Ens desfoguem de...???

[Isabel]

Arga guapa; no demanis disculpes per exterioritzar i compartir aixó que tan et fa patir en aquests moments. Som aquí per riure, per també per plorar amb tu si cal.
El que sents és del tot normal nina. Quan ens posem a buscar un bebè, ja ens ho pensem que no serà fàcil, però mai ens imaginem que pot ser tan difícil i llarg.
Nosaltres portem 30 cicles eteeeeeerns. Com a parella hem viscut moments de tot tipus, de dolços i d’agres. Fins i tot moments (com ara vosaltres) en els quals el cos no reacciona com voldríem, és un bloqueig que segurament moltes de nosaltres hem patit o estem patint.
Si decideixes no entrar durant una temporada en el fòrum s’entén perfectament. Jo mateixa he tingut temporades de kit-kat i la veritat és que m’han anat be.

M’agradaria que rebessis una abraçada i que aquesta et pugui fer sentir una miqueta millor!!! Espero que ben aviat traieu aquesta pedra del camí i seguiu lluitant amb tota la il•lusió possible.

[Arga]

Gràcies Isabel, gràcies de veritat, necesitaba dir-ho!!

[yuyu]

arga nomes volia animr-te una mica....mira nosaltres vam trigar 9 mesos a quedar-mi pero el que ens ha fet segui endevant es la ilusió d'aconseguir-ho!!!! aqui en el forum hi ha noies que porten anys buscant..........ja ho saps...així que dona aixeca els anims.....i a seguiR endevant....quan vaig anar a la gine perque portavem 8 mesos i no m'hi quedava ...em va dir 8 mesos no son res.......i alesores Vaig dir- doncs te raó!!!! CREAR UNA VIDA NO ES GENS FACIL PERO SI HO FEM AMB ILUSIÓ I POSITIVISME T'ASEGURO QE ARRIVA.....JA HO VEURAS!!!!!!!!!!!

[farcellet]

Hola Arga,

Primer de tot, tal com t'ha dit la Isabel, de rotllo, res de res. Estem aquí per a això, per poder compartir el que ens passa i el que sentim amb gent que ens pot entendre. Si toca riure, riurem, i si toca fer costat, som aquí.
T'entenc molt bé, jo tampoc estic passant un bon moment. Aquest és el meu 7è cicle després de perdre un embaràs que ens va costar 10 mesos aconseguir. El mes que ve farà un any que m'hi vaig quedar i em sembla que ja ha passat una eternitat. Quan al juny em van fer un legrat tothom em va dir que estigués tranquil·la, que de seguida tornaria a estar embarassada (mujer legrada, mujer preñada), però encara estem esperant. Tot el procés es fa molt i molt llarg i els ànims de vegades estan per terra, amb les conseqüències que això pot portar.
Només et volia enviar una abrassada ben forta i donar-te molts ànims. Són moments que fan patir molt, però que afortunadament acaben passant.

Molts petonets

[Su_]

Arga nomes et puc enviar una abraçada cibernetica, espero que la oscuritat que veus avui de mica en mica s'ompli de llum! petons maca!

[Arga]

Només puc agrïr les vostres paraules, de veritat que us ho agraeixo moltíssim, ja estic una mica millor, de veritat ara mica a mica i deixar passar uns dies més per tornar a estar bé, però de tot cor un gràcies molt fort per totes vosaltres, m'heu ajudat molt de veritat!!! Us en dec una!!!!!

[Isabel]

[Selene]

m'encanta aquest post!

Isabel m'he afegit els teus ninots per posar-los! m'encanten! pero els se fer servir.... jajajaja

[Duneta]

avui necessito desfogar-me!!!! estic fins als col**** de les meves taquetes!!!!!! que marxin per sempre o que em vingui la warry ja!!!!!!!! n'estic ben farta!!!

[Jurdi]

Moltes abraçades i petons a totes !!!!!

Avui necessito desfogar-me,perquè tothom diu que com més tranquila estiguis més possibilitats tens de quedar-te embarassada?
Ja sé que porto molt poc temps buscant,però la gent es la osti,no necessito que em diguin que em possi tranquila,ja ho estic jo de tranquila.
Ahir mateix vaig quedar amb les amigues de tota la vida,parlant parlant va sortir el tema dels embarassos,elles no han estat mai embarassades,ja saben que porto uns mesos buscant i de moment res de res i només s'els hi acut de dir que tranquila,que em relaxi i que disfruiti com si jo no ho fes.

Tinc la sensació que no m'entenen,aquests dies tothom em diu el mateix.

Ja està ja m'he desfogat una miqueta,m'agrada aquest post,gràcies noies.

[Duneta]

Jurdi doncs paciència que si trigues una miqueta més, et sentiràs aquestes frases un munt de vegades! jo n'estic cansadissima d'aquestes frases, tranquila, quant menys hi pensis t'hi quedaràs, no us estresseu que no és bo.............

Ara ja m'ho prenc en conya i em ric, però al principi em feia una ràbia, grrrr........

[Jurdi]

[quote="Duneta"]Jurdi doncs paciència que si trigues una miqueta més, et sentiràs aquestes frases un munt de vegades! jo n'estic cansadissima d'aquestes frases, tranquila, quant menys hi pensis t'hi quedaràs, no us estresseu que no és bo.............

Gràcies Duneta,he de pensar alguna frase per aquests moments,si fins i tot el Jurdino em diu que estic massa estressada.

[mariot]

nessecito desfogar-me :

tinc una companya que ha tingut un nen i fins aquí tot normal i a més molt contenta....

anem sempre juntes, tothom li pregunta pel seu nen i fins aquí tot normal ...

el problema és que un cop han acabat de preguntar a ella és giren a mi i la típica pregunta

I tu quan ? no t'animes ? i és clar et donen ganes de dir-li :
em pagues tu la RA ?
saps que 15 dies al més me'ls paso fo**** i tot i això no encerto ?
em dones en adopció algun dels teus fills ?
no t'adones que en tinc 41 ?
urrrrrrrrrrrrrrrrrrrggggggggggggggggggggg urrrrrrrrrrgggggggg ........

llavors em giro i dic , no no m'animo .....

[karkinyoli]

Mariot com t'entenc noia!!!! , Però és que és una d'aquelles frases típiques que la gent fa servir quan no saben de què parlar. És com dir: "A casa, tots bé?" I potser tens un familiar apunt de morir però saps que has de respondre que sí, perquè en el fons és una pregunta de compromís....
Si et torna a passar tu respons: "No, no en puc tenir". i els deixes amb un corte........
Ànims!

[mariot]

Mariot com t'entenc noia!!!! , Però és que és una d'aquelles frases típiques que la gent fa servir quan no saben de què parlar. És com dir: "A casa, tots bé?" I potser tens un familiar apunt de morir però saps que has de respondre que sí, perquè en el fons és una pregunta de compromís....
Si et torna a passar tu respons: "No, no en puc tenir". i els deixes amb un corte........
Ànims!

ja, ja això faré

[keyech]

Hola nenes!!!
Jo encara no he començat a buscar (estic esperant la warry per posar-m'hi) així que no puc dir si tinc algun problema físic per quedar-m'hi o no. Jo fa anys que estic casada (amb papers gairebé 7 anys i vivint junys 11 anys i pico). Treballo de cara al públic i visc a un poble, pel que saben que fa anys que estic casada i no tinc fills. Havia gent que cada dos per tres em deien: A què esperes? Quan en voldràs no serviràs!!! Això que fas d'evitar-ho no està ben fet! Se't passarà l'arròs, etc...
Fins que me'n vaig cansar i vaig contestar: No tinc fills perquè tinc una malaltia! Ja van deixar d'agobiar-me.
La veritat és que no els deia cap mentida. Tinc una malaltia mental i la doctora que em tracta em va dir que ni se m'ocurrís tenir un fill perquè no seria capaç d'aguantar un embaràs (a nivell mental). I això m'ho ha vingut dient fins fa uns mesos que vaig decidir que l'ama de la meva vida sóc jo i no ella. Vaig consultar la meva situació amb un ginecòleg i em va dir que els embarassos porten canvis emocionals molt importants però que no tenen per què ser dolents. Vam estar revisant tota la medicació que em prenc i hi ha unes pastilles que em puc prendre durant l'embaràs. No obstant, com no me'n fio d'això del medicaments (i menys dels que afecten al sistema nerviós, no sigui que em surti un bebé amb síndrome d'abstinència) estic fent molt esforç i me les he anat eliminant poquet a poquet. Crec que la mateixa il·lusió em fa estar millor i que no noti gaire la falta de fàrmacs.
Ara porto uns dies molt tova (no us podeu imaginar els farts de plorar que em faig llegint-vos). Suposo que la primavera influiex, però també el fet que el meu home no té feina (és autònom i no té dret a prestació d'atur). A més, no té una bona actitut envers la feina i no en busca. Ja que no en surt de la seva, doncs que en busqui d'una altra cosa. Doncs no ho fa!
Llavors jo em menjo la bola i penso que fins ara no podia tenir fills per la malaltia i ara no en podré tenir perquè ell no fot brot. Tenim una hipoteca de 900 €/mes i la meva teràpia en costa 200 €/mes, pel que el meu sou se'n va en això. Així que no sé com ens ho farem!!!!
Aquesta situació l'únic que fa és fer-me sentir malament, no em deixa dormir i per culpa de la malaltia, si no dormo tinc paranoies. I ja no dic res més perquè a mesura que parlo, em vaig ensangrentant i m'agafa mal humor. M'ho intento tirar a l'esquena per a que no m'afecti però és difícil.
Apa, que ja he fotut el rotllo!
Ànims a totes i petonets!!!

[karkinyoli]

Ànims keyech!!! Jo tb ploro com una fleuma amb les històries del Sóc Petit!!!Ja som dos!!!
Amb el teu home molta paciència, potser quan et quedis embarassada se li encén la bombeta i se n'adona que ha de canviar d'actitud. I de mentres, segueix amb aquesta l'actitud positiva i cuida't molt. Ah! I aquí ningú fot rollos! Que aquí totes estem escoltar-nos i donar-nos suport mútuament!

[keyech]

Ànims keyech!!! Jo tb ploro com una fleuma amb les històries del Sóc Petit!!!Ja som dos!!!
Amb el teu home molta paciència, potser quan et quedis embarassada se li encén la bombeta i se n'adona que ha de canviar d'actitud. I de mentres, segueix amb aquesta l'actitud positiva i cuida't molt. Ah! I aquí ningú fot rollos! Que aquí totes estem escoltar-nos i donar-nos suport mútuament!

Gràcies preciosa!!!
Ja en tinc, ja de paciència sinó l'hagués enviat a la "mè" fa un munt de temps! Jejeje. Això de que ha de ser pare i no pot seguir amb aquesta actitut ja li dic, ja. Però ni cas. A veure si quan em vegi amb panxa s'espavila.
Gràcies per escoltar i pel consell.
Molts petonassos!!!!

[abril82]

Hola,

jo aprofito aquest raconet per desforgar-me tb. No estic embarassada, de fet vam decidir posar-nos'hi fa un parell de setmanes, ja que ens casem d'aquí un mes i mig.
Total que el meu problema és la feina. Estic molt malament. Hi ha molt mal ambient perquè sóc comercial d'un sector relacionat amb la construcció. Total que aquest any que tot decau a mi m'ha pujat objectius. i em pressionen molt, fins i tot han arribat a insinuar-me en una reunió que si no es ven més hauran de començar a fer fora operaris!! em sento super culpable pq no vull que ningú vagi al carrer per culpa meva, i m'ho pinten així...a més cada cop els hi costa més pagar-me les comissions...ara em deuen uns diners encara... i tot el dia sóc fora amb el cotxe, no tinc horari, sé a quina hora he de començar però no a quina plegaré, mai sé si podré dinar a casa...i tot el dia a la carretera... a banda d'això només tinc 2 companyes, les que estan a oficines i porten un rollo... sembla que s'han aliat en contra meva. No sé, van en plan pilota amb el jefe i sembla q em vulguin fotre pq no es vegin els seus propis errors... ja fa temps van començar fent comentaris en plan "et forraràs" i coses així, quan tenia un mes bo de comissions (q potser eren 1 o 2 a l'any) pq una es la comptable i veu les meves nòmines... entro i dic hola, i no em contesten, si marxen no em diuen adeu (a no ser q hi hagi algú més davant, q llavors es comporten diferent...) Total q estic amargada...el q passa és q guanyo aproximadament una mitja de 1500€ al mes. I amb la hipoteca i tot... si ara canviés de feina guanyaria molt menys i no podria quedar-me embarassada tan ràpid.
Total que el plan és quedar-me embarassada i després de la baixa canviar de feina (ja q el meu home fa torns i no podré comptar amb ell en un horari fix, jo necessitaré un horari com a mínim que sigui fix per poder-me fer càrrec del nen, tot i q me l'hagi de combinar amb àvia o guarderia, però necessitaré saber que plego a tal hora)
Estic rallada avui pq he fet 15 dies de vacances i demà començo a treballar. I només de pensar-hi m'entra una angoixa...

[keyech]

Hola Abril;
Tu no t'has de sentir culpable de res. O a veure si és que hauràs de carregar amb la culpa de la crisis mundial? Si fan fora gent és perquè no hi ha feina i no pas per culpa teva. A més estàs en un sector molt afectat per tot el que està passant (el meu home també està al món de la construcció, és autònom i no té feina).
Pel que fa a les teves companyes... simplement són unes envejoses de "mè". T'entenc perfectament perquè la meva companya de feina si pogués em trauria els ulls i sé que no és fàcil tirar-s'ho a l'esquena perquè les has d'aguantar cada dia. Però pensa que el que pateix és el que té enveja perquè es passa el dia rabiant. Si no et saluden, elles s'ho perden. Però no te'n facis mala sang perquè persones així no valen la pena.
Tu intenta fer la teva feina el millor que puguis i ja està. Pensa que a la vida hi ha una sèrie de gent que pots triar (amics i parella) però la resta no es trien, et toquen. I ser companys de feina no té per què voler dir ser amics.
Sé que per diners a vegades s'han d'aguantar moltes cabr*onades però, a menys que siguis ric, és el que ens toca.
També et diré que el temps posa a tothom al seu lloc i que no hi ha mal que duri cent anys, pel que intenta centrar-te en les coses que et fan feliç, siguis positiva i veuràs que les coses milloren.
Per cert, enhorabona pel teu futur casament i que la búsqueda del bebé sigui curteta.
Ànims i fins aviat!!!!!