Impacte psicologic Cessaria
- PRUNAENSUCRADA
- :: cèrvol

- Entrades: 511
- Membre des de: dl. feb. 18, 2008 2:26 pm
- Ubicació: Porqueres
Re: Impacte psicologic Cessaria
Bones, estic molt d'acord amb moltes de vosaltres. Cal respectar el sentiments de tothom, tothom viu les coses a la seva manera.
Jo vaig tenir en Dídac per cessària, dp de 14 hores intentant un part vaginal. Finalment el patiment fetal va provocar una cessària d'urgències, que va fer que amb les presses no puguèssin filar gaire prim i al estar el nen colocat de cares, amb el bisturí li fecin un petit tallet a l'ull, que va fer que necessités 2 operacions que finalment només han pogut reconstruir un dels llagrimals, l'altre no li drena, però això no l'afecta en el dia a dia. Bé, la veritat és que entre una cosa i altra vaig patir força, més per la salut del nen que per la cessària la veritat, i amb el pas del temps m0'he anat informant (sobretot des que treballo en un centre d'atenció precoç i he vist molts casos....), doncs això, amb el temps he entés coses que en aquell moment no vaig entendre gaire, o si més no no vaig veure la repercussió q podia haver tingut. El patiment fetal és bastant dolent per a les criatures, i intentar un part vaginal quan hi ha patiment fetal, pot tenir les seves conseqüències en un nadó que aparentment era sa, i que degut a una falta d'oxigen en el part quedi amb seqüel.les per sempre. En fi..
Ara estic embarassada de nou, em falta un mes per parir, i m'agradaria intentar tenir un part vaginal, però no vull que la nena pateixi gens, em fa pànic que em tornin a dir que hi ha patiment fetal, o sigui que ja ho hem parlat amb el gine i si les coses van rodades (com passa a la majoria dels parts, tot s'ha de dir), doncs perfecte que ho intentarem, però davant la mínima sospita de patiment, prefereixo que em facin una cessària, i com ja s'ha dit per aquí, els somriures de la meva filla, i el saber que està bé,ja s'encarregaràn de fer-me sentir la millor mare del món (almenys per ells).
Amb això, només vull dir que potser per alleujerir-te d'aquesta angoixa t'aniria bé pensar en les repercussions negatives que tenia seguir amb un part vaginal, i els avantatges que et va otorgar viure en l'actualitat i poder gaudir d'una cessària a temps.
Jo vaig tenir en Dídac per cessària, dp de 14 hores intentant un part vaginal. Finalment el patiment fetal va provocar una cessària d'urgències, que va fer que amb les presses no puguèssin filar gaire prim i al estar el nen colocat de cares, amb el bisturí li fecin un petit tallet a l'ull, que va fer que necessités 2 operacions que finalment només han pogut reconstruir un dels llagrimals, l'altre no li drena, però això no l'afecta en el dia a dia. Bé, la veritat és que entre una cosa i altra vaig patir força, més per la salut del nen que per la cessària la veritat, i amb el pas del temps m0'he anat informant (sobretot des que treballo en un centre d'atenció precoç i he vist molts casos....), doncs això, amb el temps he entés coses que en aquell moment no vaig entendre gaire, o si més no no vaig veure la repercussió q podia haver tingut. El patiment fetal és bastant dolent per a les criatures, i intentar un part vaginal quan hi ha patiment fetal, pot tenir les seves conseqüències en un nadó que aparentment era sa, i que degut a una falta d'oxigen en el part quedi amb seqüel.les per sempre. En fi..
Ara estic embarassada de nou, em falta un mes per parir, i m'agradaria intentar tenir un part vaginal, però no vull que la nena pateixi gens, em fa pànic que em tornin a dir que hi ha patiment fetal, o sigui que ja ho hem parlat amb el gine i si les coses van rodades (com passa a la majoria dels parts, tot s'ha de dir), doncs perfecte que ho intentarem, però davant la mínima sospita de patiment, prefereixo que em facin una cessària, i com ja s'ha dit per aquí, els somriures de la meva filla, i el saber que està bé,ja s'encarregaràn de fer-me sentir la millor mare del món (almenys per ells).
Amb això, només vull dir que potser per alleujerir-te d'aquesta angoixa t'aniria bé pensar en les repercussions negatives que tenia seguir amb un part vaginal, i els avantatges que et va otorgar viure en l'actualitat i poder gaudir d'una cessària a temps.
Re: Impacte psicologic Cessaria
marchita ha escrit:eh!!!! de verdad q no quiero tampoco q os sintais atacadas...es mas no puedo comprenderos a nivel sentimientos (eso lo entendeis verdad?) pero si entiendo q cada mujer es un mundo y q cada una siente como puede, quiere y es.
Yo he pasado por dos cesareas, la primera tengo un gratisimo recuerdo pq todo fue super rapido, facil, estaba de pie a las 24 horas pero la segunda!!!!! madre mia!!!!!! no quiero ni recordarla pq me dolio, se infecto....me tire 1 mes con dolor, antibiotico....asi q buen recuerdo no tengo....y si pasara por un tercer parto (q espero q no) volveria a desear un vaginal pero no dejaria q nada me lo amargara.
Y eso es lo que trato de deciros q no dejeis q nada os lo amargue, q penseis q lo importante es vuestro hijo y q lo teneis con vosotras y q pongais la ilusion en un proximo embarazo y parto, creo q de esa forma no tendreis tanto impacto.
Por supuesto que te entendemos! És lo que decimos, que cada una vive las cosas a su manera
Simplemente me siento decepcionada, esa es la palabra exacta, DECEPCIÓN, pero miro a mi hijo y se me pasan todos los males!
Son solo opiniones, y para eso estamos, verdad?

Re: Impacte psicologic Cessaria
Estoy totalmente a favor de lo que dice Prunaensucrada,yo he tenido a Maia de parto vaginal,la sacaron con forceps y aunque es normal le provocaron una fractura en la clavicula y un pequeño pinzamiento facial,ahora esta totalmente recuperada y no tiene ninguna secuela,pero solo por el hecho de pensar que le hicieron eso,pense una y mil veces el porque no me hicieron cesarea,solo para evitarle eso,no me quiero ni imaginar si tienen sufrimiento fetal.
Si algún dia tengo un segundo me da igual por donde salga,mientras saga perfectamente bien y habiendo sufrido el peque lo minimo o nada
Si algún dia tengo un segundo me da igual por donde salga,mientras saga perfectamente bien y habiendo sufrido el peque lo minimo o nada
Re: Impacte psicologic Cessaria
Jo et convido a visitar el fòrum d'apoyocesareas (http://elistas.egrupos.net/lista/apoyocesareas/).`
Allí hi trobaràs moltes dones amb el mateix sentiment que tu o de semblants, o fins i tot de molt pitjors. Les cesàries, tant si son necessàries com si no ho són, deixen seqüeles psicològiques a moltes dones, ens sentim incompletes, d'altres enganyades, d'altres maltractades, hi ha de tot, segons hagi anat el part, que pot haver ocorregut de moltes maneres. Però totes compartim un mateix sentiment: el fet de no sentir-nos dones del tot perquè no hem parit els nostres fills de manera natural.
La cesària és una bona cosa ben utilitzada, i un fracàs de l'obstetrícia i per a les dones quan se n'abusa, la pelvis estreta és una de les excuses que utilitzen molt metges per fer-la, entre d'altres. Fes una reflexió: creus que la natura et faria engendrar una criatura que no passés per la teva pelvis?
No et vull crear malestar, però si no t'acabes de sentir bé t'ajudaria aprofundir en el tema, en tu mateixa, per veure què passa i poder acabar de pair-ho.
Jo tinc dues filles i totes dues van néixer per cesària, la primera innecessària i la segona necessària. La primera és la que m'ha costat més de resoldre. Una cosa que m'ha ajudat molt és la lactància, potser no he parit, però alleto desde fa quatre anys i això em dóna molta confiança en el meu poder de dona. Una altra manera de guarir-me aquesta ferida és informar a d'altres dones sobre aquesta qüestió i sobretot sobretot, a les meves filles mentre vagin creixent.
Allí hi trobaràs moltes dones amb el mateix sentiment que tu o de semblants, o fins i tot de molt pitjors. Les cesàries, tant si son necessàries com si no ho són, deixen seqüeles psicològiques a moltes dones, ens sentim incompletes, d'altres enganyades, d'altres maltractades, hi ha de tot, segons hagi anat el part, que pot haver ocorregut de moltes maneres. Però totes compartim un mateix sentiment: el fet de no sentir-nos dones del tot perquè no hem parit els nostres fills de manera natural.
La cesària és una bona cosa ben utilitzada, i un fracàs de l'obstetrícia i per a les dones quan se n'abusa, la pelvis estreta és una de les excuses que utilitzen molt metges per fer-la, entre d'altres. Fes una reflexió: creus que la natura et faria engendrar una criatura que no passés per la teva pelvis?
No et vull crear malestar, però si no t'acabes de sentir bé t'ajudaria aprofundir en el tema, en tu mateixa, per veure què passa i poder acabar de pair-ho.
Jo tinc dues filles i totes dues van néixer per cesària, la primera innecessària i la segona necessària. La primera és la que m'ha costat més de resoldre. Una cosa que m'ha ajudat molt és la lactància, potser no he parit, però alleto desde fa quatre anys i això em dóna molta confiança en el meu poder de dona. Una altra manera de guarir-me aquesta ferida és informar a d'altres dones sobre aquesta qüestió i sobretot sobretot, a les meves filles mentre vagin creixent.
- Espiadimonis
- :: cèrvol

- Entrades: 502
- Membre des de: dt. feb. 12, 2008 10:10 pm
Re: Impacte psicologic Cessaria
Noies, jo he tingut tres parts vaginals i una cesària, i l'única diferència és que la recuperació és refotudament més dura en el cas de la cesària. Però vaja, emocionalment no hi noto cap diferència, cap ni una. Mireu-vos-ho així: el més important del procés de l'embaràs i el part és que tingui un final feliç.
Re: Impacte psicologic Cessaria
Eso es lo q yo digo q la forma de aligerar la angustia es pensar las cosas que no han pasado y podrian haber pasado. Lo mejor es no intentar ir mas alla de lo q hay: una cesarea, no pensar si la hicieron en el momento q debian, si quiza se podia haber evitado....cuando la hacen es pq dudan y no se la quieren jugar, quiza si q hay casos q si se la hubieran jugado hubiera salido bien pero donde esta el limite, como saber si sale bien o mal? cuando apuestas algo, cuando algo puede salir bien o mal y no esta la vida ni de tu bebe ni tuya en juego quiza es mejor arriesgar pero en estos casos yo por lo menos lo tengo claro: Mi bebe y yo somos lo primeroPRUNAENSUCRADA ha escrit:Amb això, només vull dir que potser per alleujerir-te d'aquesta angoixa t'aniria bé pensar en les repercussions negatives que tenia seguir amb un part vaginal, i els avantatges que et va otorgar viure en l'actualitat i poder gaudir d'una cessària a temps.
TXETA ha escrit:Por supuesto que te entendemos! És lo que decimos, que cada una vive las cosas a su manera
Espiadimonis ha escrit:Noies, jo he tingut tres parts vaginals i una cesària, i l'única diferència és que la recuperació és refotudament més dura en el cas de la cesària. Però vaja, emocionalment no hi noto cap diferència, cap ni una. Mireu-vos-ho així: el més important del procés de l'embaràs i el part és que tingui un final feliç.
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
- montserratt
- :: granota

- Entrades: 207
- Membre des de: dc. maig 27, 2009 11:03 am
Re: Impacte psicologic Cessaria
noies cadascú viu les coses de diferent manera i per tant es molt dificil d'entendre una depressio post-part si no l'has viscuda o la fustracio de no poder donar el pit si ja tenies clar que volies donar el biberó o el fet de no poder parir de forma natural si es el que tu volies
Clar que no passa res si dones el bibero i el teu nen viura perfectament pero si tu volies donar el pit h vius com una fustració.
Per a algunes dones el part es un moment molt important de la seva vida i per tant el volen disfrutar al 100%, per altres es nomes una rutina i el resultat es el que compta.
Anims i penseu que cada part es diferent i que perque el primer hagi nascut de cessaria això no vol dir que no pogueu tenir un part com volgueu en un proper cas
Clar que no passa res si dones el bibero i el teu nen viura perfectament pero si tu volies donar el pit h vius com una fustració.
Per a algunes dones el part es un moment molt important de la seva vida i per tant el volen disfrutar al 100%, per altres es nomes una rutina i el resultat es el que compta.
Anims i penseu que cada part es diferent i que perque el primer hagi nascut de cessaria això no vol dir que no pogueu tenir un part com volgueu en un proper cas
Re: Impacte psicologic Cessaria
Fa temps un post com aquest va acabar com el rosari de l'aurora! Com sempre cadascú opina segons li ha anat, jo també he passat per una cessàrea i quan el gine em va dir que ara me'n faria una altra si o si em vaig emprenyar molt, fins i tot m'estic plantejant anar a parir a un altre hospital. Segurament moltes dones no hi veuen cap problema, però s'ha de respectar les que tenim el sentiment de que ens hem perdut bona part del moment més important de la nostra vida, el neixement dels nostres fills.
Inés la chica que ha hablado de que tiene sentimientos similares a su amiga del cancer de pecho, en ningún momento ha comparado sus "enfermedades",está claro que un cancer es una enfermedad gravísima! Simplemente constata que en casos tan diferentes las dos han tenido reacciones psicológicas similares.
En fi, que poc s'ajuda a qui necessita parlar d'aquests sentiments i no para de sentir que de què es queixa i que hauria d'estar agraïda, aixó totes ens ho hem dit mil vegades i no per aixó desapareix la sensació de frustració. Tot i saber que la intervenció era necessària em sembla que a la majoria ens agradaria haver-nos-la pogut estalviar!
Inés la chica que ha hablado de que tiene sentimientos similares a su amiga del cancer de pecho, en ningún momento ha comparado sus "enfermedades",está claro que un cancer es una enfermedad gravísima! Simplemente constata que en casos tan diferentes las dos han tenido reacciones psicológicas similares.
En fi, que poc s'ajuda a qui necessita parlar d'aquests sentiments i no para de sentir que de què es queixa i que hauria d'estar agraïda, aixó totes ens ho hem dit mil vegades i no per aixó desapareix la sensació de frustració. Tot i saber que la intervenció era necessària em sembla que a la majoria ens agradaria haver-nos-la pogut estalviar!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080224/o987.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b2.lilypie.com/MNxBp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
Re: Impacte psicologic Cessaria
Mònika ha escrit:Fa temps un post com aquest va acabar com el rosari de l'aurora! Com sempre cadascú opina segons li ha anat, jo també he passat per una cessàrea i quan el gine em va dir que ara me'n faria una altra si o si em vaig emprenyar molt, fins i tot m'estic plantejant anar a parir a un altre hospital. Segurament moltes dones no hi veuen cap problema, però s'ha de respectar les que tenim el sentiment de que ens hem perdut bona part del moment més important de la nostra vida, el neixement dels nostres fills.
Inés la chica que ha hablado de que tiene sentimientos similares a su amiga del cancer de pecho, en ningún momento ha comparado sus "enfermedades",está claro que un cancer es una enfermedad gravísima! Simplemente constata que en casos tan diferentes las dos han tenido reacciones psicológicas similares.
En fi, que poc s'ajuda a qui necessita parlar d'aquests sentiments i no para de sentir que de què es queixa i que hauria d'estar agraïda, aixó totes ens ho hem dit mil vegades i no per aixó desapareix la sensació de frustració. Tot i saber que la intervenció era necessària em sembla que a la majoria ens agradaria haver-nos-la pogut estalviar!
Estic totalment d'acord amb tu Mònika
Re: Impacte psicologic Cessaria
Monika pero si yo estoy de acuerdo y ademas siempre digo una cosa: Yo soy de las que si puedo parir vginal por mi encantada!!!!!! y defiendo el que lo normal es eso y lo otro es antinatural pero no puedo comprender (y de verdad lo siento) como eso puede llegar a afectar tantisimoooooooo a alguien...quiza en ello tambien juegan las hormonas igual q unas tienen depresion y otras no!!!!!!!! Ademas es cierto q todas somos diferentes y por lo tanto unas dan importancia a unas cosas y otras no, unas sentimos de una manera y otras de otra. No me gustaria que acabara mal este post pq ademas veo que todas opinamos y cada una diferente pero dentro de un respeto
...Lo que desde luego esta clarisimooooooooooo es q cada una piensa y siente de una forma y eso hay siempre q respetarlo!!!!!!! Lo que me da pena que pasen por ese sentimiento cuando pueden disfrutar al 100% pq son madres y todo ha ido bien y desde luego es una pena que no puean quitarse esa idea de la cabeza.
Monika espero q todo vaya como tu quieres y tengas la suerte q no tuve yo pq ademas la segunda cesarea fue bastante desastre (he de decir q por mi culpa)
Monika espero q todo vaya como tu quieres y tengas la suerte q no tuve yo pq ademas la segunda cesarea fue bastante desastre (he de decir q por mi culpa)
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
- montserratt
- :: granota

- Entrades: 207
- Membre des de: dc. maig 27, 2009 11:03 am
Re: Impacte psicologic Cessaria
monika tens tanta raooooooooooooooooooo
ostres quan algu te una depre post part tothom et mira com un bitxo raru i et diu: "pero si hauries d'estar content de tenir un nen tan maco, sa...."
el amteix les que no poden donar el pit o les que no han pogut parir com ho desitges
monika t'aconsello que canviis de metge i que busquis i busquis alguna altra possibilitat que moltes vegades hi es si tu vols parir vaginalment no et deixis convencer tan facilment
per les que parir vaginalment o no, no us suposa cap trauma se que no ho podeu entendre pero no dieu allo de que "hauries d'estar contenta" sisplau que el el mateix que sents a tot arreu i no ajuda
ostres quan algu te una depre post part tothom et mira com un bitxo raru i et diu: "pero si hauries d'estar content de tenir un nen tan maco, sa...."
el amteix les que no poden donar el pit o les que no han pogut parir com ho desitges
monika t'aconsello que canviis de metge i que busquis i busquis alguna altra possibilitat que moltes vegades hi es si tu vols parir vaginalment no et deixis convencer tan facilment
per les que parir vaginalment o no, no us suposa cap trauma se que no ho podeu entendre pero no dieu allo de que "hauries d'estar contenta" sisplau que el el mateix que sents a tot arreu i no ajuda
Re: Impacte psicologic Cessaria
D'acord, demano disculpes si algú creu que l'he ofes dient que haurieu d'estar contentes, jo no vull que el post acabi malament, eh? Senzillament penso que les que us diem això, el que pretenem és animar-vos i que intenteu veure les coses des d'una altra perspectiva...però veig que no ho aconseguim, sino més aviat al contrari, us fem sentir pitjor i em sap greu.
Jo quan em vaig quedar embarassada tenia molt clar que m'era igual nen que nena, però que volia un part vaginal i donar el pit, evidentment!!! No va poder ser, ni una cosa ni l'altra, i també em vaig sentir una mica "depre" quan em van fer cessària i no podia donar el pit. No ho vaig passar gens bé, però per tirar endavant vaig pensar que al final el que compta és la salut. A mi em va ajudar intentar pensar així i amb temps ho vaig superar...i si tornés a tenir-ne un altre tornaria a voler part natural i donar el pit, però tinc molt clar que el que faci falta per la salut del meu fill i la meva!!!
També sé que posar-se en la pell d'algu que està patint una depressió, sigui post-part o no, és dificil, així que torno a dir que la meva intenció només era animar-vos...si ho puc fer d'alguna manera m'ho dieu, segur que parlar amb gent que sent el mateix que vosaltres us anirà bé!!!
Petonets a totes!!!
Jo quan em vaig quedar embarassada tenia molt clar que m'era igual nen que nena, però que volia un part vaginal i donar el pit, evidentment!!! No va poder ser, ni una cosa ni l'altra, i també em vaig sentir una mica "depre" quan em van fer cessària i no podia donar el pit. No ho vaig passar gens bé, però per tirar endavant vaig pensar que al final el que compta és la salut. A mi em va ajudar intentar pensar així i amb temps ho vaig superar...i si tornés a tenir-ne un altre tornaria a voler part natural i donar el pit, però tinc molt clar que el que faci falta per la salut del meu fill i la meva!!!
També sé que posar-se en la pell d'algu que està patint una depressió, sigui post-part o no, és dificil, així que torno a dir que la meva intenció només era animar-vos...si ho puc fer d'alguna manera m'ho dieu, segur que parlar amb gent que sent el mateix que vosaltres us anirà bé!!!
Petonets a totes!!!
Re: Impacte psicologic Cessaria
MUAK ha escrit:D'acord, demano disculpes si algú creu que l'he ofes dient que haurieu d'estar contentes, jo no vull que el post acabi malament, eh? Senzillament penso que les que us diem això, el que pretenem és animar-vos i que intenteu veure les coses des d'una altra perspectiva...però veig que no ho aconseguim, sino més aviat al contrari, us fem sentir pitjor i em sap greu.
No quiero moletar a nadie!!!!!!!!! de verdad
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
- PRUNAENSUCRADA
- :: cèrvol

- Entrades: 511
- Membre des de: dl. feb. 18, 2008 2:26 pm
- Ubicació: Porqueres
Re: Impacte psicologic Cessaria
Bones!! no sé si jo també he ofés a algu, crec que no vaig dir lo de que haurieu d'estar contentes, jo volia donar el meu punt de vista i intentar aportar un comentari que a mi m'ha servit per tal de no sentir-me malament.
I lo de les depressions i les frustracions les entenc perfectament, pq jo sóc una persona molt depressiva (bé ho era molt més abans de tenir al meu fill), i quan em venir la depressió ni jo mateixa savia quin havia estat el detonant, a vegades coses simples em feien sentir molt malament, i quan això et passa ningú pot venir a consolar-te pq ho has de passar tu. He de dir que he tingut sort de trobar un company, q a força d'anar visquent els meus períodes de tristesa m'ha anat entenguent fins arribar al punt de no jutjar-me ni intentar donar-me consells miraculosos, simplement estar al meu costat i ajudar-me a passar el mal tràngul.
En fi, m'he n'he anat una mica del tema, només volia dir-vos que us entenc perfactament a les que us sentiu malament, però que des d'un ordinador a kilometres vostres, a vegades no es pot expressar el que realment es vol, ja q les paraules, quan es parla de sentiments sempre es solen quedar curtes...
I lo de les depressions i les frustracions les entenc perfectament, pq jo sóc una persona molt depressiva (bé ho era molt més abans de tenir al meu fill), i quan em venir la depressió ni jo mateixa savia quin havia estat el detonant, a vegades coses simples em feien sentir molt malament, i quan això et passa ningú pot venir a consolar-te pq ho has de passar tu. He de dir que he tingut sort de trobar un company, q a força d'anar visquent els meus períodes de tristesa m'ha anat entenguent fins arribar al punt de no jutjar-me ni intentar donar-me consells miraculosos, simplement estar al meu costat i ajudar-me a passar el mal tràngul.
En fi, m'he n'he anat una mica del tema, només volia dir-vos que us entenc perfactament a les que us sentiu malament, però que des d'un ordinador a kilometres vostres, a vegades no es pot expressar el que realment es vol, ja q les paraules, quan es parla de sentiments sempre es solen quedar curtes...
Re: Impacte psicologic Cessaria
Jo penso que realment els sentiments personals sobre un tema concret s'han de respectar totalment, encara que jo potser no entengui perquè a una persona li causa tanta tristesa una cosa i a l'altre no, entenc que cadascú viu les experiències de forma diferent i no per això s'ha de menystenir uns afectes i sentiments o d'altres. El que preocupa a una persona sempre és important, a ningú crec que li agradi tenir sentiments negatius o estar trista o angoixada.
Jo personalment vaig tenir una cessàrea amb la meva primera filla, estava embarassada de 7 mesos i vaig trencar aigües, la Júlia era molt petitona i no tenia forces per baixar, hi havia patiment fetal i hem van fer una cessàrea d'urgència a la Vall d'Hebron, gràcies a això la meva filla és viva i sense seqüeles. Mai abans m'havia plantejat el tema del part doncs per mi quedar-me embarassada per invitro ja va ser tot un miracle i més quan estant embarassada de bessons en vaig perdre un a les 10 setmanes amb una hemorràgia de les grosses que em va tenir al llit durant 4 mesos perquè hi havia el perill que arrossegués la Júlia que estava enganxada just a sota. De fet fins que la vaig veure no creia que l'embaràs arribés a terme (ni jo ni els metges per la situació en que estava la meva filla). Per tant la cessàrea per mi va ser el menys impotant. Això si, el que realment vaig "patir" va ser que de seguida que me la van treure la van haver de posar a la incubadora (només li vaig poder fer un petó embolcallada com estava amb "paper de plata") i no la vaig poder veure fins passats 2 dies. Aquest sentiment "d'abandó" per part meva que jo vaig sentir envers la meva filla va ser traumàtic per mi. Jo només pensava que després de tot el que m'havia costat tenir-la, i el patiment de l'embaràs difícil que havia tingut, no l'havia pogut tenir amb mi un cop fora de la panxa, ni donar-li la meva escalfor ni els meus petons ni les meves carícies...ella estava "a una capsa" sense mi, "abandonada". I un cop vaig poder agafar-la em vaig posar a plorar com una bleda...i desde llavors no he parat de fer-li petons, carícies...tot i que ja fa tres anys i mig quan hi penso em poso a plorar. Molta gent no ho enten però què hi farem!!per mi el fet de després de 7 mesos a la panxa i després de cop i volta no veure-la en 2 dies i els temps de la incubadora que no me la vaig poder endur amb mi, doncs m'ha deixat "marca". Però bé, sóc una persona feliç i contenta que tot acabés bé i que ara sigui una nena maquíssima, i apart del tema pulmonar doncs és molt sana.
Ara tot just fa 10 mesos que tingut al meu segon fill, també a la Vall d'Hebron. Jo evindentment volia que aquest part fos vaginal i gràcies als grans professionals que em va dur, i a un pel d'una segona cessàrea (perquè portava dos voltes de cordó), vaig tenir al Roger per part vaginal a les 39 setmanes. Tot va anar bé i just nèixer me'l van posar a sobre i no me'l van treure fins gairebé dotze hores per "vestir-lo" ràpidament i tornar-lo amb mi. Realment necessitava que anés així!!!
Amb això vull animar a totes les mares que han tingut una primera cessàrea que un segon part vaginal ÉS POSSIBLE
Això sí, deixeu molt clar a qui us porti, de vegades hi ha ginecòlegs que van a la seva i els és més fàcil programar una segona cessària...innecessària per no tenir maldecaps...
A les que teniu aquest sentiment de no ser plenament mares per no haver parit vaginalment, per favor, ni ho penseu!!oi que ninguna de vosaltres va decidir "a priori" parir per cessària?oi que totes volieu un part vaginal però que per salvar la vida del vostre fill/a o la vostra mateixa va ser necessària la intervenció?
doncs sou igual de MARES que les que han tingut la sort que tot anés bé i fos possible un part vaginal.
Ànims i ja veureu com el segon serà com volíeu!!
Jo personalment vaig tenir una cessàrea amb la meva primera filla, estava embarassada de 7 mesos i vaig trencar aigües, la Júlia era molt petitona i no tenia forces per baixar, hi havia patiment fetal i hem van fer una cessàrea d'urgència a la Vall d'Hebron, gràcies a això la meva filla és viva i sense seqüeles. Mai abans m'havia plantejat el tema del part doncs per mi quedar-me embarassada per invitro ja va ser tot un miracle i més quan estant embarassada de bessons en vaig perdre un a les 10 setmanes amb una hemorràgia de les grosses que em va tenir al llit durant 4 mesos perquè hi havia el perill que arrossegués la Júlia que estava enganxada just a sota. De fet fins que la vaig veure no creia que l'embaràs arribés a terme (ni jo ni els metges per la situació en que estava la meva filla). Per tant la cessàrea per mi va ser el menys impotant. Això si, el que realment vaig "patir" va ser que de seguida que me la van treure la van haver de posar a la incubadora (només li vaig poder fer un petó embolcallada com estava amb "paper de plata") i no la vaig poder veure fins passats 2 dies. Aquest sentiment "d'abandó" per part meva que jo vaig sentir envers la meva filla va ser traumàtic per mi. Jo només pensava que després de tot el que m'havia costat tenir-la, i el patiment de l'embaràs difícil que havia tingut, no l'havia pogut tenir amb mi un cop fora de la panxa, ni donar-li la meva escalfor ni els meus petons ni les meves carícies...ella estava "a una capsa" sense mi, "abandonada". I un cop vaig poder agafar-la em vaig posar a plorar com una bleda...i desde llavors no he parat de fer-li petons, carícies...tot i que ja fa tres anys i mig quan hi penso em poso a plorar. Molta gent no ho enten però què hi farem!!per mi el fet de després de 7 mesos a la panxa i després de cop i volta no veure-la en 2 dies i els temps de la incubadora que no me la vaig poder endur amb mi, doncs m'ha deixat "marca". Però bé, sóc una persona feliç i contenta que tot acabés bé i que ara sigui una nena maquíssima, i apart del tema pulmonar doncs és molt sana.
Ara tot just fa 10 mesos que tingut al meu segon fill, també a la Vall d'Hebron. Jo evindentment volia que aquest part fos vaginal i gràcies als grans professionals que em va dur, i a un pel d'una segona cessàrea (perquè portava dos voltes de cordó), vaig tenir al Roger per part vaginal a les 39 setmanes. Tot va anar bé i just nèixer me'l van posar a sobre i no me'l van treure fins gairebé dotze hores per "vestir-lo" ràpidament i tornar-lo amb mi. Realment necessitava que anés així!!!
Amb això vull animar a totes les mares que han tingut una primera cessàrea que un segon part vaginal ÉS POSSIBLE
Això sí, deixeu molt clar a qui us porti, de vegades hi ha ginecòlegs que van a la seva i els és més fàcil programar una segona cessària...innecessària per no tenir maldecaps...
A les que teniu aquest sentiment de no ser plenament mares per no haver parit vaginalment, per favor, ni ho penseu!!oi que ninguna de vosaltres va decidir "a priori" parir per cessària?oi que totes volieu un part vaginal però que per salvar la vida del vostre fill/a o la vostra mateixa va ser necessària la intervenció?
doncs sou igual de MARES que les que han tingut la sort que tot anés bé i fos possible un part vaginal.
Ànims i ja veureu com el segon serà com volíeu!!
Re: Impacte psicologic Cessaria
Jo no he patit cap cesària (tot i que vaig estar a punt, ho vaig evitar amb un part de natges), però no vull deixar de dir que LES POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES PSICOLÒGIQUES I EMOCIONALS DE LES CESÀRIES ESTAN MÉS QUE DESCRITES. És com els efectes secundaris d'un medicament, no tothom que els pren els pateix, però es perfectament possible i no depen de la dona ni una persona les pateix per gust.
Em penso que a moltes us hagués anat molt bé assistir a la jornada sobre la cesària del maig a Barcelona, per a les dones que arrosseguen aquest sentiment va ser molt curatiu, per a la resta ens va ajudar molt a comprendre que és real, que no és fácil de superar.
El tema del sentiments que queden de fracàs, de pèrdua, les van esmentar pràcticament tots els ponents, des de la ginecòloga fins al neonatòleg i com no, la psicòloga.
No sé si coneixeu l'associació DONA LLUM, està per assessorar qualsevol dona que ho dessitgi per aconseguir el part desitjar o el més segur, i també per recolzar aquelles experiències de naixement dels nostres fills que així ho necessitin. Es fan reunions mensuals, puc proposar que una sigui específicament d'aquest tema, no sé si us interesaria anar per compartir aquests sentiments, hi ha moltes associades que ho han viscut.
Dir que hi ha psicòlogues especialitzades i que teniu a qui acudir per parlar-ne.
Abraçades
Em penso que a moltes us hagués anat molt bé assistir a la jornada sobre la cesària del maig a Barcelona, per a les dones que arrosseguen aquest sentiment va ser molt curatiu, per a la resta ens va ajudar molt a comprendre que és real, que no és fácil de superar.
El tema del sentiments que queden de fracàs, de pèrdua, les van esmentar pràcticament tots els ponents, des de la ginecòloga fins al neonatòleg i com no, la psicòloga.
No sé si coneixeu l'associació DONA LLUM, està per assessorar qualsevol dona que ho dessitgi per aconseguir el part desitjar o el més segur, i també per recolzar aquelles experiències de naixement dels nostres fills que així ho necessitin. Es fan reunions mensuals, puc proposar que una sigui específicament d'aquest tema, no sé si us interesaria anar per compartir aquests sentiments, hi ha moltes associades que ho han viscut.
Dir que hi ha psicòlogues especialitzades i que teniu a qui acudir per parlar-ne.
Abraçades
Re: Impacte psicologic Cessaria
Ayrs ha escrit:Jo no he patit cap cesària (tot i que vaig estar a punt, ho vaig evitar amb un part de natges), però no vull deixar de dir que LES POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES PSICOLÒGIQUES I EMOCIONALS DE LES CESÀRIES ESTAN MÉS QUE DESCRITES. És com els efectes secundaris d'un medicament, no tothom que els pren els pateix, però es perfectament possible i no depen de la dona ni una persona les pateix per gust.
Em penso que a moltes us hagués anat molt bé assistir a la jornada sobre la cesària del maig a Barcelona, per a les dones que arrosseguen aquest sentiment va ser molt curatiu, per a la resta ens va ajudar molt a comprendre que és real, que no és fácil de superar.
El tema del sentiments que queden de fracàs, de pèrdua, les van esmentar pràcticament tots els ponents, des de la ginecòloga fins al neonatòleg i com no, la psicòloga.
No sé si coneixeu l'associació DONA LLUM, està per assessorar qualsevol dona que ho dessitgi per aconseguir el part desitjar o el més segur, i també per recolzar aquelles experiències de naixement dels nostres fills que així ho necessitin. Es fan reunions mensuals, puc proposar que una sigui específicament d'aquest tema, no sé si us interesaria anar per compartir aquests sentiments, hi ha moltes associades que ho han viscut.
Dir que hi ha psicòlogues especialitzades i que teniu a qui acudir per parlar-ne.
Abraçades
M'ha agradat molt el que has dit!!
No cal haber patit una cesària per tenir aquests sentiments:
Jo vaig parir vaginalment, però per x motius que no venen al cas, no vaig poder donar el pit a la meva filla i al principi també vaig tenir aquests sentiments de culpa, frustació, desengany, decepció. Li donava el biberó a la meva filla i em queien les llàgrimes al mateix temps. Però com es possible? que he fet malament? em repetia constantment.
Recordo que quan ho explicava als meus, ni el meu marit m'entenia. Tots, amb molt bona intenció però poc encert, em deien el mateix que s'ha anat repetint al llarg de tot el post: "que importa com l'alimentis, la nena creix sana" o "que no veus lo maca que està? aquesta llet és molt bona!" o "per que et sents així?, l'alimentes igual". Però jo em sentia com una mare a mitjes.
Ja sé que moltes mares que segurament em puguin llegir han triat des del naixement dels seus fills la lactància artificial. No estic criticant a ningú. Simplement estic parlant dels meus sentiments. No vull crear mal rollo, si us plau, no em mal interpreteu!!.
No va ser fins que vaig parlar amb una amiga de molta confiança que aquests sentiments es van anar fonent, va ser molt curatiu i molt alliberador, em vaig sentir escoltada i compresa. Ara ens estem plantejant tenir un segon fill i vull tornar a provar la lactància materna.
Evidentment totes som mares igual, tant si parim per cesària o vaginalment, fem lactància materna o artificial, però crec que l'Ayrs, té raó. Aquests sentiments existeixen i s'han d'escoltar. Cada dona té les seves perspectives de l'embaràs, el part i la lactància que si es canvien, per necessitat, apareguin els sentiments de culpa.
Re: Impacte psicologic Cessaria
Hola, esta demostrat el qeu diuen de ferida emocional despres d una cessaria, pero ningu en parla, el que fas que et trobis pitjor pq et sents "mala mare" . Pero existeix i esta demostrat! pero no esperis que tothom ho comprenguis. Sentiras de tot. T ho dic per experiencia. Anims guapa, i et convido, com ja t han dit, el foro d apoyocearias que el trobaras a el parto es nuestro.
montse
montse

Re: Impacte psicologic Cessaria
Hol mamis!!!
He estado un buen ratito leyendo vuestros comentarios en este post y la verdad es que me ha gustado encontrarlo, yo muchas veces he expresado mi mal estar psicologico por mi primer parto, fue por cesaria, ya han pasado 7 años y au hay algun dia que cuand lo recuerdo lloro (no siempre) supongo que a mi lo que mas me dolio fue el no poder cojer a mi hijo nada mas nacer, el no poder besarlo, tocarlo, darle el pecho, el hecho de que mi pareja no estubiera conmigo, eso para una madre es decepcionante(por lo menos para mi).
Mi segundo parto intente por todos los medios que fuera un parto vaginal, pero como le dije a la ginecologa " se que tengo una cesaria anterior, quiero intentarlo, pero si algo va mal él es lo primero para mi" consegui un parto vaginal aunque fue con forceps y con solo 7 cm de dilatacion lo que llevo a un desgarro interno, pero no me senti igual, mi hijo sufrio lo que sufre cualquier niño, los forceps por suerte no le causaron ningun trauma ni secuela, y aunque yo me lleve lo peor por mi desgarro interno, en cunto mi hijo salio me lo pusieron encima pude verlo, acariarlo, tocarlo, sentirlo,poder darle el pecho, es algo que no podre olvidar nunca, algo que no tube con Egoitz, algo que hizo olvidarme por completo del dolor que yo sentia por haberme desgarrado y la epidulal hacerme laguna no podia aliviar.
Ahora llega mi tercer parto, y estoy en un dilema tremendo, todo el mundo dice que lo mejor es que me hagan de nuevo una cesaria ya que tengo una hernia y el esfuerzo del parto podria traer problemas para mi, pero la verdad es que cada vez que pienso que de nuevo me volveran a quitar esos momentos que pase con Ekaitz, me vengo a abajo y no se que hacer, cada experiencia es diferente y cada parto y cada mujer es un mundo, pero no se si quiero volver a pasar por lo mismo, volver a ver a mi hijo 3 segundos a unos centimetros de mi cara y no volver a verlo hasta pasadas unas horas, no poder tocarlo, sentirle en mi pecho mientras le digo que no llore que esta con mama y papa, la verdad es que cada vez que pienso que este parto sera igual que el de Egoitz uffff lo paso fatal y lo que as rabia me a es que la gente no entienda que me cueste decidirme, yo quiero lo mejor para mi hijo, de eso no tengo dudas, pero la cesaria en este parto no implicada bienestar para el, si no para mi, peo tampoco es algo que nadie me asegure que pueda ir mal por tener una hernia, asi que bueno no hago mas que darle vueltas a que dbo hacer y que sera lo mejor.
Jo ya siento el ollo ue os he metido, no espero que nadie me entendia, ni me comprenda, ni nada solo necesitaba desahogarme un poco, os doy las gracias por lerme .
U besazo para todas!!!!!!
He estado un buen ratito leyendo vuestros comentarios en este post y la verdad es que me ha gustado encontrarlo, yo muchas veces he expresado mi mal estar psicologico por mi primer parto, fue por cesaria, ya han pasado 7 años y au hay algun dia que cuand lo recuerdo lloro (no siempre) supongo que a mi lo que mas me dolio fue el no poder cojer a mi hijo nada mas nacer, el no poder besarlo, tocarlo, darle el pecho, el hecho de que mi pareja no estubiera conmigo, eso para una madre es decepcionante(por lo menos para mi).
Mi segundo parto intente por todos los medios que fuera un parto vaginal, pero como le dije a la ginecologa " se que tengo una cesaria anterior, quiero intentarlo, pero si algo va mal él es lo primero para mi" consegui un parto vaginal aunque fue con forceps y con solo 7 cm de dilatacion lo que llevo a un desgarro interno, pero no me senti igual, mi hijo sufrio lo que sufre cualquier niño, los forceps por suerte no le causaron ningun trauma ni secuela, y aunque yo me lleve lo peor por mi desgarro interno, en cunto mi hijo salio me lo pusieron encima pude verlo, acariarlo, tocarlo, sentirlo,poder darle el pecho, es algo que no podre olvidar nunca, algo que no tube con Egoitz, algo que hizo olvidarme por completo del dolor que yo sentia por haberme desgarrado y la epidulal hacerme laguna no podia aliviar.
Ahora llega mi tercer parto, y estoy en un dilema tremendo, todo el mundo dice que lo mejor es que me hagan de nuevo una cesaria ya que tengo una hernia y el esfuerzo del parto podria traer problemas para mi, pero la verdad es que cada vez que pienso que de nuevo me volveran a quitar esos momentos que pase con Ekaitz, me vengo a abajo y no se que hacer, cada experiencia es diferente y cada parto y cada mujer es un mundo, pero no se si quiero volver a pasar por lo mismo, volver a ver a mi hijo 3 segundos a unos centimetros de mi cara y no volver a verlo hasta pasadas unas horas, no poder tocarlo, sentirle en mi pecho mientras le digo que no llore que esta con mama y papa, la verdad es que cada vez que pienso que este parto sera igual que el de Egoitz uffff lo paso fatal y lo que as rabia me a es que la gente no entienda que me cueste decidirme, yo quiero lo mejor para mi hijo, de eso no tengo dudas, pero la cesaria en este parto no implicada bienestar para el, si no para mi, peo tampoco es algo que nadie me asegure que pueda ir mal por tener una hernia, asi que bueno no hago mas que darle vueltas a que dbo hacer y que sera lo mejor.
Jo ya siento el ollo ue os he metido, no espero que nadie me entendia, ni me comprenda, ni nada solo necesitaba desahogarme un poco, os doy las gracias por lerme .
U besazo para todas!!!!!!

Re: Impacte psicologic Cessaria
hola, te entiendo perfectamente, y de verdad, visita el foro de apoyocesarias que encoantraras en la pagina del parto es nuestro. Alli expon lo de la hernia y de donde eres, seguro que encontramos un profesional que te acompañe en tu parto vaginal, y mas aun habiendo ya tenido uno anterior. Alli todas nos apoyamos, deshogamos y compartimos. Te invito a conocernos!
un saludo,
lucha por lo que deseas, y si no es posible, busca el profesional que haga que la cesaria no sea como la anterior!
montse
por cierto, lo mas importante, felicidades por tu nuevo embarazo!
un saludo,
lucha por lo que deseas, y si no es posible, busca el profesional que haga que la cesaria no sea como la anterior!
montse
por cierto, lo mas importante, felicidades por tu nuevo embarazo!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 6 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |



































