Mor Carmen Bousada, la dona que va tenir bessons amb 67 anys

[Pukeko]

Mor Carmen Bousada, la dona que va tenir bessons amb 67 anys

1. • Un germà ven l'exclusiva de la mort a un programa de televisió
2. • La família es farà càrrec dels nens, de dos anys

María del Carmen Bousada del Lara, la dona que va ser notícia fa dos anys i mig al donar a llum bessons amb 67 anys, va morir dissabte de la setmana passada de càncer. Bousada va ser diagnosticada amb un tumor, poc temps després de ser mare.

La malaltia de la que ha estat la mare més longeva del món ha estat "molt dura, últimament estava realment malament", ha explicat a EL PERIÓDICO el seu germà, Ricardo, que ha confessat que ha venut l'exclusiva de la mort de la seva germana a un programa de televisió, on en donarà més detalls.

Bousada va iniciar el tractament de fertilitat en una clínica de Los Angeles, on va haver de mentir sobre la seva edat, ja que el límit legal estava en 55 anys i ella ja en tenia 67. Carmen va donar a llum a la clínica barcelonina de Sant Pau dos nens, Pau i Christian, que ara "passaran a estar en el nucli de la família o a prop", segons ha dit el seu germà Ricardo.

Els diners seran per als nens

En paraules del mateix germà, que s'ha mostrat reticent a donar qualsevol mena d'informació que pogués comprometre la seva participació en el programa, els diners aniran per als bessons de la seva germana.

La història de Carmen Bousada ha estat intrínsecament lligada als mitjans de comunicació els últims anys. En una primera exclusiva al diari britànic News of the World, la gaditana explicava que no tenia por de ser una mare longeva, ja que, segons les seves pròpies paraules, esperava viure fins als 101 anys, com la seva mare.


Recordo que quan vaig sentir la notícia vaig pensar que quina pena per aquests nens que es quedarien sense mare molt joves i que no hi havia dret que haguessin de passar per això per culpa del "capritxo" de sa mare. És molt dur viure sense la mare: jo la vaig perdre amb 29 anys i encara arrossego el trauma. Pobres criatures, sense mare amb 2 anys, amb el que la necessiten encara... per molta família que hi hagi, una mare és una mare.
La natura és sàvia i si ja està menopausa és perquè ja li ha passat el moment de ser mare. Perquè forçar les coses doncs? Per diners? No ho entenc....
I que el germà vagi venent exclusives, ja ho trobo aberrant....

Això és el que jo penso. Què en penseu vosaltres??

[littleif]

Estic totalment d'acord amb tu!

[txellchen]

IDEM DE IDEM!

[cuqueta]

Per alguna cosa aquí a Europa no va poder fer-se el tractament de fertilitat, va anar als USA, ja sabeu, els diners ho compren tot (malauradament).
Jo tb ho trobo escandalós, no hagués tingut que ser mare, ja li havia passat l'edat, ara aquests dos nens es quedaràn orfes, són les víctimes de tot això, no la seva mare que va actuar de manera egoïsta pensant només en ella.
Cosma-shiva és cert que aquesta malaltia no té respecte per ningú, pero a més edat, més risc de patir-la, aquesta i gairebé totes, el que no podem es tolerar aquest tipus de casos, jo ho trobo lamentable, com la tita Cervera...uffff es que ningú pensa amb els nens?

[pimpi]

totalment d´acord amb cosma_shiva, malauradament, aquesta malaltia no enten d´edats, ni tampoc de sexe, per tant, si som mares i patissim una malaltia irreversible (sigui quina sigui) deixant petitons sense mare,........ no importa si els petits tenien una mare de 67 o de 35.
Evidentment com més avançada és l´edat, i si es segueix l´evolució de la vida, té la llògica que una mare de 35 anys veu els seus fills creixer i ells tenen el recolzament matern moooolts més anys que una de 67 com era el cas.

Pero si penso en que una persona, per la rao que sigui, sent la necessitat de ser mare i ho pot fer possible, ho entenc, ho respecto i ho apoio, ja que és una de les millors coses (per no dir la millor) del mon. I entenc que si aquesta dona, a "la seva edat normal" no va poder o no va sentir l´instint per fer-ho, més tard, quan ho va sentir ho va intentar i ho va aconseguir.

Perque no questionem la figura del pare?? és que no és necessaria?? No és que vulgui posar-me a favor dels homes ni molt meys, pero tothom va posar el crit al cel perque la dona tenia 67 anys i ningu es va questionar que a més estava sola en això,....... pero amb parella o sense s´ha dit més d´una vegada i de 3 que aquesta dona tenia molt suport familiar i d´amics, cosa que moltes de nosaltres no hem tingut ni una cosa ni l´altra, i moltes altres inclus mares solteres, i que??? només per aixo s´hauria d´impedir auna dona la voluntat de ser mare?? JO penso que no, que és clar que no.

A la vora tinc un parell de "conegudes" que han fet de tot per ser mares DE TOT, a més de tractaments que els hi fotien hormones a tota castanya, sense exit, metges que els hi han tret els cuartos, de tot, només una d´elles, ara amb 46 o 47anys esta embarassada de 4 mesos i només faig que pregar que li funcioni, fa massa anys que està en aquest cercle i que s´ho mereix igual ara que fa 10 anys quan va iniciar les "idas i venidas" de metges i proves varies.

Jo sempre des de petita he pensat que venia a aquest mon a ser mare (i a moltes coses més, pero sobretot a ser mare) i per sort he fet realitat el meu somni, i si no hagues sigut ara, doncs no nego ni m´amago que ho hagúes intentat com fos i quan fos. I si amb 40 no en soc capaç, potser amb 60 si.

No vull posar discordia amb aquest tema, ni molt menys, simplement exposo la meva opinió que espero no ofengui a ningu.

[Martina32]

A mi no em sembla massa correcta ser mare amb aquesta edat, però tampoc m'agrada jutjar-la sense conèixer els seus motius.Però el que tampoc em sembla be és que ara es digui a tots els mitjans de comunicació que això es veia venir. L'enfermetat que ha patit aquesta dona la pots tenir a qualsevol edat, i jo conec a mes d'una dona, que per desgràcia, han mort ben joves de càncer deixant a fills petits.A mes una cosa que em fa molta ràbia és que a l'home mai se li qüestiona l'edat de ser pare. I n'hi han moltíssims, famosos a mes, que han tingut fills amb 60 i 70 anys. Que passa amb ells? Com sempre els homes tenen dret a fer qualsevol cosa sense ser qüestionats i les dones sempre hem de donar explicacions de tot el que fem, ja sigui ser mare o no voler ser, deixar la feina per cuidar els fills o no voler deixar-la per dedicar-te a la feina, sortir amb un home molt gran o amb un molt jove. Ens passem la vida donant explicacions.

[Laure]

Hola, a mi em sembla forçar molt la màquina, però... ella deuria tenir els seus motius . SAbeu quant d temps portava volguent ser mare??? tota la seva vida. Jo porto més dos tractaments in-vitro a les meves esquenes, i tres avortaments.. encara no he aconseguit el meu somni i molt sovint em plantejo no deixar de lluitar mai, MAI. I si tinc 50 anys i vull ser mare, HO SERE, ho continuaré intentant.
Repeteixo em sembla forçar molt la màquina amb aquesta edat, però... també es cert que jo amb la meva edat puc tenir un càncer l'any que ve, o un accident de moto o...
en fi, no crec que se l'hagi de culpabilitzar. Aquests nens un dia quan siguin grans també pensaran : que valenta va ser la meva mare.
petons

Jo penso igual.

[Laure]

Que passa amb ells? Com sempre els homes tenen dret a fer qualsevol cosa sense ser qüestionats i les dones sempre hem de donar explicacions de tot el que fem, ja sigui ser mare o no voler ser, deixar la feina per cuidar els fills o no voler deixar-la per dedicar-te a la feina, sortir amb un home molt gran o amb un molt jove. Ens passem la vida donant explicacions.

Quanta raó tens!

[Martina32]

Si noia! encara ens queda un llarg camí per recòrrer a les dones...

[mireiafor]

Estic d'acord en que el desig de ser mare és una cosa molt intensa i tothom hi té dret, però no hem d'oblidar que una mare vol el millor per els seus fills. Vosaltres tindríeu fills sabent DEL CERT que els deixaríeu orfes molt joves, o fins i tot petits? Vosaltres tindríeu fills sabent que morireu, posem per cas, d'aquí 5 anys?

Ja sé que el càncer és una experiència que li pot passar a tothom independentment de l'edat però siguem realitstes amb 67 tens moltíssimes més possibilitats de morir de qualsevol causa que amb 27, 37 o 47 no?? No vull jutjar a ningú, només expresso una de les meves grans pors: que a mí em passi alguna vegada alguna cosa i deixi els meus fills en aquesta vida sense mare. Sé que el seu pare seria el millor pare del món i que les dues famílies (la seva i la meva) cuidarien moltíssim dels meus fills però crec que si qualsevol de nosaltres sapigués que ha de morir el seu darrer pensament seria per els seus fills: què serà d'ells?

Perdoneu si m'expresso de forma tan contundent però és que aquest darrer any he conegut un parell de casos molt propers de persones joves mortes de càncer que deixen fills petits i l'experìencia és terrible, per això no m'entra al cap que algú vulgui fer passar als seus fills i parella per un tràngol tan terrible de forma conscient. També fa pocs dies m'he assabentat del calvari que ha hagut de passar el fill d'una coneguda que va morir fa 2 anys fins que altres familiars s'han pogut fer càrrec d'ell i només de pensar-ho m'entren ganes de plorar. Si aquesta mare hagués sapigut en morir (de càncer també) el que li anava a passar al seu fill el seu patiment hagués estat.... no sé ni si hi ha paraules.

[Martina32]

Jo ja he dit que no em sembla una edat adequada per ser mare, no només pel fet de la mort si no per molts d'altres aspectes. Suposo que el desig de ser mare la va superar. Però la mort és imprevisible, com tu mateixa has dit coneixes dones joves que han mort de càncer i han deixat fills petits, jo també en conec. No ens podem plantejar la vida pensant que igual ens morim i deixem els fills sense mare, perquè seria tan difícil llavors fer plantejaments futurs... Jo crec que la majoria estem d'acord en que era massa gran però precissament l'enfermetat que se l'ha endut no la pateixen només dones d'aquesta edat. També és només la meva opinió i respecto totes les altres, aquest és un debat tan molt complicat...

[mireiafor]

Si estic d'acord en que aquesta malaltia en concret la pot patir qualsevol però el que no m'entra al cap és que algú que sap que té un elevat percentatge de possibilitats de morir del que sigui en menys de 10 anys vulgui tenir fills. Amb la teva vida pots fer el que vulguis però amb la dels altres...

I no només morir, us heu parat a pensar en tot el ventall de demències senils que ataquen a la població major de 70 anys??

Ho sento no voldria que ningú es dongués per aludida, DE VERITAT que respecto totes les opinions, és que se'm posa la carn de gallina...

[pimpi]

.. ara al setembre o novembre aniré per uns embrions congelats, només posar-me'ls a dintre em costa cada vegada 1800 euros.... en fi.. és molt dur, MOLT DUR. :

MOLTS ANIMS i molta sort, espero que ho aconsegueixis aviat, tu i totes les companyes que esteu en la búsqueda.

[pimpi]

No s´acava aixi...... i la jurado?? i la pantoja (ella sola??)?? i el papuchi?? en fin.... hi ha una llarga llista, però ells igual que Carmen Bousada, van pagar i van fer realitat el somni.

Peixitu entenc el teu desitg i sobreentenc la teva postura.
Jo tinc un fill, pero la meva postura és la mateixa que la teva almenys davant d´aquesta questió.

I no vull ofendre a ningú amb el que diré ara, però acostumem a ser més dures, inflexibles e intransigents (en aquestes postures i en aquests temes) les que ja som mares, i aixo no hem sembla gens cortés ni correcte..... Sembla que hauria de ser més normal volguer per "tothom" el que hem volgut per nosaltres.

Apa, ara ja m´he mullat del tot

[Laure]

Amb la teva vida pots fer el que vulguis però amb la dels altres...

Però..Mireiafor, també hem de pensar que aquests nanos viuen gràcies a la seva mare, no sé, aleshores tu dones a entendre que millor no viure i jo penso que malgrat ha de ser duríssim també ho ha de ser prendre la decisió de tenir-los sabent que els "abandonaràs" aviat, malauradament aquesta dona va morir abans del previst. Si, la seva esperança de vida no era molt elevada però tampoc sabia que moriria als 67....nu sé, fa de mal jutjar

[meri68]

però acostumem a ser més dures, inflexibles e intransigents (en aquestes postures i en aquests temes) les que ja som mares, i aixo no hem sembla gens cortés ni correcte..... Sembla que hauria de ser més normal volguer per "tothom" el que hem volgut per nosaltres.

ho subscric totalment

[Pukeko]

A veure, no és qüestió d'entendre postures o no, ni de jutjar motius: 40 o 45 anys no em sembla una edat aberrant per ser mare, la meva besàvia va tenir un fill amb 48 anys i de manera natural. Evidentment que les que estem en edat fèrtil hi volem ser mares, per molts impedients que tinguem hem de lluitar i fer el que sigui per aconseguir-ho.
Però amb 67??? Això no. Segueixo pensant que quan una dona està menopàusica és perquè la natura ja li està dient que ja li ha passat el moment. Forçar el seu cos de la manera que ho ha fet és totalment anti-natural, i he sentit aquest matí que deien que segurament això és el que li ha fet desenvolupar aquesta malaltia tant de pressa. Si li hagués passat igualment o no això ja no se sabrà mai....
A més, no fotem, la única manera de ser mare és parint els nens?? No hi ha molts nens en orfanats de 10-12-14 anys que no els vol adoptar o acollir ningú perquè ja són "massa grans"?? No hauria sigut millor això??
Al tanto, i no la "critico" (per dir-ho d'alguna manera) per ser dona, sinó per l'edat en que ha decidit fer-ho: em fa la mateixa angúnia la Tita, que el Papuchi (que també ha deixat els fills ben petits)

Deixo un altre tema sobre la taula: he llegit que es veu que és mentida que enganyés als metges a EUA (que ja m'estranyaria, perquè a veure que no va haver de presentar cap documentació??) sinó que va ser un experiment que van voler fer uns metges i ella a fer de conillet d'índies a canvi de calers.

[meri68]

Segueixo pensant que quan una dona està menopàusica és perquè la natura ja li està dient que ja li ha passat el moment. Forçar el seu cos de la manera que ho ha fet és totalment anti-natural, i he sentit aquest matí que deien que segurament això és el que li ha fet desenvolupar aquesta malaltia tant de pressa. Si li hagués passat igualment o no això ja no se sabrà mai...

Sento no estar d'acord, la menopausa et pot arribar aviat, inclus hi ha dones dels volts de 30 anys que han arribat a la menopausa... dir que la natura es sabia i que si no pots tenir fills bla bla... no fotem, que si la ciencia et pot donar un cop de ma, no ho trobo dolent. Probablement el problema NO ES la menopausa, sinó una edat extrema, i clar, es fomut... , però jo he llegit (i no a una, sinó a moltes) noies del Socpetit que opinen que ser mare als 40 es quasi una aberració i que son mares velles.... a veure, on posem el limit??

[Pukeko]

Peixitu, jo no estic parlant de tu, ni estic generalitzant eh?? T'estàs agafant aquest tema d'una manera molt personal, i aquí no s'està parlant dels problemes que es puguin tenir per ser mare, sinó d'una persona que ho ha fet amb 67 anys, i que se'n va adonar l'any 2005 de que volia ser mare.
És clar que tu has de lluitar perquè tens 34 anys. Però a ella ja li havia passat l'edat!!!

[isa]

Peixitu reina, aviat segur que aconsegueixes el teu somni, clar que sí.
Però també penso que 67 anys...són molts anys, són casi 70, també s'ha de pensar en els drets dels infants...i en aquest cas tens unes probabilitats molt grans de deixar orfe al teu fill. I això està per sota dels nostres drets a ser mare? 67 és forçar la màquina, la menopausa és un stop natural i jo no estic a favor d'anar en contra natura...la natura és més sàbia que els avenços tecnològics.
ÉS cert que hi ha molts nens esperant que algú els aculli perque ja són massa grans, és molt trist pobrets. El meu germà gran té dos fills biològics i un adoptat, és de la xina. Un altre germà meu està en tràmits per adoptar un nen, en aquest cas nacional.