Uf què dur
Hola noies, ja se sap que només falta que et passi una cosa a tu que després surten com bolets altres persones que els hi ha passat el mateix. En el meu cas parlo de perdre el nen/a. No us arribeu a imaginar la de persones conegudes o desconegudes que m'han dit que elles també o que una que treballa a tal lloc o l'amiga de tal.....Mare de déu. Avui ho parlavem amb la meva mare. No creieu que el ritme de vida que portem influeix en tot això? O el menjar o alguna altra cosa? És que arriba a donar la sensació que tot això és ben normal, quan en realitat no ho hauria de ser!
-
VisitantVi
ESTHER 73, HO SENTO MOLT!!! JA TÉ RAÓ LA PATUMAIRE, ÉS UNA MÉ HAVER DE PASSAR PER AQUESTES COSES! LA VERITAT ÉS QUE US VEIG A LES DUES MOLT VALENTES, MOLTS ÀNIMS I UNA ABRAÇADA.
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080224/o987.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b2.lilypie.com/MNxBp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
Lo siento mucho por las dos, bueno y por algunas más que tb han vivido momentos tan duros. No se que deciros, tiene que ser muy duro y has de ser muy fuerte para llevarlo lo mejor posible, yo ahora mismo no se si podria. Os mando un beso enorme a todas, jolin que mal ratillo toy pasando, que dura es la vida muchas veces.
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080123/ExQ4.jpg" alt="Lilypie Primer Pic" width="60" height="80" border="0"><img src="http://b1.lilypie.com/gOL1p1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0"></a>
Hola noies. Gràcies pels vostres ànims.
La veritat és que em semblava que estava força bé però cada vegada estic pitjor. Com que he estat tot un mes fent repòs estic molt dèbil i no tinc gaires forces per fer res. Tenia moltes ganes d'aixecar-me d'aquest coi de sofà i començar a fer coses i ara... no tinc ànims de res. A sobre visc en un poble petit, on tothom es coneix, i em fa molta por tornar a sortir al carrer, perquè sé que ho sabrà tothom. O potser pitjor, com que he estat tancada a casa encara no m'havia vist ningú a part d'amics i família, i potser em vindrà gent que encara no ho sap a felicitar-me... Uf, que xungo!
En fi, ja sé que m'he d'animar però se'm fa una muntanya tornar a fer vida normal com si res. Tu com ho portes Patumaire?
Ester
La veritat és que em semblava que estava força bé però cada vegada estic pitjor. Com que he estat tot un mes fent repòs estic molt dèbil i no tinc gaires forces per fer res. Tenia moltes ganes d'aixecar-me d'aquest coi de sofà i començar a fer coses i ara... no tinc ànims de res. A sobre visc en un poble petit, on tothom es coneix, i em fa molta por tornar a sortir al carrer, perquè sé que ho sabrà tothom. O potser pitjor, com que he estat tancada a casa encara no m'havia vist ningú a part d'amics i família, i potser em vindrà gent que encara no ho sap a felicitar-me... Uf, que xungo!
En fi, ja sé que m'he d'animar però se'm fa una muntanya tornar a fer vida normal com si res. Tu com ho portes Patumaire?
Ester
-
VisitantVi
Ester, seguro que es duro, durisimo, pero tienes que animarte poco a poco para ir cogiendo fuerzas, no puedes estar débil, no es bueno. El primer dia para salir a la calle será duro, pero verás como luego todo irá pasando y tú misma iras cogiendo poquito a poco fuerzas.
Se que es muy facil decirlo, y que hacerlo ha de ser muy complicado, pero tienes que animarte que tienes que seguir para adelante.
Besitos guapa.
Se que es muy facil decirlo, y que hacerlo ha de ser muy complicado, pero tienes que animarte que tienes que seguir para adelante.
Besitos guapa.
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080123/ExQ4.jpg" alt="Lilypie Primer Pic" width="60" height="80" border="0"><img src="http://b1.lilypie.com/gOL1p1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0"></a>
Hola Ester, guapa. Que com ho porto?
Hi ha dies que em sento valenta, i realment ho estic. Altres que no ho estic i m'enfonso, o dies com avui que hem penso que estic forta, surto al carrer, em pregunten i aguuuuuaaaaaaa vaaaaaaa. Em fot no poder-me controlar en aquests casos, la veritat. Però us dic una cosa, perquè m'he d'esperar a passar la quarantena, etc, perquè sinó m'embarassaria ja una altra vegada. Ho necessito, i crec que m'ajudaria a passar pàgina, no oblidar, sinó recordar el primer embaràs d'una altra manera, no amb tant de mal. Però paciència, no, diuen?
Hi ha dies que em sento valenta, i realment ho estic. Altres que no ho estic i m'enfonso, o dies com avui que hem penso que estic forta, surto al carrer, em pregunten i aguuuuuaaaaaaa vaaaaaaa. Em fot no poder-me controlar en aquests casos, la veritat. Però us dic una cosa, perquè m'he d'esperar a passar la quarantena, etc, perquè sinó m'embarassaria ja una altra vegada. Ho necessito, i crec que m'ajudaria a passar pàgina, no oblidar, sinó recordar el primer embaràs d'una altra manera, no amb tant de mal. Però paciència, no, diuen?Ester73 no lo había visto, lo siento muchísimo, te mando un abrazo muy fuerte, aquí hay chicas q han pasado por lo mismo y seguro q te pueden ayudar mucho y escribir tb va muy bien, desahoga mucho, así que escribenos todos los días y nos vas contando como vas.
Patumaire guapa como vas? que eres un ejemplo para todas. Un recuerdo tb para Kitiara q lo pasó muy mal en su día, un besote.
Patumaire guapa como vas? que eres un ejemplo para todas. Un recuerdo tb para Kitiara q lo pasó muy mal en su día, un besote.
Patumaire, ja sé que jo estava de molt poc quan el vaig perdre, però la meva obsessió també va ser acabar la quarentena per tornar-hi; per tornar a tenir allò que m'havien arrencat. I llavors es veu tot diferent. No té punt de comparació lo vostre amb lo meu, però a mi m'ha anat molt bé anímicament.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 8 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |






















