pit a demanda + Mètode Estivill

[sònia-2]

Molt bones a totes.

Estic qüestionant-me aplicar el Mètode Estivill, perquè ja no sé que fer, i veure-la plorar cada dia per quan toca dormir o cada vegada que es desperta ja no sé si es pitjor que no pas aplicar el Mètode i que només s'ho passi malament algun dies.

El fet és que ja fa temps que em vaig llegir el llibre i no vaig trobar que tractés massa el tema de combinar el pit a demanda amb aplicar el Mètode.

Algú ha aplicat el Mètode mentre feia pit a demanda?

És que cada vegada que es desperta per la nit plorant (c/2h-4h aprox) i l'agafo, ja ni es calma tranquila als braços, es mou i belluga i fins que no la fico al pit no es calma, mama una mica i es torna a dormir.
El dubte és que no sé si sempre és de gana o ja ha relacionat el pit amb el dormir, i no sé com podria aplicar el Mètode, perquè no vull esquivocar-me i negar-li el pit per la nit si és de gana.

No sé si m'he explicat gaire bé....

[mamavi]

Enlloc d'aplicar el mètode (i estic en contra perquè no suporto veure plorar un nen per fer-lo dormir) perquè no proves de que sigui el pare de l'Aran el que vagi a la nit quan es desperta?
A mi em funciona alguna de les vegades que es desperat, i així poc a poc ha anat trencant la relació pit-dormir. Ara només mama una vegada en tota la nit, i es pot despertar 3 o 4 o més.
En braços del papa o posant-la al nostre llit (encara que sigui fins que s'adormi) ens ha funcionat.

Fes el que creguis, però LM a demanda i Estivill van oposats.

[marta9]

Ja sé que en aquest forum les que defensem el mètode estivill no estem molt ben vistes, cal dir que jo mateixa abans de trobar-me en la situació (desesperada) que em vaig trobar també pensava que fer plorar un nen per dormir era una barbaritat i no m'hauria imaginat mai capaç d'aplicar-lo... Però la Cèlia s'havia acostumat a quedar-se adormida al pit... I tenia ja 6 mesos, 9, les llevadores vinga a dir-me que que hauria d'anar aguantant més hores per la nit i ella cada 2hores puntual a plorar... Li donava el pit si arriba 10 minutets i es quedava fregida de nou. Però a més, de tant menjar sense gana tenia còlics, vòmits, i sovint es tornava a despertar regurgitant o vomitant al cap de mitja hora d'haver-se adormit i es passava les nits en blanc plorant del mal de panxa, la son, i de tot plegat.

Primer vaig provar de ficar-la a dormir amb mi, però només s'adormia amb el pit, també vaig provar de passejar-la en braços, però em donaven les 2 i les 3 de la matinada i la nena plorant. Així cada nit fins que als 8 o 9 mesos, després de 8 o 9 mesos de nits sense dormir i plorant TOTS ELS DIES, vaig veure un dia el llibre de l'estivill i me'l vaig comprar. La primera nit va ser molt dura, es va estar prop de 2 hores plorant abans de quedar-se adormida, i jo anava entrant cada pocs minutets (cal dir, però, que cada nit se'n passava algunes més plorant als meus braços, la diferència no era tanta...). La segona nit només va plorar mitja horeta, i va ser la última amb plors... i el més espectacular de tot és que em va dormir tota la nit d'una tirada, sense demanar pit ni res fins al matí, així d'un dia per l'altre! Us juro que no m'ho podia creure, que la podia dormir era jo, que anava entrant a la seva habitació a mirar-me-la!

No és tant perfecte i sitemàtic, clar, cada cop que tenia un refredat, li sortia una dent, o qualsevol coseta d'aquestes tornàvem a passar la nit del lloro, però jo en aquests casos em saltava el mètode uns dies fins que estava bé, me la posava amb mi al llit i la mimava una mica i la setmana següent tornem-hi.

I a la nena li va canviar el caràcter, va deixar de ser una nena irritable per la son, a ser una nena alegre i juganera, com havia de ser. Un solet!

Com a conclusió d'aquest rollo que he fotut ,no vull dir que sigui defensora a mort del mètode estivill (ni de cap mètode), no crec que el collit sigui una barbaritat, ni em sembla un error el pit a demanda.. És evident que són molts els avantatges. Ni tant sols tinc molt clar el que faré quan neixi el Guiu. Només crec que cada nen és un món, i que en unes circumstàncies determinades pot ser necessari aplicar tal mètode o tal altre. I si els pares no sóm capaços de fer aquest esforç pels bé a la llarga dels nostres fills, qui ho serà?

[isa]

Jo no estic d'acord amb el mètode Estivill, no m'agrada, tampoc he arribat a estar taaaant desesperada com per plantejarme aplicar-lo, clar, igual si hagués estat molts mesos sense dormir també m'ho pensaria....no sé, no ha estat el cas i no sé què se'm passaria pel cap. Nosaltres fem collit des del primer dia, pit a demanda fins que als 10 mesos la nena s'ha destetat. Ara la Paola dorm d'un tiron tota la nit, però mentre va fer LM, es despertava 3 i 4 vegades cada nit per mamar...jo em llevo a les 6 del matí, però ho vaig portar molt bé, li donava el pit súper ràpid cada cop q veia que la nena es movia ja a punt de despertar-se i als 10 minutets tornàvem a dormir.
Sònia, crec que el pit a demanda + el mètode Estivill estan renyits....el pit a demanda és això A DEMANDA, que vol dir cada vegada que el peque vulgui teta, pues teta, deixant de banda si la vol perque te gana, son o ganes d'estar amb la mama. Llavors crec que si intentes posar en pràctica l'Estivill, el pit haurà de ser REGULAT i no A DEMANDA, no? No sé, jo abans provaria altres coses i com a darrera opció l'estivill....ja ens explicaràs què tal evolucineu! Sort!
I Marta, trobo que el teu comentari I si els pares no sóm capaços de fer aquest esforç pels bé a la llarga dels nostres fills, qui ho serà? és inapropiat. Vols dir que deixar plorar a un nen uns dies fins que s'acostumi a "encara que plori no m'agafarà ni em consolarà ningú" és un sacrifici pel seu bé? Jo crec que no és un sacrifici pels pares....i sí ho és pels nens. El que sempre m'ha fet molta pena d'aquest métode és posar-me al lloc del peque que després de plorar dos o tres dies (és veritat que sempre són poquíssims dies) deixa de plorar perque sap que no li servirà de res, que ningú li treurà l'angoixa ni l'agafarà. Ho trobo molt cruel....
Bé noies, m'he enrotllat com una persiana.....respecto les vostres opinions, ja us dic que jo no he arribat a passar tantes nits sense dormir, si em toca un dia...ja veurem què fem.
Sort boniques!

[nuscka]

jo crec que el mètode estivill, tal qual, a pèl, es una xorrada, que no serveix per res.

Pero que algunes idees de fons no són dolentes del tot.
El nen ha de poder adormir-se sol ( quan té edat de fer-ho), i hem de procurar que es vagi fent cada vegada més independent.
Conec gent amb canalla de 2 anys, que no s'adormen si no tenen una teta a la boca, i aixó tampoc crec que sigui positiu.
Suposo que trobar el punt mig és difícil, pero penso que no ens hem de basar en llibres. els llibres tenen coses bones i dolentes, pero que l'instint de mare també hi tè alguna cosa a dir.
Jo no tinc valor per deixar plorar la canalla indefinidament (per molt que ho faci mirant el rellotge), pero tampoc estic disposada a estar anys depertant-me cada dos hores...

[mamaarnau]

Jo provaria a intentar-li treure la relació pit amb dormir.. Si et demana la teta cada hora i mitja o dues hores amb nou mesos no crec que sigui gana, sino una manera de relaxar-se o de buscar el teu contacte per tornar-se a dormir, ara si es desperta un cop o dos a la nit segurament si que serà gana o set...
Has llegit Felices Sueños de l'Elisabeth Pantley? Dona moltes idees per treure la relació dormir-xumar, per ajudar-lo a que s'adormi solet al seu llit sense plorar... Potser no trigarà només tres dies, però crec que millorareu les nits.

Estic d'acord amb la Nuscka en què ens hem de refiar més del nostre instint, i arribar a un punt mig que no pas seguir al peu de la lletra les instruccions de l'Estivill o el Gonzalez

Jo esgotaria totes les opcions abans d'aplicar l'Estivill (Jo no sóc partidària, i això que m'he tirat gairebé 20 mesos sense dormir la nit sencera) , no sé, és la meva opinió personal, però cadascú que faci el que cregui més convenient

Ànims!!

[alexsilvia]

Hola noies,
Nosaltres no som ni defensors ni contraris del metode Estivil, creiem, com molta gent, que s´han de valorar les circumstàncies i en qualsevol cas aplicar el métode que sigui, "adaptat" al nen i als qui l´apliquen, no sé si m´explico, jo en el meu cas vaig tenir un part molt complicat que va acabar amb cesária d´urgencia al mateix paritori, es a dir que quan vaig arribar a casa estava fisicament bastant "tocadeta" i emocional-hormonalment ja us ho podeu imaginar....les primeres nits l´adormia en braços, i el que va començar essent 15 min va acabar en 2 hores de braços passejant per despertar-se en el moment que el deixava al moises...una ´d aquestes nits amb el meu marit vam decidir deixar-.lo al llitet després de menjar (féiem lactancia mixta ja que amb el pit no en tenia prou) i a veure que passava, amb la consigna de que si es posava a plorar molt fort l´agafaríem....ens vam estirar al nostre llit al seu costat, gairabé sense respirar...a veure que passava...us puc dir que va trigar 7 minuts de rellotge mig fent sorollets-rondinant-ploriquejant per adormirse, i va dormir 6 hores seguides... desde aquell dia vam veure que era el millor per tots...hi ha hagut alguna época en que ha "protestat" més per anar a dormir a la nit, les migdiades sempre han estat un tema apart, es a dir no n´ha volgut fer fins a l´any i tres o cuatre mesos, només dormia 20-30 minuts, les del matí si que les feia bé...el que si que us puc dir es que el Max sempre se´n va a dormir molt content i dorm les 12 hores sense dir res...amb excepcions es clar...i quan es produeixen les excepcions, nosaltres som allà per el que ens necessiti
No sé potser el millor es aplicar sentit comú i molta tendresa

[aquaticas]

jo estic total dacord amb Marta 9 a mi algo similar vam pasar de les tres hores de recien nascut a cada 2 hores amb quatre mesos nit i dia durant el dia no m´importa ficarme´l cada hora si cal pero a la nit i sense estar comprovat que menjava.... era cada dos hores ,mamava mirar de que s´adormis i ficar-lo al llit la majoria de vegades es tornava a despertar i una altre vegada braços passejar pel pis...pasada una hora ficar-lo al llit i a dormir jo si podia perque estava desvetllada i pasada la hora i mitja ja m´adormo jo pero dintre de mitja hora ja em torna a tocar ttotal jo no dormia gens i fins cert punt bueno no treballo i lo que fagi falta pero no m´era bo per la salut jo estava canviant el caracter mes irritable i aixo ho tenia que notar el nen
Vaig decidir coallitar abans de fer Estivill perque no volia fer-li mal, pero el nen no sabia mamar els dos estirats volia braços mamant ja em veus incorporant-me al llit amb un dolor de lumbars que mames que s´adormis i cap al llit pero es despertava el nen al costat de sa mare i plorant fins aqui vaig arribar.

Vaig aplicar metode Estivill i no se si es que el nen ha fet un canvi o el metode serveix pero xapo, xapo i xapo, el nen ara dorm mes, , estar mes content i no plora tant i jo dormo
al principi va plorar una mica jo em mossegava els llavis pero van ser uns dies i ja 'prou , no es millor pasar-ho malament un o dos dies i la resta, per sempre ja esta be ?Es com una inversio, ara estem feliços tots ,el nen a les 21 dorm a les 2 es desperta l´hi dono el pit i fins les 8 alguna vegada es desperta l´hi recoloco el chupete i ja esta ja no es el pasejar pel pis ....

[marta9]

Quan deia lo del benefici a la llarga, i l'esforç per tots els fills potser he donat lloc a malentesos.... Hi ha nens que dormen bé des del primer dia, que amb el pit a demanda i el collit dormen com angelets les hores que necessiten i desenvolupen un bonic vincle amb els seus pares.

Però per sort o per desgràcia no tots els nens són iguals, i molts tenen problemes per desenvolupar un hàbit de la son correcte. Un nadó necessita dormir 11 o 12 hores més la migdiada. D'acord, potser una mica més alguns, d'altres un pèl menys. Però un nadó que dorm 6 o 7 hores en tot el dia i maldormides, amb continuus despertars, com era el cas de la meva, amb hores de plors en braços cada nit, no descansa el que li cal i això té conseqüències en el seu caràcter, en el seu desenvolupament, en la seva salut, i corre perill de cronificar-se. Conec nens de 10 anys que encara criden a la mare cada 2 hores i no poden tornar a dormir-se sense ella, no poden anar de colònies, ni dormir a casa de cap amic... I una pila d'adults amb insomni crònic que, de fet, no han dormit bé mai de la vida, que recordin.

Estic segura que jo vaig patir més que la nena durant aquests dos primers dies de mètode estivill, i que si puc evitar-ho no voldria haver de tornar a passar-hi. Però la Cèlia no sabia dormir, i ara dorm ella sola 12 hores seguides, i s'aixeca descansada i alegre. No irritable i malhumorada com abans. En aquest sentit dic que vaig fer un esforç pel benestar a la llarga d'ella. No m'oblido que ella ho devia passar malament aquestes dues primeres nits de mètode, però estic segura que s'ho devia passar pitjor els 8 mesos precedents, i que en aquelles circumstàncies vaig prendre la desició adequada.

[gblanch]

Jo només us vull aconsellar un llibre: Dormir sin lagrimas, de Rosa Jové. A mi em va acabar d'obrir els ulls, quan me'l vaig llegir, el primer que vaig fer va ser agafar el llibre del Estivill i trencar-lo...

[gblanch]

Us passo aquest escrit de la Rosa Jové, a mi em fa pensar bastant...:

Reflexiones sobre el Método Estivill (por Rosa Jové)

Rosa Jové, psicóloga clínica y psicopediatra, expone en este artículo sus reflexiones y opiniones sobre el conocido Método Estivill para enseñar a dormir a los niños.

Reflexiones
No estoy en contra del método. Simplemente quiero lo mismo que se les pide a otros métodos o fármacos; es decir, que alguien me demuestre que no son perjudiciales para la salud.

De momento no hay ningún estudio que demuestre que a los niños que se les ha aplicado este método no tengan secuelas psicológicas de mayores. En cambio hay estudios científicos importantes (Spitz, Harlow, Bolwby, Mckenna,....) sobre lo perjudicial que es dejar llorar a los niños, no consolarlos, dejarlos solos etc...

El día que me demuestren que no es perjudicial para la salud quizás lo recomiende, mientras tanto......no.

No estoy en contra del método. Simplemente quiero que me demuestren lo que dicen.

No hay en todo el libro de Estivill una nota bibliográfica de ningún estudio y de ningún autor que avalen sus palabras. Me enseñaron en la universidad que todo trabajo científico debe ir acompañado de estudios y citas que avalen lo que uno dice; en caso contrario, no es ciencia, sino periodismo. Por cierto.....¿por qué un hombre de ciencia, como Estivill, elige a una periodista, como Silvia de Béjar, para escribir su libro?

El día que me demuestren lo que dicen quizás lo recomiende, mientras tanto....no.

No estoy en contra del método. Simplemente quiero que me demuestren que sirve para solucionar los problemas del sueño.

Estivill dice en el prólogo de su libro que funciona en el 96% de los casos (sin citar ningún estudio que avale sus palabras, ¡claro!). En cambio en el capítulo VI cita que hay problemas que no tiene solución como las pesadillas (45% de niños), el sonambulismo (15%), etc... A ver, repasemos matemáticas. Si del 100% de niños con problemas de sueño (donde se supone que incluye a los de las pesadillas) el 96% se curan con el método, pero el 45% del 100% no pueden ser curados...... hay algo en esta suma que me falla. O me sobran niños o me faltan curaciones.

¿Qué pasa? Pues que Estivill no tiene la solución para los verdaderos problemas del sueño. Solo trata esos casos leves de niños que tienen necesidad de sus padres para dormir (cosa que se cura sola con el tiempo). Lo único que les enseña a los niños con su método es a darse cuenta de que nadie les hará caso y, por lo tanto, a la larga aprenden a no quejarse más. Muchos ni siquiera se duermen enseguida, sino que se quedan quietos en silencio.

El día que me demuestren que sirve para solucionar los problemas del sueño quizás lo recomiende, mientras tanto....no.

No estoy en contra del método. Simplemente creo, como hacemos la mayoría de profesionales de la salud, que ante un diagnóstico es de elección el tratamiento menos agresivo para la persona.

Ante un niño que todavía necesita dormir en compañía o que le duerman, hay muchas cosas que funcionan, entre ellas el mecerlos, el dormir acompañados o el dejar pasar el tiempo. La mayoría de problemas se resuelven solos, y ¡total! si el método es tan bueno, funcionará igual a los pocos meses que a los 3 años (época en la que se suelen solucionar gran parte de los problemas). ¿Por qué empezar con el que hará sufrir más a nuestro hijo?

El día que me demuestren que es el único método que funciona en estos casos (o el menos agresivo) quizás lo recomiende, mientras tanto......no.

No estoy en contra del método. Simplemente me pregunto ¿qué método?

Desde Valman hasta Estivill conozco varios autores que se han adjudicado la autoría del método en los últimos 30 años. El que mejor lo ha desarrollado es Ferber (de hecho, menos en spain, en todo el mundo a nuestro supuesto método Estivill, le llaman método Ferber). Si tiene la oportunidad de ojear su libro Solucione los Problemas de Sueño de su Hijo (Ed. Medici), en la página 91 verá publicado el método Estivill 5 años antes de que el primer Duermete niño apareciera en el mercado.

¡Ah! ¡Por eso lo escribió una periodista! Estivill simplemente hizo de intermediario: cogió las ideas de Ferber y se las dio a Silvia de Béjar.

El día que me demuestren que el método Estivill no es una estafa quizás lo recomiende, mientras tanto......no.

No estoy en contra del método. Simplemente tengo una lista con 10 o 15 preguntas más que me quedan sin contestar.

Soy persona de ciencia (o lo intento) y necesito respuestas antes de hacer llorar a mi hijo.

El día que me den todas las respuestas que necesito quizás lo recomiende, mientras tanto..... intente no creer todo lo que la publicidad dice. Busque, investigue y pregúntese. Sus hijos lo merecen.

A aixó em referia jo

[sònia-2]

Molt bones a totes. I moltíssimes gràcies per les respostes.

Marta 9 quan he llegit el teu comentari, ostres! has descrit gairebé igual el que t'ha passat a tu al que estem vivint naltros

En relació al que comenteu de canviar el pit a demanda a pit regular, jo no vull en un principi renunciar a el pit a demanda, el dubte és si sempre que li dono pit a la nit perquè dormi, sempre és de gana, em fa por embutir-la, a mi mai m'ha vomitat, però tampoc vull atiborrar-la.

En relació a "la crueltat" de "deixar-los plorar" amb el Mètode Estivill, com també comenta la Marta 9, jo m'he passat 2h amb la nena en braços plorant, o 1h plorant... no sé, també és molt dur això.

M'he llegit el llibre de l'Estivill, el del González, el de la Rosa Jové, el de la Supernanny.... i cap té la resposta del milió, suposo que per això els pares al final fem el que creiem.

Em sembla que provarem de que s'aixequi el pare, començarem aquest cap de setmana, és que durant la setmana ell treballa i em sap greu.

Marta 9 a tu també et passava que quan la tenies en braços no havia manera que s'adormís i tota l'estona bellugava fins que no te la posaves al pit? és que em sento com a inútil en no saber calmar-la si no és amb la teta.

Ja us diré... per cert ara s'ha despertat plorant i ha provat d'anar el pare però segueix plorant desesperada,,,, vaig a veure què fem...

[sònia-2]

Molt bones a totes de nou.

Al final teta i mimitus i s'ha tornat a dormir.

Per cert, no ho havia comentat abans, però ja vaig dormir amb ella al nostre llit, al principi de conya, però després estava superneguitosa i no descansava gens i vam optar tornar-la a posar al seu llit.

De totes maneres últimament estic amoïnada perquè aquests darrers dies crec que està més neguitosa de lo normal d'altres nits perquè la pobra porta més de 15 dies sense anar bé de ventre, va molt dura.
Estem fem combinacions i canvis de cereals, i massatges a la panxa.... però em sembla que demà demanaré hora a la pediatra perquè trobo que són masses dies i a estones té molt mal estar.

Però el dubte del Mètode amb la lactància a demanda segueix vigent.

[isa]

"Lo único que les enseña a los niños con su método es a darse cuenta de que nadie les hará caso y, por lo tanto, a la larga aprenden a no quejarse más. Muchos ni siquiera se duermen enseguida, sino que se quedan quietos en silencio.
"

Això és el que no suporto jo del famós mètode...trobo que és taaant cruel!

[Cueta]

Dona...és totalment incompatible.
el mètode Estivill es basa en fer dormir a la ciratura tota sola i privarla de la seguretat dels braços de la mare...
El pit a demanda significa donar-li aquesta seguretat al teu fill i que creixi amb confiança perquè se l'atén quan ho necessita.
És molt petit encara per privar-lo d'això, i ningú ha dit que sigui fàcil tenir un bebè.
Jo crec que dormiràs pitjor si apliques el mètode i el prives del pit.
Prova de dormir totes les estones que puguis, de dia i tot, per recuperar-te, no sé si dormiu junts, però hi ha molts sistemes per no perdre l'espai del llit i que el bebè estigui amb tu. Jo vaig muntar el bressol de barrots (no el moisès, el bressol gran) al costat del meu llit treient els barrots del costat que donava al llit. Era molt còmode, tots tres dormíem bé i la nena estava tranquila.

[gblanch]

Dona...és totalment incompatible.
el mètode Estivill es basa en fer dormir a la ciratura tota sola i privarla de la seguretat dels braços de la mare...
El pit a demanda significa donar-li aquesta seguretat al teu fill i que creixi amb confiança perquè se l'atén quan ho necessita.
És molt petit encara per privar-lo d'això, i ningú ha dit que sigui fàcil tenir un bebè.
Jo crec que dormiràs pitjor si apliques el mètode i el prives del pit.
Prova de dormir totes les estones que puguis, de dia i tot, per recuperar-te, no sé si dormiu junts, però hi ha molts sistemes per no perdre l'espai del llit i que el bebè estigui amb tu. Jo vaig muntar el bressol de barrots (no el moisès, el bressol gran) al costat del meu llit treient els barrots del costat que donava al llit. Era molt còmode, tots tres dormíem bé i la nena estava tranquila.

Nosaltres també em fet el sidecar amb la cuna gran i dormim de meravella. Tot i que ara ja ens estem començant a plantejar de passar-la a la seva habitació...Clar que ella ja té 2 anys i ella mana...A veure que passa

[marta9]

Marta 9 a tu també et passava que quan la tenies en braços no havia manera que s'adormís i tota l'estona bellugava fins que no te la posaves al pit? és que em sento com a inútil en no saber calmar-la si no és amb la teta.
.

Sí, just així... Cada nit plorava en braços 1 o 2 hores, de vegades més, i és molt dur, perquè no la calmava res! Ni dormir al nostre llit, ni passejar en cotxet, ni passejar en braços en cap postura... Fa sentir molt malament veure-la patir així cada dia i no poder fer res per ella... Perquè en el meu cas ni la teta ho arreglava... Si li donava regurgitava o es despertava vomitant al cap de mitja horeta... i tornem-hi amb els passejos amb la nena en braços, plorant i retorçant-se durant hores... És com dius, que et sents com inútil...

[sònia-2]

Molt bones a totes.

Marta 9 t'entenc perfectament, i crec que només la gent que ens toca viure situacions tan complicades i dures amb els nostres fills entenem quan algú es planteja aplicar el Mètode Estivill.

De fet, en un dels llibres que he llegit de la Supernanny (la anglesa) explica el seu mètode que és força semblant però ella comenta d'asseure's al terra o en una cadira al costat del bressol que et vegi i si s'aixeca, el tornes a estirar i li dius que és hora de dormir, i cada dia una mica més lluny..... (més o menys) potser aplicaré aquest el dia que em decideixi.

Per ara m'esperaré que se li passa el quadre de restrenyiment i mals de panxa, perquè ara necessita molts mimitus.

[sònia-2]

Has llegit Felices Sueños de l'Elisabeth Pantley? Dona moltes idees per treure la relació dormir-xumar, per ajudar-lo a que s'adormi solet al seu llit sense plorar... Potser no trigarà només tres dies, però crec que millorareu les nits

Quina filosofia té, és pro Carlos Gonzalez - Rosa Jové? o no té res a veure?

Tu has aplicat el que diu?

[mamaarnau]

Et deixo un enllaç que he trobat:

http://www.crianzanatural.com/doc/felicessuenos.pdf

L'Autora és contrària als mètodes de deixar plorar als nens, però tampoc està d'acord en aguantar-se fins que al nen li dongui la gana de dormir sol. En si no és cap mètode, sino un recull de idees perquè dormin solets sense que els hagis de deixar sols a l'habitació plorant, parla del mètode pare, de treure la relació succió - son, de les rutines, de l'importància de la bona nutrició en el son.... El que m'agrada és que dona idees per diferent tipus de nens, en funció de l'edat, si fan collit, si dormen a la seva habitació, si fan teta o bibi... Jo si que he aplicat moltes de les idees que dona, i vam millorar molt, però l'Arnau va començar a dormir 12 hores seguides fa tres mesos!!!!

I jo m'he plantejat molts cops fer-li l'Estivill... 21 mesos sense dormir més de quatre hores seguides crema a qualsevol, però sincerament, deprés de molt llegir i buscar informació sobre les conseqüències en els nens, jo ho trobo molt nazi... No és el mateix que el nen estigui plorant al seu bressol i tu estiguis asseguda al seu costat consolant-lo encara que no l'agafis, que ignorar el seu plor encara que siguin 10 minuts. No crec que els mètodes conductistes ensenyin al nen a dormir, sino que si es desperta no plorarà perquè sap que ningú acudirà per consolar-lo. (És la meva opinió personal, sense voler ofendre ningú)