AMNIOCENTESIS??????

[Laetitia]

Hola! volia saber si us fareu la amniocentesis i en que consisteix. jo sé que et fan un percentatge per saber si hi ha poc o molt risc de problemes en el bebé però tot i així hi ha algú que té clarisim que s'ho farà igualment? és que m'estic rallant molt amb el tema i no sé que fer

és veritat ue després de fer-ho t'has d'estar estirada varios dies?

gràcies per tot

[dinser]

Jo si m'ho pogués evitar ho evitaria ja que comporta una sèrie de riscos. Tú pensa que per extreure una mostra del líquid amniòtic han de foradar la placenta i el repòs d'un parell de dies és per que la placenta es torni a tancar. Els riscos són evidents. Hi ha risc d'abort i d'hemorràgies molt perilloses per la mare.
És una tècnica invasiva que si et sortissin bé els resultats del Triple Scrinnin, jo no me la faria.

Ja han desarrollat un mètodo no invasiu que diuen que arribarà a partir del 2010 i que sustituirà la amniocentessis per una analítica de sang a la mare a partir dels dos mesos d'embaràs i amb la mateixa fiabilitat. Ademés també donarà el sexe del bebé. Al ser tan aviat si el fetus tingués cap problema no és tan traumàtic pels pares.

Espero haver-te ajudat.

[SIRA]

Hola! volia saber si us fareu la amniocentesis i en que consisteix. jo sé que et fan un percentatge per saber si hi ha poc o molt risc de problemes en el bebé però tot i així hi ha algú que té clarisim que s'ho farà igualment? és que m'estic rallant molt amb el tema i no sé que fer

és veritat ue després de fer-ho t'has d'estar estirada varios dies?

gràcies per tot

Jo de tú en parlaria amb el teu home i a veure què decidiu i si no doncs pregunta-li al teu gine què et recomana perquè no ho tens clar.

[Raqueleta]

Com ja t'han dit, és un mètode invasiu que té els seus riscos, jo no me la faria a no ser que fos recomanable per edat, pel resultat del triple screening, etc. A mi em va sortir un resultat molt bo i va ser el propi ginecòleg qui em va dir que no valia la pena fer-me-la.

[Eva26]

A mi també em va sortir un resultat molt bo però a la eco morfològica em van dir que l'Arnau tenia els ronyons dilatats i que em recomanaven que me la fes per descartar malalties. Me la vaig fer i tot va anar molt be, si que has de fer repòs absolut durant 48 hores.
Si en el teu cas no te la has de fer però dubtes si fer-la o no, si que penso que hauràs de parlar-ne amb la teva parella i decidir... crec que em van dir abans de fer-la que el risc que hi ha és del 1%.
Mua!

[Cueta]

Els resultats del triple screening no són gens fiables, sobretot perquè es basen en l'edat de la dona, això les llevadores normalment ho expliquen.

Si tens clar que malgrat el que et diguessin en l'amnio no avortaries no cal que segueixis pensant-'hi.

A mi l'única cosa que em faria decantar per fer-me-la seria que en l'eco morfològica veiessin alguna cosa realment malament en el bebè, per saber a què enfrontar-me. Una cosa és tenir un fill amb síndrome de Down i una altra un amb un problema d'espina bífida que es passaria la vida lligat a una cadira i a veure com...

Jo tinc dues filles, la primera la vaig tenir amb 35 anys i el triple screening em va sortir fatal, malgrat tot vaig decidir no fer-me l'amnio perquè a l'eco morfològica la nena es veia perfectament bé.
La segona filla la vaig tenir amb 38 anys, i amb aquesta ja ni em vaig fer el triple screening perquè també estava tot bé.

Bàsicament jo crec que s'ha de sospesar si vols tirar endavant un fill amb problemes o no.

Tot i així, reconec que és una decisió difícil perquè ens fiquen la por al cos amb tanta prova...

[marchita]

Realmente es una tecnica invasiva pero la probabilidad de riesgo ha bajado al 0,5%, es una probabilidad minima!!!!!! es decir es menos probable que te pase algo en la amnio que el bebe tenga algun sindrome. El triple screening no es fiable en absoluto, me sabe mal decirlo pq hay mucha gente q se basa en ello pero no es mas q una estadistica pero q ademas puedes estar totalmente fuera de ella. Cuando dan resultados pensar q entre millones (o lo q salga) de bebes 1 va a ser el q tenga el sindrome, relalmente es muy dificil q seas ese 1 pero hay alguien q lo es, hay alguien q dice no sere yo y lo es: osea le va a tocar...Lo de hacerse la amnio es super personal ya q los miedos los tienes pero yo si la aconsejo. Yo no conozco ningun caso de perdida del bebe en una amnio y sinembargo si se de varios casos de triples screenings de libro y bebes con sindromes. Hay q pensarlo mucho y sobre todo la decision que se tome tomarla toalmente decidido

[Castanyeta]

Laetita, aixó és una decisió molt personal, i ningú la pot prendre per tu i la teva parella.
Això sí, cal estar MOLT ben informat sobre què és cada prova i quins riscos té: l'amnio té un risc físic (petit, si fas el repòs posterior ben fet), però és 100% fiable; el TS no té cap risc físic, però té riscos 'estadístics' evidents. En un altre post vaig explicar més o menys què és cada cosa i el que implica a una altra noia; mira't les meves explicacions (són el 4rt o 5è missatge):
viewtopic.php?f=11&t=10604&start=0

En tot cas, en això fa de mal donar consells. Cadascú té por d'una cosa o d'una altra en funció del que ha experimentat en pròpia pell i/o al seu entorn més pròxim.
Jo tinc referències directes de dues noies que van perdre la criatura per culpa de l'amnio.
També tinc referència directa d'una parella que no es va fer l'amnio pq el TS donava un resultat prou bo i a les ecos no es veia res raro, i van tenir una criatura amb una síndrome maleïda que va morir amb menys d'un any de vida.
Jo, per l'edat, en el primer embaràs tenia ja decidit fer-me l'amnio, però no vaig arribar a les 16 s. de gestació. El segon anava bé, però a l'eco de les 12 s. van detectar malformacions i vaig interrompre l'embaràs (després de comprovar que, efectivament, hi havia problemes molt greus). El tercer està anant bé; naturalment, donats els antecedents, em vaig fer l'amnio.

Per aquí t'han recomanat que esperis a l'eco morfològica, que és on es poden detectar els problemes; és cert, però, malgrat tot, hi ha criatures afectades per problemes molt greus que no presenten anomalies a l'eco; i, d'altra banda, aquesta eco es fa a les 20 s., i això és molt tard (pq la mare ja ha començat a notar la criatura, i pq el límit legal per interrompre un embaràs en cas que es detectin problemes d'aquests són les 22 s.)

En fi, noia, que no sé què aconsellar-te però espero haver-te ajudat amb una mica d'informació pràctica...

[Laetitia]

moltíssimes gràcies a totes de veritat!!! tot el que em dieu fa que ho pensi i repensi de mil prespectives i així poguem parlar amb el meu home totes les possibilitats i que fariem en cada cas, etc.
ara el que faré serà esperar-me aviam que diu el gine i bueno decidir...
em sembla que en principi si la faré perquè el risc de perdre'l és molt baix i a més com estic tot l'estiu de vacances puc fer molt de repos però m'esperaré igualment a veure que diu el gine.

gràcies!

[agg_sgc]

No puc afegir res més al que ja t'han dit les altres! És una decisió molt difícil, jo en el meu cas espero a tenir els resultats del TS i poder-ne parlar amb el gine...
Ànims!!!

[Silvia24]

yo la amiocentesis n me la ice porke el resultado de la analitica dio un resultado muy bueno y luego la eco salio todo perfecto asi que ni me plantee de acerla el riesgo es minimo pero yo ya que salio tan bien evite acerla
ademas todo depende de muchas cosas como l edad de la madre, y los resultados que te den en la analitica y la eco ablalo con tu gine y la comadrona y asi pdeis tomar una decision tu y tu marido

[Aidyana]

Hola Laetitia!

Tal i com t'han dit les altres, és una decisió molt personal. T'explicaré el meu cas.

En el primer embaràs no em tocava fer l'amnio per edat (en teina 26). El TS em va sortir bé i tampoc hagués calgut, però em van trobar una alteració en una de les analítiques, i com que no ho veien clar em van proposar de fer-me-la. M'ho vaig pensar molt i vaig decidir assumir el risc. en aquell moment no podíem assumir tot el que comporta el naixement d'un nen amb problemes (els dos estàvem sense feina, el mau marit a l'estranger perquè no aconseguia visat, etc....).

Aquest no sé com anirà. suposo que esperarem els resultats de les analítiques, les ecos i l'opinió del gine. Ja veurem. Pensa't-ho, perquè no és una simple anàlisi de sang.

Molta sort, guapa!

[Laetitia]

GRÀCIES A TOTES!

la veritat és que la edat, tinc 27 anys desde fa una setmana o sigui que tindré el bebé també amb 27, no és de risc i la resta segons com sortin els resultats jo crec que la farem igualment.
és que he sospesat tot i penso que hi ha molt poques possibilitats de perdre'l i jo faré molt bé lo del descans i faré més de 2 dies per si de cas, i a canvi no arriscar-nos a tenir un nen amb problemes. jo ja tinc el meu cosí i la meva tieta amb sindrome de down i sincerament els respecto totalment , els ajudo al màxim , me'ls estimo molt però jo no em veig tota la vida amb un nen dependent de nosaltres, em sento culpable i una mica egoista però per una altre banda penso que prefereixo el risc i asegurar-me que tot està bé.
això si amb aquest tema estic canviant d'opinió com de camisa, així que potser avui hoi veig així i demà no. ja us explicaré que faig al final. jo crec que l més em tira enrera és que tot i saber que encara estic en els 3 primers mesos (és a dir temps de risc) no puc no estimar-me el meu cigronet i no obsesionar-me pensant en ell tot el dia i sento com si l'estigués traint pero bueno no sé... ja veurem com acaba el tema, ja us explicaré.
també penso que els metges en fan molt sovint i estan acostumats així que no penso que s'equivoquin just amb mi...

de nou moltíssimes gràcies a totes ja us explicaré

petonets

[Ítaca]

És un tema q heu d tenir molt clar tant la teva parella com tu...
Nosaltres des d'abans de quedar-nos teníem claríssim q SÍ q ens la faríem... I quan la dra em va demanar les analítiques del TS li vem dir q no me les faria pq directament aniríem a fer l'amnio (no és q tinguem cap antecedent familiar... sols la meva edat, q aleshores tenia 35). Has d'assumir q és evident q hi ha un risc, però és com tot... nosaltres ho vem posar en una balança i vem decidir q passaríem per l'amnio.
Són 2 dies de repòs absolut al llit(bé, a mi és el q em va dir q fes el metge, d'altres metges són més permisius...), sols em deixava aixecar-me per anar al wc i el 3er dia doncs repòs relatiu... és una merda això, però és el q hi ha... però el q està clar, és q sou vosaltres dos els q heu de valorar els pros i els contres...

[Cueta]

Laetitia, haver-ho dit abans!
Evidentment si teniu parents amb síndrome de Down això ja és un risc alt i ho trobo més normal que te la vulguis fer. Si potsfer el repòs ben fet i més, perfecte, segur que tot anirá bé.
Molta sort,

[dinser]

Perdoneu que vaig estar molt tallant, però és que jo no me la faria. En el meu cas la meva opinió ve donada per meu entorn, ja que una persona molt propera es va fer l'amniocentéssis i va morir ella dessagnada per que li van punxar la vàlvula suprarrenal. Però bueno, hi ha un risc del 0,5% i algú forma part d'aquest grup.

Entenc que tens bastants antecedents de Síndrome de Down i així que crec que és un cas per plantejar-to. Espero que tot et vagi molt bé i segur que el que decidiu fer serà el millor.

Espero que no us hagueu espantat gaire però creia que era bò que ho sabéssiu.

[Cueta]

Carai dinser...em sap greu per la teva amiga i els qui haurà deixat. És evident que quan coneixes una situació així de dura de tant a prop et determina molt, però les opinions com la teva també són necessàries perquè reflecteixien la realitat.
Jo no sé les altres què pensaran, però el teu missatge anterior no crec que fos tallant ni greu.

[agg_sgc]

Laetitia, veient els teus antecedents entenc perfectament que te la vulguis fer!!

Dinser, estic d'acord amb el que t'ha dit la cueta! Les experiències que coneixem d'aprop ens condicionen molt les nostres decisions i són totalment respectables! Jo tampoc penso que fossis tallant, crec que s'entén que donaves una opinió totalment personal des d'una postura molt respectuosa!!

[Colors]

Hola noies!

A mi l'amnio tambè em te ben obsesionada.

La meva veïna te sindrome de down, ja se que no em toca de res, però viu porta amb porta, i la veritat és que està com adoptada a casa meva, ja te 30 anys i comença a tenir greus problemes de salut, i crec, sincerament que jo no estaria preparada per això, me l'estimo moltíssim però viure-ho cada dia, les 24 hores, és un patir extrem.

M'agradaria si alguna és coneixedora del tema, si amb l'amnio et poden arribar a veure si tindrà espína bífida, ja que la cosina germana del meu home en va tenir, i això si que no ho podria suportar, pobreta, va viure els 23 anys de la seva vida postrada en una mena de cadira de rodes, i no crec que sigui qualitat de vida per ningú, ni pel malalt ni pels pares ni per ningú, el meu home diu que no vol portar cap nen al mon amb un mínim de seguretat, sempre et poden passar coses, però partir de la base que saps que no tindrà futur molt llarg, doncs no val la pena.

Res que com us he dit m'obsesiona, jo segur que me la faig.

Un petonàs

[Laetitia]

dinser no et preocupis de veritat!!! el que m'interessa és la realitat i això fa par de la realitat, així que no et preocupis i moltíssimes gràcies per la teva aportació.

un petonàs