humil i a sobre que la relació amb la teva parella es faci més sòlida... però la infertilitat no deixa indiferent a ningú....

mirant enrere no sé que ha estat més dur per a mi: el fet d'anar provant al principi amb l'esperança de que no em vingués la regla aquell mes o bé ficar-me dins un tractament de reproducció assistida amb tota la seva carrega emocional, física, econòmica i social que representa....

ser mare no vol dir portar un bebé a la panxa 9 mesos... però totes les persones de manera gairebé innata volem primer saber si podem portar aquest bebé dins la nostra panxa.... i tothom d'una manera o altra busca el seu estel.... per la publica, per la privada, demanant un crèdit, sacrificant vacances... i tot ha de tenir un límit , fins i tot això... la recerca d'aquest bebé que a vegades no arriba.... llavors és cert que hi ha altres camins preciosos per ser mare com ara l'adopció....

No poder tenir fills de manera biològica no és tenir un càncer ni un drama de magnitud universal, d'acord, però és un tràngol terrible que jo personalment no desitjo a ningú perquè sé que hi ha patiment, tristesa, soledat, dolor, i sobretot incomprensió.

Estic convençuda que malgrat la multitud de viatges que tens planificats, les classesde francès, la decoració amb els mobles de "luju" de casa teva, que segurament omplen la teva vida i et mantenen "viva" i al mateix temps "et distreuen" d'aquest procés, no hi ha res que desitgis més en aquest món que el dia 20 et donin la noticia que tu somnies des de fa un munt de temps....

la meva vida aquest darrer any ha estat aturada i això que jo no he parat de fer coses. POtser sóc una persona molt simple però la meva vida s'havia encallat en aquest desig de ser mare i encara que planifiqués milions de coses res em fèia feliç, no estava contenta del tot...

ara sé que sóc molt afortunada... moltissim i cada matí quan em llevo dono gràcies perquè sóc molt afortunada encara que a la dexeus em diguin que no he tingut sort, l'unic que ha passat és que tot estava massa de conya com perquè anès malament... no, no estic d'acord... he tingut molta sort perquè hi ha gent que també tot li va de conya i no li surt bé ni a la primera , ni a la segona ni potser mai....
ara he de valorar això que tinc i tinc clar que d'alguna manera o altra, no sé com ni de quina manera m'he d'empescar un sistema per poder ajudar a altres persones que estan passant per allò que jo he passat....
jo sóc un alé d'esperança per aquells que busquen de la mateixa manera que uns amics meus que tenen dos bessons preciosos made in FIV van ser el meu mirall durant tot aquest temps.... em reconfortava sentir parlar la meva amiga, els seus consells, sentir que em digués que allò que jo sentia ella ja ho havia sentit.... la millor ajuda que he tingut... l'experiència d'altres.....

us desitjo a TOTES molta sort i us demano que no perdeu mai l'ESPERANÇA!!!
<a><img src="http://bd.lilypie.com/Po-fp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Avatar de l’usuari
Kikita
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 595
Membre des de: dj. març 02, 2006 1:37 pm

Re: enya

EntradaAutor: Kikita » dj. nov. 16, 2006 7:04 pm

mhmhmmh... a veure, podria dir que aquest "passotisme" es perque SER que sere mare tard o d'hora! diguem que es TRANQUILITAT! ;-) que nomes es questio de temps. Suposo que em desesperaria (com em vaig desesperar al seu moment) si no fes res, pero SIII que estic fent. Estic traçant un camí llarg i lent pero pots caminar-lo de manera feixuga o contenta. I jo he decidit caminarlo de manera contenta! :ok: :ok: :ok: :ok: :ok: :ok:

Per exemple aquest diumenge anem a un sopar benefic per nens de Madagascar i tambe porten el tema de les adopcions... :p-) :p-) :p-)

La questio es ser feliç en cada moment i sentir-se estimada pels teus i els qui et rodegen :--/) :--/) :--/) :--/) i aixi es com em sento jo.
Avatar de l’usuari
ENYA
:: poltre
:: poltre
Entrades: 631
Membre des de: dl. gen. 23, 2006 8:52 am

enya

EntradaAutor: ENYA » dv. nov. 17, 2006 9:15 am


Silvia

LA incertesa és normal també... ser optimista i positiva ajuda i molt. Jo he estat sempre molt positiva i optimista i crec que això m'ha ajudat. Pero això no treu que hagi estat una etapa molt dura per a mi.... crec que seria molt poc noble per part meva dir ara que ja estic embarassada que no hi ha per tant, i que no és tant dur.... moltes noies un cop acosnegueixen el seu embaràs s'obliden de tot i llavors ho veuen tot de color de rosa i fins i tot tenen els sants pebrots de dir-lis a les altres que estan buscant i que no ho aconsegueixen que estiguin trnaquiles, que no s'obsessionin....

jo no us diré mai que no us obsessioneu, ni us diré mai que tot s'arreglarà perqu è això ningú ho sap.... el ser mare més tard o aviat depen de molts factors.... ser mare biològica més tard o més aviat..... no, ho sento pero no..... tinc amics que han fet de tot i no hi ha manera.... i ni més tard ni més aviat.... mai podran tenir un fill biològic....

ara bé això no treu que cal enfocar lavida de manera optimista i amb això estic totalment d'acord amb la kikita si bé ella sap tant bé com jo que quan es porten tants mesos, tantes proves i tantes esperes, cada cop es fa més feixuc....

jo us diré que heu de ser fortes,,, i tant! i optimistes i pensar que heu de lluitar fins on pugueu... i que no cal llençar la tovallola i que el millor és això que esteu fent, fer-vos tractaments, posar remei, buscar solucions....

el no saber és el que desespera, el no fer res és el que maxaca...

silvia, el cami de la reproducció assistida no és un camí de roses però cal caminar-lo de la manera més digna i més positiva per intentar aconseguir allò que tu vols....
<a><img src="http://bd.lilypie.com/Po-fp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Avatar de l’usuari
Kikita
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 595
Membre des de: dj. març 02, 2006 1:37 pm

Re: enya

EntradaAutor: Kikita » dv. nov. 17, 2006 4:28 pm

Holaaa! :--/) :--/) :--/) :--/)

Bé us haig de dir, que no es una cosa forçada el que m'esta passant ara. Tampoc es una cosa de l'atzar... Es la consequència de moltes coses que m'han passat, del suport moral de molta gent que tinc al voltant, amics, coneguts, familia, entre d'elles el meu love i la meva mare.

Aquest hivern passat ho vaig passar molt malament, estava destrossada psiquicament, per dir-vos que ni tants sols en alguns moments puntuals no em quedava esma per seguir vivint, sobretot quan em van trobar el tumor i l'infart. Però gracies a mils missatges que em van enviar dient-me que jo sempre havia estat l'exemple de l'alegria personificada, trucades desde tot espanya i frança recordant-me totes les vegades que havien rigut gracies a mi, que la meva familia va estar al meu costat, que els meus amics estaven allà.... sobretot recordant lo valenta i lluitadora que ha estat la meva mare i l'exemple del meu love que s'ho prent tot amb filosofia i tranquilitat, doncs vaig cambiar d'actitud. Una altre cosa que em va ajudar a relaxar-me, va ser posar-me en mans de professionals d'infertilitat que m'han estat mimant i cuidant molt. Això m'ha donat ganes de seguir essent mes lluitadora que mai (perque ja ho era) pero d'agafar-me les coses tal com venen i sobretot amb paciència tranquilitat com el meu love. :ok: :ok: :ok: :ok: :ok:

Les KDD'S mensuals amb les meves amigues "infertils" també em van ajudar molt a entendre i raonar moltes coses, ademés de fer un grup d'amistat molt fort i estret. I potser un altre detonant, va ser el que una d'elles em va dir, i es que amb tractament, totes ho conseguim tard o d'hora. N'hi ha una d'elles que haurà de "comprar" ovuls perque els seus no son vàlids pero també portarà el seu fill a la panxa durant nou mesos. I això em va crear una inmensa felicitat tant per ella com per saber totes les solucions que hi ha per ser mare! >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: Precisament, aquest pont ve a coneixa'ns :ok: :ok: :ok: :ok:

I un altre detonant que m'ha també fet cambiar el xip ha estat que:
I es que fins i tot, trobo poc important el fet de ser mare biologica (tot i que reconec que em faria inmensament feliç ser-ho, es clar!). La funció de mare no es només parir, la funció de mare es estar pel teu fill cada dia. Us ho dic perquè l'altre dia vaig anar a la Dexeus a portar un regalet pel fill d'una coneguda de la familia i vaig sortir EMPRENYADIIIIIIIIISIMA d'alla. Perque? 1º No volia agafar el nen en braços, perque no es mal acostumes! (pobret! si acaba de neixer!) 2º No volia donar-li el pit perque deia que feia mal! Doncs dona, posat una silicona de protecció pel pit, aguanta una mica i sigues pacient, que es el teu fill carai! i 3º vaig haver de mirar jo a la criatura, si necessitava ser cambiat. Aixo es ser mare? Doncs per mi no! :p-) :p-) :p-) :p-) :p-) :p-) i d'altres que elles fan de conilleres pero tenen 3 minyones que els cuiden, els banyen, els donen de menjar i els passegen.. Vale! aixi qualsevol pot ser mare! :ufs: :ufs: :ufs: :ufs: :ufs:

Amb 4 anys, he passat de tot per tant quan llegeixo moltes noies que comenten que els seus marits es senten fora de joc quan elles diuen que si no poden ser mares no seran mai mes feliçes (les entenc perque tambe ho he viscut) pero amb el temps, i madurant aquest moment feixuc, hi han moltes coses a fer i combatre aquesta buidor. Els marits es senten (amb raó) impotents i poc estimats. I pensen "-i jo?"-

He arribat a un punt, que la suma de tota la meva vivència, llegir però sobretot escoltar les vivències de moltes que ho han passat i ho viuen encara, m'han fet reflexionar i madurar tot això. El meu love, no només serà el pare dels meus fills, es també la persona que estimo per sobre de tot i amb qui vull compartir la resta de la meva vida, i només amb això, ja he de procurar ser feliç i fer-lo feliç, sense deixar de lluitar per conseguir ser mare.
Kikita l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. nov. 19, 2006 6:10 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
ENYA
:: poltre
:: poltre
Entrades: 631
Membre des de: dl. gen. 23, 2006 8:52 am

enya

EntradaAutor: ENYA » dv. nov. 17, 2006 6:29 pm

a això que ha explicat la kikita, m'agradaria afegir una altra cosa.... fills pots tenir-los amb "qualsevol" fins i tot pots tenir un fill fruit d'una donació de semen i que ni tant sols et calgui la companyia d'un home.... però en canvi trobar una persona que t'estimi , et faci feliç , et comprengui i t'accepti tal i com ets és molt dificil i possiblement només n'hi ha una d'aquestes destinada per a cadascú...

per tant, és molt important en tot això tenir al teu costat l'amor de la teva vida.... en tot el procès de reproducció assistida és cert que els companys, marits, amors es poden sentir una mica fora de lloc.... com a vistes de tothom tot ho passa la dona i ells pràcticament no "han de fer res", doncs és clar, les dones ens enduiem tot el "protagonisme".... a més ells normalment no parlen d'això amb els seus amics, amb els seus pares, no entren en un forum a compartir experiències.... no ho fan per moltes raons... però això no signifca que ells no pateixin.... si un home i unaa dona s'estimen de debó això ho viuen d'igual manera... i el meu marit ha plorat amb mi, s'ha engoixat amb mi i també ha celebrat amb mi cada petita victòria que hem anat aconseguint.....

per mi va ser molt emocionant el dia que em van dir que la beta era positiva, la reacció de moltissima gent del meu entorn... aquell dia semblava que tothom estigués pendent de mi i gràcies a Dèu quan els vaig poder donar la bona noticia, trucant, enviant emails i sms, doncs va ser brutal.... tothom em va demostrar amb escreix que malgrat jo em pensés que a vegades no m'entenien! I TANT QUE M'ENTENIEN!! la gent va mostrar una felicitat immensa!

estic d'acord que els forums serveixen per compartir i per guanyar esperança... es una bona manera de sentir que no estas sola....

i sobre això que dius que hi ha mares que tenen molta tela... doncs també estic d'acord.... hi ha persones que han tingut la immensa sort de no tenir cap problema per quedar-se embarassades i quan tenen el fill no paren de queixar-se o bé fan coses molt egoistes... a mi això veus si que em fèia ràbia.... la meva amiga que estimo molt i em dèia que tenia ganas de salir a bailar.... i tenia una criatura de mesos preciosa després d'un embaràs de luxe aconseguit a la primera intentona.... jo no dèia res quan ella es queixava i queixava però em dolia, perquè jo encantada li hagués canviat la situació... ella infertil i jo sent mare..... .
jo no sé com em comportaré quan tingui els meus petits i si després se'm girarà el cervell i a la primera de canvi estaré histèrica però durant aquest temps he après a valorar allò que volia, he fet un aprenentatge que m'ha d'ajudar a que arribat el moment tot sigui poc pels meus fills.

PEr a mi la maternitat sempre ha estat molt important.... des de sempre... des de que era un marrec.... algú ha volgut que em costés perquè potser em calia valorar-ho tal i com es mereix la qüestió!!
<a><img src="http://bd.lilypie.com/Po-fp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Avatar de l’usuari
kitiara
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4192
Membre des de: ds. jul. 23, 2005 9:19 am
Ubicació: Viladecans
Contacta:

EntradaAutor: kitiara » dv. nov. 17, 2006 8:03 pm

Yo también voy a añadir mi granito de arena.
El otro dia en el trabajo, me dijeron:
-Ahora ya sabes lo que es ser madre, ya has parido
Y yo le contesté:
- Nooo, yo aprendi a ser madre cuando me trajeron a mi hija, y la vi la más preciosa del mundo.


Y para ver a tu hijo el mejor, no hace falta pasar por un parto, ser madre es algo más que llevar a tu hijo dentro durante 9 meses.Es quererlo, abrazarlo, educarlo, tansmitirle cosas, enseñarlo a ser una personita feliz. Y eso también lo hacen las madres que adoptan, eso lo hace cualquier mujer u hombre, que siente dentro de si, esa necesidad de "SER PADRES".
Avatar de l’usuari
sol
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2907
Membre des de: dg. des. 18, 2005 12:36 pm

EntradaAutor: sol » dv. nov. 17, 2006 11:31 pm

CHICAS >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<:
Avatar de l’usuari
manu23
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1233
Membre des de: dv. juny 09, 2006 4:00 pm
Ubicació: valles oriental

EntradaAutor: manu23 » ds. nov. 18, 2006 3:12 pm

>.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<:
Avatar de l’usuari
dacar
:: tigre
:: tigre
Entrades: 764
Membre des de: dj. set. 07, 2006 3:02 pm
Ubicació: Osona

EntradaAutor: dacar » dg. nov. 19, 2006 9:43 am

>.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<:
Imatge


Imatge
Avatar de l’usuari
Míriam
:: granota
:: granota
Entrades: 213
Membre des de: dt. feb. 28, 2006 1:13 pm
Ubicació: Les franqueses del Valles Barcelona

EntradaAutor: Míriam » dg. nov. 19, 2006 1:05 pm

Un 10 pels vostres missatges!!!
:ok: Enya no sabia que portes <:-< :-)(-: !!!
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Míriam
:: granota
:: granota
Entrades: 213
Membre des de: dt. feb. 28, 2006 1:13 pm
Ubicació: Les franqueses del Valles Barcelona

EntradaAutor: Míriam » dg. nov. 19, 2006 1:07 pm

Ah...Felicitats!!!
Si em vols preguntar qualsevol cosa, ja saps aquí una mami multiple!!!
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Kikita
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 595
Membre des de: dj. març 02, 2006 1:37 pm

EntradaAutor: Kikita » dg. nov. 19, 2006 6:08 pm

ENYA
el dia que despres d'estar mesos cambiant volquers, vulguis anar a ballar, no et fara ser menys bona mare! :p-) :p-) :p-) Si ho fessis cada dia doncs potser si pero no, per una vegada de tant en tant!..... :ok: :ok: :ok:
La relació de parella també s'ha de cuidar.

VAIG RESAR MOLT PEL TEU POSITIU ENYA I ESPERAVA LA NOTICIA AMB GRAN EMOCIÓ! EM VA FER INMENSAMENT FELIÇ! LLASTIMA QUE NO VAM COMPARTIR-HO JUNTES! >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<:

NOIES

Sabeu que em va passar l'altre dia? un cosí meu es va enterar de la meva infertilitat i li va saber tant de greu que em va dir que ho volia sol·locionar d'alguna manera! JAJAJAJA :ok: :ok: :ok: :ok: I em va afejir: pero si jo sempre t'he vist com la mare perfecte! :-()) :-()) :-())
Li vaig contestar... HO SERË, HO SERË! quan no ho sé però ho seré. :ok: :ok: :ok:
Avatar de l’usuari
kitiara
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4192
Membre des de: ds. jul. 23, 2005 9:19 am
Ubicació: Viladecans
Contacta:

EntradaAutor: kitiara » dg. nov. 19, 2006 6:12 pm

kikita, tienes razón, lo serás, yo estoy segura, ninguna de nosotras podemos saber cuando, pero LO SERÁS, y es verdas que tienes pinta de madraza!! :p-) :p-) :p-) :p-)

Torna a “Reproducció assistida”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 10 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::