EL SEGON EMBARÀS VS EL PRIMER EMBARÀS

[Croqueta]

Obro tema per preguntar a les pre-mames que ja son mames què tal ho porten en comparació amb el primer embaràs.

Jo a vegades em sento molt culpable:

Primer embaràs:
- Eufòrica des del primer dia! Jo deia que em sentia com si cada dia fos el meu aniversari...
- Descansava
- Parlava amb el bebé
- Portava copies de les ecos al moneder
- Esperava ansiosament sentir les primeres patadetes dins meu...
- Li posava música i jugava amb ell perquè em fes patades
- Llegiem dia a dia "Tu embarazo semana a semana" per saber l'evolució del fetus...

Segon embaràs:
- Fins al quart mes no vaig començar a ser conscient que estava embarassada.
- Vaig de puto cul amunt i avall i no paro.
- Al pobre bebé amb prou feines li dic bon dia i bona nit....
- No sé ni on són les ecos originals...
- El tio (torna a ser un nen) no para de fer-me patades des del tercer mes
i no li faig ni punyetero cas pobrissonet...
- Música? Com no sigui la del telenoticies...
- Quan em pregunten de quant estic, tinc que treure un calendari perquè no recordem mai per quina setmana anem...

I a sobre em queixaré quan aquest pobre surti mogut i no em deixi dormir a les nits i plori tot el dia, i diré que el primer, en comparació era un sol!!!!!
Sóc una mala mama pre-mama??

[Visitant]

SI!!! Ets molt dolenta!!!! pobre! com se t'acud...


jejeje... és broma, eh!!!!!!!

[sirfit]

HOLA CROQUETA.
ES MI SEGUNDO EMBARAZO Y REALMENTE NO TIENE MUCHO QUE VER CON EL PRIMERO.
NO TIENES TIEMPO PARA MUCHAS COSAS DE LAS QUE HICISTE CON EL PRIMERO PERO A DIFERENCIA YO LO DISFRUTO CON SU HERMANITO, QUE LE CANTA CANCIONES, QUE CADA VEZ QUE ME VE LA BARRIGA DESNUDA LE DA UN BESITO, QUE ME PONE LA MANO EN LA BARRIGA PARA VER SI LA SIENTE... Y CON TODO ESO SE ME CAE LA BABILLA Y CREO QUE ES NORMAL QUE SEA DIFERENTE.
POR OTRA PARTE SE ME ESTA PASANDO MUCHO MAS RAPIDO DEBIDO AL POCO TIEMPO QUE ME QUEDA LIBRE Y TAMBIEN LO AGRADEZCO, NO ME ENTERO Y PASAN LAS SEMANAS...
NO TIENE NADA QUE VER CON EL PRIMERO, YO YA ME LO IMAGINABA PERO ES GENIAL PODERLO COMPARTIR TODO CON SU HERMANITO QUE ESPERA AL BEBE CON TANTA ILUSION.

[Croqueta]

Sirfit, gracias por los ánimos! Tienes razón, alomejor podria enfocarlo distinto y aunque muchas veces jugamos con la barriga y su hermanito le habla y le da besos, tampoco quiero agobiarle con el tema porque a veces me parece que le hablo demasiado del hermanito y la espera se le hace aun más larga! Bastante le tocará "sufrir" los transtornos familiares que representa tener un hermanito al pobre!

No te preocupa que el ajetreo que llevamos afecte la formación del bebé, me refiero a su carácter y así? Estoy segura que a parte de lo genético, lo que hacemos y sentimos durante el embarazo también contribuie en su desarrollo no?

[Visitant]

croqueta, i quants anys té el teu peque?

però ha de ser la mar de maco, viure-ho amb el germanet, com diu la Sirfit.

Jo no puc parlar gaire del meu primer embaràs... va durar molt poc i ple de por i nervis i al final...
així que aquest, al principi no em feia tanta il.lusió com l'altre, més aviat em feia molta por i anava tot el dia paranoica...
i és ara que encara penso que quelcom sortirà malament i que no hauria de comprar tantes coses...

potser si algun dia en visc un altre ho viuré millor, sense tanta pressió... no sé...

els fills grans som uns privilegiats d'una banda, per que som els primers per moltes coses, però això també te la seva part dolenta. Els pares aprenen a ser pares amb nosaltres i els germans petits ja tenen molta via feta...
així que el teu segon nen segur que té coses bones que no ha rebut el primer.

[Croqueta]

Ostres Bruna, m'imagino el que vols dir... Jo també en vaig tenir un de curt entremig i reconeixo que si m'hagués passat sense haver-ne tingut cap altre, m'hauria destrossat moltíssim...
Pero no té perquè repetir-se!
Sigues positiva i intenta disfrutar aquest, que segur que la Cloe serà una meravella!!! A més, no vé amb un pa sota el braç ja aquesta nena???