QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
... Hola, estic embarassada de 39 setmanes i he començat la baixa laboral fa tres dies o sigui que estic a casa esperant el moment... Puc dir que ha sigut un embaràs bastant bo, sense marejos, ni baixes etc...però ara es quan començo a estar una mica més nerviosa i sensible. I lo pitjor de tot em sento tant sola sense la meva mare...!
Tinc amigues que estan quan jo les necessito però la meva situació no l'ha viscut ningú del meu entorn i m'agradaría comunicar-me amb algú d'aquest forum que hagi passat per una situació similar.
La trobo tant a faltar, la seva veu, la seva tendresa, comprehensió, somriure, la seva saviesa i paciencia...ella va morir fa 2 anys d'un càncer de mama, era una mare excepcional, discreta, sàvia i érem molt amigues. També va morir el meu germà en un accident de cotxe, tenia 20 anys.
Si, un desastre. No hem tingut molta sort.
Ara estem el meu pare, jo i la meva parella i es clar la resta de la família que viuen a 300 km de Barcelona.
Sempre he estat una persona molt positiva i valenta però aquests moments els trobo especialment durs.
Ja sé que quan tingui la nena tot serà diferent però ara es el que sento i ho necessitava trasmetre.
Desitjo el millor a totes les femines que pateixen, han patit i no fan un gra massa....
duna
Tinc amigues que estan quan jo les necessito però la meva situació no l'ha viscut ningú del meu entorn i m'agradaría comunicar-me amb algú d'aquest forum que hagi passat per una situació similar.
La trobo tant a faltar, la seva veu, la seva tendresa, comprehensió, somriure, la seva saviesa i paciencia...ella va morir fa 2 anys d'un càncer de mama, era una mare excepcional, discreta, sàvia i érem molt amigues. També va morir el meu germà en un accident de cotxe, tenia 20 anys.
Si, un desastre. No hem tingut molta sort.
Ara estem el meu pare, jo i la meva parella i es clar la resta de la família que viuen a 300 km de Barcelona.
Sempre he estat una persona molt positiva i valenta però aquests moments els trobo especialment durs.
Ja sé que quan tingui la nena tot serà diferent però ara es el que sento i ho necessitava trasmetre.
Desitjo el millor a totes les femines que pateixen, han patit i no fan un gra massa....
duna
duna888 l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. feb. 23, 2009 8:15 pm, en total s’ha editat 2 vegades.
duna
Re: QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
OSTRES, DUNA888...JO NO HE PASSAT PER CAP SITUACIO COM LA TEVA, I PER TANT, NO PUC DIR-TE QUE ENTENC COM ET SENTS...POTSER M'HO PUC IMAGINAR...I NO HA DE SER GENS FACIL, PERQUE JO SOC MARE D'UN NEN D'ONZE MESOS I ET BEN ASSEGURO QUE SEMPRE HE VALORAT MOLT LA MEVA MARE...PERO ARA QUE SOC MARE M'ADONO DE TOT EL QUE ES CAPAÇ DE FER UNA MARE PELS SEUS FILLS...
ESTIC SEGURA QUE EL TEU NEN/A NO OMPLIRA EL BUIT DE LA TEVA MARE I DEL TEU GERMA...PERO SEGUR QUE OMPLIRA UN ESPAI MOLT IMPORTANT EN LA TEVA VIDA...ANIMS,GUAPA!!! I QUE VAGI TOT MOLT BE, QUE SEGUR QUE ETS UNA MARE FANTASTICA!!!
ESTIC SEGURA QUE EL TEU NEN/A NO OMPLIRA EL BUIT DE LA TEVA MARE I DEL TEU GERMA...PERO SEGUR QUE OMPLIRA UN ESPAI MOLT IMPORTANT EN LA TEVA VIDA...ANIMS,GUAPA!!! I QUE VAGI TOT MOLT BE, QUE SEGUR QUE ETS UNA MARE FANTASTICA!!!
Re: QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
Hola guapa, moltes gràcies per les teves paraules de suport i ànims.
Un ptò
duna
Un ptò
duna
duna
Re: QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
El tema......
T'envio un privat.
T'envio un privat.
Re: QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
Hola Duna,
jo també estic embarassada i entenc la necessitat que puguis tenir, de tenir la teva mare a prop teu en un moment tant important de la teva vida.
T'envio una abraçada molt forta i molta energia positiva i si necessites res ja saps que aquí tens un punt de recolzament.
La teva mare segur que està ben orgullosa de veure com la seva filla ho tira tot endavant.
jo també estic embarassada i entenc la necessitat que puguis tenir, de tenir la teva mare a prop teu en un moment tant important de la teva vida.
T'envio una abraçada molt forta i molta energia positiva i si necessites res ja saps que aquí tens un punt de recolzament.
La teva mare segur que està ben orgullosa de veure com la seva filla ho tira tot endavant.
Re: QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
Duna,
Jo tb estic embarassada i necessito a la meva mare més que mai, així que t'entenc...
Pensa en que tindràs a la teva nena molt aviat i t'omplerà de felicitat...!
De totes formes, aquí ens tens a totes per recolzar-te quan ho necessitis!
Petonets!
Jo tb estic embarassada i necessito a la meva mare més que mai, així que t'entenc...
Pensa en que tindràs a la teva nena molt aviat i t'omplerà de felicitat...!
De totes formes, aquí ens tens a totes per recolzar-te quan ho necessitis!
Petonets!
Re: QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
Hola Duna888, primer de tot dir-te que em sap molt de greu lo de la teva mare i el teu germà, i si és tan recent ha de ser molt dur per tu.
Jo vaig perdre la meva mare quan tenia 16 anys, també de càncer. Fins fa pocs anys he tornat a valorar la vida i a viure-la plenament, però sempre hi ha dies que la trobes més a faltar, i sobretot en moments especials per tu.
Des de que estic embarassada hi penso bastant, i m'hagués agradat moltíssim tenir-la al costat, preguntar-li cosetes i compartir les alegries de l'embaràs. Realment em fa molt mal que ella no pugui veure el seu primer nét, i que el meu fill mai pugui conèixer la seva àvia materna.
Ahir mateix vaig anar-me a fer la eco 4D, i va venir la meva sogra. Va ser molt emocionant veure el meu petit, i va ser un moment molt especial, però pensava també que qui hauria de ser-hi és me mare allà al meu costat, i això fa que no puguis gaudir-ho al 100%, perquè sempre tindràs el buit en el teu cor, facis el que facis la resta de la teva vida sempre faltarà ella.
És molt dur i t'entenc perfectament com et pots sentir, així que si necessites parlar-ne no dubtis en comptar amb mi i dir tot el que penses i com et sents.
Ànims i ara a pensar en la il·lusió de veure el teu petit i que li podràs transmetre tot l'amor que portes a dins i que costa tant de donar a vegades...
Petonets!
Jo vaig perdre la meva mare quan tenia 16 anys, també de càncer. Fins fa pocs anys he tornat a valorar la vida i a viure-la plenament, però sempre hi ha dies que la trobes més a faltar, i sobretot en moments especials per tu.
Des de que estic embarassada hi penso bastant, i m'hagués agradat moltíssim tenir-la al costat, preguntar-li cosetes i compartir les alegries de l'embaràs. Realment em fa molt mal que ella no pugui veure el seu primer nét, i que el meu fill mai pugui conèixer la seva àvia materna.
Ahir mateix vaig anar-me a fer la eco 4D, i va venir la meva sogra. Va ser molt emocionant veure el meu petit, i va ser un moment molt especial, però pensava també que qui hauria de ser-hi és me mare allà al meu costat, i això fa que no puguis gaudir-ho al 100%, perquè sempre tindràs el buit en el teu cor, facis el que facis la resta de la teva vida sempre faltarà ella.
És molt dur i t'entenc perfectament com et pots sentir, així que si necessites parlar-ne no dubtis en comptar amb mi i dir tot el que penses i com et sents.
Ànims i ara a pensar en la il·lusió de veure el teu petit i que li podràs transmetre tot l'amor que portes a dins i que costa tant de donar a vegades...
Petonets!
Re: QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
Us entec perfectament, la meva mare també va morir de càncer fa uns anys i la trobo taaaaant a faltar!!
Dunna deu ser fatal la pèrdua de dues persones tant importants per tu, i en dos anyets encara ho deus tenir molt present, mica en mica la farida anirà cicatritzant i et sentiràs més forta, però a la mare SEMPRE se la necessita, jo a la meva, també la trobo molt a faltar ara que estic embarassada i la vaig trobar moltíssim a faltar fa uns mesos, quan el meu primer embaràs va acabar malament...se del cert que la trobaré a faltar sempre, però els nostres petits segur que ens ajudaràn a omplir el vuit, i encara que que d'una manera especial, ells també seràn part d'elles, pq els hi transmetrem l'amor de la mateixa manera que elles ho feien elles amb nosaltres (els mimarem semblant, els renyarem semblant, els hi ensenyarem les mateixes cançons, els mateixos contes...)
Pel que vulguis, ja saps on trobar-me!! Un petó i molts ànims, ara toca mirar endevant...
Dunna deu ser fatal la pèrdua de dues persones tant importants per tu, i en dos anyets encara ho deus tenir molt present, mica en mica la farida anirà cicatritzant i et sentiràs més forta, però a la mare SEMPRE se la necessita, jo a la meva, també la trobo molt a faltar ara que estic embarassada i la vaig trobar moltíssim a faltar fa uns mesos, quan el meu primer embaràs va acabar malament...se del cert que la trobaré a faltar sempre, però els nostres petits segur que ens ajudaràn a omplir el vuit, i encara que que d'una manera especial, ells també seràn part d'elles, pq els hi transmetrem l'amor de la mateixa manera que elles ho feien elles amb nosaltres (els mimarem semblant, els renyarem semblant, els hi ensenyarem les mateixes cançons, els mateixos contes...)
Pel que vulguis, ja saps on trobar-me!! Un petó i molts ànims, ara toca mirar endevant...
Re: QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
Us entec perfectament, la meva mare també va morir de càncer fa uns anys i la trobo taaaaant a faltar!!
Dunna deu ser fatal la pèrdua de dues persones tant importants per tu, i en dos anyets encara ho deus tenir molt present, mica en mica la farida anirà cicatritzant i et sentiràs més forta, però a la mare SEMPRE se la necessita, jo a la meva, també la trobo molt a faltar ara que estic embarassada i la vaig trobar moltíssim a faltar fa uns mesos, quan el meu primer embaràs va acabar malament...se del cert que la trobaré a faltar sempre, però els nostres petits segur que ens ajudaràn a omplir el vuit, i encara que que d'una manera especial, ells també seràn part d'elles, pq els hi transmetrem l'amor de la mateixa manera que elles ho feien elles amb nosaltres (els mimarem semblant, els renyarem semblant, els hi ensenyarem les mateixes cançons, els mateixos contes...)
Pel que vulguis, ja saps on trobar-me!! Un petó i molts ànims, ara toca mirar endevant...
Dunna deu ser fatal la pèrdua de dues persones tant importants per tu, i en dos anyets encara ho deus tenir molt present, mica en mica la farida anirà cicatritzant i et sentiràs més forta, però a la mare SEMPRE se la necessita, jo a la meva, també la trobo molt a faltar ara que estic embarassada i la vaig trobar moltíssim a faltar fa uns mesos, quan el meu primer embaràs va acabar malament...se del cert que la trobaré a faltar sempre, però els nostres petits segur que ens ajudaràn a omplir el vuit, i encara que que d'una manera especial, ells també seràn part d'elles, pq els hi transmetrem l'amor de la mateixa manera que elles ho feien elles amb nosaltres (els mimarem semblant, els renyarem semblant, els hi ensenyarem les mateixes cançons, els mateixos contes...)
Pel que vulguis, ja saps on trobar-me!! Un petó i molts ànims, ara toca mirar endevant...
Re: QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
Hola noies,
jo també em sento identificada amb vosaltres però el meu cas és una mica diferent; el que em falta a mi és el meu pare.
Ell va morir fa 7 anys i jo tenia una relació especial amb ell, teniem una connexió i una comunicació que no puc expressar amb paraules. Durant un temps creia que no tornaria a tenir ganes mai mes a la vida de fer res important perque ell no hi seria per viure el moment amb mi, de manera que no em feia ilusió casar-me ni molt menys tenir fills!!
Ell era molt emotiu i quan penso en el fart de plorar que s'hagués fet el dia del meu casament, o lo important que hagués estat per ell tenir el seu net en braços... se'm encongeix el cor i s'em fa un nus a la gola... com ara mateix...
La única cosa que puc dir per ajudar-vos és que ells, siguin on siguin perque jo soc atea totalment, no volen que passem mes dies tristos... està be recordar-los i hem de parlar molt d'ells als nostres fills però com una cosa positiva que val la pena recordar sempre... no com un tema trist que si es pot evitar millor. No se si m'explico. Jo li penso ensenyar mooltes fotos i parlar molt d'ell a l'Arnau ...
No si hauré ajudat massa o us he posat mes tristes.
Anims i petonets a totes!!!!! que hem d'estar contentes!!!
jo també em sento identificada amb vosaltres però el meu cas és una mica diferent; el que em falta a mi és el meu pare.
Ell va morir fa 7 anys i jo tenia una relació especial amb ell, teniem una connexió i una comunicació que no puc expressar amb paraules. Durant un temps creia que no tornaria a tenir ganes mai mes a la vida de fer res important perque ell no hi seria per viure el moment amb mi, de manera que no em feia ilusió casar-me ni molt menys tenir fills!!
Ell era molt emotiu i quan penso en el fart de plorar que s'hagués fet el dia del meu casament, o lo important que hagués estat per ell tenir el seu net en braços... se'm encongeix el cor i s'em fa un nus a la gola... com ara mateix...
La única cosa que puc dir per ajudar-vos és que ells, siguin on siguin perque jo soc atea totalment, no volen que passem mes dies tristos... està be recordar-los i hem de parlar molt d'ells als nostres fills però com una cosa positiva que val la pena recordar sempre... no com un tema trist que si es pot evitar millor. No se si m'explico. Jo li penso ensenyar mooltes fotos i parlar molt d'ell a l'Arnau ...
No si hauré ajudat massa o us he posat mes tristes.
Anims i petonets a totes!!!!! que hem d'estar contentes!!!
Re: QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
Hola Dunna!!
No saps com t'entenc!!! La meva mare va morir el setembre del 2007 (per mi encara fa poc) i ahir mateix em vaig posar a plorar pq em trobo molt sola. Estic
de 32 setmanes i la trobo molt a faltar. Sé que un dels seus desitjos més grans, era tenir una neta i casualitat o no, porto una nena. Quan va morir, varem trobar entre les seves joies un "no me olvides" d'or, nou, i de neixament. Era per la seva primera neta... El tinc guardat, i quan neixi l'Èlia, li posaré com si li hagués regalat ella... em fa molt de mal pensar que ara estaria tant i tant contenta i això em fa sentir molta tristesa. Hi ha la meva sogra=ogra, i evidentment no es el mateix ni de tros. No tinc especialment una bona relació amb ella i a vegades sento molt odi pq ella si que coneixerà la seva neta i la meva mare no. No ho puc evitar. NO es mala persona, però tampoc m'ajuda gens ni mica... no sé, a vegades penso que potser soc massa exigent i demano massa, però també crec que hauria de ser conscient de que jo no tinc a la meva mare i que potser, degut al meu embaràs avançat, necessito més ajuda de l'habitual.
No sé, la meva mare sempre hi era per tot. Només li havies de demanar el que et fes falta que ella, feia tot el possible per donar-t'ho i ara... ara em trobo molt i molt sola. Molts dies estic trista pq la trobo molt a faltar i més en moment així...
Com t'he dit, t'entenc perfectament i a més, si has perdut un germà... a mi em queda el meu pare i dos germans, però tampoc es el mateix. Com es sol dir, la mare es la mare i es insubstituible.
Un petó i una abraçada i si necessites parlar, em pots enviar un privat.
M'ha anat bé desfogar-me!!!
No saps com t'entenc!!! La meva mare va morir el setembre del 2007 (per mi encara fa poc) i ahir mateix em vaig posar a plorar pq em trobo molt sola. Estic
de 32 setmanes i la trobo molt a faltar. Sé que un dels seus desitjos més grans, era tenir una neta i casualitat o no, porto una nena. Quan va morir, varem trobar entre les seves joies un "no me olvides" d'or, nou, i de neixament. Era per la seva primera neta... El tinc guardat, i quan neixi l'Èlia, li posaré com si li hagués regalat ella... em fa molt de mal pensar que ara estaria tant i tant contenta i això em fa sentir molta tristesa. Hi ha la meva sogra=ogra, i evidentment no es el mateix ni de tros. No tinc especialment una bona relació amb ella i a vegades sento molt odi pq ella si que coneixerà la seva neta i la meva mare no. No ho puc evitar. NO es mala persona, però tampoc m'ajuda gens ni mica... no sé, a vegades penso que potser soc massa exigent i demano massa, però també crec que hauria de ser conscient de que jo no tinc a la meva mare i que potser, degut al meu embaràs avançat, necessito més ajuda de l'habitual.No sé, la meva mare sempre hi era per tot. Només li havies de demanar el que et fes falta que ella, feia tot el possible per donar-t'ho i ara... ara em trobo molt i molt sola. Molts dies estic trista pq la trobo molt a faltar i més en moment així...
Com t'he dit, t'entenc perfectament i a més, si has perdut un germà... a mi em queda el meu pare i dos germans, però tampoc es el mateix. Com es sol dir, la mare es la mare i es insubstituible.
Un petó i una abraçada i si necessites parlar, em pots enviar un privat.
M'ha anat bé desfogar-me!!!
La vida només pot ser compresa mirant cap a enrrere, però ha de ser viscuda mirant cap a endavant.
http://www.fertilityfriend.com/home/4d4937
http://www.fertilityfriend.com/home/4d4937
Re: QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
Hola noies,
Entenc perfectament tots aquests sentiments, jo no he perdut la mare però està malalta i no l'he pogut tenir al meu costat com m'hagués agradat. Jo també intento ser positiva però és inevitable tenir moments dolents i em feia ràbia, molta ràbia que no pogués estar amb mi quan anava a comprar cosetes estant embarassada, preparar la robeta de la nena, ajudar-me quan no em trobava bé i no vaig poder evitar posar-me a plorar com una magdalena quan a la clínica em van portar a l'habitació després de tenir a la nena i la meva mare no podia estar amb mi allà. També recordo quan m'anava a fer alguna prova i veia altres noies amb les seves mares que les acompanyaven...En fi, que per molt que passi el temps i ho intentis assumir jo crec que t'acostumes i et fas més forta però no es supera mai. Com a mínim jo li puc portar la nena(és el primer que vaig fer al sortir de la clínica), encara que no pugui gaudir-la com voldria.
Tot i això vull que el meu missatge sigui positiu, perque encara que a vegades costi hem d'intentar gaudir de la vida. No m'agrada la gent que amb les adversitats es queda en un racó, i nosaltres que continuem endavant i tenim fills som unes lluitadores!! Molts ànims a totes i si us puc ajudar doncs aquí em teniu.
Entenc perfectament tots aquests sentiments, jo no he perdut la mare però està malalta i no l'he pogut tenir al meu costat com m'hagués agradat. Jo també intento ser positiva però és inevitable tenir moments dolents i em feia ràbia, molta ràbia que no pogués estar amb mi quan anava a comprar cosetes estant embarassada, preparar la robeta de la nena, ajudar-me quan no em trobava bé i no vaig poder evitar posar-me a plorar com una magdalena quan a la clínica em van portar a l'habitació després de tenir a la nena i la meva mare no podia estar amb mi allà. També recordo quan m'anava a fer alguna prova i veia altres noies amb les seves mares que les acompanyaven...En fi, que per molt que passi el temps i ho intentis assumir jo crec que t'acostumes i et fas més forta però no es supera mai. Com a mínim jo li puc portar la nena(és el primer que vaig fer al sortir de la clínica), encara que no pugui gaudir-la com voldria.
Tot i això vull que el meu missatge sigui positiu, perque encara que a vegades costi hem d'intentar gaudir de la vida. No m'agrada la gent que amb les adversitats es queda en un racó, i nosaltres que continuem endavant i tenim fills som unes lluitadores!! Molts ànims a totes i si us puc ajudar doncs aquí em teniu.
Re: QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
Hola boniques,
sou totes molt valentes i sereu unes mares fantàstiques. Algunes situacions de la vida ens fa ser més fortes.
Jo tampoc tinc pare, i em costa molt tirar endavant.
Un petonet molt dolç
sou totes molt valentes i sereu unes mares fantàstiques. Algunes situacions de la vida ens fa ser més fortes.
Jo tampoc tinc pare, i em costa molt tirar endavant.
Un petonet molt dolç
-
yolandard
- :: rateta
- Entrades: 162
- Membre des de: dt. jul. 11, 2006 6:35 pm
- Ubicació: Sant Joan Despi
Re: QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
Hola Dunna888!
La veritat es que es molt dur passar moments tant importants a la teva vida sin la teva mare.
Jo vaig perdre a la meva en novembre de 2004, de la nit al dia (va morir atropellada, quan anava a casa despres d`anar a comprar) i la veritat es que la toves a faltar cada dia.
Els 2 dies mes feliços de la meva vida ( la boda i el naixament de leyre) no eren feliços al 100%.
Mare allà on siguis sempre seràs viva en el meu cor.
La veritat es que es molt dur passar moments tant importants a la teva vida sin la teva mare.
Jo vaig perdre a la meva en novembre de 2004, de la nit al dia (va morir atropellada, quan anava a casa despres d`anar a comprar) i la veritat es que la toves a faltar cada dia.
Els 2 dies mes feliços de la meva vida ( la boda i el naixament de leyre) no eren feliços al 100%.
Mare allà on siguis sempre seràs viva en el meu cor.
Re: QUAN LA MARE JA NO HI ES PER ANIMAR-TE
Hola noies!
No puc entendre la vostre situació perquè a mi no m'ha passat, el que m'agreadaria explicar-vos és que el gener del 2009 es va morir la meva tieta, l germana de ma mare, va morir de càncer. Va ser una mort molt dolorosa per mi perquè sempre em tingut una relació molt forta amb els tieta i cosins materns. Em vaig quedar embaraçada el febrer, i la meva filla va néixer el dia 21 de novembre, el mateix dia q havia nascut la meva tieta. Per mi va ser com un petit homenatge cap a ella, de vegades la vida et dóna aquestes coses.
No puc entendre la vostre situació perquè a mi no m'ha passat, el que m'agreadaria explicar-vos és que el gener del 2009 es va morir la meva tieta, l germana de ma mare, va morir de càncer. Va ser una mort molt dolorosa per mi perquè sempre em tingut una relació molt forta amb els tieta i cosins materns. Em vaig quedar embaraçada el febrer, i la meva filla va néixer el dia 21 de novembre, el mateix dia q havia nascut la meva tieta. Per mi va ser com un petit homenatge cap a ella, de vegades la vida et dóna aquestes coses.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |