Estic preocupada per dir-ho a la feina

[martina]

Hola guapes,
pues si, sembla com si no estiguès gaudint del meu super buscat embaràs per la merda de la feina.
Se que al meu jefe no li agardarà gens ni mica, i em fa molt por la seva reacció. Fa nomes 9 mesos que vaig entrar i se que no és partidari dels embarassos, i jo sóc com la seva mà dreta. Genial!

No se ni quan dir-li (ara estic de 8 setmanes). Pero se que ell te pendent una adopció i ha de marxar a Colombia i li hauria de dir pq planifiqqui el q hagi de planificar.

Soletes, com s'ho van prendre els vostres jefes?

[Niu]

Quina gràcia que no ho entengui el teu jefe, oi? Ell que precisament està fent tràmits d'adopció!
Això de la feina és realment un pal. Jo quan em vaig quedar embarassada pel setembre vaig pensar que no ho diria fins que se'm notés una mica. Llavors el vaig perdre i no vaig dir res tampoc. Perquè tot i trobar-me malament i haver anat molts dies al metge, qualsevol explica que n'has perdut un= senyal que estàs buscant. No sé què dir-te...Ara penso que tant és tard com d'hora, igualment els 9 mesos hi són per a tothom i després tant si els agrada com no, tant si els va bé com no que en tinguis, tant si tens por com no, la criatura neix i el desenllaç és el mateix, el que hagi de ser! Per tant, si creus que tens ganes de dir-ho jo ho diria, i sinó deixa passar el temps que creguis convenient.
Per cert, i que no estigui gaires dies fora per l'adopció! Quins nassos!

[Martona]

Hola Martina!!

Jo ho vaig dir a la meva cap quan devia estar de uns tres mesos, aproximadament... tinc molta sort perquè vaig veure que se'n alegrava sincerament per mi, i pel que fa a la feina no m'ha apretat gens, al contrari. El que passa és q jo tinc un pèl massa de sentit de la responsabilitat i a vegades crec q faig fins i tot un pèl massa, però amb el tipus de feina que tinc tampoc em puc queixar, a més els horaris es compleixen estrictes, aquí.

Mira, això de planificar és una conya xq jo em pensava q de seguida mirarien d'agafar algú x la baixa (així ho deien) i a dia d'avui (ja veus el poquet q em queda!) no han fet ni una entrevista, lo q vol dir q segur q m'estaran trucant algun dia després d'haver parit per a preguntar-me coses de la feina i jo tinc clar q el mòbil no l'agafaré pas.. La nena és lo primer!!
Miraré de deixar tot ben lligadet i que s'espavilin, tu!!

Tu tranquila que tot surt endavant... no t'amoinis per això!!

[Jules]

Martina no lo tienes porque decir todavia. Puedes esperarte a las 12 o 13 semanas y les das la noticia. Igual tu jefe te sorprende al estar él pendiente de la adopción, no? Pero tu no se lo digas con sentimiento de culpa porque estas en tu derecho y es la cosa mas natural del mundo Yo tengo la suerte de trabajar para una organización de mujeres (luchamos por los derechos de la mujer) y mi jefa es muy comprensiva y se puso muy contenta. No hace mas que preguntarme como va todo y se la ve genuina. Ademas mi baja de maternidad sera de 15 meses! 6 pagados con salario normal (aunque igual son 9 porque lo van a cambiar despues de abril) y el resto sin pagar, pero por suerte creo que nos lo podremos permitir.

[Calongina]

Hola, Martina.

Doncs veient com és el teu jefe jo no li diria res fins que no estiguis de més de 3 mesos (o sigui a les 12-13 setmanes). No li estaràs fent cap "lleig": tothom entén que abans d'aquesta data no s'anunciï l'embaràs. Ja ho planificarà llavors (amb uns 6 mesos d'antel·lació, en té de sobres, no?).
D'altra banda, què vol dir que "no és partidari dels embarassos". Això t'ho ha dit ell? És tant com dir que no és partidari de les dones...

[Visitant]

Martina,

jo només portava 4 mesos a la feina quan em vaig quedar embarassada...
Feia molts anys que ho aplaçava esperant trobar una feina fixa i al final em vaig dir, què dimonis...
encara estic per ett i no crec pas que em facin contracte d'empresa a aquestes alçades.
No m'han posat cap problema i el meu cap continua dient que a veure si a Madrid em fan contracte...
Per cert, li vaig dir fa mes i mig... no volia tenir-lo enganyat!!!!

total, que si m'aguanten fins al final, quan acabi de cobrar les 16 setmanes de baixa cobraré l'atur...

si tu et quedessis sense feina, pensa que embarassada no et poden fer fora... també deus tenir algun mes d'atur...

i si no segur que t'en surts!
jo, particularment, tot i treballar per una gran empresa que em paga el parking, el dinar i que no m'estressa gens, m'estimo més buscar-me la vida d'aqui a un any i poguer estar amb la criatura...
qui m'ho havia de dir!!!!

sort! i fes el que et sembli millor a tu.

[Niu]

Ostres Jules! Sis mesos de baixa! Per quina organització treballes? Necessiten algú?

[Visitant]

La Jules viu a Londres si no vaig errada....
res, com aqui!!!!!!!

quina sort!!!!!!!!!!!!!!

[Niu]

Ostres no hi havia pensat...

[Martona]

Wow!!
Jules, si no visquéssis a Londres et convidava a la Jornada de Gènere que la Ong on treballo fa demà al Palau Robert, precisament es tracta de convidar a associacions de dones i càrrecs de les administracions que també intervenen en aquests temes...

[martina]

Gràcies guapes!
si, la veritat és que fora no em faran, però si poden canviar moltes coses a partir d'ara, com exigir-me més rendiment, "putejar-me" o demanar-me més coses per quan arribi el moment estigui tot fet.

De moment no em veig amb cor de dir-ho. M'esperaré una mica més, però se que les coses quan li digui no seran com eren fins ara.

Gràcies guapísimes! ... quina sort teniu algunes!

[Visitant]

qué dius Martina!!!!!!

mira la meva experiència em diu que cap feina no val tant com tu.
Jo ho donava tot per la feina. he abandonat estudis per feines que m'apassionaven i no eren compatibles amb els estudis i després m'he quedat sense res.
M'he deixat la salut en feines un munt d'hores per la por a que em fessin fora...
m'han acomiadat estant de baixa.
he patit dues suspensions de pagaments...
com veieu tinc un llarg historial de mala sort.

I cap d'aquestes empreses m'ha fet costat si ho he necessitat... exigien i al moment de donar el que em donaven era la patada!!!!
així que si mai em trobés en una situacíó com dius que seria la teva demanaria la baixa per depressió, per estrés o pel que fos...

i no et poden acomiadar estant de baixa (tot i que a mi em van exprimir sabent que no podia ni escriure i el dia que em vaig quedar clavada sense poder ni caminar ni conduir i em van donar la baixa per un mes, la única a la meva vida... en aquest mes es va acabar el contracte i no em van renovar)

vull dir que tu ets el primer i en aquest cas el teu fill@ així que no et deixis trepitjar!!!!

[Lola]

A la meva feina la veritat es que van estar molt amables, els hi vaig dir de seguida perque teniem unes colonies pel mig, i jo no sabria si estaria en condicions, i s'ho van pendre molt bé. La pena que tenen es una altra, perque cap dona que hagi tingut un fill s'ha quedat despres a l'empresa, perque té uns horaris molt extranys. Pero pel que veig, tinc molta sort (bé, excepte per la Jules,...això si que es una baixa de maternitat com cal).

[Lod]

Hola noies!

Estic d'acord amb el que diu la Bruna, primer som nosaltres noies!!
Es molt trist com funciona el sistema amb les dones treballadores, i a més si estan embarassades o tenen fills!! és penós!

Jo ho vaig dir fa 15 dies, només al jefe i supervisor.. més que res pq faltaria per anar al metge i no em dona la gana de dir mentides!! si els hi va bé genial.. si no dos pedres!! no hi ha res més.. així de senzill!
Sé que no els hi agrada, pq ells volen productivitat i gens d'absentisme!! i per ells això és una putada!!
Et diuen ostres!! estaràs 4 mesos sense treballar.. si però per ells no els hi suposo gaire cost, pq el nostre sou se'n fa càrrec ss.ss i no ells, i normalement com ha dit la Marta no agafen ningú de substitució si no que la companya de turno s'empassa la feina nostra i ja ho tenen sol.lucionat.. així no sé de que coi es queixen la veritat!

Jo ho diria sense por, com una cosa normal.. com anar al metge o agafar-se vacances que toquen! no és res estrany ni vergonyós.. només faltaria!
A més no ens poden fotre al carrer si som fixes, l'única cosa que poden fer és si estem temporal que s'acabi el contracte i no renovin... però noies, de feina n'hi ha molta sempre que es vulgui treballar..

així que no us deixeu trepitjar i ànims!

pero estic d'acord amb vosaltres que és molt complicat aquest tema!!

[Morey]

Hola

Yo lo dije a las 12 semanas... y en un principio mi jefe se alegro por mi... luego le entro el cangueli, ya que estoy llevando un proyecto ( trabajo de informatica en en el sector banca) y arranca justo cuando estaré de baja... así que me esta dando bastante el coñazo para enterarse de todo antes de que me vaya... pero yo no me estreso... intentare dejarlo todo los más atado posible... eso si el movil estará apagado por esas fechas... mi niña lo primero...
Martina disfruta cien por cien de tu embarazo y si no les gusta, pues dos piedras... Lo primero somos nosotras y nuestr@s peques...

[dacar]

Martina, ànims i endavant!!!!!!!!!!!!!!

jo ho vaig dir tornant de vacances, estava de 8 setmanes, però com comentava la Dolo, vaig haver de demanar hores per anar al metge, és impossible trobar hores fora del meu horari laboral (8 a 19h) i a més com que també m'ha de dur el d'hematologia i vascular, doncs era impossible amagar-ho. A l'empresa som ell i 4 més, per tant es quedarà sense un 20% de l'empresa quan estigui de baixa...............però la vida és així, i encara que no se que passarà crec que em mereixo tenir la oportunitat de ser mare.....aixines que endavant!!!!!!!!!!!!! no t'espantis i explica-ho als quatre vents.................quedaras més descansada i no tindras el neguit d'amagar-ho per més temps (bé, és un consell, tu fes el que creguis més adient)

petonets

[Anni]

Jo la veritat és que vaig tenir una sort INMENSA!!!!! Em van contractar estan embarassada.....Primer veig fer tot el procés de seleccio i no vaig dir res, primer pq estava de molt poquet i després pq sabia que,tot i que no m'ho dirien mai, quedaria descartada des d'aquell mateix moment. Total que quan em van dir que m'agafaven, llavors em vaig armar de valor i li vaig dir al jefe, ja que preferia que em digues que no m'agafava que no firmar el contracte i que després em pogues dir que l'havia enganyat....Total que l'home em va agrair moltissim la meva sinceritat i em va dir que era una cosa molt logica i normal i que no hi havia cap problema... en aquest tema un 10 per ell!!!!!!!Ara ja no estic treballant allà pero sempre li estaré agraïda.
De totes maneres estic d'acord en que primer ets tu i el teu fill/a, tard o d'hora li hauras de dir o sigui que...em sembla increible que la gent pugui tenir tan poca sensibilitat cap a una cosa tan natural com és tenir un fill.
Jo, ja et dic en el meu cas no vaig tenir cap mena de problema però el meu marit es va demanar vacances (que no permis paternal... sino vacances d'aquelles que tenim "tots"..) i en un principi li van dir que si però oh!! sorpresa quan va neixer l'Oriol li van donar dos dies i prou pq era epoca de molta feina i de vacances ni parlar-ne.. ah!!! i no us perdeu el seu jefe és una DONA que a més te un fill.... es lo ultim que una persona que ha estat mare pugui fer això i molt més pq.. si us expliques com el va matxacar... en fi no us vull ratllar mes.
ANIMS MARTINA!!!!!!!

[martina]

ai bruna, quanta raó tens filla meva!
li donem massa importància a la feina oi? i tot i q és important, ara allò més important per mi és ser mare, i és el que hi ha tu! ...
i si no, hi han més feines, i on em pugui trobar millor valorada com a dona i com a mare!
gràcies a totes guapes!
igual aquest divendres avbans del pont quan el jefe estigui contentet li dono la noticia i li fastidio el "pont" jajajajaja
Un petonet guapísimes!

[tuttifrutti]

Jo ho vaig dir també quan estava de 7 o 8 setmanes, pel mateix tema d'haver d'anar al metge a certes hores.
Jo la veritat es que tinc molta sort perquè la meva jefa, diguessim, n'està molt de mi i esclar més que una simple treballadora soc com una mica filla seva. A més és el que diuen això és una cosa normal, potser a segons qui, no s'ho espera però que hi farem quan passa passa i ja està i els jefes ho han d'acceptar i ja està!
A l'oficina només som dos persones i l'altre noi, ja es pare de 3 canalles i tampoc tenia cap problema a l'hora d'haver d'anar al metge quan havia d'acompanyar a la seva dona. Si que es diferent que en el meu cas han de buscar un/a substituta però ja ho tenen clar, l'únic que com que els hi fallo els mesos d'estiu, no es que tinguin massa feina més, però si poc o molt, però en aquest cas només em fan la típica broma de que ho he sapigut fer per enganxar estiu + vacances, perquè normalment jo les faig al setembre i m'anirà rodat!!!

[tuttifrutti]

Al que si que li faig una put-ada és al meu home, té la botiga del poble i esclar a l'estiu hi ha el triple de feina amb les estiuejants, però que hi farem. Això si m'han sortit canguros de sota les pedres i tot, tothom em vol fer treballar a mi a l'estiu i em diuen que al pitufo/a ja el passejaran ells, QUE S'HA CREGUT!!! Si es pensen que penso deixar el meu petit/a així com així, si encara hauré de fer un sorteig diari per a veure a qui li toca!!! Sort que al ser els primers mesos tinc la excusa que cada dos per tres li hauré de donar el pit, que si no son capaços de em pic parir-lo no veure'l en tot el dia, i tot perquè diuen que com tindrem feina, doncs col-lons que ajudin al meu home a la botiga i ja està si el que volen es treure feina i el nen per a mi!!!