Socpetitons PREMATURS

[Medes]

Hola a tots i totes!!!

El 22 d'Abril va néixer en Nil, el meu primer fill, amb 32 setmanes de gestació. Tot va anar bé, i després de 23 dies a l'hospital vam arribar a casa.
Ara té un mes i mig, però en realitat, encara li faltarien 10 dies per néixer!
M'agradaria parlar amb algú que hagi passat per la mateixa experiència, per compartir dubtes i pors, que passant una situació així sempre els tens present: si serà com els altres, si riurà quan li toca per l'edat de neixament o més tard, etc....

[isa]

Hola Medes guapa, MOLTES FELICITATS pel teu petitó, jo no et puc ajudar però sé que per aquí hi ha súper-mares que t'ajudaran amb aquesta experiència.
Felicitats!

[Medes]

Moltes gràcies isa!!

[N23]

Moltes felicitats pel neixament del teu fill Medes. Benvingut Nil!!!!: Jo tampoc puc ajudar-te però com t'ha dit l'Isa, hi ha moltes mares al Sóc petit que s'hi han trobat i segur que t'ajudaran!!!

[Iris]

Moltes felicitats Medes!

Jo sí sóc mare d'una nena prematura. L'Esther va néixer a principis setembre amb 34 setmanes i va estar 15 dies hospitalitzada al Trueta de Girona. Ara ja té 9 mesos i està ben refeta, però la veritat és que els primers dies van ser força angoixants: mentres estava a l'hospital vaig compartir habitació amb una mare que tenia la seva filla al costat (i jo sense la meva nena), vaig tardar 24 hores hores en veure la meva petita (ella estava a la UCI i jo amb una cesària que no em podia moure) i després sortint de l'hospital haver de marxar sense ella i anar cada dia de "visita"....
Però un cop estàs a casa amb la criatura et compensa i quan va creixent ho disfrutes i amb el temps ni hi penses que és prematura.
Medes, hi ha alguna cosa que et preocupi especialment?

[Bombolla]

Hola Medes!
Jo també sóc mare d'una nena prematura, es diu Ona, va néixer dia 22 de desembre a les 34 setmanes i amb 1390 gr. Varem passar 28 dies a l'incubadora. Ara està la mar de bé. Per qualsevol cosa em tens aquí!
Fa un temps vaig obrir un post on parlava d'aquest tema, si passes per allà veuràs que hi ha bastantes mares en la mateixa situació: viewtopic.php?f=15&t=9799
I si vols conèixer la nostra història et pots passar pel post de l'Ona: viewtopic.php?f=35&t=9125
Espero veure't per aquí poder compartir experiències!

[MamadeEmma]

Hola wapa,

Primer de tot et felicito, el teu Nil es un altre nen supercampió que ha hagut de pasar per tot aixó de la prematuritat i ara, ja es a casa amb la seva mami...enhorabona!!!

Jo em dic Eva, i també soc mare d'una nena prematura que va neixer per una preeclampsia greu+oligoamnios+CIR sever a la setmana 28, encara que la consideraven de 25 setmanes pel retard de creixement i maduració que va tenir dins la panxa, va pesar 770 grams i feia nomès 32 cm.
Va nèixer a la vall d'hebron i allà vam pasar amb ella els seus primers messos de vida, com ja saps, va ser molt dur, els dies eren eterns i era tan petita que no sabiem que pasaria, pero ara l'Emma te 2 anys i mig i està estupendísima. No te cap problema de res, bueno, que es una mica petita i molt primeta (pesa 10 kg.). Però bueno, es una nena molt feliç i molt sana.

I ha un forum de mares de nens prematurs, si vols et dic quin es i ja veuràs com allà et sentiràs molt be, totes hem pasat lo mateix, i es l'unic lloc on es pot trobar aixó que tant busquem...que algú comprengui totes les nostres pors i no ens tractin de mares "megaprotectores" o boiges perdudes si ens alegrem de que el nostre nen/a ha guanyat 100 grams,...etc... El primer any estem molt a sobre dels nostres petits...després, quan ja veiem que ho fan tot i que realment estàn be, ens relaxem molt i som mares normals...jeje. Al meu cas, l'Emma ha trigat una mica a fer coses, bueno, algunes coses las ha fet segons la seva edat corretgida, altres ha trigat menys, en altres mes...amb aquests nens mai se sap...però ja veuràs com tot anirà molt be.

Explicans mes cosetes del Nil...


La nostra historia es al post dels socpetitons 2006.

Petons!!!

[Medes]

Hola mamadeemma!!!

Quina nena tan bonica i tan valenta que tens!!!
T'explico una mica la nostra història: En Nil va néixer al Taulí de Sabadell, de 32 setmanes perquè vaig trencar aigües. En principi me'l volien fer aguantar uns quinze dies, però al cap de dos dies, en Nil ja neixia. Ha estat a la incubadora 23 dies. No va necessitar respiració assistida i no va tenir cap complicació. Jo em vaig estar treient la llet, que li donaven per sonda, i la última setmana va començar a mamar les hores que jo era amb ell, que eren moltes, perquè en aquest hospital fan el mètode "cangur" i em passava de les 9 del matí a les 7 o 8 de la tarda a l'hospital amb ell a sobre tantes hores com podia. La veritat és que va ser molt dur: si la majoria de mares passen uns dies més "toves" després del part només falta afegir-li que tens el fill a la incubadora i marxes cada dia deixant-lo allà...
Finalment vam arribar a casa. Vaig continuar donant-li pit però no tenia força: mamava cinc minuts, s'adormia, al cap de mitja hora cinc minuts més i així durant una setmana, fins que vam anar al pediatra i havia perdut una mica de pes!!! Llavors vam decidir passar al biberó i la veritat és que s'ha engreixat 420gr en dues setmanes!!!!!
Ara està molt bé, però no puc deixar de pensar en si li quedarà alguna "seqüela", vigilo tot el dia que no faci alguna amnea, i encara que els metges em diguin que ara ja seria a terme i que ja no he de pensar que és prematur, no puc evitar patir tot el dia!! suposo que ja m'anirà passant....
Però anima parlar amb gent que està en la mateixa situació i veure que teniu uns nens ben sans i ben guapos!!!

[Medes]

Hola Iris i bombolla!!!

Gràcies per explicar-me la vostra història i donar-me ànims!!!

El que més em preocupa és que més endavant potser veuré nens de la seva edat que ja somriuen, gategen, o altre coses i ell potser encara no ho i jo ja estaré patint per si li ha quedat alguna "seqüela" i no és com els altres...

[NURIUS]

Hola Medes!!! ENHORABONA PER EN NIL!!!!!!!!!!!!!!

Jo, com les altres, tb soc mare d'un nen prematur, en Pol, que va néixer quan jo estava de 26 setmanes ( casi 27 ) ara fa 6 anys. El primer any és molt dur; sobretot en els prematurs extrems ( gràcies a Déu no és el teu cas ), però tb és cert que el estar tan pendent de la seva evolució et fa viure una maternitat extremadament enriquidora i plena.
Avui en dia, el meu Pol és un nen com qualsevol altre ( per mi mil vegades més guapo ), les úniques petites seqüeles que li queden és que potser és una mica més patós que els altres ( encara no sap anar en bicicleta, li costa molt fer la tombarella.....) i una mica d'hiperactivitat ( els 3 primers mesos li van estar donant cafeïna i sodi cada tres hores, i per mi que es van passar!!! ); però ja et dic que, a trets generals, és un més.

Una abraçada ben forta i a disfrutar a tope del teu Nil!!! Que, encara que ara no t'ho sembli, CREIXEN MOLT RÀPID!!!!!!

[Medes]

Gràcies pels ànims Nurius, i m'alegro que el teu nen estigui tant bé! Hauré d'aprendre a no obssessionar-me i deixar que vagi fent al seu ritme!

Una abraçada!

[N23]

Ostres els vostres nens son uns supercampions però vosaltres noies unes supercampiones!!!! i no és per fer la pilota.
En el meu cas que va ser un neixement a terme tot i el risc que tenia de patir un part prematur perquè sóc hipertensa, també vaig patir al tenir-lo, em feia por no adonar-me de si alguna cosa anava malament pel motiu que fós i això que a priori tot estava perfecte. Patia perquè venia mes petit degut a que em vaig haver de medicar (ja em direu quina xorrada). Recordo Mamaemma que vaig obrir un post dient que pesava 2500kg a la setmana 38, i tu em vas animar en comptes de posar al post: Nena, que no és res, això no és un problema!!!
M'imagino si és que es puc, com ho heu hagut de passar vosaltres, jo en el vostre cas hagués estat igual, i em trec el barret noies, i entenc perfectament les vostres alegries perquè el vostre fill/a s'hagi engreixat 100 gr, o per qualsevol alatra cosa que per alguna mare de nen/a nascut a terme potser passaria per alt. Olé per vosaltres i els vostres peques. Teniu uns grans fills però ells tenen unes grans mares.
Heu passat una prova bomba i el vincle que heu de tenir amb els vostres petits ha de ser especialíssim.
Un petó per tots/tes

[Iris]

Medes,

A mi em va passar el mateix que a tu amb el biberó: Els primers dies fora l'hospital obsessionada en donar llet materna i a l'Esther li costava molt d'esforç el pit i deseguida es cansava. A més a més es va ajuntar la bronca de la pediatra perquè la nena no s'engreixava prou. Llavors va ser quan vam decidir donar biberó i l'Esther es va començar a engreixar a raó d'un quart de kilo per setmana...
En quant al desenvolupament psicomotriu (gatejar, caminar...) he assistit a un curs on hi havia diverses xerrades i en una d'elles vaig preguntar a una especialista del CEDIAP com havia de tenir en compte aquest tema. La seva resposta va ser que fins els dos anys he de descomptar sempre les 6 setmanes que l'Esther va néixer abans, per tant, si ara té 9 mesos i una setmana es com si tingués uns vuit mesos.
A més a més hi ha una cosa que crec que amb el temps juga al teu favor: el teu fill és prematur però d'aquí un parell d'anys o tres, quan vagi a l'escola no es notarà gens perquè anirà amb nens del novembre o del desembre i aquests si que seran petits en comparació al teu!

[Raqueleta]

Jo ara estic embarassada de 25 setmanes i una de les meves pors és tenir un part prematur, perquè sé que es passa malament. De totes formes, llegir-vos dóna molts ànims, és del tot cert que sou unes lluitadores i que els vostres nens també ho són, heu passat per una experiència ben difícil però us n'heu sortit. I què si la gent diu que sou sobreprotectores? Ja m'agradaria veure'ls a ells en la vostra situació!
Enhorabona pels èxits dels vostres fills i per la vostra força!

[llumer]

Hola Medes,
La meva filla va neixer a la setmana 38, o sigui que no entra en el grup de prematurs, pero... al neixer va fer 3 parades respiratories (de les quals no te cap sequela), i va ingressar a la UCI de l'hospital General de Catalunya. Jo les primeres 24 hores nomes plorava pq la volia anar a veure i havia nascut per cesaria i jo no em podia aixecar. A les 3 de la matinada una infermera em va ajudar a seure en una cadira de rodes i la vaig poder anar a veure. Jo no se que es la depresio post-part... tenia preocupacions mes importants que jo mateixa... , al tercer dia la van traslladar a St. joan de Deu, i tot i que jo havia d'estar 5 dies ingressada, vaig demanar l'alta voluntaria per estar al costat de la meva filla. Va estar 1 mes ingressada a St.Joan de Deu fins que van trobar el perque! Vam estar a la UCI de neonats i vam fer molta amistat amb algunes infermeres. ens cuidaven a la filla i a nosaltres!!!!!
Elles sempre diuen que aquests nens son uns lluitadors, i ara fa un mes que vam anar de visita tenia uns bessons de 500 gr, que ella tenia clarissim que tirarien endavant.
Esta clar que potser aniran amb una mica de retras, pero aixo no importa. Fins i tot els nens nascuts a terme, tenen desenvolupament diferent, i uns caminen als 9 mesos i els altres als 19!!

Nosaltres vam tenir el mateix problema amb l'alimentació. A la UCI menjava per sonda, despres vam passar al bibi amb llet materna, pero tenia molt poca força de succio i haviem d'anar apretant la tetina pq li caigues a la boca i tragués. Despres al marxar cap a casa em van dir que si em seguia treient llet, se m'acabaria retirant, i que li havia de donar de mamar directament. Jo havia llegit molt sobre la LM, i la volia portar a terme, pero vam passar 3 setmanes que ella sempre volia mamar i al cap d'un moment ja no succionava i 3 setmanes perdent pes (anaven a la pediatra cada setmana i me la feia pesar dia si o dia no). Al final vam decidir passar a la llet artificial. Va ser un descans per mi, i penso que ja es va endur el millor de mi amb els 2 mesos de lactancia materna.
Pel tema del desenvolupament... jo vaig aprendre a la Uci de neonats de St.joan de Deu, que esta clar que cada nen te el seu ritme, pero que necessiten estimulació. I no vull dir que necessitin ajuda medica, sino que li canteu, queli parleu, que la toqueu, que li feu massatgets, que hi hagui ple contacte entre vosaltres... i potser molta gent et dira que malcries pero... perque no malcriar mentre eduquis??? Et podria posar molts exemples, pero potser em faria pesada...
Per altra banda, estigues tranquila. El teu nen sera com tots els altres, i seguirà el ritme de tots!!!! Son uns campeons!!!! Pero... tots tendim a comparar massa... la meva filla esta perfecte, pero te miastenia (debilitat muscular). Aixo es compensa amb unes pastilles (com si fos diabetica perque ens entenguem). ella fa vida normal,va al cole, es cansa, juga, TOT!!! Pero avui hem vist una nena al super que va a la seva classe i que es del mateix mes que ella i la veia correr molt millor que la meva filla... m'estava preocupant... fins que jo mateixa m'he dit : "Es normal!!!! aquella nena te un germa mes gran!!! I aixo es nota tambe molt en el desenvolupament d'un nen!!! I la meva filla també corre, pero potser no ha practicat tant com l'altra!!!

Bé, en resum, que es normal que et preocupis, pero que tot anira perfecte!!!!

[llumer]

hola Raqueleta...
el que jo et diria es que no et preocupis! tu has de pensar que TOT ANIRA PERFECTE! i de moment disfruta del teu embaras que es un moment irrepetible!!!! (I mes si es el primer que et pots dedicar exclusivament a l'embaras!)

[Medes]

Hola noies!!!!

He estat un temps desconnectada perquè hem estat de "vacances" a casa dels meus pares! (Jo m'ho volia fer tot sola però la veritat és que va molt bé trobar-ho tot fet, haver d'estar només pel nen i tenir la mare a prop!!!)

Ara porto uns dies més tranquil.la! En Nil demà farà 3 mesos i avui hem anat a revisió i ja pesa 4.540 Kg!!! Ara comença a seguir els objectes amb la vista i el millor de tot: [b]em somriu[/b]!!! això és fantàstic!!! Però la pediatra ens fa anar a l'osteòpata perquè sempre té el cap inclinat cap al mateix cantó i se li comença a "aplanar" el cap d'un costat. La pediatra diu que no se li desenvoluparia els múscul d'aquest costat i que aniria sempre amb el coll tort!!

Bé, us volia donar les gràcies pel suport que m'heu donat i ja us aniré informant de l'evolució d'en Nil! Un ptó

[Bombolla]

Ei MEdes! M'alegra llegir-te. La veiritat és que s'hi està molt bé quan t'ajuden i tu et pots dedicar en exclusiva al teu fill! És un luxe. M'alegro que en Nil vagi progressant bé. Segur que deu estar guapíssim. El més important és que el teu fill se senti estimat i potegit, i tu sense adonar-te ja l'estimules, mirant-lo, tocant-lo, cantant o parlant amb ell, sense adonar-te'n estàs fent estimulació.
Lo del múscul del coll a veure si poc a poc es va sol·lucionant! Un petonàs per tu i pel Nil.

[Medes]

Hola Bombolla!!!

En Nil està molt millor!! Ja hem anat tres sessions a l'osteòpata i diu que segurament li ve de tant temps que feia que estava cap per avall (des dels 5 mesos!!).
Ens va dir que tenia tota la zona de sota el crani bloquejada i que estava molt tens. Ens va preguntar si estava irritable i plorava, cosa que sí que feia, i ens va dir que venia del mateix. Li ha estat fent les sessions, hem girat el llit al revés, i de moment tan gira el cap cap a un costat com cap a l'altre, i a més està mooooolt més tranquil!!! És una joia!!! ja somriu, comença a fer sons amb la boca i ja pesa 5Kg!!! Està preciós!!

Kuan tinc temps passo pel post de l'Ona i està guapíssima!!! Com creixen aquests nens, tanta por que tenia!!!

Bé, ja us aniré informant, un ptonàs!!

[Bombolla]

Molt bé pel NIL
M'alegro que hagi millorat el tema del coll, segur que si està menys tens i li fa menys mal estarà de més bon humor durant el dia, i això el permetrà aprendre i investigar més, i aviat serà tot un trapella.
5 kg ja?!?!?! Ostres tu!! Estpa enorme, l'Ona tot just ara deu arribar als 6 kg.
Un petonàs enorme.