PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Ei! Pujo el post, continuem amb la búsqueda del germanet/a per la Laia!
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Enhorabona Calongina i Jules per el vostre segon embaràs, veig que anem de la maneta. Com ho porteu? (per cert també enhorabona a les altres, que semblo una maleducada, però és que a elles les conec una miqueta més)
Imagino que en aquest post ja se n'ha parlat dels sentiments que estem experimentant, però el cert és que no me l'he llegit senzer, així que perdoneu-me per si repeteixo alguna cosa que ja s'ha dit.
Per a mi aquest embaràs és molt diferent del primer, i això que a nivell d'embaràs puro i duro, és el mateix, cap símptoma i una panxota enorme, però a nivell de sentiments és com una nòria, hi ha vegades que em sento malament perque encara no tinc les coses a punt, i amb el primer ja feia dos mesos que les tenia, hi ha vegades que em miro a la Laia i em pregunto si seré capaç d'estimar-me tant a la Isona com a ella, i això em fa posar trista, tot i sent un segon embarás molt buscat i volgut. D'altres dies m'ho tiro tot a l'esquena i penso que hi tant que si, que no sé pas com m'ho faré però em surtiré endavant.
Suposo que les hormones ens porten a totes boges, o això és el que vull creure!!!!!!!!!!
No se us fa una muntanya en pensar que quan hagi nascut el/la segon/a, com ho fareu de bon matí per tenir a les dues criatures a punt de marxa? vestides i esmorzades? bufffffffffff, quin rotllo que us estic posant
ànims i no defalliu!!!!!!!!!!!!!
Imagino que en aquest post ja se n'ha parlat dels sentiments que estem experimentant, però el cert és que no me l'he llegit senzer, així que perdoneu-me per si repeteixo alguna cosa que ja s'ha dit.
Per a mi aquest embaràs és molt diferent del primer, i això que a nivell d'embaràs puro i duro, és el mateix, cap símptoma i una panxota enorme, però a nivell de sentiments és com una nòria, hi ha vegades que em sento malament perque encara no tinc les coses a punt, i amb el primer ja feia dos mesos que les tenia, hi ha vegades que em miro a la Laia i em pregunto si seré capaç d'estimar-me tant a la Isona com a ella, i això em fa posar trista, tot i sent un segon embarás molt buscat i volgut. D'altres dies m'ho tiro tot a l'esquena i penso que hi tant que si, que no sé pas com m'ho faré però em surtiré endavant.
Suposo que les hormones ens porten a totes boges, o això és el que vull creure!!!!!!!!!!
No se us fa una muntanya en pensar que quan hagi nascut el/la segon/a, com ho fareu de bon matí per tenir a les dues criatures a punt de marxa? vestides i esmorzades? bufffffffffff, quin rotllo que us estic posant
ànims i no defalliu!!!!!!!!!!!!!
- Jules
- :: zebra

- Entrades: 1161
- Membre des de: dt. jul. 11, 2006 10:12 am
- Ubicació: Londres i Terrassa
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Hola Dacar, que alegria saber de ti. Me alegro mucho de que todo vaya bien. Creo que es normal lo que sientes y tambien creo que cuando tengas a tu bebe en brazos la vas a querer tanto como a Laia. Yo creo que sentimos esa duda porque queremos tanto a nuestros hijos que parece que tanto amor no se pueda duplicar.
Yo por desgracia ya no estoy embarazada. Perdi al bebe a las 11 semanas y me hicieron un legrado. De hecho fue al ir a la primera ecografia cuendo nos dijeron que no encontraban el latido del corazon y que debia haber muerto una o dos semanas antes. Fue un palo muy fuerte porque yo me encontraba bien y no habia tenido ningun sintoma de aborto. Hemos aceptado tanto como se puede aceptar que no tenia que ser y ya está. Y queremos volver a intentarlo el mes que viene ya que me dijeron que esperara dos meses. Espero que no nos vuelva a pasar y cada dia le pido a Dios o a quien sea que podamos tener otro bebe sano y precioso como nuestra Sofía. He de decir que me ayudado mucho a pasar el mal trago el tenerla a ella. Me doy cuenta de la suerte que tuvimos de tenerla.
En fin que me uno a la busqueda de nuevo a ver si hay mas suerte esta vez!
Yo por desgracia ya no estoy embarazada. Perdi al bebe a las 11 semanas y me hicieron un legrado. De hecho fue al ir a la primera ecografia cuendo nos dijeron que no encontraban el latido del corazon y que debia haber muerto una o dos semanas antes. Fue un palo muy fuerte porque yo me encontraba bien y no habia tenido ningun sintoma de aborto. Hemos aceptado tanto como se puede aceptar que no tenia que ser y ya está. Y queremos volver a intentarlo el mes que viene ya que me dijeron que esperara dos meses. Espero que no nos vuelva a pasar y cada dia le pido a Dios o a quien sea que podamos tener otro bebe sano y precioso como nuestra Sofía. He de decir que me ayudado mucho a pasar el mal trago el tenerla a ella. Me doy cuenta de la suerte que tuvimos de tenerla.
En fin que me uno a la busqueda de nuevo a ver si hay mas suerte esta vez!
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Hola, guapes!
Dacar, quant de temps! A més ens actives aquest post, que estava ben adormit...
Jules, em sembla que no estava al cas del teu avortament. Ànims, guapa.
Jo ara estic de 32 setmanes, i aquests dies precisament m'estic fent les preguntes de la Dacar, concretament la de "com m'ho faré als matins per posar en marxa dos nens", com m'ho faré per atendre els plors dels dos alhora, quan això passi.
D'estimar tant el segon com el primer, no en tinc cap dubte. Al començament de l'embaràs tenia aquest neguit, però ara ja no. Me l'estimaré amb bogeria, com a la Roure. I si ara em corren per les venes 100 watts d'amor, me'n correran 200 amb el segon!!! Estic super-il·lusionada amb el segon fill, tot i la meva situació actual. Tot i que són esgotadors, la veritat és que m'aporten tant aquests petarrets, que la balança està totalment inclinada cap a la banda del benefici!
Petons a les altres mames que espereu el segon. Vinga, digueu coses, com us sentiu?
Ah, jo tampoc no tinc la bossa feta, i pràcticament no he comprat res per a ell (és un nen).
De noms, no està clar del tot, però potser es dirà Quirze.
Petons,
Dacar, quant de temps! A més ens actives aquest post, que estava ben adormit...
Jules, em sembla que no estava al cas del teu avortament. Ànims, guapa.
Jo ara estic de 32 setmanes, i aquests dies precisament m'estic fent les preguntes de la Dacar, concretament la de "com m'ho faré als matins per posar en marxa dos nens", com m'ho faré per atendre els plors dels dos alhora, quan això passi.
D'estimar tant el segon com el primer, no en tinc cap dubte. Al començament de l'embaràs tenia aquest neguit, però ara ja no. Me l'estimaré amb bogeria, com a la Roure. I si ara em corren per les venes 100 watts d'amor, me'n correran 200 amb el segon!!! Estic super-il·lusionada amb el segon fill, tot i la meva situació actual. Tot i que són esgotadors, la veritat és que m'aporten tant aquests petarrets, que la balança està totalment inclinada cap a la banda del benefici!
Petons a les altres mames que espereu el segon. Vinga, digueu coses, com us sentiu?
Ah, jo tampoc no tinc la bossa feta, i pràcticament no he comprat res per a ell (és un nen).
De noms, no està clar del tot, però potser es dirà Quirze.
Petons,
Calongina
- carpe diem
- :: dinosaure
- Entrades: 14540
- Membre des de: dc. abr. 30, 2008 9:01 pm
- Contacta:
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Jules, sento molt lo del teu avortament... molts ànims guapa i ja veuràs que el pròxim tot anirà millor........
Jo ara estic de 22 setmanes...... a l'ecuador, ja em passat la meitat i estem aqui esperant que arribi el moment de conèixer a l'Unai.......
La veritat es que jo tambè em sento una mica estranya, perque no estic com amb l'Abril, amb ella, era tot nou, la preparació de l'habitació, la robeta i fent la llista i tot plegat.... amb el nen, com que gairebé ho tinc tot.... i l'habitació de moment no li pensem arreglar perque dormirà amb nosaltres fins els 4 o 5 mesos....... doncs ja mirarem que fem.....
Jo tambè aquest neguit de si sabrè espabilarme sola amb dues criatures al matí, a l'hora del bany o a qualsevol moment....
tot arribarà....
Però tot i així me l'estimo com si fos el primer, els estimo a tots dos igual i això que encara no ha nascut i ja me l'estimo desde el primer moment......
Jo ara estic de 22 setmanes...... a l'ecuador, ja em passat la meitat i estem aqui esperant que arribi el moment de conèixer a l'Unai.......
La veritat es que jo tambè em sento una mica estranya, perque no estic com amb l'Abril, amb ella, era tot nou, la preparació de l'habitació, la robeta i fent la llista i tot plegat.... amb el nen, com que gairebé ho tinc tot.... i l'habitació de moment no li pensem arreglar perque dormirà amb nosaltres fins els 4 o 5 mesos....... doncs ja mirarem que fem.....
Jo tambè aquest neguit de si sabrè espabilarme sola amb dues criatures al matí, a l'hora del bany o a qualsevol moment....
tot arribarà....
Però tot i així me l'estimo com si fos el primer, els estimo a tots dos igual i això que encara no ha nascut i ja me l'estimo desde el primer moment......
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Hola boniques,
Jules, siento mucho tu pérdida, perdona por si he removido algo, esto me pasa por no estar al día de lo que sucede en el Soc Petit, mea culpa. Pero eso sí, te quiero enviar muchos ánimos para que el mes que viene:
+
=
+
ycomo tu dices tenemos que dar gracias de nuestros pequeñines actuales, por ser como son y llenarnos nuestros días y corazones de una manera infinita
Va bé reactivar temes, aquest del segon embaras..... m'agrada. Per que en el meu cas me'l prenc diferent al primer, amb molta ilusió, això si, però també amb d'altres prioritats, en el primer havia d'estar tot apunt, i ser nou i ser ben maco, a més de les preocupacions de les proves de diagnosi de l'embaràs, que la majoria no coneixiem i era sempre una incertesa fins que no ens confirmaven els resultat, en aquest segon, en el meu cas, regne una tranquilitat o pau, no sé com expresar-ho, ja que els neguits per tenir-ho tot a punt, les incerteses de les proves, etc. han passat a un segon pla, que no per això menys important. Suposo que una mica es degut a que prou feines tenim amb la primera
, que no ens deixa tant de temps pq ens funcioni la neurona de la preocupació.
En el tema d'estimació, no us penseu que no m'estimo a la Isona, i tant que si, des de el primer dia, però el que comentava és que hi ha vegades, que li faig unes abraçades a la Laia tant grans que penso no vull pas que canvii, però com tu dius Calongina, segur que per les nostres venes circularan el doble de watts d'amor quan neixin aquests bb's, i així podrem donar a l'abast per estimar-los com a "loques".
El tema de la feina que poden portar dues criatures, ja ens farem ressó, de les amigues que tinc que en tenen dos evidentment que totes s'han ensortit, això sí, entre elles es duien ben bé cuatre anys, i quen veig que aquest parell no arribaran ni als 23 mesos, doncs penso que serà una miqueta més complicat perque la "gran" encara serà un bebito, i encara no enten massa els raonaments.
Com ho porten els vostres fills, això de l'embaràs? La Laia fa molta gràcia, quan menys m'ho espero, em puja la samarreta, em baixa els pantalons i em fa un petó a la panxa, desde fa 3 setmanes que ja sap dir el nom d'Isona, i llavors comença a dir Isona, Isona, i em fa carícies a la panxa, és molt tendre. El dia de reis, li van portar un puzzle a la Isona per la seva habitació, i llavors la Laia al dir-li que era per la Isona, em va mig despullar i va posar el puzzle sobre la panxa per ensenyar-li a la Isona, va ser molt maco. Suposo que el "trangol" el passarà quan la Isona deixi d'estar a la panxa i es converteixi en un bebe a casa, nusé....
uyssssssssssss, quin rotllo que us estic donant, fins després maques, i expliqueu cosetes.......
Jules, siento mucho tu pérdida, perdona por si he removido algo, esto me pasa por no estar al día de lo que sucede en el Soc Petit, mea culpa. Pero eso sí, te quiero enviar muchos ánimos para que el mes que viene:
+
=
+
ycomo tu dices tenemos que dar gracias de nuestros pequeñines actuales, por ser como son y llenarnos nuestros días y corazones de una manera infinitaVa bé reactivar temes, aquest del segon embaras..... m'agrada. Per que en el meu cas me'l prenc diferent al primer, amb molta ilusió, això si, però també amb d'altres prioritats, en el primer havia d'estar tot apunt, i ser nou i ser ben maco, a més de les preocupacions de les proves de diagnosi de l'embaràs, que la majoria no coneixiem i era sempre una incertesa fins que no ens confirmaven els resultat, en aquest segon, en el meu cas, regne una tranquilitat o pau, no sé com expresar-ho, ja que els neguits per tenir-ho tot a punt, les incerteses de les proves, etc. han passat a un segon pla, que no per això menys important. Suposo que una mica es degut a que prou feines tenim amb la primera
, que no ens deixa tant de temps pq ens funcioni la neurona de la preocupació.En el tema d'estimació, no us penseu que no m'estimo a la Isona, i tant que si, des de el primer dia, però el que comentava és que hi ha vegades, que li faig unes abraçades a la Laia tant grans que penso no vull pas que canvii, però com tu dius Calongina, segur que per les nostres venes circularan el doble de watts d'amor quan neixin aquests bb's, i així podrem donar a l'abast per estimar-los com a "loques".
El tema de la feina que poden portar dues criatures, ja ens farem ressó, de les amigues que tinc que en tenen dos evidentment que totes s'han ensortit, això sí, entre elles es duien ben bé cuatre anys, i quen veig que aquest parell no arribaran ni als 23 mesos, doncs penso que serà una miqueta més complicat perque la "gran" encara serà un bebito, i encara no enten massa els raonaments.
Com ho porten els vostres fills, això de l'embaràs? La Laia fa molta gràcia, quan menys m'ho espero, em puja la samarreta, em baixa els pantalons i em fa un petó a la panxa, desde fa 3 setmanes que ja sap dir el nom d'Isona, i llavors comença a dir Isona, Isona, i em fa carícies a la panxa, és molt tendre. El dia de reis, li van portar un puzzle a la Isona per la seva habitació, i llavors la Laia al dir-li que era per la Isona, em va mig despullar i va posar el puzzle sobre la panxa per ensenyar-li a la Isona, va ser molt maco. Suposo que el "trangol" el passarà quan la Isona deixi d'estar a la panxa i es converteixi en un bebe a casa, nusé....
uyssssssssssss, quin rotllo que us estic donant, fins després maques, i expliqueu cosetes.......
- Jules
- :: zebra

- Entrades: 1161
- Membre des de: dt. jul. 11, 2006 10:12 am
- Ubicació: Londres i Terrassa
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Gracies noies pels vostres anims i no us preucupeu, es que nomes ho havia posat a un post per aixo no ho sabieu. I tranquila Dacar que no has remogut res. Es una cosa que la tinc molt present pero també acceptada i nomes espero que no ens torni a pasar.
Me alegro mucho que vuestros embarazos vayan tan bien. La primera a repetir por lo que veo va a ser Dacar, luego Calongina y despues Aqualata
(me refiero de las que nos conociamos de antes). Pues venga que todo vaya muy bien y nosotros a esperar al mes que viene para ponernos a trabajar otra vez je, je
Petons!
Me alegro mucho que vuestros embarazos vayan tan bien. La primera a repetir por lo que veo va a ser Dacar, luego Calongina y despues Aqualata
(me refiero de las que nos conociamos de antes). Pues venga que todo vaya muy bien y nosotros a esperar al mes que viene para ponernos a trabajar otra vez je, je
Petons!
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Dacar quina gràcia la Laia!
L'Abril tambè ho fa..... aixeca la samarreta i em fa petons a la panxa i diu Nai i li fa petons..... jejeje
Quan li pregunto on es l'Unai, em toca la panxa i diu aqui.... aqui i fa el petò.....
Es que jo tambè me la miro i la veig tan petita, tan bebé que de vegades em sap greu per quan hagi de nèixer el nen, no podré estar tan per ella, encara que procuraré fer-li el mateix cas que ara.....
En fi, suposo que es questió de que arribi el moment i ja ens ho trobarem.........
L'Abril tambè ho fa..... aixeca la samarreta i em fa petons a la panxa i diu Nai i li fa petons..... jejeje
Quan li pregunto on es l'Unai, em toca la panxa i diu aqui.... aqui i fa el petò.....
Es que jo tambè me la miro i la veig tan petita, tan bebé que de vegades em sap greu per quan hagi de nèixer el nen, no podré estar tan per ella, encara que procuraré fer-li el mateix cas que ara.....
En fi, suposo que es questió de que arribi el moment i ja ens ho trobarem.........
- Jules
- :: zebra

- Entrades: 1161
- Membre des de: dt. jul. 11, 2006 10:12 am
- Ubicació: Londres i Terrassa
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Por cierto Aqualata y Dacar que nombres tan bonitos Unai e Isona.
Me encantan!
Me encantan!
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Precisament una de les coses guapes d'aquest segon embaràs és la calma amb la que te'l prens. Potser fins i tot en pots gaudir més.
Pel que expliqueu la meva filla no el viu tan activament, tot i que és més gran que els vostres (Aqualata i Dacar). Té 2 anys i 4 mesos. De fet, fins ara tampoc no n'hi he parlat molt i molt, perquè l'embaràs és llarg i no la volia avorrir amb el tema. Des de fa unes setmanes, sí que fem més "rituals", carícies a la panxeta, dir-li bon dia o bona nit. També la vaig situant, li explico com serà el germanet quan neixi, que l'haurem de cuidar, que ella m'haurà d'ajudar. No sé, vaig mirant de posar-la en situació, ara que ja és questió de setmanes... Volia buscar algun conte, però em fa pal que sempre retraten la família estàndard, amb pare i mare junts, i això em tira enrera per fer-los servir...
A mi m'agradaria que quan arribi en Quirze a ella no li vingui de nou, i que no es trobi deixada de banda, sinó que senti que pot col·laborar i ajudar la mare.
Tot i això, el tema de la gelosia fins que no arribi el moment no ho sabrem, oi?
Pel que expliqueu la meva filla no el viu tan activament, tot i que és més gran que els vostres (Aqualata i Dacar). Té 2 anys i 4 mesos. De fet, fins ara tampoc no n'hi he parlat molt i molt, perquè l'embaràs és llarg i no la volia avorrir amb el tema. Des de fa unes setmanes, sí que fem més "rituals", carícies a la panxeta, dir-li bon dia o bona nit. També la vaig situant, li explico com serà el germanet quan neixi, que l'haurem de cuidar, que ella m'haurà d'ajudar. No sé, vaig mirant de posar-la en situació, ara que ja és questió de setmanes... Volia buscar algun conte, però em fa pal que sempre retraten la família estàndard, amb pare i mare junts, i això em tira enrera per fer-los servir...
A mi m'agradaria que quan arribi en Quirze a ella no li vingui de nou, i que no es trobi deixada de banda, sinó que senti que pot col·laborar i ajudar la mare.
Tot i això, el tema de la gelosia fins que no arribi el moment no ho sabrem, oi?
Calongina
- ((!*Miriam!*))
- :: dinosaure
- Entrades: 7299
- Membre des de: dl. abr. 28, 2008 6:13 pm
- Ubicació: Lladó
- Contacta:
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Bones reinas!!
Doncs el meu Arnau la veritat que ho està agafant mooolt bé! Al igual que la Laia i l'Abril, el tio quant menys tho esperes aixeca la samarreta i em clava un petó al ventre!!! I fins i tot quant veu cosetes que començen a dur per la peke li fa molta ilusió!!! A part que diu a tothom que tindrà un germaneta i que es dirà Irina...espero que quant neixi continui anant tot tant i tant bé!
Però bé, com diu la Calongina, fins que no neixin el tema gelos no sabrem com aniran...ara el que està clar és que com més grans pitjor...i el meu peke ja té 3 anys!!!
Doncs el meu Arnau la veritat que ho està agafant mooolt bé! Al igual que la Laia i l'Abril, el tio quant menys tho esperes aixeca la samarreta i em clava un petó al ventre!!! I fins i tot quant veu cosetes que començen a dur per la peke li fa molta ilusió!!! A part que diu a tothom que tindrà un germaneta i que es dirà Irina...espero que quant neixi continui anant tot tant i tant bé!
Però bé, com diu la Calongina, fins que no neixin el tema gelos no sabrem com aniran...ara el que està clar és que com més grans pitjor...i el meu peke ja té 3 anys!!!
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
També depèn molt del caràcter de cada nen. I de moltes coses que no controlem, segur!
Per si et consola, Míriam, et diré que el meu germà i jo ens portem 3 anys, i la meva mare sempre m'explica que jo mai no vaig tenir gelos (sóc la gran).
Va com va!
Per si et consola, Míriam, et diré que el meu germà i jo ens portem 3 anys, i la meva mare sempre m'explica que jo mai no vaig tenir gelos (sóc la gran).
Va com va!
Calongina
- carpe diem
- :: dinosaure
- Entrades: 14540
- Membre des de: dc. abr. 30, 2008 9:01 pm
- Contacta:
- ((!*Miriam!*))
- :: dinosaure
- Entrades: 7299
- Membre des de: dl. abr. 28, 2008 6:13 pm
- Ubicació: Lladó
- Contacta:
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Juls riena, em sap molt de greu...molts petonets!
Calongina, doncs espero que sigui així!

Calongina, doncs espero que sigui així!

Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
molts d'ànims Jules!!!!!!!!!!!!
el tema que comentàveu de gelos, jo tampoc en tinc ni idea, suposo que cada cas és diferent, segons l'entorn del germanet gran i també crec que ha de dependre molt del caracter, jo hi ha vegades que penso que la Laia tindrà gelos, hi ha vegades que penso que no, perque és tota una doneta en petit.
Ahir mateix, vaig anar a comprar quatre coses que em faltaven per la Isona (xumets, pinta, etc..),i a l'arribar vaig deixar les bosses al rebedor, això que tot d'una la Laia que no va venir a comprar, estava a la llar d'infants, agafa un portaxumets que havia comprat i sense que ningu li dies res, va començar a dir que era de la Isona ¿? Intuició femenina? ji,ji,ji...
una consulta us vull fer: quan neixi el segon/a, suposo que el primer/a el deixareu amb els pares o familiars, però fareu que us el portin cada dia a l'hospital?, és que jo no sé que fer, en principi m'agradaria veure la Laia cada dia, però també em sap greu per ella perque serà massa cotxe (Sant Julià-Bcn), ahir ma mare em va dir que fes el que jo creiés millor, però nusé, això si, em va donar un consell , que penso que si el farem, i és que quan neixi la Isona i la Laia la vagi a veure per primera vegada, donar-li un "regal-detallet" a la Laia, dient-li que és de la seva germaneta, que us assembla?
el tema que comentàveu de gelos, jo tampoc en tinc ni idea, suposo que cada cas és diferent, segons l'entorn del germanet gran i també crec que ha de dependre molt del caracter, jo hi ha vegades que penso que la Laia tindrà gelos, hi ha vegades que penso que no, perque és tota una doneta en petit.
Ahir mateix, vaig anar a comprar quatre coses que em faltaven per la Isona (xumets, pinta, etc..),i a l'arribar vaig deixar les bosses al rebedor, això que tot d'una la Laia que no va venir a comprar, estava a la llar d'infants, agafa un portaxumets que havia comprat i sense que ningu li dies res, va començar a dir que era de la Isona ¿? Intuició femenina? ji,ji,ji...
una consulta us vull fer: quan neixi el segon/a, suposo que el primer/a el deixareu amb els pares o familiars, però fareu que us el portin cada dia a l'hospital?, és que jo no sé que fer, en principi m'agradaria veure la Laia cada dia, però també em sap greu per ella perque serà massa cotxe (Sant Julià-Bcn), ahir ma mare em va dir que fes el que jo creiés millor, però nusé, això si, em va donar un consell , que penso que si el farem, i és que quan neixi la Isona i la Laia la vagi a veure per primera vegada, donar-li un "regal-detallet" a la Laia, dient-li que és de la seva germaneta, que us assembla?
- Jules
- :: zebra

- Entrades: 1161
- Membre des de: dt. jul. 11, 2006 10:12 am
- Ubicació: Londres i Terrassa
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Si Dacar aixo del regalet pel germanet/a tambe m'ho han comentat a mi. Potser ajudara al el tema gelos.
Amb lo de les visites a l'hospital... no se que dir-te. Suposo que depen de quants dies hagis d'estar ingresada. A lo millor no fa falta que vagi cada dia sobretot perque el trajecte es una mica llarg pero crec que quan t'hi trobis veuras que es lo millor a fer.
Que poquet et queda ja!!!!!!!!
Amb lo de les visites a l'hospital... no se que dir-te. Suposo que depen de quants dies hagis d'estar ingresada. A lo millor no fa falta que vagi cada dia sobretot perque el trajecte es una mica llarg pero crec que quan t'hi trobis veuras que es lo millor a fer.
Que poquet et queda ja!!!!!!!!

Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Ostres, aquest tema que comentes, Dacar, l'altre dia també el rumiava.
Doncs saps què em sembla a mi? Que val la pena que vingui. Que vagi a la llar, però que quan surti et pugui veure. Com un dia normal. Així entendrà perquè no ets a casa, no? Massa hores allà s'avorrirà, és evident, però una estoneta que pugui compartir amb la mare i la germaneta, serà maco!
I tampoc no t'hi estaràs una setmana! Quants dies t'hi vas quedar, amb el primer part? Jo crec que al tercer em van enviar a casa.
Doncs saps què em sembla a mi? Que val la pena que vingui. Que vagi a la llar, però que quan surti et pugui veure. Com un dia normal. Així entendrà perquè no ets a casa, no? Massa hores allà s'avorrirà, és evident, però una estoneta que pugui compartir amb la mare i la germaneta, serà maco!
I tampoc no t'hi estaràs una setmana! Quants dies t'hi vas quedar, amb el primer part? Jo crec que al tercer em van enviar a casa.
Calongina
- ((!*Miriam!*))
- :: dinosaure
- Entrades: 7299
- Membre des de: dl. abr. 28, 2008 6:13 pm
- Ubicació: Lladó
- Contacta:
Re: PER LES QUE BUSQUEM EL SEGON
Jo suposo que sí que el tindré cada dia a l'hospital, més que res perquè està a 10 minutets de casa, però clar, si el nen veig que ho passa malament doncs res...
Tema regalet, a mi també mho han dit...però clar, axó és una cosa que no podrem controlar...espero que la gent hi caigui!
Tema regalet, a mi també mho han dit...però clar, axó és una cosa que no podrem controlar...espero que la gent hi caigui!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |

















Seguiremos con la busqueda 

