Tinc un gat...

[Ingrid]

Hola !!!

Tinc un gat des de fa 8 anys... Primer erem dos, jo i el meu xicot. I el gat ens feia companyia. I ara som quatre (tinc un nen de tres anys i l'altre de tres mesos). Jo treballaré d'aquí poc, com el meu xicot. I ja sabeu quina feinada: la feina, els nens, el menjar, la casa,... Em sap greu, peró el gat ara és una nosa: les caques, les pudors, els pèls,... Em sap greu, peró no me'n surto amb tot, i no li vull cap mal, peró... M'enteneu?
No sé si algú s'hi ha trobat, i no sé que fer-ne, perquè vull que estigui bé. Em sento fatal, però hauré de trobar alguna solució.Us hi heu trobat?

[montsant]

Hola Ingrid! Jo quan estava embarassada del gran vaig recollir un gat acabat de neixer i abandonat al camp... com que no me'l podia quedar (perquè a més tenim gossos) doncs vaig tenir la gran sort que us amics que s'havien mudat a la nostra ciutat m'havien comentat que volien algún gos o gat! Així que se'l van quedar ells,el cuiden la mar de bé i el puc veure sovint...

Així que si trobessis alguns amics o algún familiar seria perfecte per estar tranquila i poder veure'l sovint. Encara que sempre es dificil trobar algú que vulgui adoptar un animal domèstic... Que tinguis mooolta sort decideixis el que decideixis!!!

[mireiafor]

Jo em vaig trobar en una situació similar quan a la meva filla gran li van diagnosticar alèrgia als gats amb un any i vuit mesos aprox. Vaig posar anuncis en tot el poble, però és difícil que algú vulgui un gat ja gran... A la fi vaig tenir sort i se'l va quedar un amic nostre. D'aixó ja fa cinc anys i la nostra gata encara viu la mar de bé, està com una reina la punyetera!!

Encara que costi, amb perseverància segur que li trobaràs una casa

[Nisa]

hola !! una pregunta mireiafor, ja sé que no bé gaire al cas però resulta que nosaltres també tenim un gat i el meu home quan era petit tenia alergia als gats ( entre d'altres coses) i li van poder curar. El cas es que quan en genís va neixer la infermera ens va comentar que si el pare havia tingut alergia el nen en podia ser més propens, i que si n'havia de tenir li sortiria més grandet com en forma de refredat. La meva pregunta es ( despres de tot el rotllo), com li va sortir l'alèrgia a la teva nena? Com un refredat, que no s'acaba de curar???

[mireiafor]

Jo vaig agafar alèrgia de gran per culpa d'un medicament, i se'm van "activar" un munt d'alèrgies: als gats, als gossos, a la pols i a les gramínies. El cas és que per aquella època jo tenia 3 gats i ni de conya em volia desfer d'ells. L'alergòleg em va proposar tractar-me amb vacunes i així ho vaig fer durant 2 ANYS!! Al principi m'havia de vacunar 2 cops per setmana, després un cop per setmana i durant la resta del temps un cop cada 15 dies. Com jo adorava els meus gats em va semblar que valia la pena...

Aleshores vam anar a buscar la nena i li vaig comentar a l'alergòleg. Em va dir que les vacunes no interferien i que la nena no tenia perquè sortir alèrgica (si tenia més números pel fet que jo fos alèrgica però no tenia perquè ser automàtic). Quan la nena va néixer vam fer expressament de no tenir-la "entre cotons", perquè hi ha la teoria que les alèrgies s'estenen pel primer món perquè de petits no desenvolupem completament el sistema immunològic a l`estar en un entorn tan net i esterilitzat.

Quan la nena tenia poc més d'un any va agafar com una mena d'atac que no podia respirar. Els metges la miraven i veien que tenia el nas net, els pulmons nets, només el coll una mica inflamat com obstruït que no li permetia respirar bé. Com li va marxar no li vam donar més importància però un matí es va començar a ofegar de veritat, li costava tant respirar i feia tant d'esforç per respirar que quan agafava aire se li marcaven les costelles. Va estar amb ventolin i altres medicaments fins que un dia ella quan ja es trobava millor estava jugant al terra i la gata va passar caminant un metre per darrera seu. La gata ni es va apropar, la nena ni la va veure, però es posar a tosir molt fort i com si s'ofegués una altra vegada. Amb aquestes sospites vam anar a la pediatra, ens va enviar a l'alergòleg i li van fer proves d'alèrgia. O sigui que en el seu cas és ofec i tos, en el meu és rinitis (estornudar sense parar, els ulls et ploren, etc.). De moment li van controlant perquè les alèrgies que tens de nen es poden anar amb els diferents canvis que ens fa l'organisme, però les que agafem de grans (com jo) és molt difícil.

Perdona tot el rotllo però t'ho volia explicar amb tots els antecedents...

[Nisa]

ostres, quin ensurt !!!! No té perquè tenir alèrgia, però ja el vigilaré de prop... Merci