dubtes

[joana09]

Hola, sóc nova i amb presses m'he apuntat a aquesta pàgina...

tinc parella i m'he quedat embarassada, m'acabo de fer les proves del test d'embaràs!tot va succeïr molt de pressa però la meva parella creu que no l'hem de tenir, perquè la relació no està passant per un bon moment i perquè la meva situació laboral és delicada.

m'he estat autoconvencent a mi mateixa de que si els dos no hi estàvem d'acord no s'havia de tirar endavant. però de cop em trobo que ja tinc hora demanada a una clínica privada per fer la visita prèvia a la interrupció i m'han aparegut tots els dubtes possibles...

ho estic fent per ell? ho estic fent per mi? tinc 28 anys i ganes de tenir fills!!! i si el tiro endavant?? i si per tirar-lo endavant la relació se'n va en orris?...estic feta un embolic!

potser no és aquest l'espai per plantejar aquests dubtes, però suposo que el que necessito és comprensió i recolzament...potser algú de vosaltres s'ha trobat en aquesta situació...

gràcies per tot

[Eva26]

Hola Joana,
he estat una bona estona pensant després de llegir el teu post, em passen moltes coses pel cap ara mateix i puc imaginar-me com et sents, tot i que no m'he trobat mai en una situació similar.
Penso que el millor que se't pot aconsellar ara mateix és que parlis molt amb la teva parella, encara que discutis i que no esteu dacord, agafa paciencia i intenta entendre'l i que ell t'escolti a tu i que la decisió sigui conjunta, no prenguis la decisió tu sola, és massa important.
Tot i que la situació laboral no estigui massa be i la parella no passi per un bon moment aquest esdeveniment es mereix un kit kat i replanteig de la vida...
Se que no t'ajudaran massa les meves paraules però espero que et serveixin de recolzament... ànims!! Mua!

[Mª José]

Hola Joana09,

nunca he estado en la misma situación que tú pero lo único que creo que puedo aconsejarte es que anules la visita que tienes concertada para que no te presiones más sin tener las cosas claras, ya sabes que puedes volver a solicitarla pero pienso que deberíais daros un tiempo para hablar, hablar mucho y tomar una decisión que haya sido madurada por los dos, las prisas nunca son buenas y para interrumpir el embarazo seguro que estás a tiempo de quiera unas semanas más adelante.

Un abrazo y ánimo!!!

[Buh!]

Hola Joana

Com ja t'ha dit l'Eva, la situació que estàs passant és molt difícil, i fa de mal aconsellar perquè és una situació molt personal.
Crec que has de meditar moltissim abans de fer cap pas perque facis el que facis aquesta decisitó et marcarà en un futur. Si accedeixes als desitjos de la teva parella i interromps l'embaraç sense estar convençuda pot ser que això acabi pesant com una llosa en la relació i acabi enfonsant el que de moment fa aigües. I si decideixes tirar endavant l'embaraç has de ser conscient que potser a relació tampoc ho haguanta i hauries de tirar endavant sola.
Penso que, com ha comentat l'Eva, ho has de parlar amb la teva parella per estar convençuda de la decisió que prenguis, però també hauries d'analitzar les teves opcions per saber si voldries tirar endavant amb l'embaraç tu sola, encara que la teva situació laboral sigui delicada. Pensa que avui en dia son motes les dones que tinen endavant un embaraç soles i, tal i com està la economia, moltes parelles embarassades o amb fills que estàn en una situació laboral delicada i tiren endavant.
El més important crec que son les ganes o no de ser pares, la resta, moltes vegades son petits batxes un cop has pres una decisió.

Ànims

[NURIUS]

Hola Joana!

Jo, com la M. Jose, tb t'animaria que, abans de fer res, et prenguessis unes setmanes de reflexió.
Interrompre o continuar un embaraç és una decisió que no es pot pendre en calent ( crec ), hi ha massa factors a tenir en compte. Facis el que facis, és una decisió per tota la vida , i l'has de tenir com més clara millor.
Parla-ho el més serenament que et sigui possible amb la teva parella i amb el teu entorn més inmediat, i ja veuràs que un cop ho hagis paït una mica, una de les dues opcions anirà agafant dins teu cada cop més pes.
Un petó, i recorda que facis el que facis segur que serà el millor per tu!

[jochechita]

Hola Joana

Jo no et donaré cap consell, per que penso que sou vosaltres els que teniu la última paraula, vosaltres sou els únics que decidireu si voleu ser pares o no, aa per ara.

T´explico el meu cas, per si et serveix d´ajut.
Nosaltres ens vem posar a buscar un bebé l´any passat , el mes de març, al cap de un parell de setmanes el meu marit em diu que la feina va fatal i que la cosa no sap com acabarà...així doncs vem decidir que deixavem la recerca per més endavant i si només ens haviem de quedar amb el Marc doncs cap problema, la nostra relació com a parella funciona la mar de bé, en aquest aspecte no hi ha problemes. Ben decidir que fins ue no em vingués la regla fariem servir el preservatiu i llestos.
Jo vaig trovar feina, i els dies anaven passant, em vaig fer 2 test d´embaraç i tots dos negatius així que estava tranquila, era un retràs pels nervis de la feina.
Després de molts dies, entre l´enrenou de portar al gran amunt i avall, feina i demés vaig reparar que feia temps que no em venia la regla....per descartar em vaig comprar un altre test d´embaraç i quan van començar a sortir ratlles nom´s podia dir: no,no,no, ara no!!! tremolar i plorar.....en aquell moment no m´ho podia creure, ara era el pitjor moment del món per portar un altre vida al món, vaig trucar al meu marit plorant com una madalena i es va posar boig de content, mai de la vida ens vem plantejar posar fi a l´embaraç.

Joana, de tot es surt, tot són temporades i moments.
Jo com a mare et puc dir que tenir un fill és el millor regal que et pot donar la natura pel fet de ser dona, la teva situació només la saps tu, has de fer un recompte de les coses que et pot aportar tenir aquest fill o no.

Triís el que triís has de estar segura al 100% després no hi ha marxa enrere, no pots fer res del que després t´estiguis enpenedint tota la vida. Aquesta decisió no és fàcil ,no es pensar quin jersey m poso o quin cotxe em compro, estem parlant de tenir un nen.

Et desitjo molta sort i cap clar per prendre la decissió correcte, la decissió que triis serà la millor per tots, segur que si

[Irinna]

Hola. Com totes han comentat aquesta és una situació difícil!

Crec primer de tot que és necessaria molta comunicació.
Per altra banda crec molt important que et plantegis aquest moment de forma objectiva, analitzant els pros i contres.

1- Es precipitat tenir un fill ara?
2- Pot ocasionar el fill que la relació no prossegueixi, però si no el tinguessis pot ser us donaria el temps que necessiteu per a consolidar-la?
3- Què passaria si el tens i et quedes sola? El podries mantenir?
4- Què significa tirar endavant tot i no volent la teva parella? En certa manera el forces a ser pare.
5- Creus que l'abort et farà sentir malament? sentiment de culpabilitat? quina opinió en tens al respecte?
6- Etc.

Has de contemplar infinitat de coses! ja que un nen! és una de les més grans decisions que prendra's mai.

Reflexiona, amb calma, però amb certesa. Parla, comenta i quan ho tinguis. tingueu ben clar fes-ho.

No et preocupis, pensa amb tranquil·litat i ja veuràs com trobaràs el camí a seguir!

Una abraçada.

[nefertari]

Hola Joana 09!

Es molt difícil decidir sobre una situació com aquesta! Has de tenir molt clar que si ho tires endavant si pots arreglar-te les tu sola en el cas que la parella falli, tant econòmicament com pel tema "logístic" (qui el cuidarà mentre tu treballis, qui et pot ajudar, etc). Pensa si seria bó pel bebé. I sobre tot, i en tot cas pensa què seria el millor per a tu.

Jo quan tenia una edad similar a la teva vaig tenir un ensurt que al final no va ser res i tenia clar que en aquell moment no em podia permetre tenir un fill. Però la decissió no ha de ser fàcil de pendre, has d'estar tú convençuda.

La teva parella té dret a opinar i heu de parlar-ho amb calma. Dona't un parell de setmanes de temps per reflexionar. Les decissions amb el cap calent no són bones.

Et desitjo el millor i decideixis el que decideixis sigues tú mateixa.
petons

[tolinso]

hola Joana!!

quin mal tràngol que estàs passant noia! jo no m´he trobat en la teva situació però sí amb els infinits dubtes que et planteges! només et puc dir que abans de prendre una decisió ho reflexionis bé, i ho parleu molt! Per mi interrompre un embaràs és una decisió molt i molt important, i n´has d´estar ben convençuda abans de fer-ho. Tenir un crio no és gens fàcil tampoc, i durant l´embaràs i després estàs morta de por, almenys això és el que m´ha passat a mi.

En fi... resum, que si decideixes interrompre l´embaràs, HO HAS DE TENIR MOLT CLAR!!! no hi ha marxa enrere...

MOLTS ÀNIMS i no desesperis!!! fés el que el cor et digui i no t´equivocaras

[Calongina]

Ostres, realment no és gens simple...
Les companyes tenen raó. Agafa't uns dies per pensar-ho, si encara no ho tens clar.
Mira, t'explicaré una cosa que m'ha passat a mi. Tot i que és molt diferent. Jo ja tinc una nena. Quan estava esperant el segon (nou setmanes), el pare de tots dos va decidir separar-se. I em vaig plantejar si tirava o no endavant aquest segon embaràs. Vaig tenir clar que la decisió només depenia de mi. Bé, de fet em plantejava si volia ser mare en solitari o no, per tant és molt clar, hi ha poc dubtes.
En el teu cas no sé si es pot comparar. Però no puc evitar pensar que la darrera paraula la tens tu. Ell no et pot "obligar" a avortar, si tu no ho tens clar.
Parleu-ne molt, parleu de vosaltres, de si voleu seguir junts o no, al marge de l'embaràs. És evident que un fill no arregla mai una parella, més aviat trenca les que no són prou sòlides, per tant en aquest sentit seria radical. No s'ha de tenir mai un fill per salvar una relació, perquè el resultat és el contrari.
Potser un ajut psicològic t'/us aniria bé. Quan em vaig trobar amb la emva separació, la llevadora em va oferir la possibilitat de parlar amb un professional sobre el tema.
Bé, noia, sigui el que sigui, ànims guapa, i no te n'estiguis d'escriure al fòrum si et va bé. Crec que aquests temes costen molt de treure, la majoria de gent se'ls guarda, i aplaudeixo la teva valentia de treure enfora el teu neguit.

[Momo]

És una situació molt delicada.
Pensa que facis el que facis, us marcarà per tota la vida.
Pel que fa la feina, no la tinguis en compte. Pensa que estas parlant d'una cosa molt més important que una feina. Per molta crisis que hi hagi algun dia s'acabarà, i tot tornarà a la normalitat. Això sí, heu d'estar al 100% d'acord am la teva parella perquè de la mateixa manera que un bebè no arregla una parella, o pot arribar a trencar-la, si tu no estàs del tot convençuda de no tenir-lo la relació tampoc tirarà endavant (al menys jo no em sentiria còmoda).

Molta sort!

[joana09]

Tants comentaris, tant recolzament! Us ho agraeixo de tot cor. De moment ja m'ha donat forces per parlar-ho molt més i millor amb la meva parella...els dos ens ho mereixem.

Sigui el que sigui el que decidim, crec que ja no hi haurà volta enrera...tot canviarà a partir d'ara. No perdo l'esperança de que anirà millor.

Us agraeixo de debò tots els vostres missatges, suposo que com a usuaris/es d'aquest fòrum ja us podeu imaginar l'efecte que han tingut en mi...em sento reconfortada i més valenta.

Moltes gràcies altra vegada i una abraçada molt gran!