Socpetitons PREMATURS

[llumer]

Hola Medes! Nose exactament que ha tingut el Nil al coll, pero la meva filla, al posar-li les arrecades... deuria fer tanta força per lluitar contra les infermeres que es va fer un "desgarro" a les cervicals. Ens van fer fer exercicis de fisio un temps, (forçant el coll / cap cap als dos costats al maxim) perque no se li "soldés" curt... Va ser un temps, per esta perfectament!!!!! Ara a mimar al Nil!! I anims!

[Medes]

Hola llumer!!!
El que té en Nil, pel que m'han explicat, és com una contractura a la base del crani, i ell posava el cap una mica de costat perquè li era còmode. També li fan exercicis de girar el cap cap els dos costats, d'estirar la columna (estava molt tens), etc... i sembla que de moment li va bé! El dia 21 anem al pediatre a la revisió dels quatre mesos i a veure com el veu!!! Jo el veig molt bé: ja no plora com fa un mes, riu tot el dia, comença a fer "sons" amb la boca i si el contestes ell també, deuen ser les nostres primeres converses... vaja, que me'l menjaria!!

De totes maneres ja us informaré!! Una abraçada

[Medes]

Hola!!!
En Nil ja aguanta el cap!!!!! Estem molt contents pq ens feia patir una mica, és inevitable comparar amb els de la seva edat... però sembla que està molt bé!!! A la revisió dels quatre mesos pesava 5,750Kg i ens van dir que ja entrava dins les mides de quatre mesos!!! A més riu molt, fa molts sorollets amb la boca, fa uns dies es va descobrir les mans i ja juga amb les joguines de l'hamaqueta!!! Per tant, de moment, sembla que tot va bé!! Continuem anant a l'osteòpata, té el coll molt més bé, i el gira perfectament cap als dos costats, però ara hem demanat una revisió amb un neuropediatre perquè com que se li ha quedat el cosat dret del cap pla ens fa por que no se li posi bé, a veure què ens diu.
Ja us informaré, Molts petons!!!

[llumer]

Moltes felicitats Medes! M'alegra tenir bones noticies!!! Anims Pol! Segueix així!

[Bombolla]

Ole! Pel Nil!! Com m'alegro que les coses vagin sortint bé. Ja veuràs que d'aquí un temps, quan el vegis que va fent com els altres nens ja no estaràs tant preocupada. I que bé que pel tema pes i talla ja estigui dins dels límits que li tocaria. MOLTÏSSIMES FELICITATS.

[Medes]

Moltes gràcies!!!!!

Bombolla he vist que la teva Ona també està molt bé, ara no puc veure'n fotos però pels comentaris que et fan deu estar guapíssima!!!
Ptons

[maura]

Hola noies,
Jo vaig tenir el nen el passat mes de juny a les 27 setmanes i encara està ingressat a la Vall d'Hebron. Poc a poc i després de moltes històries, i molta paciència, sembla que anem veient el final del malson, i d'aquí a poques setmanes ens podran donar l'alta.
Em podrieu explicar com va ser la vostra arribada a casa? La veritat és que ara que s'acosta, estic cagada de por!!! I els metges encara no ens avancen res de tot això.

Moltes gràcies!

[Iris]

Hola Maura!
Primer de tot felicitats per la maternitat! Pel que dius el teu petit porta força setmanes ingressat a l'hospital. Segur que és molt pesat.
Jo també vaig passar per l'experiència però només vaig tenir ingressada l'Esther 2 setmanes ja que va néixer amb 34 i estava molt formada i bé de salut.
Ens van avisar el mateix dia que anàvem de visita que li donarien l'alta. Llavors vam haver d'improvisar algunes coses: anar ràpid i corrents a comprar roba de prematur (la que teniem de naixement li anava massa gran i a l'hospital no en portava), comprar llet, tornar a casa a buscar el cabàs per portar-la en cotxe... Aviat farà un any però m'enrecordo com si fos ahir. D'una banda estàvem emocionats i teniem moltes ganes de tenir la nostra petita a casa però d'altra banda teniem por de fer alguna cosa malament, perquè la veiem molt petita i indefensa...
Les primeres hores van ser una mica dures: sobretot amb els biberons que teniem, que no els volia. La veritat es que ens vam amoinar molt fins que al meu home se li va encendre la llumeta de comprar la mateixa marca de bibi de l'hospital: la Nuk, amb la tetina de làtex. Llavors la nena va començar a menjar.
Amb el tema de menjar i dormir l'Esther els primers dies va tenir posat el rellotge de l'hospital. Acostumada a menjar cada 3 hores portava aquest ritme.
En quant a la família, estava desitjant veure la nena directament sense la finestra de l'hospital (els únics que podiem tenir contacte directe amb la criatura erem els pares). Va anar bé perquè ens van donar l'alta precipitadament un dijous i no es va ajuntar tota la família de cop. A més, com que aquell cap de setmana teniem un altre aconteixement vam aprofitar per presentar-la en societat.

No sé si vols saber alguna cosa més Maura. En tot cas entenc que tinguis por. Jo també ho he passat però per a mi va ser pitjor el dia que em van donar l'alta però l'Esther es va quedar a l'hospital que no pas el dia que va sortir.

Ja veuràs que d'aquí un temps tot quedarà en una anècdota i disfrutaràs el teu petit com fins ara no ho has pogut fer. A més pensa que si els metges donen l'alta al nadó és perquè realment veuen que està bé. No se la jugarien si no fos així.

Salut!

[Bombolla]

Hola Maura!
Jo també sóc mare d'una nena que va néixer a la setmana 34, amb un CIR sever (molt baix pes) per una pre-eclampsia. L'Ona va estar 28 dies a l'hospital.
Crec que la por que tens l'hem tinguda totes les mares. Jo recordo que el dia que ens van dir que podiem anar cap a casa se'm van barrejar molts sentiments. Primer de tot una IL·LUISiÓ tremenda al pensar que per fi ens en podriem anar cap a casa com una familia, tal i com haviem planejat que seria. Però no t'enganyaré, també tenia moltíssima por, pel fet que a l'hospital sempre hi havia algú que controlava la nena, màquines que pitaven etc, i a casa no hi havia res d'allò, estavem SOLS davant del perill...i a mi això em feia moltíssim respecte. La primera nit no vaig poder dormir, em despertava cada poc per comprovar que la nena respirava i que estava bé. A més, em feia por quedar-me adormida i no sentirla! jajaja. Nosaltres no varem haver de preparar moltes coses, ja que els 28 dies que va estar ingressada varem anar enllestint el que ens feia falta. Això sí, com diu l'Iris vam haver de comprar roba de prematur, que era petítííííííssima, i li anava enoooooooooooooorme.jeje
Per altra banda també vaig tenir sentiments molt contradictoris respecte a la maternitat, és a dir, després de 28 dies, sabia que aquella era la meva filla, però jo no em sentia mare, i els 2 primers dies vaig sentir-me molt aclaparada, em sentia que no tenia instint maternal, però a mesura que passaven els dies em vaig anar enamorant de la meva filla, i varem començar a perdre les pors.
Ara ho recordo com a algo molt llunyà i com a una anècdota diferent sobre el neixament. Si més no, diferent a moltes altres mares. Però ara si em diguéssin que he de tornar a passar pel mateix per tal de tenir a la meva filla, ho tornaria a fer amb els ulls tancats.
Amb això et vull dir, que les pors són d'allò més normal, i que al principi potser tot et semblarà que et ve massa gros, però ja veuràs que mica en mica les coses aniran sortint rodades
Molts petons i molts ànims, que aviat podràs al teu petit amb tu!

(Per cert, saps que pel fet de que el teu bebé hagi estat ingressat tens dret a més dies de baixa maternal??)

[maura]

Gràcies noies, veig que la por que m'entra només de pensar que la data s'acosta, és del tot normal.

Sí Bombolla, la veritat és que a la feina s'estan portant molt bé i em van informar el primer dia que la baixa maternal no em començaria a comptar fins que el nen no fos a casa. Sempre i quan l'ingrés hospitalari no s'allargui més de 3 mesos i mig (tal i com van les coses, crec que apurarem bastant ja que a finals de setembre farà els 3 mesos).

La veritat és que mai m'havia plantejat que la meva experiènia maternal començaria d'aquesta manera tant dura. Però tot i això, no descarto tenir un segon fill/a algun dia, quan ens hàgim recuperat del susto.
Si més no, penso que durant totes aquestes setmanes hem après un munt de coses que també ens ajudaran com a persones. Hem après a tenir paciència, a no perdre l'esperança, a saber que no et poden donar una resposta per tot, a acceptar moltes coses que no voldries sentir i que ni tan sols entens....en fi, segur que entre totes podríem fer una llista que no s'acabaria mai.

Gràcies altre cop pel vostre gra de sorra.

[Medes]

Hola Maura!!! primer de tot moltes felicitats!!!!
Nosaltres vam tenir en Nil 25 dies ingressat. La primera setmana ens estavem els dos allà a l'hospital tot el dia, des del matí fins les 9 del vespre. Estavem al Parc Taulí de Sabadell i vam tenir la sort que podiem estar amb el nen a sobre qüasi bé totes les hores del dia (mètode cangur), però el meu home havia d'anar a treballar i em va tocar estar sola allà fins el divendres que arribava ell. Les dues primeres setmanes vaig estar plorant nit i dia, el volia amb mi, em costava moltíssim deixar-lo, tenia moltíssimes ganes d'anar a casa meva i amb ell i, sobretot, estava molt i molt cansada. Li volia donar el pit i em treia llet cada tres hores, nit i dia, semblava un zombi, no em vaig ni adonar del mal que em feien els punts, de veritat, no me'n recordo!! Marxava cada dia plorant perquè no el volia deixar i arribava també plorant al matí perquè no li hagués passat res! En Nil anava augmentant cada dia i tenia un pes correcte, però ja ens van dir que fins que no tingués 36 setmanes no li donarien l'alta. Al final el dia va arribar, estàvem súper contents però alhora molt espantats per anar a casa amb ell i em vaig obsessionar amb què no deixés de respirar: volia comprar l'aparell aquell que tenen a l'hospital per a detectar les apnees!!! Vaig passar la primera setmana sense dormir gens!!! De nit perquè vigilava que no deixés de respirar i perquè plorava tota la nit, només volia estar a sobre meu i constantment enganxat al pit. Estava desesperada, agotada, només plorava però ningú podia ajudar-me perquè era jo que ho havia de fer! Al final vaig escriure un mail al Carlos González, el pediatre, i em va dir que era normal que volgués estar sobre meu, que era prematur i que encara havia d'estar a la panxa, que dormís amb ell a sobre i així descansaríem els dos, i que de mica en mica ja s'aniria "desenganxant" de mi. Em va dir també que segurament tenia gana, que no tenia prou força per succionar (pesava 2Kg) i que em treiés llet durant el dia i que la que acumulés li donés a la nit amb biberó. Però durant el dia vaig intentar treure-me'n i no tenia qüasi bé res!! Així que vam començar amb el biberó, tetines Nuk mida S, com a l'hospital i va ser fantàstic!!! El primer dia només es va pendre 30ml i va dormir 5 hores seguides!!! No el vam despertar perquè jo també dormia!!! A partir d'aquest dia ja el vaig posar al seu llit i perfecte!!! Les coses van anar millorant, menjava cada tres hores perquè ell ho marcava i a la nit li donava el seu pare. D'aquesta manera ens vam anar refent els dos,i ara que han passat qüasibé cinc mesos ja dorm tota la nit i està perfecte.
Com has pogut veure en aquest post, el que més em preocupava, era si li quedarien "seqüeles", però ara ja no hi penso tant, de moment sembla que tot va bé, i penso que amb tot el que ha hagut de passar només de néixer es mereix una mare contenta i sense preocupacions!!!! Ell té el seu ritme de desenvolupament i aprenentatge, però... només faltaria que tots fóssim iguals!!!

Bé, espero que sortiu ben aviat de l'hospital i sobretot, descansa, estigues ben forta per poder-li donar tot el que necessiti i deixa't ajudar!!!
Un ptó molt fort i pensa que estem aki pel que necessitis!!!!

[Medes]

Ah!! Referent a la baixa maternal t'he de dir que jo sóc mestra i la baixa va començar a comptar des del dia que va néixer tot i que després em van afegir un permís per fill prematur de tants dies com ell va estar ingressat!

Ptons!!

[maura]

Gràcies Medes. La veritat és que amb això de les seqüeles jo també hi penso sovint. En Roger, a part de la prematuritat, va tenir una hemorràgia cerebral que li va provocar una hidrocefàlia. M'han dit que no li ha quedat cap lesió però sí alguna petita seqüela que amb els primers anys i molta estimulació podrem superar.
En fi, mooolta paciència i a seguir lluitant!

[aglaya79]

M'he decidit a escriure per dir-vos q jo sóc prematura. Vaig néixer quan ma mare estava embarassada de 32 setmanes i bé... soc d'allo més normal...

Ma mare sí que m'explica q va patir moltissim quan jo estava a l'incubadora... xq clar fa 30 anys no em podia ni tocar, i per suposat no va poder donar-me pit. Ella comença q al començament nomes dormia (be com fan els bebes) però q ni tan sols em despertava per menjar i que vaig trigar una mica més a caminar... però vaja jo sempre li dic q clar.. q si fa els comptes jo tenia 2 anys menys q la resta...

[NURIUS]

Hola Maura!
I, primer de tot, moltiiissimes felicitats!!!!!!!!!!!!!
Com potser ja hauras llegit jo tb vaig ser mare d'un prematuret de gairebe 27 set ( 26+6 ) i 700 grams. Com tu, tb vam passar + de tres mesos ingressats, amb mil histories pel mig ( que t'haig d'explicar que no sapigues ).
Referent al que preguntes del moment de l'alta, jo la vaig viure amb molta alegria i absoluta normalitat. L'unica cosa una mica diferent que vaig fer, va ser comprar-me un detector de moviment pel bressol ( pitava si durant + de 20 segons no detectava moviment ). Em feien panic les apneas!!!
Per la resta, dir-te que vaig fer vida completament normal. Quan me'l vaig endur pesava 2 quilos 15 grams, i media 41 cm. Desde el primer dia vam sortir al carrer, vam rebre visites i va tenir un marrec de 5 anys ( el seu germa ) petonajant-lo tota l'estona, i practicament no em va agafar mai res. Son molt mes forts del que ens pensem!
En Pol tb va anar a estimulacio precoç desde que vam sortir de l'hospital fins als 4 anys, i realment es fantastic. Ja veuras com les fisios t'ensenyen un munt d'exercicis per fer-li mentre jugueu !
Avui en Pol ja te 6 anys, i es un trasto que fa por! Es un nen guapissim i corre, salta, parla i juga com qualsevol altre. A l'escola no et dire que sigui el primer de la classe, ni el segon ni el tercer....( el cinque si . Pero sobretot pq del seu curs nomes son 5 ( va a una escola rural) ), pero tb s'ha de tenir en compte que es nascut del desembre, i a sobre amb trampa!
I res, dir-te que disfrutis molt del teu nen. Que durant els 2 primers anys a vegades els metges t'alarmen una miqueta per coses que hauria de fer i no fa ( segons ells ), pero ens els mirem tan en lupa que penso que gairebe cap nen passaria l'examen! Ni que fos nascut a la setmana 55!!!

Una abraçada.

[maura]

Suposo que el que m'atavala ara és l'alarmisme que es va creant al teu voltant i la poca informació que reps. Encara no ens han confirmat al 100% l'alta i per tant no hem parlat a fons amb el neonatòleg que el porta de molts temes que tenim pendents. Però ara d'aquí, ara d'allà, et va arribant informació que no saps ben bé si és certa o no i et crea un estat d'angoixa important. Coses com "quan arribis a casa és millor no rebre visites durant el primer mes" (com volen que no el vinguin a veure si mig poble fa 3 mesos que l'espera!!!), "el teu nen no podrà anar a la guarderia" (no havíem quedat que era un nen normal i que faria vida normal?), "a la mínima que tingui febre heu de córrer cap a la Vall d'Hebron" (però si els nens petits tenen febre cada 2 per 3 i nosaltres som de Girona!)....i així podria continuar amb mil històries més.

En fi, si una cosa hem après aquests 3 mesos és a viure amb l'incertesa de no saber què passarà demà, o sigui que val més que respirem a fons i intentem no escoltar totes aquestes veus internes que es van fent mil preguntes sobre què passarà a partir d'ara.

[maura]

No vull abusar de la vostra amabilitat però deixeu que us faci una pregunta més....
Potser us semblarà una pregunta tonta, però porto dies pensan-t'hi....quan vau escollir el pediatre, vau triar algun pediatre especialitzat en prematurs o un pediatre "normal"?

[NURIUS]

Res d'abusar! Faltaria mes!!
Nosaltres vam optar pel pediatre del poble i sempre n'hem quedat molt contents. Si mai s'ha presentat una urgència ( per exem. una invaginació intestinal que em va fer quan tenia 9 mesos ( res a veure amb el fet que fos prematur ) ), hem anat a l'hospital general de Vic, i ells, al conèixer el seu historial, ja s'han ocupat de derivar-lo a Sant Joan de Deu, que és on el meu va néixer.
Tema guarderia: En Pol hi va anar l'últim any i molt bé. Hi havia nens que sempre estaven malalts, ell casi no va faltar cap dia ( tb és cert que al tenir un germà a casa potser estava més inmunitzat )

No t'atabalis, creu-me. En Roger es posarà malalt com qualsevol altre nen ( i a més tenint en compte que anem de cara a l'hivern ), però no pel fet de ser prematur vol dir que hagis d'actuar diferent de com ho faries amb un nen nascut a terme.

[Medes]

Maura, jo tenia la mateixa preocupació que tu, el pediatre!!!!. Nosaltres vivim a la Cerdanya, per tant, estem lluny dels "grans" hospitals.
El dia que ens van donar l'alta vam estar parlant amb la neonatòloga que el portava i li vaig dir, que qualsevol cosa que tingués en Nil baixariem al Taulí (Sabadell) amb ella. Es va posar a riure, i ens va dir que tranquils, que els nens petits tenien coses molt sovint, i que no podiem baixar sempre a Sabadell. Em va dir: i si algun dia tens una urgència, on el portaràs? Li vaig contestar que a Puigcerdà i em va dir: i què faran a Puigcerdà amb un nen que no han vist mai? De què el coneixeran si no l'han portat mai?? Em va dir que el nen a Puigcerdà, que és on vivim i és on l'ha de portar. Que ella ja els faria una carta i que tranquil.la, que al principi tindriem algunes visites a més a més a neonatologia del Taulí per veure com evolucionava. Només hem anat una visita amb ella al Taulí, ens va dir que estava molt bé i que ella ens donava l'alta i va tornar a fer una carta pels pediatres de puigcerdà explicant-los que el portessin ells i que qualsevol cosa l'enviessin al Taulí.
De moment anem a Puigcerdà i n'estem molt contents. A més, de moment, no ha tingut res de res (toquem fusta), ni un simple refredat!!
També ens van dir el dia que ens van donar l'alta que els primers quinze dies no tinguessim visites i així ho vam fer, només la familia més directa, avis i germans i els altres es van haver d'esperar!! Algún es va enfadar però primer és el meu fill!!! Després dels quinze dies ja vam sortir a passejar una estoneta al matí i una a la tarda i vam fer vida normal!!!!

Tú tranquil.la que tot anirà molt bé!!! I per qualsevol cosa, aquí ens tens!!!

[Medes]

M'he deixat una cosa!!! Durant el primer mes d'estar a casa, vam anar al pediatre cada setmana, per controlar pes, etc... I després cada mes i a la revisió dels 4 ens van dir que com que anava bé la pròxima ja seria als 6 com la resta de nens!! No pateixis que encara que et sembli que els pediatres "normals" no porten prematurs n'han vist més del que ens pensem!!! A més a les corbes de naixement abans del primer mes hi ha també les setmanes de gestació per al prematurs!!!