Tornada a la feina

[aierim2]

Hola a totes,

obro aquest post perquè necessito que m' expliqueu les vostres experiències. És un tema que no em deixa dormir !!

Torno a la feina el dia 31 de juliol, és a dir que d' aquí a no res deixaré d' estar les 24 hores amb la meva filla i seré 10 hores fora de casa.
Des de l' inici de la baixa maternal que vaig pensant que el dia arribarà però ara ja el tinc gairebé a sobre...fins i tot algún dia he somniat que ja havia tornat a la feina i no m' ho podia creure. Quina peneta...
Per una banda sé que haig de tornar a la feina i, tot i que la feina no m' agrada, tinc ganes de veure els companys i refer una mica la meva "vida anterior". Però per altra banda em sento molt malament, em sembla com si abandonés a la nena. De fet estic tranquila perquè a l' agost l' aierimo té vacances i se'n podrà cuidar. Però jo la trobaré mOOOOlt a faltar...snif, snif. També em fa por el com s' ho prendrà ella, si ho passarà malament o si de seguida s' acostumen. Arribaré a casa cap a les 16:00 o 16:30 i ella normalment va a dormir cap a les 20:30. Només la podré disfrutar 4 hores !!! Ho penso i se'm fa un nus a la gola...

Com ho vau viure vosaltres? Va ser menys dur del que creieu ? Ho vau passar pitjor vosaltres que el vostre fill/filla ?

Per cert, la nena tindrà quasi 6 mesos.

Agrairé les vostres respostes...Sobretot si em dieu que tot va anar bé

[isa]

Hola bonica,
jo vaig obrir un post idèntic fa uns mesos...amb això et vull dir que el que sents és ben normal. Jo vaig tornar a la feina quan la Paola tenia 7 mesos i algo, i també vaig passar d'estar 24 h amb ella a arribar a casa a les 15 de la tarda. Vaig tenir molta angoixa per la separació durant la baixa, i se'm va passar el primer dia de feina. La meva filla no s'havia estat mai amb ningú que no fos jo, si estant jo intentava que algú altre l'agafés era impossible, ja la teniem liada...total, que m'esperava que ella s'ho passés fatal a la llar. I res més lluny que això! El primer dia va plorar una estoneta a la llar, però va dormir i s'ho va menjar tot...a partir del segon dia va plorar alguna vegada una estoneta però de seguida es va adaptar i quan l'anava a buscar estaba súper contenta i riallera com sempre. Així que per ella el canvi va anar bé. Per a mi va ser dur el primer dia, sobretot perque patía per com estaría ella, així que quan em van dir que havía anat millor del que ens pensàvem, jo ja vaig tornar a "gaudir" de la meva feina. I desde llavors molt bé...és una m*rda poder gaudir-la unes horetes al dia i prou, pq la Pao també està a les 20 al llit, però t'adaptes de seguida i aquelles hores les disfrutes com si fossin 100.
Jo no et diré lo típic (que a mi em deien sempre) de que és lo ideal, pq així tens el teu temps per a tu.....no, jo preferiría mil vegades estar amb la nena, però sí et dic que no serà tan horrorós com t'esperes, així ha estat la meva experiència.
A on la deixaràs tu mentre treballes? Ànims guapa.

[noviachuky]

Primer de tot: ÀNIMS
A mi em passava exactament el mateix, somiava amb la feina, que ja havia tornat i era fatal fatal.
Em vaig incorporar fa, avui 3 dies, i el Jan encara és més petitó que la teva Ona, té 4 mesos i una setmana, jo el deixo amb la meva mare i em consola que a l'agost faré vacances i podré tornar a estar amb ell.
Em pensava que seria més dificil, pero tot i que m'haig de llevar molt d'hora i fer molts malavarismes durant el dia està prou bé treballar una estona, potser no tantes hores com tu, jo en faig 7 i a partir del setembre em vull demanar de reduir una hora més.
Si t'ho pots permetre t'aconsello que facis una mica de reducció de jornada, encara que siguin 6 hores.

Petons i molts ànims guapa ja veuras que et va bé

[Aidyana]

Hola!

En primer lloc, és normal que estiguis amoïnada, som mamis i només volem estar amb els nostres petits!

En el meu cas, vaig començar a treballar quan l'Aïda tenia 4 mesos La sort, per dir-ho així, és que el meu marit no treballava i es podia quedar amb ella, per tant, la que ho va passar pitjor vaig ser jo... El primer dia em van acompanyar fins al tren i em pensava que em tirava per la finestreta! Vaig plorar com una burra!
Però poc a poc tot va anar rodant... L'inici a la guarderia sí que va ser més traumàtic, perquè ja tenia 9 mesos i això que no hi fossin ni el papa ni la mama li va costar molt. Tot i així, després va estar encantada!

És un procés que pot ser més llarg o més curt, però que acaba passant...

Molts ànims!

[mireiafor]

Suposo que l'experiència de companyes que han passat per això fa poc val més que mil paraules. Coincideixo amb elles en que el millor seria estar al costat dels nostres fills quan més temps millor, però si no pots fer res per evitar tornar a la feina (excedènces, reducció de jornada, etc.) no et facis mala sang. Ja que hi has de passar intenta fer-ho d'una forma tranquila i positiva perquè, i això és molt important, els teus sentiments li transmets al teu fill.

Jo vaig agafar-me una excedència fins als 8 mesos del meu fill i aleshores em vaig incorporar a mitja jornada. No és agradable separar-te del teu fill però com sempre intento treure alguna cosa positiva de totes les situacions, intento pensar que els estas donant l'exemple de persona treballadora, productiva, autosuficient... i Això sí: quan la mama torna de treballar és una MEGAMAMA SUPERMOTIVADA que fa petons, i mimitus, i l'avió i .....

[aierim2]

A on la deixaràs tu mentre treballes? Ànims guapa.

Gràcies pels ànims Isa !! A l' agost es quedarà amb el seu pare, que tindrà vacances forcades, és a dir que l' envien a l' atur per no pagar-li el mes... sense comentaris
Al setembre s' haurà de quedar amb la meva mare, i a partir de que comenci l' escola bressol que suposo que serà sobre el 15 de setembre, la meva mare s' encarregarà de portar-hi la nena, ja que jo surto de casa a les 6 del matí i el meu company a les 6:30. Al principi i, sempre que la meva mare pugui, la portarem només pel matí. Aquesta és la idea però sobre la marxa ja anirem veient com va i decidirem.
Suposo que és el que dius tú, que són poques hores però s' intentarà disfrutar-les al màxim. I quines ganes que tindré de que sigui cap de setmana !!!

i em consola que a l'agost faré vacances i podré tornar a estar amb ell.
Em pensava que seria més dificil, pero tot i que m'haig de llevar molt d'hora i fer molts malavarismes durant el dia està prou bé treballar una estona, potser no tantes hores com tu, jo en faig 7 i a partir del setembre em vull demanar de reduir una hora més.
Si t'ho pots permetre t'aconsello que facis una mica de reducció de jornada, encara que siguin 6 hores.

Petons i molts ànims guapa ja veuras que et va bé

Gràcies noviachuky!!Jo he allargat la baixa amb la lactancia compactada i amb les vacances. Només m' he reservat 5 dies de vacances per quan la nena comenci l' escola bressol. Malhauradament no em puc permetre fer reducció de jornada. La feina la tinc a 50 km i està bastant mal pagada. Si redueixo jornada i per tant redueixo sou, ja quasi no em surt a compte entre gasolina i peatge. TInc en ment buscar una altra cosa però amb els temps que corren...
Me n' alegro que t' estigui anant bé a tú

Hola!

El primer dia em van acompanyar fins al tren i em pensava que em tirava per la finestreta! Vaig plorar com una burra!
Però poc a poc tot va anar rodant... L'inici a la guarderia sí que va ser més traumàtic, perquè ja tenia 9 mesos i això que no hi fossin ni el papa ni la mama li va costar molt. Tot i així, després va estar encantada!

És un procés que pot ser més llarg o més curt, però que acaba passant...

Molts ànims!

Aidyana, em sembla que jo tb ploraré com una burra. Ja ploro ara només de pensar-hi. Però jo hi vaig en cotxe, així que serà millor que tingui els ulls ben oberts i que les llàgrimes corrin per dins :(
Ella anirà a l' escola bressol amb una mica més de 7 mesos. Ja veurem com s' ho agafa.
Sembla mentida que els temps passi tan depressa. A la nena ahir ja li va sortir una denteta !! Se m' està fent gran !!

Jo vaig agafar-me una excedència fins als 8 mesos del meu fill i aleshores em vaig incorporar a mitja jornada. No és agradable separar-te del teu fill però com sempre intento treure alguna cosa positiva de totes les situacions, intento pensar que els estas donant l'exemple de persona treballadora, productiva, autosuficient... i Això sí: quan la mama torna de treballar és una MEGAMAMA SUPERMOTIVADA que fa petons, i mimitus, i l'avió i .....

Tens raó mireiafor, llegir les experiències de les altres mares ajuda molt a no veure-ho tan negre. Jo faré com tú, quan torni tb seré una MEGAMAMA SUPERMOTIVADA
I com que encara farem pit, hi haurà barra lliure !!

Moltes gràcies a totes pels ànims ! Segur que ens anirà bé !
Per cert, el que ho passarà malament tb serà el pare, pq encara fem LME a demanda i la nena es calma molt amb el pit. Li deixaré llet, però la teta no la puc deixar a la nevera i el xumet no li agrada...

[hiolambda]

Jo de vegades em sento una mare desnaturalitzada.
Jo vaig començar a treballar quan el Pau tenia dos mesos. La resta de baixa, la faig a mitja jornada, de manera que no serà fins la darrera setmana de juliol que comenci a treballar tot el dia.
Jo ho veia des de dos punts de vista:
un, q a mi m'aniria bé "desconnectar" una miqueta del nen. Durant els primers dies són superabsorbents i jo només tenia un tema de conversa (Pau, Pau, Pau...). Pensava que m'aniria bé començar a treballar.
Per l'altra banda, a mesura que s'apropava el dia de començar tenia una mandra i un nus a la gola... Només entrar per la porta del despatx, quan les meves companyes em van començar a preguntar pel Pau, m'entraven unes ganes de plorar...
Jo acostumava a fer alguna horeta extra per a avançar feina. Però ara ja no... només vull sortir per a anar a veure al meu nen.
I és el que diu la mireiafor, quan arribo a casa, tot són pessigolletes, besitos i petarrufes.
Jo faig jornada partida i quan el nen comenci a l'escola bressol el veuré ben poqueta estona abans d'anar a dormir. Surto a les 19 i el Pau comença el ritual d'anar a dormir a les 20,30h. Ja hem decidit que l'hora del bany serà més tard.
A mi em el que em fa por és que (i no em digueu exagerada), deixi d'estimar-me, que em vegui com una desconeguda. Es passarà gairebé tant temps amb les padrines que amb mi (sense parlar, és clar, de les hores que es tira a l'escola bressol).
De tota manera, quan arriba el meu company a casa, que també treballa fins a les 19 i el Pau fa aquelles rialles només veure'l, penso que no serà així...

Què voleu que us digui? Em costa renunciar a la feina, no només pel tema pasta, si no perquè m'agrada i em fa sentir realitzada. Ara, no tant com ser mare, "ni mucho menos"!!! Però és el que hi ha. Ja m'agradaria tenir un altre horari, però la vida és així. Vam decidir ser pares sabent el que havia...
El tema escola bressol també és un petit trauma per a mi. L'altre dia, quan vam anar a la reunió i parlàven de les reaccions tant de nens com de mares i pares, a mi ja se'm saltaven les llàgrimes... No és el mateix, deixar-lo amb la meva mare o amb els sogres que amb els "desconeguts" de l'escola.
Aix, aix, aix, que em posaré a plorar... Bé, si més no tenim aquest fòrum per a donar-nos ànims les unes a les altres.
I també seguirem amb el pit, eh? que cada cop que penso que ja comencem amb les farinetes i que es va fent gran en xiquet... Bé que també ploraré el dia que no pugui donar-li més

[mireiafor]

Ostres no t'has de sentir malament per pensar d'aquesta forma!! Jo crec que totes les nostres reaccions estan dintre del gran ventall d'opcions de la normalitat i pensar que vols continuar amb la teva feina per sentir-te realitzada doncs és tan vàlid com la resta de comportaments.

I de pensar que no t'estimarà perquè no et vegi... jejeje aquest és un sentiment ocult que tenim totes les mames però jo amb la gran he pogut comprovar el següent: des que va començar al cole (P-3) es queda a dinar ja que quan va començar al cole jo feia horari complert i per només uns mesos que faré mitja jornada no hem volgut canviar-li els hàbits per si ja hi havia prou trasbàls per el naixement del germanet, total que jo pensava "la seva profe hi passarà més estona amb ella que jo!! l'estimarà més a ella?? passarà a ser la seva figura materna??". Doncs no. Ells distingeixen completament qui és una senyoreta, qui és l'àvia, qui és tothom i tu sempre seràs la seva referència. No sé com va ni perquè però és com si dintre seu tinguessin una mena de brúixola i tu sempre fossis el nord

I si vols comprovar-ho només has d'observar-lo quan es fa mal, quan necessita consol, està malalt o el que sigui... Aleshores que es tregui tothom que l'única capaç de consolar-lo i fer que se senti millor ETS TU !!!!!

[hiolambda]

Ostres gràcies, Mireiafor pels ànims!!!

[aierim2]

Hola Hiolambda !!

Veig que els nostres peques només es porten una setmaneta. A mi tb em fa molta pena comencar amb les farinetes. L' infermera em va dir que una setmaneta abans d' anar a la feina li anem donant, pq no ho hagi d' introduir el pare tot sol. Així que el dia 24 ens hi posarem...serà el moment de dir: això ja s' acaba !! buaaaaaa!!! tinc una sensació de mal rotllo a l' estómac...
Em miro la nena, ella em mira fent-me un somriure d' orella a orella i penso: pobreta, no sap que d' aquí quatre dies "l' abandonaré". Què dur que se m' està fent. Tan de bo em toqués la loteria i em pogués permetre l' excedència !! Deixar del tot de treballar no m' ho plantejo, no només pel tema econòmic sinó pq tb penso que els fills també es faran grans i no puc fer que la meva vida giri només entorn de la nena. Sé que arribarà un dia que ella serà independent i ho hauré de respectar i crec que es bo que jo tb fagi altres coses. A més a més tot just fa un any i mig que vaig acabar els estudis i tinc ganes de fer feina.
T' entenc perfectament.
Molts ànims per tu també

[minerva2]

Hola,

jo em vaig sentir igual al principi, el dia abans pensaba, pobreta es quedarà a la guarderia sense mi, després de estar 5 mesos amb ella 24 hores al dia. Però si arriba el moment, i per una part es molt millor, tornes a tindre la teva vida "normal", els teus companys de feina, altres preocupacions que no son el teu/va nen/a. Però jo ho vaig superar rapid, si que el primer dia només vaig fer que trucar per a veure que tal estaba, sobretot per la tarda, i el segon i el tercer també pero ja menos cops.
I desde les hores si que truco un cop al dia per a veure que tal s'ha llevat si no la vec o que tal ha esmorçat, dinat... però ja no es com al principi.

Tu arribes a les 16:00 però jo arribo a les 18:00 o sigui que en prou feines comparteixo amb ella dues o tres o hores fins que va a dormir.

Però si en els moments que estas amb ella, estás de debó que es ho que intento fer jo, sense fer feina de casa, treball, ... es recompensa totes les hores fora de casa.

[hiolambda]

Una cosa que vaig comprovar i que recordo ara llegint-vos és que, abans em costava molt desconnectar de la feina. Estava a casa i pensava: "com podré acabar això, quina solució..., etc". Però ara, no hi penso amb la feina. És com quan desconnectes quan marxes de vacances.
No sé si quan comenci tot el dia em passarà el mateix, perquè ara, venint quatre horetes és més fàcil...

[noviachuky]

A mi em el que em fa por és que (i no em digueu exagerada), deixi d'estimar-me, que em vegui com una desconeguda. Es passarà gairebé tant temps amb les padrines que amb mi (sense parlar, és clar, de les hores que es tira a l'escola bressol).
De tota manera, quan arriba el meu company a casa, que també treballa fins a les 19 i el Pau fa aquelles rialles només veure'l, penso que no serà així...

Nooooooooooooooooooooooooo, hiolambda, trankila!
Sempre em sentit a dir que "madre no hay más que una" (i és veritat)
Pels nostres fills som unes persones especials i no crec que per portar-los a l'escola bressol o deixar-los amb la iaia ens deixin d'estimar, això mai de la vida.

Petons

[hiolambda]

Sou fantàstiques! En un moment de bajón que he tingut... i mireu quines respostes! GUAPES :-

Aierim2: he llegit que la teva nena ja té una dent? Jolín, doncs la setmana que ve ja estaré al lloro a veure què li passa al meu jejejejeje
Jo li vaig començar a donar farinetes el divendres passat, precissament per això. Quan el dia 27 estigui tot el dia a la feina, que jo no hagi de patir tant, tant, en treure llet del pit i substituir tomes per farinetes. Així quan estigui amb mi, només pit... I d'aquí a una setmana o així, començarem poc a poc amb la fruita. Primer suc de taronja i anar fent...

[TETA]

Ostreeess...volia obrir un tema semblant...I és q penso q totes passem per una situació similar...
La veritat és q les respostes de totes m'han animat una mica per un costat pq veig q no sóc l'única i per l'altre pq heu confirmat que no és taaan horrible com sembla...

Jo he de tornar a treballar el 20 d'Agost i no hi ha dia q no hi pensi, de fet, llegint els vostres missatges m'han entrat ganes de plorar, així q ja veieu "como está el patio!".
El meu horari és de 9 a 18h, encara q he demanat l'hora de lactància a migdia per poder juntar dues horetes i q no es fagi tan dur al veure'l al migdia.

És quedarà amb ma mare i encara q em consoli q no sigui a la guarde, tinc la preocupació de q no m'estimi, o q s'estimi més a la iaia...
De fet, tinc uns amics que ella és la q treballa i ell cuida del nen pq està a l'atur...Doncs el nen només vol papa...Jo em moro només pensar q em pugui passar una cosa semblant!!

De moment no puc agafar jornada reduïda pq després de molt treballar vaig aconseguir q em fessin responsable d'un departament i sé q si demano la reducció em ventilaran el puesto i necessito les peles (tinc un plus de jefatura)...Sembla mentida però el càrrec q tant em va costar ara no m'importa; de fet m'han trucat de la feina pq volen parlar amb mi...i m'he sorpres a mi mateixa desitjant q em diguin q ja no em volen de responsable...

AAiii...q dur!!!Grcs noies, per "escoltar.me" i molts ànims a totes...

[cuqueta]

Aixxx nenes ara llegint-vos m'he vist a mi fa 3 mesos quan vaig començar a treballar...
Totes aquestes pors que teniu vosaltres tb les tenia jo, jo crec que les tenim totes les mamis, i es el que dieu, els últims dies cada cop que el Marc am mirava somrient pensava "si sabessis que t'he de deixar, que no podrem estar tot el dia juntets i fent tetilla a totes hores..." i se'm trencava el cor.
Quan vaig començar a treballar se'm va fer moolt dur, pero molt menys del que jo m'imaginava. Jo tinc un lema, encara que ho passem malament, si veiem els nostres fills contents ens fem a la idea ara els primers dies quan la meva sogra em deia que al deixar-lo a casa seva plorava amb sanglot se'm feia un nus...Ara el veig feliç quan el deixo i quan el recullo i encara que el trobo a faltar moltíssim, penso que són etapes i que de mica en mica s'han d'anar superant...
A més els meus pares sempre m'han ensenyat a valorar el que tinc, tinc una família que m'estima i els estimo (independentment de les hores que passem junts), tinc un nen sa, tinc una feina (molt important avui en dia) i que a més a més m'agrada, i penso que sempre hi ha un pitjor, esta clar que tande bo em toqués la primitiva i no hagués de treballar mai més pero...i tots els pares immigrants que deixen els seus fills al país d'origen i no els veuen durant llarguíssims periodes de temps?? això sí que deu ser tristíssim...
En fi, a totes les que heu de començar, ànims que tot es supera reines i a part és el que diuen les mamis treballadores, les hores que passes amb ells són taaaaaaaaant bones que et compensen per tot el dia