Ho direu de seguida?

[farcellet]

Hola noies,

Obro aquest assumpte perquè tinc curiositat. Ja fa un mes i mig que rondo per aquí i he passat per les buscadores de novembre i per les de desembre (encara hi sóc!). He vist que les noies que aconsegueixen la seva de seguida ho fan públic i m'agradaria saber si totes teniu la intenció de fer el mateix.

Jo he estat embarassada dues vegades, la primera va anar bé i la segona no. El Jordi va ser el meu primer embaràs i des del primer moment vaig estar molt conscienciada que durant el primer trimestre hi havia un cert risc que les coses no anessin bé, per això no vam anunciar que hi havia fins que no estava d'unes 10 o 11 setmanes.

L'abril d'aquest any (després de 10 mesos de fer feina) em vaig tornar a quedar embarassada. Com que el primer va anar molt bé i no vaig tenir cap problema ho vam fer públic més aviat... i patapam! Uns 15 dies després que ho sabés tothom, el vaig perdre.

Com ja us he dit, ara mateix estem tornant a "buscar" i segur que m'esperaré com a mínim fins a les 10 o 11 setmanes per a dir-ho a tothom (gat escaldat, de l'aigua freda fuig).

Què fareu vosaltres?

[Castanyeta]

Noia, això és molt personal i depèn de tantes coses!
Jo amb el 1r embaràs em vaig aguantar fins a les 10 setmanes. I una després començava amb les pèrdues que van acabar en un avortament diferit a la s. 14.
Amb el 2n, sabia q després del q havia passat, els meus pares patien molt per mi i els ho vaig dir de seguida que ho vaig saber. L'alegria els va durar el mateix que a mi: dos mesos, fins a l'eco de les 12 s., i va ser un gran consol tenir-los al costat, amb mi, durant el mal tràngol de la interrupció.
I ara un dia penso q quan m'hi quedi m'esperaré precisament fins a la s. 10, que ja m'hauran fet les proves per descartar problemes. I l'endemà penso que potser no, potser els ho diré també depressa, pq ells mateixos em van demanar q ho fes per estar al meu costat vagi com vagi. Que la família hi és per celebrar amb tu les alegries, però també per donar-te suport en les penúries, i amagar-los aquestes coses tan grosses, de les quals segurament se n'acabaran assabentant igualment tant si va bé com si no, els pot arribar a ofendre, i amb raó.

[martaBCN]

Jo crec que a la gent més propera li diré de seguida ja que les coses si al final van malament s'acabaran enterant igual, no sé es una qüestió molt personal.

[Arinjoleta]

Bé....jo no crec que no ho diria fins la 10 o 11ª setmana com dius farcellet, hi ha molts riscos i jo tinc massa familia si ho digués i després passés alguna cosa... no vull ni pensar-ho, l'únic que ho ha de saber és la meva parella i poder algú molt i molt proper a mi...

[farcellet]

Gràcies per les vostres respostes.

La meva intenció no és amargar res, ni l'embaràs ni la pèrdua. Quan m'hi torni a quedar, la família ho sabrà, tant si va bé com si va malament, però és que em va saber molt de greu veure que els meus pares patien per mi. Em sembla que no m'he explicat prou bé...

Dir-ho, ho diré, oi tant! Només volia saber què en pensàveu vosaltres.

Fins aviat.

[manresana]

Hola noies!
Jo de moment només sóc "buscadora" i per a mi serà el primer embaràs. Jo crec que als pares i germans ho diria de seguida (no crec que em pogués aguantar)... jeje! I a la resta de família i als amics, un cop passat el 1er trimestre.
I pel fet de que pugui anar malament l'embaràs... doncs en sóc conscient que pot passar, però igualment després també els ho acabaria explicant, així és que crec que m'agradaria donar-los la bona notícia el més aviat possible i si, pel que fos, l'embaràs no tirés endavant també podria comptar amb el seu suport.
És la meva opinió!
Un petó ben fort a totes i espero que la nostra búsqueda acabi ben aviat!!

[Neu]

Hola! Jo la primera vegada em vaig aguantar fins la novena setmana i justament ho vaig dir el dia abans de la 1a eco (on em van dir que la cosa no anava i em farien un legrat). La segona vegada vaig decidir no dir-ho, però com ho vaig perdre de seguida per mi mateixa, doncs mira, vaig dir que ho havia estat però que ja no ho estava. Si m'hi torno a quedar he decidit que no ho diré fins que em surti la panxa (bé, a la meva germana sí que li diré!).

És un tema molt personal, la veritat. Ara per ara jo estic bastant escèptica i em sembla un miracle no només quedar-m'hi sinó que la cosa tiri endavant sense cap problema...

[ariun]

Hola farcellet,

La meva opinio es que dolent si ho dius dolent si no ho dius. El primer embaras el vaig fer public molt rapid, legrad a les 7 setmanes, i va ser horible, vaig estar un mes i mitg de baixa, es va escampar molt rapid l'embaras i molt a poc a poc la perdua, el pijor va ser el "consol" que la gent et dona (familia i desconeguts). En aquest fins a les 13 setmanes jo muda. Ja tenia fetes 2 ecos, analisis i el triple screening. La familia s'ho ha pres malament peró ens es igual.
La decisio ha de ser vostra, de tu i la teva parella. Jo li vaig preguntar a ell que volia fer, perque va ser ell qui va estar al meu costat tot el mes i mitg, els pares i germans van venir a l'hospital, peró el dia a dia el vam passar nosaltres dos sols.
Jo aconsello no dir-ho abans de la eco del triple escrening.

I anims i tranquila que la calma ajuda a que l'embaras arribi per si sol (jo estava esperant les 3 regles despres del legrad i la tercera encara no ha arribat !!!)

[laucob]

e

[puça]

jo també penso que és motl personal...
sóc de les que com algunes, he patit 1 avortament.. en aquell moment, primer embaràs, als pares, germans i sogres i alguns amics moolt íntims els ho vaig dir despres de la primera eco, quan estava d'unes 7-8 setmanes. M'esperava fins les 12 per dir.-ho a la resta d'amics i família (cosins tiets..)
ho vam dir un cap de setmana i el dilluns en la eco em van dir que no havia anat be i que m'havien de fer un legrat.. o sigui que ja veus...
i al a gent a qui encara no ho aviem dit ho hem acabat explicant despres.. companys de feina, amics amb qui et veus menys...

aquest cop hem decidit que ho direm abans per que sigui com sigui la gent ho sabrà igualment, i com a minim en el nostre cas, hem rebut motl suport de tothom que ens ha ajudat a sentir-nos acompanyats en aquests moments i a tirar endavant... o sigui que passada la eco de demà.. ja veurem! je je!

[Blanca07]

Bones,

jo em vaig enterar que estaba embarassada per una eco a les 5 setmanes justes, em van tonrar a fer una altra eco a les 6 per veure si tot seguia el seu curs o no havia arribat a bon port (feia 2 mesos que no em venia la regla, per aquesta rao les 2 ecos tan aviat), al dia següent que em diguessin que l'embràs seguia ho vaig dir a la familia.

La veritat que jo no sabia els riscos que hi podia haver (abort casual, o cap altre problema, era super super super novata en tot això) i potser per això ho vaig dir super aviat. A les 7 setmanes (ja ho sabia tothom) li vaig dir al jefe però li vaig demanar discreció (li vaig dir pels temes de les vomiteres) i el dia d'avans de la eco de les 12 setmanes (la eco coincidia amb el dinar de Nadal de la empresa) li vaig dir als meus companys més propers.

Ara amb tot el que sé potser trigaria més a dir-ho .

[NURIUS]

Jo, si aguanto, d'entrada m'agradaria dir-ho només a la gent més propera a mi ( el meu germà petit i a les meves amigues més amigues ), i quan ja fos evident, a la resta de la family i amics. Als meus sogres i fills no els hi diria abans per minimitzar-lis l'angoixa ( he tingut un abort de 20 set. i un naixement prematur a les 26).

[minerva.77]

Jo quan em quedi m´agradaría dir-li a la família més directa i als amics. I si després resulta que la cosa no va bé, doncs que farem... Pero no crec que pugui aguantar sense dir-ho

[Tata]

Jo es que no puc estar calledeta... a més quan no surt be la gent ho sap igualment, el que passa es que no et diu res, i si ho saben donc ja fan algun comentari, jo és la unica diferencia que hi veig!!

[petitaemma]

Doncs nosaltres que vam començar a mirar proves de fertilitat al febrer i amb el primer cilce d'estimulació ovàrica ho vam aconseguir, estàvem molt calladets, ningú ningú sabia res de res, però vaig tenir amenaça d'abort i llavors se van enterar uns quants, clar i finalment només vam arribar a la meitat del embaràs.
Llavors de vegades, penso que de seguida que em quedi ho diré, al menys lo que duri ho puc compartir i disfrutar i de vegades penso que no ho diré a ningú fins que no es vegi panxeta (excepte la family) i com a partir del 2on trimestre m'hauran de fer un cerclatge i suposo que hauré de fer repòs no s'enterarà molta gent i quasi em veuran amb nen.
O sigui que ja veurem quan arribi el moment!

[laura_28]

jo no he tingut mai cap embaraç i no he passat per cap mal moment, o sigui que per aixo a la meva mare i a la meva sogre els hi dire de seguida. a part de que saben que busquem i la meva mare cada mes controla si tinc la regla.. no se me fa tanta ilu. pero soc consient de que podria passar qualsevol cosa pero si la gent que tens al voltant ho sap sempre em pot donar anims.
els amics i aixo no els hi diria tampoc no en tinc cap de tan prope, be nomes ho diria a la familia i despres dels 3 mesos doncs a tothom.
pero be quan estigui embarassada a vosaltres si que us ho dire el primer dia que em faci el test...

[IRUA]

El primer embaràs ens el vem guardar per nosaltres fins a la 12ª setmana, per allò que diuen que al tercer mes el risc de perdua és bastant menor, em volia esperar fins que em fesin la primera eco però no vaig poguer més i ho vem dir als pares quan faltaven pocs dies, a l'endemà vaig tenir un avortament espontani. La notícia va correr per tota la família i em van fer moltíiissim costat.

A la propera vull que disfrutin també l'alegria del inici de l'embaràs, si no va bé sé que també estaràn allà...a qui no ho diria és a la resta de gent, em va anar molt bé que ningú ho sapiguès, jo vaig seguir amb la meva vida i ningú no m'ho havia de recordar...