Trastada amb retulador permanent. Ajuda!

[marta9]

La Cèlia, que és tota una artista,ha realitzat una preciosa pintura amb retulador permanent DAMUNT LA TAULA DEL MENJADOR!!!!

No sé com esborrar-ho... No marxa amb res del que tinc a casa... Sabeu d'alguna cosa?

Gràcies guapes...

Els vostres us han fet alguna trastada amb gràcia? O tremenda? Expliqueu-me històries, que ja hi estem posats riurem...

[TXETA]

Des de fora fa gràcia! quan m'ho faci a mi no crec que me'n faci tanta...

Jo sóc mestra de P3 i alguna vegada, fent algun rètol he tacat la taula i amb colònia surt, ara! La qualitat de la taula de l'escola és dubtosa, no sé si amb l'acohol de la colònia se't menjarà l'esmalt, si és de fusta. Si ñes de vidre o hi ha cap problema.

[marta9]

OSTRES! Se n'ha anat!! Estic més feliç!

Moooltes gràcies Txeta!!! Jo no sabia si anar comprant un centre de taula i un mantelet moooooolt gran per ocultar-ho


Tu també estàs embarassada! Què serà per l'Abril? Jo hauria de parir a primers de maig, però si s'avança com la Cèlia naixerà a l'Abril... com el seu pare

[TXETA]

De res bonica! T'ha marxat amb la colònia?

Doncs surto de comtes el 18 de maig Qui sap, si el meu s'abança i el teu es retrasa...

[jochechita]

jo quan el Marc era petit em va pintar la taula de la cuina amb retolador i am el borrador màgic de don limpio marxa sense problemes...aixó i les manetes a la paret, tot!!!!!!!!!

[galarina]

jo quan el Marc era petit em va pintar la taula de la cuina amb retolador i am el borrador màgic de don limpio marxa sense problemes...aixó i les manetes a la paret, tot!!!!!!!!!

Les manetes a la paret marxen amb el borrador màgic?

El que jo sé és com treure el xiclet enganxat a la roba: amb alcohol (del de curar) hi tires un bon raig i es desenganxa com per art de màgia!

[marta9]

Moltes gràcies noies!!!:pandi:

Això del "borrador mágico"... quin gran invent... em sembla que el compraré per repassar una mica la casa, que de manetes n'hi ha per tot arreu...

I això de treure els xiclets em serà moooolt útil molt aviat... que la nena ja ha començat el cole...

[tolinso]

jo us explicaré unes quantes trastades meves de quan era petita D'alguna m'enrecordo..... altres me les han explicat.....

la primera...... vaig fer una obra d'art al rebedor de casa meva.... Vaig agafar una llesca de pa amb tomàquet i el vaig refregar per la paret!!!! debia quedar un color vermell molt xulo

una altra..... quan era petita no m'agradava la truita a la francesa.... i tardava hores en menjar-me-la.... amb la qual cosa els meus pares em deixaven a la cuina fins que m'ho acabés..... Doncs vaig descobrir una gran tècnica!!!! no podia llençar la truita a la bassura perquè s'hagués vist..... doncs vaig elaborar la tècnica de truita al tiraxines I em dedicava a llençar els trossets de truita sobre els armaris de la cuina!!!! clar.... la meva mare al cap d'un temps quan hi va pujar a fregar-los.... no sabia si fotre'm una plantufada o posar-se a riure

i ja l'última (que m'enrecordi!)... em vaig dedicar a pintar tots els calaixos d'un armari amb CERES i això ja no era petita petita eh.... debia tenir 6 anys!!!! total.... no vaig pintar res xulo.... només gargots!!! lo divertit del cas es veu que va ser quan el dia del meu aniversari, vam fer una festa a casa... i quan les meves amigues van veure l'armari així... jo vaig dir que ho havia fet quan era petita la realitat era que ho havia fet el dia abans

o sigui.... que ja veieu que era una joia jo també!!!!!!! i tant el pa amb tomàquet com els calaixos.... l'única solució va ser repintar per sobre

[Momo]

Ui! Jo també era una peça...

Entre les que recordo jo i les que m'ha explicat la meva mare podria escriure un llibre.
A mi el que em fa por és el que pugui fer el meu fill. Ja sé que no me'n lliuraré, però és que ens volem comprar un sofà nou i em fa pànic que acabi com el de l'anunci de Lay's. Fet una obra d'art.

Una de les trastades que més recordo:
A la porta del carrer de casa la meva àvia hi van començar a aparèixer enganxines d'aquelles que regalaven amb els xiclets. I la meva mare les anava traient pensant-se que era algun nen del carrer. Però cada dos per tres n'hi apareixia una de nova i al final va desistir de treure-les. Al cap d'uns dies va descobrir que era jo. A ella li va agafar per riure perquè lo més curiós és que jo no menjava xiclets i no sortia sola al carrer (evidentment, tenia 3 anys aprox.) Era el meu avi que m'ajudava! Jejejeje!
Li va caure la bronca a ell. I al final em va "donar" un raconet de paret de la meva habitació perquè hi enganxes les meves preferides. Això sí, les havia de triar molt bé, perquè el racó era realment petit.

[marta9]

Ostres noies, éreu uns trastos,eh?!

Tolinso, això de la truita és genial! Insuperable!

A casa jo era molt bona, el trasto era el meu germà. Amb uns 3 anys va agafar un cutter d'un calaix i es va dedicar a arrodonir les cantonades de totes les taules de la casa. Deia que feien mal, tant punxegudes... A la meva mare de poc li dona algo! Fins fa poc encara quedava un escriptori en una habitació dels que ell va llimar!

També tenia per costum enfilar-se per les parets del passadís amb mans i peus fins a tocar el sostre... però un dia es va equivocar i ho va fer a la porta... i clar, va trencar el vidre!!! "Pa' haberse matao".

Un dia es va quedar adormit dins un armari petitíssim entre l'aspirador i una prestatgeria. Els meus pares el buscaven desesperat per tota la casa, sense èxit, estaven espantadíssims! Pobrets!

Era sonàmbul, i de tant en tant caminava adormit per la casa i feia el pipí al rebedor dins el "paraigüero", molt convençut que estava al lavabo...



Recordant tot això veig que la meva Cèlia és una santa!!! Espero que el que ve ara no sigui com el seu tiet