Estic preocupada...

[petitonica]

Hola noies, necessito explicar el què em passa perquè porto un dia...
Resulta que ahir vam anar al pediatre. L'Adrià fa dues setmanes que quan li dono el pit mama em molta força i ganes però quan fa una estoneta comença a plorar molt negitós. Llavors l'haig de calmar amb el xumet perquè no vol el pit i al cap de uns minuts torna a mamar i torna a fer el mateix. És molt desesperant... Només ho fa de dies, a la nit va superbé. Doncs el pediatre va i em diu que això passa sovint i que pot ser per molts motius però tampoc em soluciona res.
LLavors pesa el nen i en un mes només a augmentat 200g. Pasava 6.64Kg i pesa 6.84. Es veu que per l'altura hauria de fer 7.230.
Jo m'he començat a preocupar perquè sempre augmentava molt de pes i i el pediatre va i em diu: pensa que em el temps les dones ja no teniu tanta llet! Jo ben indignada li contesto que de llet en tinc perquè a vegades me´n trec hi ho he comprovat. Però quina manera és aquesta d'animar a una mare a alletar el seu fill.
Llavors li he explicat que fa 15 dies que es desperta molt sovint i de seguida es torna a adormir. Jo pensava que no era de gana.Doncs aquesta nit cada cop que es despertava li donava de mamar i a menjat cada 2h. No se si és normal o no? Potser per això s'ha engraixat poc no? Feia 15 dies que només feia una toma a les 5:30h aprox.
Ai no ho sé, estic feta un enbolic i per postres va i avui el meu home em diu que fins quan li penso donar el pit perquè en paraules textuals: n'estic fins els ...... de que vagis tant cansada. M'he fet un fart de plorar ja que si ell no m'anima quan més ho necessito...
Sento el rotllo que us he clavat però és quenecessito la vosta opinó, jo vull continuar donant pit però no em sento gens recolsada i estic ben desanimada.

[ANNNA]

Ostres noia, sap greu que no tinguis recolzament.
Només et puc dir que la decisió de seguir donant pit és teva teva i teva, i ho sento pels papis que es puguin enfadar però és així.
Pel que expliques pot ser que el teu petit ara estigui necessitant més llet i per això et demana més sovint, perquè a força de demanda augmentis la producció, a mi també em va passar i vaig passar uns dies ben preocupada. Per sort el meu pediatre em va animar (no com el teu, mare meva quin professional!!), em va treure les cabòries del cap. I jo vaig enviar literalment a pastar fang els del meu voltant que m'omplien el cap amb biberons i llet artificial... en fi, ara, 3 o 4 mesos més endavant, puc dir que estic súper orgullosa d'haver superat el tràngol, com a mare inexperta que era en aquell moment. Però vaig ser forta i ho vaig superar.
No vull omplir-te el pap amb les aventatges de la LM, em sembla que ja tens ben clar què vols fer, ara només has de posar-ho a la pràctica si pots.
Per descomptat que si li dones biberó el teu fill creixerà igualment, no vull que se'm tirin a sobre les que dónen LA perquè cadascú tria el que li sembla millor per ells dos.

Des d'aquí molts i molts ànims i espero que ho puguis superar amb èxit!

[Carme74]

Entenc com et sents... A vegades hi ha moments en que no acabes d'entendre el que passa. Jo l'únic que sé és que tot passa! Ja saps que amb el pit hi ha puntes de creixement i que els nens necessiten mamar més per estimular la producció. AL cap d'uns dies es regula i tot torna a la normalitat.
També cal dir que els nens de pit acostumen a engreixar-se més al principi, i que després la corba deixa de ser tan evident.
El que si que et diria és que et treguis del cap el que hauria de pesar el teu fill. El teu fill pesa el seu pes i és el correcte. Cadascú es com és i no hem de mirar percentils, que sinó ens tornaríem bojos!
Ah! I si pots, canvia de pediatre! Si ara amb 4 mesos ja teniu punts de vista diferents, doncs imagina el que t'espera més endavant!
I pel que fa al teu home, dir-li que donar el pit no cansa sinó el no dormir!!!

[martina69]

Mira vols que et digui la veritat? no t'escoltis a ningú, ni al pediatra! segueix el teu instint de mare! la Martina mai de la vida ha seguit un horari amb el pit, ni kuasi cap dia ha aguantat les 3 hores. M'enrecordo que cap als 4 mesets també mamava molt sovint, i diuen que és pq necessiten més llet per créixer i d'aquesta manera s'augmenta la producció de llet dels nostres pits (crisis de creixement). Tot i així ves-la observant cada dia i controla-li el pes. A lo millor li fa mal la boqueta i és la única manera de calmar-se, o va amb restrenyiment o simplement et necessita més al seu costat...
Ànims que és molt bonic donar el pit!

[janota]

Ànims Petitonica!!!
Tingues paciencia i ofereix el pit al nen sempre q calgui (com ja dius q fas), encara q faci 5 min q l'hagi deixat... Amb la LM, com en tot (pq els nens no son màquines i no evolucionen de manera lineal), hi ha époques millors i altres de pitjors xò de seguida es superen!
No facis cas al pediatre, has provat de parlar amb les llevadores?

[sònia-2]

A mi també em va passar, aproximadament als 4 mesos va tornar a voler mamar molt i també plorava al cap d'una estona. I em van dir que era que els petitons passen ratxes de creixement i hi ha moments que tenen més gana que altres.
Tornarà a tenir una època en que mamarà menys i en intervals de temps més separats.

És normal que t'amoïnis pensant que potser no tens prou llet, jo també em vaig menjar el tarro, sempre ens vénen els dubtes sobre la nostra capacitat de produir llet, però cada vegada estic més convençuda de que el nostre cos és molt savi, i estic tranquil·la perquè sé que mentre els nostres fills vulguin i demanin llet, el nostre cos està capacitat per oferir-lis.

En relació al pes tranquil·la, la meva filla també va guanyar molt al principi i ara als 6 mesos ha fet com una parada, potser en 15 dies guanya 70 gr, i me la fan portar a pesar cada 15 dies i recollir-li una orina, però també m'han dit que fan parades de pes (lògic, no poden seguir amb el mateix ritme que quan són nadons).

Tu mentre vegis que està content, alegre, dinàmic, que va menjant, bon aspecte de la pell, que no es vegi deshidratat... doncs tranquil·la. Ens obsessionem massa amb les maleïdes corbes.

Jo també et recomanaria canviar de pediatra, ja que tenim la opció, intenta escollir algú amb qui et sentis còmode, al cap i a la fi és qui anirà revisant el teu fill i si ja no teniu bona connexió sempre et sentiràs incòmode.

Respecte al teu home jo m'asseuria amb ell i li comentaria com t'has sentit amb el seu comentari i li dius la teva opinió, i la importància i el gran significat que té donar-li el pit.

Però sobretot anima't, el teu petitó et necessita i ara és el més important. Tot i que entenc perfectament com et sents.

Sort que tenim aquest fòrum, perquè les experiències de totes ens serveixen a moltes de consol.

[Momo]

Hola Petitonica,

no amoïnis, jo he arribat a la conclusió de que la majori dels nens fan una parada cap als 4 o 5 mesos.

Si llegeixes aquest post veuràs que ami em va passar una cosa similar. Ara l'Aleix ja pesa 7.610 g.

A més tinc una amiga que ara el nen té 2 setmanes més que el teu i també està igual. O pitjor! Només s'ha engreixat 40g en un mes! De tota manera pensa que li van controlant per si de cas, però si fos alguna cosa gre ja t'ho haurien dit.

Pel que fa al teu home, crec que li hauries de dir que et va sentar malament el que et va dir, però no li tinguis molt en compte. Pensa que ell t'ho va dir perquè està preocupat de veure't tant cansada. Potser no era la manera de dir-ho.
Intenta descansar i agafar paciència, que això passarà, ja ho veuràs. I sobretot fes el que tu vulguis, si vols continuar amb el pit, enxufa'l cada cop que creguis que te gana, encara que només siguin 5 min.

[mandarina]

Petitonica, em sap greu que el teu pediatre i el teu home no et recolzin, la lactància és meravellosa però passem per alts i baixos i en els moments de baixon necessitem una micona de suport.

Com t'han dit les altres noies, els nens fan pics de creixement i després s'apalanquen una mica més, però si tu veus el teu fill feliç i content i va mamant doncs endavant, com més mami més llet produiràs. Hi ha moments, les famoses crisis, com la dels 3 mesos, que hi ha un canvi en les seves necessitats, i es passen uns dies dolents fins que el teu pit s'adapta a la demanda del nen. Nosaltres vam passar uns dies així cap als 2 mesos i mig quasi tres, i va ser bastant angoixant i desesperant, sort que estava previnguda i de seguida em vaig apartar els pensaments negatius del pal de "no tinc llet" del cap.

A banda de tot, has d'estar tranquil·la i relaxada, l'estrès i l'angoixa afecten la producció de llet. A més a més intenta beure molts líquids, sobre tot cervesa sense alcohol. Jo el dia que no bec aigua en tot el matí o que vaig de cul amb massa coses al cap em trec molta menys llet amb el tirallets que quan estic més tranquil·leta i m'he recordat de beure aigua més sovint.

Ànims guapa i aquí ens tens!!!

[petitonica]

Ostres noies, no sé què faria sense vosaltres!
La veritat és que el nen es veu feliç i content però això que plori al pit és bastant angoixant...
De totes maneres, gràcies per animar-me i donar-me les vostres opinions, suposo que com dieu, tot passa i suposo que el millor que puc fer és mirar de no preocupar-me tant que serà el millor pel nen i per mi i posar-lo al pit tantes vegades com faci falta.
A vegades penso que això d'alletar el nen té moments difcils però, per sort, és tant gratificant!
Una vegada més, gràcies a totes pel vostre suport!