Mares i pares adolescents

[Lluma]

Què en penseu?

Estic llegint en varis fòrums comentaris de nenes que estan embarassades, de 14, 15, 16 anys i estan súper il·lusionades. Inclús que lhan buscat. I no ho entenc. Potser tinc la ment massa tancada, no ho sé...
Mira que jo tinc 24 anys i em considero súper súper jove, i no hi ha dia que no pensi... Seré bona mare? Estic suficientment preparada per educar, ensenyar disciplina i tot el que comporta? Dios, suposo que si, però tot i així penso que mequivocaré amb moltes coses, i que no vull per res del món que per culpa de les meves inseguretats crear traumes al príncep de la panxa!

Una cosa és decidir tenir un fill perquè econòmicament tho pots permetre, perquè ja portes temps amb la teva parella i vols tenir un fill amb aquella persona, perquè vols ser mare... Però una altra molt diferent és estar preparada o no.

Quan jo tenia 15 anys recordo haver passat per una temporada que em queia la baba amb els bebès i sempre deia que volia ser mare, però NO estava gens ni mica preparada per tenir un fill.

I no sé, quan llegeixo aquestes nenes, per un cantó penso, joder, shan de tenir ben posats, però per altre part... Ai no ho sé...

Què en penseu?

[Bertha]

A veure, crec que és un tema que pot arribar a crear molta polèmica, però jo crec que amb aquestes edats no s'està preparat per ser ni pare ni mare. I per mi les noies que amb 15 anys diuen que han buscat aquest embaraç, encara són més irresponsables que les que els hi ha vingut sense buscar-lo. Crec que realment no saben què és tenir un fill. De fet, a aquesta edat no s'està preparat psicològicament per una responsabilitat com aquesta.

Nosaltres a la universitat hem tocat moltes vegades temes d'aquests, i sempre s'ha arribat a la conclusió que els adolescents no estan preparats ni física ni psíquicament per tenir fills a aquestes edats. I també dic físicament perquè es consideren embaraços de risc!!

[.sandra.]

A veure, crec que és un tema que pot arribar a crear molta polèmica, però jo crec que amb aquestes edats no s'està preparat per ser ni pare ni mare. I per mi les noies que amb 15 anys diuen que han buscat aquest embaraç, encara són més irresponsables que les que els hi ha vingut sense buscar-lo. Crec que realment no saben què és tenir un fill. De fet, a aquesta edat no s'està preparat psicològicament per una responsabilitat com aquesta.

Nosaltres a la universitat hem tocat moltes vegades temes d'aquests, i sempre s'ha arribat a la conclusió que els adolescents no estan preparats ni física ni psíquicament per tenir fills a aquestes edats. I també dic físicament perquè es consideren embaraços de risc!!

Hola , em dic Sandra tinc 24 anys y sóc mare de dos nens preciosos , en Guillem de casi 8 anys i en Biel de 2 i mig.
Em vaig quedar embarassada als 16 i va ser buscat i no em sento una " irresponsable ". Al contrari , de vegades crec que jo amb 16 m´en vaig sortir millor que cualsevol de 30 i pico.....
em fa molta rábia que a totes les mares adolescents sens fiqui en un mateix sac
En el que si que te de donar la raó es en que físicament , jo no estaba preparada i vaig tenir un embaraç d´alt risc , que grácies adeu va arribar a terme i sense cap problema.

sandra

[nuriayderek]

Tinc 20 anys i em vaig quedar embarassada als 17, crec que depen molt de la persona, opino que la majoria de "nenes" que es queden embarasades no saben el que es, el meu embaras no va ser buscat i em vaig plantejar la opció d'abortar, vaig decidir continuar endavant, el meu fill es el que més estimo al món, pero això no vol dir que hagi estat fàcil, per molt que ho puguis imaginar, fins que no tens un nen als braços no pots saber el que es, pero imagino que això també pasa als 30 o als 40.
Encara que per exemple estic a un fòrum de mares adolescents i fa poc es va registrar una noia de 14 anys embarassada, a mi em sorpren molt, la veritat s'ha de coneixer cada cas per poder jutjar, potser podem dir que auqesta persona es molt valenta per continuar endavant o que es una irresponsable perque no sap el que esta fent, tot depen de cada persona.
Un altre cas, conec una noia de gairebé 30 anys que es pasa el dia fumant porros davant del seu fill, li dona ganchitos per menjar i un munt de porqueries

[littleif]

Bé no vull entrar en polèmiques, però tot i que sempre hi ha excepcions, un adolescent (home o dona), no crec que estigui preparat o millor dit, no crec que ho hagi de fer per bastants motius...
Jo acabo de ser mare, i tinc 36 anys. La vida m'ha canviat del tot, i algunes coses les pots trobar a faltar o no, però ja ho he viscut. He viscut moltisim, he tingut una vida feliç i plena i he passat per diferents etapes de la meva vida i es podria dir que diferents etapes de meva persona inclús.
Ara sóc una mare molt feliç i estic encantada amb el meu bebé, però la vida et canvia. Suposo que quan els teus amics continuen sortint de marxa, o d'excursió, o coses associades a l'adolescència i tu ets mare, ja no pots relacionar-te amb ells de la mateixa manera... Això suposo que és un afegit a tot el tema de pis, treball, etc, no?

Amb això no vull jutjar a ningú, que consti, però hi ha tantes coses per viure... I ser mare és una d'elles, però les altres no són compatibles quan tens fills, o al menys, no de la mateixa manera...

<img src="http://resderes/as1cCui00360014NTU1MTAwMXw1NTY4OGR8RWwgbm9zdHJlIHNvbCB2YSBzb3J0aXIgZmE.gif">

[MUAK]

HOLA, NOIES...UFFFFF!!! QUIN TEMA HEM TOCAT...
JO HE SIGUT MARE PRIMERENCA ALS 36, EM VAIG QUEDAR EMBARASSADA ALS 35, PERO RECONEC QUE HO HAGUES VOLGUT SER MES AVIAT...
COM DIEU, EN EL MEU CAS NO HA SIGUT PER POR, NI PER NO DEIXAR LA FEINA, NI PER RES PER L'ESTIL, SINO PERQUE NO HE TROBAT PARELLA ESTABLE NI S'HAN DONAT LES CIRCUMSTANCIES IDONIES MES AVIAT...COM PODEM VEURE TOTS ELS CASOS SON PARTICULARS I CADA U TE LES SEVES RAONS...
JO CREC QUE L'IMPORTANT ES QUE UN DECIDEIXI TENIR UN FILL, VULL DIR A CONSCIENCIA, QUE PRENGUI LA DECISSIO I DIGUI QUE VOL TENIR-LO CREC QUE ES EL QUE COMPTA, PERQUE LLAVORS TOT EL QUE ENS VE A SOBRE HO REBREM BE. JO SOC MOLT CONSCIENT QUE ARA NO PUC FER EL QUE FEIA ABANS DE SER MARE, I AIXO QUE NO HE SIGUT MAI MOLT SORTIDORA...PERO ES EVIDENT QUE QUAN ETS MARE EL NEN ES EL PRIMER I PASSA DAVANT DE TOT...
I NO SE SI NINGU ESTA PREPARAT PER SER MARE O PARE, CREC QUE AIXO ES MOLT DIFICIL DE DIR...PERQUE TOT I TENIR-NE 36 HE PASSAT DIES DE TOT, COM TOTHOM!!!
ARA, EL QUE PUC DIR SEGUR, ES QUE ES EL MILLOR QUE M'HA PASSAT MAI!!!

[.sandra.]

Jo he sigut mare amb 27, per questions de feina i estudis ho he hagut de posposar molt, i ara me n´arrepenteixo, m´hagues agradat ser mare molt abans. Si que la maternitat ens canvia la vida, pero no te perque ser dolent que passi aviat.

Mexplico: crec que la natura ens ha fet per procrear mes als 17 anys que als 35 anys, no? a partir dels 35 tambe es considera un embaras de risc.

De fet en la societat actual per raons socials varies moltes mares comencen als 30 a buscar, jo sincerament ho veig una mica tard. A moltes a aquesta edat sens comenca a passar larros. Si, dels 20 als 30 hem pogut surtir molt per la nit, viatjar i treballar molt. I que? Emplena mes aixo que portar al mon un tresor i criar-lo? a mi no, la meva filla ha donat sentit a la meva vida, i mira que abans era de les que no paraven quietes: viatjar, surtir, esports. Pues ara mirant enrera hagues segurissim preferiria haver deixat tot aixo abans per tenir fills molt abans. I ara enlloc de 1 ja en tindria 3!

Estic completament dacord amb tu, Nuriayderek, moltes daquestes noies potser son valentes mes que irresponsables. Si titllem totes aquestes noies dirresponsables, tambe es podria dir que tenir els fills molt tard podria ser per poca valentia, o per por, per fer el que fan els del costat i no poder trencar esquemes, no atrevirse a deixar la feina en un moment determinat o no atrevirse a tirar endavant uns estudis amb una criatura al costat, o prudencia extrema al esperar massa a tenirho tot lligat (feina fixa -casa -cotxe). Espero no ferir la sensibilitat de ningu, ara em tirareu als lleons segurament.

A Alemanya hi ha moltes noies amb 20 anyets que estudien carrera i crien els seus fills al mateix temps. Clar que el sistema es diferent, clar que la universitat alemanya te guarderies, clar que el pla destudis es molt diferent i les ajudes tambe. Pero aixo mateix corrobora que es una questio social, que fa que a Catalunya es tinguin els fills extremadament tard. Tambe veig a Alemanya (on visc) moltes noietes jovenissimes (teenagers) passejant el seu bebe i aqui no sembla tan extrany, a Cat sembla que sigui un pecat.

A Espanya mateix fa 30-40 anys es tenien els fills voltant els 20 anys , de vegades una mica abans, i les nostres padrines encara els tenien abans els fills. Es una questio social! No podem dir que algu es irresponsable per tenir un fill a ladolencia, simplement perque no encaixa en la nostra societat! Potser anira contracorrent, pero aixo no vol dir ser irresponsable. Depen molt de la persona!

A mi, 14 o 15 anys em sembla tambe massa aviat, un accident segurament, pero jo crec que als 16 o 17 ja hauria estat preparada (sense tenir en compte la pressio social i familiar, per a aixo NO hauria estat preparada i per aixo no ho vaig fer), pero veig igual d`extrem massa aviat que massa tard.

BRAVO !! es pot dir mes alt pero no mes clar !!

[Lluma]

Potser si que he tret un tema complicat, però no sé perquè però fa dies que hi dóno moltes voltes...

Suposo que hi ha una cosa que em té... com ho diria... indignada... Bé, com us he explicat, aquests dies he buscat fòrums de mares adolescents, més que res per conèixer les seves experiències, sentiments, com ho viuen, bàsicament, en aquesta societat tant estricte
Fins aquí tot perfecte, però com deia, hi ha una cosa que mindigna. Llegeixo casos com s'animen les unes a les altres a quedar-se embarassades, sanimen a deixar els estudis... I no ho trobo just. Coi, que quan ets joveneta ets tant vulnerable a les opinions dels altres... I coi, que segur que no tot són flors i violes, que com tothom se les han de passar canutes!!
Ai no ho sé, no sé perquè ara, de cop i volta, em preocupa tant aquest tema.

Cosma, mha agradat molt el teu punt de vista, de veritat!

Nuria i Sandra, us puc fer una pregunta a vosatres que heu viscut aquest tema de tant i tant aprop? Si el vostre fill o filla, amb 16 anys us diguessin que han de ser pares... com us ho prendrieu? Contesteu si voleu, eh, no esteu obligades...

Bon nadal!!
:)

[nuriayderek]

Lluma nose en quins fòrums has mirat, estic a tres i no es res de tot això ens animem les unes a les altres a estudiar, a avançar, inclús dos d'ells hi ha noies que no estan embarassades i no ho volen estar i ningú els hi diu res de que es quidin, es més ojalà que no tinguin un embaras no desitjat, llegint el que dius d'aquests forums em deixes alucinada, jo també estic indignada, si t'arriba de sorpresa un emabaras i vols continuar endavant es el que hi ha i has d'acceptar-ho, pero no tot es tan bonic de tenir un fill el millor que hi ha, que si que ho és, pero té molts inconvenientes i aconsellar deixar els estudis, jo al embaras si que ho aconsellaria per la pressió de la societat, jo ho vaig deixar per això no em veia embarassada anant a classe amb tots els meus companys, pero que no s'animin a estudiar després...no ho entenc.
Si el meu fill em digues als 16 anys que serà pare, em sentiria igual que la meva mare, sempre m'ho ha dit abans de quedar-me embarassada matar-me no em mataria, pero no li sentaria gens bé, a mi em pasaria el mateix, quan ja esta fet no hi pots fer res més no m'agradaria, em sentiria molt malament com que he fallat en algo com a mare, no ho se em sentiria bastant culpable crec, pero l'ajudaria en tot el posible, de totes maneres ho miro amb la perspectiva de que tinc un nen, si fos una nena...la meva reacció seria la mateixa pero em sentiria pitjor, un pare es pot desfer d'un fill quan vulgui, el que sent un pare no es el mateix que una mare, "la carrega" d'un fill sempre la té la mare, en educació, alimentació...i emocionalment no afecta el mateix a un pare que a una mare, crec que nosaltres estem més lligades als fills, es com que els estimem més que els pares, imagino que per l'embaràs, el part, els pares no podem sentir-se tan a prop dels fills i aquest llaç es molt bonic pero també es més dur per una mare que per un pare, som més patidores

[littleif]

Cosma, continuo dient que la meva és una opinió com qualsevol altre, però m'agradaria saber a quina zona d'Alemania vius, perquè el meu home també ha viscut allà i no se n'ha trobat tant de teenagers amb nens... I als USA tampoc és una pràctica comú... De nou, no vull entrar en polèmica, però...

També m'agradaria que m'expliquesis on has llegit això de que un embaràs als 35 és d'alt risc, m'interesa molt... De fet no et fan ni la amnio si no vols, jo la vaig fer voluntariament sense fer cap prova prèvia. I, si t'informes una mica, ara qualsevol dona pot ser mare als 40 fent una vida totalment normal... La societat evoluciona, la ciència avança i els costums canvien... No és que la gent sigui poc tolerant, és que tenim altres idees. El comentari de que "se'ns passa l'arros" ho deia la meva àvia, per sort, ara la gent sabem posar l'arros a la paella quan toca, amb aquest comentari potser has demostrat que ets igual d'intolerant que la gent de Cat, com tu dius, però en sentit invers.
En conec gent de 30 que acaba de ser mare i està menys preparada que altres de 20, però les coses no estan per comentar cas a cas.

I torno a dir tot des del meu millor bon rotllo, eh noies? Estem per intercanviar opinions i no per assentar les bases del comportament humà ni per fer lleis de conducta absolutes.

<img src="http://resderes/as1cCui00360014NTU1MTAwMXw1NTY4OGR8RWwgbm9zdHJlIHNvbCB2YSBzb3J0aXIgZmE.gif">

[Blanca07]

Bones,
nostraltres som 4 germanes de 2 pares diferents. M'ha mare va ser mare amb 18 anys de la meva germana gran i de la petita va ser mare als 42 , ara la petita té 6 anys, i haveure m'ha mare el que ens ha comentat que quant ets jove tens una altra mentalitat i uns ànims diferents per fer les coses, tmb eduques diferent ja que amb els anys i les experiències i vivènvies et fan pensar diferent que quan ets jove i et deixes "influir" pels teus pares ja que ets una "inexperta"...

Amb tot això vull dir que una persona pot ser mare i por estar preparada a l'edat que sigui (sempre que no sigui extrems com als 14 o als 50).

M'ha mare diu que ser mare als 40 anys li ha fer rejuvenir (i us dic que és veritat) quan ets mare a aquesta edat pot ser la teva manera de viure ja no es tan ajetreada com quan ets jove i tens una estabilitat (economicament parlant) i amb dos nenes pues t'has de posar les piles pq els petits necessiten sortir, necessiten estimular-los, anar al parque, fer activitats, anar amb el amics, cumples...etc i clar has d'estar "preparada" per tornar a ser "jove" en aquest sentit

[df]

Tema polèmic, però està bé poder donar la teva opinió, no?
És normal pensar que ser mare adolescent sigui una irresponsabilitat.
ADOLESCENT: estudia i/o treballa (feina no estable i mal pagada), no és independent (viu amb els pares o algun familiar), parella no estabe, té amics que no tenet fills que surten "fiestuki"i pensan en divertir-se sense tenir responsabilitats,....
PERSONA GRAN (a partir dels 30) ha acabat els estudis, té una feina estable i ben pagada), viu independitzada, amb parella estable. Els amics tb tenent fills .....van al parque.

Està clar, que en tots dos casos hi han excepcions, com totes les regles.


Jo tinc 34, em vaig quedar embarassada l'any passat a la 1ra, de bessons i sense cap tipus de tractament. I sóc super jove i penso ser-ho als 40, 50, ...Igual si que hagués tingut fills una mica abans, però el meu marit volia esperar una miqueta i sempre es preferible que sigui un desig de la parella. Tb estic a favor de ser mare sense tenir parella.Sempre havia pensat que si no tingués parella els 35 m'hagués fet una inseminació. Tb estic a favor de tenir fills. Pq és igual de egoista tenir fills com no tenir-los, depent des del punt de vista que miri. Els meus bessons van morir als 8 mesos de gestació pel Sindrome de transfussió feto fetal fa 4 mesos i ara tornarem a possar-nos (la patologia no te res a veure amb la meva edat)

[df]

Tb estic a favor NO de tenir fills

[Lluma]

Doncs què voleu que us digui... Tampoc estic a favor de ser mare als 40. I ho dic perquè la meva mare em va tenir amb 40 anys i el pare amb 46...
Clar estan que les coses han canviat i la mentalitat dels meus pares segur que no té res a veure amb la vostre... però jo mhe sentit molt sola. No he anat mai de vacances amb ells, no he anat mai a la platja amb ells... en prou feines em portaven al parc. Altres coses tenien a fer, suposo perquè són de pagès, però no compartiem ''aficions'' junts.
I també hi ha la mentalitat. Mhe sentit incompresa la gran majoria de vegades, i això que tinc 5 germans a davant que em van obrir molt el camí!!
La meva mare sempre em deia que si em veia cumplir els 20, es podria morir tranquil·la...
Ara és quan ens portem bé. És quan ens expliquem les coses. Però abans... uffffff, perquè mentengués... mare de déu!!

Imagineu-vos, quan trucaven a casa i demanaven per me mare, em demanaven per la iaia!! i a ella també li va crear una mica de trauma perquè fins i tot li feia vergonya anar a les reunions de pares del cole... Es sentia massa gran.

Tan de bo mhagués tingut amb 10 anys menys i jo hagués pogut disfrutar della de la mateixa manera que la van disfrutar els meus germans...

[Lluma]

Ah, i una altra cosa...
Jo he volgut ser mare jove, entre altres coses, (24 anys), perquè si mespero gaire més, els meus pares vés a saber en quines circumstàncies haguessin conegut el meu fill o fills... Ja que jo no vaig poder disfrutar dells, espero que ells puguin disfrutar den Pau/Biel, i sàpiguen què és tenir uns avis (cosa que jo en prou feines he pogut saber mai)...

Ai com tinc les hormones avui...

[marchita]

Desde luego es un tema polemico pero yo voy a dar mi opinion.

Opino totalmente igual q LITTLEIF

Solo voy a decir: Cualquiera puede ser una buenisima madre no hay edades hay personas pero en general estoy de acuerdo en que cada edad tiene su etapa. Ser madre es un gran paso, es una gran responsabilidad y creo q a los 14-17 años una niña-mujer debe estar disfrutando de la vida (en el buen sentido no es q tener un hijo no sea disfrutar, q nadie me cambie las cosas), haciendo miles de cosas q con un bebe no se puede. En la adolescencia se debe estudiar, salir, entrar, bailar, tener miles de amigos con los q viajar, tener novio o novios, relacionarte a traves del messenger, hablar miles de horas por telefono decidiendo miles de cosas, empezar un trabajo e ir ascendiendo, trasladarte de pais si lo deseas para ampliar estudios, trabajos....en resume vivr y disfrutar de una libertad q cuando tienes un bebe no puedes.
Yo fui madre a los 32 años y al principio (antes de tenerlo) crei q quiza si me hubiera gustado serlo antes, hoy estoy encantada de tener a mi hijo pero mas encantada estoy de haberlo tenido a los 32...He disfrutado al maximo mi juventud y ahora soy madre, tengo mis miles de responsabilidades que antes no tenia y soy feliz pq me han llegado en un buen momento. Creo q empezar a los 15 años con esas responsabilidades es una carga desde muy niña y os perdeis miles de cosas maravillosas que hay en la vida q se pueden vivir...Los hijos llegan asi q disfrutar de la vida q despues disfrutareis de ellos
Por el mismo motivo creo q mas alla de los 50 tampoco es momento para ser madre, entonces no se pueden disfrutar los hijos al 100% ya q la edad no acompaña para hacer miles de cosas con ellos

Con esto quiero decir que no hay un caso concreto sino en general, lo normal es vivir la vida paso a paso y cada etapa disfrutarla al maximo

[Carme74]

Quan jo vaig néixer la meva mare tenia 41 anys, ia mitjans anys 70, aixó no era habitual.
Doncs bé... Totes les meves amigues estaven boges per la meva mare, de tan dinàmica i divertida.
Amb això vull dir què depèn de cadascú.
La meva mare va ser mare per primer cop amb 22 anys i per últim amb gairebé 42. Jo crec que amb cada filla hi ha tingut una relació plena i bonica, i no es tracta d'una qüestió d'edat sinó de personalitat.
Jo personalment he volgut ser mare "tard", i si m'hagués quedat embarassada adolescent, m'hauria mort del disgust.
La vida pot triar-se segons els gustos, i en el meu cas, la maternitat ha arribat quan l'he volguda. I encara em plantejo tenir una altra criatura, qui sap amb quina edat? Ho veurem quan ho decidirem!!I si és passat els 40, cap problema!!

[marchita]

pero es q ser madre con 40 es ser una madre joven...es evidente q no super super joven pero se puede considerar joven...madre mia q con 40 años aun se es joven!!!!!!!!!!!!!!!! Di que si q yo tengo casi 37 y si tuviera otro (en principio no quiero mas) seguro a seria pasados los 40.

[mimi09]

realment és un tema delicat aquest.

personalment, considero que la maternitat i més aviat l'instint maternal és una cosa que no es pot comptabilitzar per l'edat que tens. és simplement una cosa que sents per dins, inexplicable, i t'arriba quan t'arriba, ja sigui als 15 o als 40.

ara bé, i continuo parlant per la meva opinió i el que jo sentia en aquells moments, si jo m'hagués quedat embarassada d'adolescent... se m'hagués caigut el món a sobre!! no n'hagués estat gens de preparada per portar una criatura al món, i cuidar-me'n d'ella, i deixar de banda les coses que se suposa havia de fer-i vaig fer- a aquella edat. igual ho hagués sentit quan era a la universitat.

l'experiència vital d'una persona també és important per poder tenir cura i entendre una criatura. amb 15 anys ignores moltíssimes coses i has de tenir en compte el que et diuen els altres a l'hora de prendre decisions. també és cert que la meva mare sempre em deia això de que ser una mare jove -ella ho va ser amb 22 anys- et permet entendre millor els teus fills (especialment l'adolescència). però això tampoc no vol dir que una persona més gran sigui incapaç d'entendre els seus fills o seguir-lis el ritme. tot depén de cadascú.

jo tinc un lema essencial a la meva vida, en el qual hi crec profundament i és que tothom pot fer i ha de fer el que vulgui a la seva vida i amb la seva vida, sempre i quan sigui feliç i sigui capaç d'assumir per ell mateix -sense ajuda dels altres- les conseqüències dels seus actes.