Ens desfoguem de...???

[Jurdi]

Hola noies!!

Keyech sé com ets sets,
A mi fa tres anys el proper agost em van diagnosticar una malaltia inflamatória intestinal crónica(Crohn),mesos abans de diagnosticar-me,anava al lavabo vint vegades en un dia.
La primera consulta amb la meva digestologa la pregunta clau va ser si volia tenir fills,jo en aquells moments sempre deia d'aqui dos o tres anys si ara mateix no.
Em van donar tot un seguit de medicaments que no em funcionaven i cada vegada estava perdent més pes,normalment peso uns 68 kg i em vaig quedar amb 54kg.
Per controlar la malaltia no curar-la perquè no té cura em van tractar durant 1 any amb un medicament subcutàni contraditóri amb l'embaràs,durant tot l'any passat no em podia quedar embarassada perquè el nadó sortiria amb malformacions,per sort,l'última en l'última revisió com que ja fa un any que no m'el prenc la doctora em va recomanar que m'esperès fins al mes d'abril per buscar la criatura.

Ara,gràcies a un medicament que ha sortit nou al mercat ja estic millor de la malaltia però em continuo punxant cada quinze dies un medicament que haurè de deixar quan em quedi embarassada ja que no hi han estudis fets sobre si es pot donar durant l'embaràs.

Si em quedo embarassada poden passar dues coses o que em continui trobant bé durant l'embaràs,aixó espero,o que la malaltia torni a funcionar i m'hagui de quedar a casar o ingressar per deshidratació ja que no em podràn receptar cap medicament.

Tot i així,les dones que tenen el mateix,quan estan embarassades s'han trobat pefectament.

Aquesta es la meva história.

[keyech]

Hola Jurdi!
Ostras! Sento que hagis de viure amb aquesta malaltia. Havia sentit el nom però no sabia en què consistia.
Només et desitjo que tinguis sort amb l'embaràs i al deixar-te la medicació et puguis trobar bé.
Cuida't moltíssim i molts petonets!!!

[Jurdi]

Gràcies keyech,actualment estic en una època de remissió,aixó vol dir que la malaltia està conntrolada.

Sempre penso que quan estigui embarassada comquè serà un embaràs d'alt risc estarà molt controlat.

[Blanca07]

Jurdi la meva sogra tmb té aquesta enfermetat encara que a ella se la van detectat de gran i també s'ha de punxar cada 15 dies a part de que es pren moltíssimes pastilles... (no t'exagero si se'n pren de 7 clases direfents) i cada 6 mesos li fan una prova per mirar com té l'intestí (es passa 3 dies sense menjar només beu aigua)

t'envio molts petons i mols ànims pq jo sé el que es aquesta enfermetat i com et pot deixar en la època dolenta que has comentat que et va deixar en els 50 kilos.... Ànims que molt aviat (segur) es quedes embaraçada...

[Jurdi]

Gràcies Blanca.
Déu ni do quantes pastilles es pren la teva sogra,jo només una punxadeta i ja està.
Per cert demà em toca control amb la digestologa la Anna una tia molt maca i de la meva edat.
A part com què treballo al hospital,em cuiden i em mimen tots els metges,es una sort.
Es un pal quan te la diagnostiquen perquè ets jove,just acabes de començar a estabilitzar-te a la feina i has de deixar de fer moltes coses quotidianes per por de no tenir un water a prop però poc a poc com totes les malalties veus el cantó positiu i tirés endavant.

Saps que es una malaltia crónica,per tota la vida,però l'acabés acceptant,forma part de tú.

[karkinyoli]

Abril82, el tema de la feina és molt important, però no és el més important (i t'ho diu una que ha patit i pateix molt d'estrés per culpa de la feina i de "persones" sense escrúpols que et poden fer la vida impossible). No deixis que et facin sentir culpable de res. Si els teus jefes són tan espabilats perquè va malament l'empresa? Per culpa teva? Si home, i que més!!! Està molt bé que tinguis altres objectius, però de mentres tens aquesta feina, per tant, el millor que pots fer és intentar quedar-te amb els aspectes positius (almenys tu sent comercial no els has de veure es cares d'amargats durant la major part del dia....). No hem de deixar que mals companys de feina o jefes ens condicionin tant la nostra felicitat. (ja veus que parlo en plural perquè també m'ho dic a mi mateixa). Costa molt tirar-t'ho a l'esquena, però val la pena perquè t'hi jugues la teva felicitat i la teva salut.
Jo vaig esperar dos anys a començar a buscar el baby, per culpa de la feina. Perquè la tenia molt lluny de casa i em passava com a tu: que mai sabia quan tornaria, ni on menjaria, i portava un ritme súper bèstia. Ara me n'arrepenteixo perquè ens està costant força (10 mesos ja) i crec que no ha valgut la pena.
Per tant, el meu consell és que segueixis endevant i qui sap com estaran les coses quan tornis de la baixa maternal? Potser la teva absència farà que et valorarin més. I si no, que els bombin!
I a tu Jurdi, molts ànims! Ja veuràs com tu també et trobaràs bé durant l'embaràs. L'alegria i la il·lusió ja ajudaran molt, segur!!!

[abril82]

bones,

gràcies per les vostres paraules. Estic intentant estar més tranquila. ahir que vaig tornar després de les vacances vaig haver d'estar a la oficina per veure el correu, tornar trucades, pressupostos endarrerits, etc... però ja em vaig organitzar per estar avui tot el dia fora. Ni m'he acostat a l'empresa.
I demà hi he d'anar a primera hora però tan bon punt tingui contestats els mails i quatre coses tb marxaré.
sí que tinc l'avantatge que al ser comercial puc estar molt de temps fora i no els he d'estar veient les cares, però el desventatge d'això és que no saben què estic fent, i desconfien molt. A vegades tinc la sensació que es pensen que me'n vaig a passejar... tenim localitzadors als cotxes i tot (ells des de l'ordinador poden veure on està cada un en cada moment, a quina velocitat anem, si tenim el cotxe engegat o parat, a quina hora l'hem agafat i l'hem deixat etc etc etc) . Vull dir que tot i estar a fora sents la pressió de que t'estan vigilant.

però bueno, intentaré agafar-m'ho una mica millor...i espero no trigar molt a quedar-me embarassada!!