estic trista, us passa

[lina]

Hola a totes, tinc un bebe de 2 mesos, i fins ara estava contenta, però ara hem sento sola, el meu home treballa molt i quan arriva a casa està pel nen, però no per a mi, estic tot el dia a casa, dono una mini volta i cap a casa, començo a estar una mica agobiada de fer sempre el mateix tant de dia com de nit, no se, hem volia desfogar i sapiguer si us ha passat a vosaltes, ja que hi han dies que la casa hem cau a sobre.
Petons a totes.

[Quimbo]

Hola Lina, és molt nopraml això que et passa. No et preocupis!!
Per combatre-ho perquè no vas a llocs on hi hagi més mares com tu? jo vaig anar a un lloc a fer massatge infantil amb els nens i al final el massatge era l'excusa!!! sempre acabavem a la cafeteria i aixes passava la tarda volant!!! encara ara quedo amb les mateixes noies per anar als parcs amb els nens i fer l'orxata!!! t'nairà molt i molt bé poder parlar amb gent adulta!!!

[lina]

Gracies Quimbo t'ho agraeixo!!, buscaré a prop de casa aveur-he si fan cursets.

[mireiafor]

Lina anima't, tots aquests sentiments són normals!! Mira fa no res també ho comentàvem amb una noia que estava en la teva mateixa situació. Passa't per el post i també podras compartir totes les experiències de la resta de mamis.... Petons i un somriure!!


viewtopic.php?f=27&t=11210&p=561766#p561766

[TXETA]

L'Aleix també té dos mesos! On vius? Jo he quedat amb una noia del foro que som veínes per anar a la biblioteca del barri, si ets de Barcelona podriem quedar algun dia... jo sóc de Sant Andreu!

Tu mateixa...

[lina]

Gracies pels vostres anims, el que escribiu es el que a mi em passa, es com si ho escrigues jo, jo soc de a prop de les corts, aprop tinc una ludoteca, miraré a veure si fan algun curset.
petons i repeteixo gracies,

[coqueta]

Hola !

Doncs mira...jo tres quarts del mateix, la Constança farà el 22 4 mesos. Vaig estar casi un mes sense poder sortir de casa xq m'havien fet la cesària i se'm va fer un seroma, no podia sortir ni a passejar. He viscut molt temps a fora i les meves amigues estan escampades per Itàlia i ALemanya, i només tinc una moooolt bona amiga per Lleida. Jo havia sigut sempre molt independent, sempre voltant i sempre he tingut pocs amics però bons ( no sóc massa sociable) ;.))) i el primer mes passava una hora de rellotge plorant cada dia perquè em sentia sola, a més estava horrible xq m'havia engreixat molt durant l'embràs , fet que encara em dura ...però ho compenso amb una bona dieta, pelu etc...
Em regalo cada dia alguna coseta, surto al parc, em compro alguna xorradeta...el que sigui...i el que m'ha anat millor és que m'he montat una mini empresa online , i com dic jo...tinc el despatx a la habitació de la petita. De moment faig molta recerca, xq m'agrada molt escriure i em dedico a presentar-me a premis literaris...cuasi tots infantils.. ...i aixi vag passant.
Si et serveix de consol, encara em sento aixi moltes vegades, sola, però valoro molt més la meva familia que m'ha donat molt suport. intento repartir la atenció i vaig tan com puc a casa de ma mare, que com bé han dit...tan de bó hi hagués families mes extenses...i jo que era partidària de fer-ho tot sola..aaaaahhhh
Mai m'hauria imaginat que enllorés treballar...i la nena m'omple però no sóc la tipica marassa...alprincipi em sentia fatal xq quan venia algu a veure-la li deien moltes coses, i s'ho passaven pipa i jo pensant....'uix...però si jo només la canvio, la alleto i reso xq dormi...' amb les amigues riem molt ...xq em coneixen i alucinen que jo sigui mare...aixi que no et preocupis...segur que d'aquests dies sola et surt alguna afició rara i sorprenent.
La meva pitussa és preciosa, i l'estimo mooooolt, però clar...el gu gu i el ga ga..no son la conversa més interessant....( tot i que el meu marit fa tot el que pot per distreure'm..imaginat que el primer dia que ens vam escapar unes hores a Reus i ens vam asseure a una terrassa vam tornar a sentir la sang a les venes....vinga, ànims i pensa q és una etapa, i que després enllorarem els bitxitos ens caben als braços...

[marta_mum]

als CAPS de la seguretat social en fan de classes de massatges, i l'aventatge és que les altres mamis són del barri, jo encara quedo un cop per setmana amb dues mamis de les classes de preparació al part que vaig fer al CAP del costat de casa.

Sort!

[creueta]

ei, LINA, ànims!!!
crec que moltes de nosaltres hem passat per això... tant de temps desitjant que arribés el moment de tenir el petit a casa, i ara et sents agobiada... és totalment contradictori, i això encara et fa sentir pitjor...

com et diuen per aquí, jo crec que la solució és que busquis mares com tu... encara que les vegis passejant pel barri ben orgulloses del seu nadó, segur que també tenen moments de baixon com tu!

jo vaig trobar a través de la llevadora i el CAP (els mateixos q havien organitzat el grup de prepart) un grup de criança o postpart i un altre d'alletament... t'ho recomano, més enllà de si t'ensurts amb l'alletament o si penses que has deixat el postpart enrere... Comparteixes experiències similars i trobes gent que fa els mateixos horaris "estranys" que tu!

Ja veuràs també com la cosa millora quan la teva petita comenci a interactuar més!...

[GLG]

Jo al CAP vaig fer les classes pre-part i després les post-part.

Vaig fer amistat amb alguna de les noies.

Pregunta al teu CAP, les clases post-part van mooolt bé per compartir experiències amb altres mares, i a més coneixes més gent.

[lina]

Gracies a totes, vaig aquesta tarda al CAP, a veure que hem diuen d'alguna activitat, us ho agraeixo profundament!!