AL COTXE NO PARA DE PLORAR

[candeleta]

Hola noies!

A veure si em podeu ajudar... Tinc una tena de 2,5 mesos, que, com tots els bebes, demana molts braços, jo sempre els hi dono, no la puc veure plorar i diguem que sóc pro Carlos Gonzalez...
Durant el primer mes i mig no podia fer res, si estava sola amb ella no podia ni anar al bany, ara que és més grandeta i està més espavilada s'entreté més a la seva hamaqueta, a la manteta però quan porta ja una estoneta remuga demanant atenció... Des de que era petita no vol saber res del cotxet, el cuco l'hem utilitzat 4 o 5 vegades i sempre l'acabàvem passejant buit i amb la nena als braços, més endavant vam descobrir que amb el maxicosi va més a gust però tampoc aguanta gaire si està desperta, així que l'anem alternant amb la motxila on hi va encantada.

Fins aqui tot bé, el problema el tinc quan anem en cotxe i ella va en la maxicosi o en la cadireta. Es posa a plorar com una desesperada i és la única situació en la que no la puc agafar, si condueixo jo la porto al darrera i no puc fer res, però encara que vagi amb el meu home i em posi darrera amb ella és potser encara més desesperant perquè per moltes cosetes que li dugui no es calma, el que vol és que l'agafi.. Vivim a les afores i utilitzem el cotxe a diari. Jo ho paso fatal, em sento mala mare i ho visc com que ella no entén perquè no l'agafo, es la unica ocasió en la que "la deixo plorar sense fer-li cas" i la pobra es desespera i jo amb ella.

A alguna li ha passat o li passa amb els seus petits? Què puc fer? El xumet no el vol, i la música tampoc funciona...

[bunyols]

Hola candeleta! Buf! quin desespero ..... no sé si et podré ajudar i potser és una xorrada però de perduts al riu ....i si proves de posar-li una samarreta amb la teva olor (una que hagis portat tot el dia, o per dormir).
Molts ànims amb la teva ploroneta bufona . Aix quin patir tan petitets, i moooolta calmaaaaaa ....i paciència...
Sort i que alguna petitona et pugui ajudar millor que jo!

[nunus]

Hola, candeleta!

Enhorabona per la teva petita!
Això que expliques, el Guillem ens ho ha fet bastant... crec que no li agrada massa el cotxe, i nosaltres cada cap de setmana ens desplacem 100 km per veure els amics i la família...

La veritat és que és una situació desesperant; quan ens passa això em sento igual que tu, i a vegades hem hagut de parar el cotxe en una benzinera, poble, etc. per posar-me'l al pit i calmar-lo. Un cop, en un mega-embús a l'autovia el vaig treure de la cadireta perquè estava fora de si...

Ara, per nosaltres, la clau és que SEMPRE abans de fer un trajecte llarg, vagi amb l'estómac ple. Més que res, que així li costa menys adormir-se (o simplement calmar-se) si li cantem una mica.
I això que diu la bunyol, de posar-li un drapet amb la teva olor (un du-du), també us pot anar bé. Nosaltres al Guillem no fa ni una setmana que n'hi hem donat un i li encaaanta! Li poses al damunt de l'espatlla i que li toqui la carona, però vigila molt, que encara és un pèl petita per tenir-ne. Després li treus i llestos!

Molta sort!

[candeleta]

Moltes gràcies noies!

Ho probaré... Nunus, perdona la meva ignorància, però... que és un du-du?? No ho havia sentit mai..

[nunus]

És el que comenta la bunyols; un drapet amb un nino (o sense), que li fas agafar la teva olor i li poses al costadet de la cara per a què es calmi i/o s'adormi.

Mira-ho aquí:

http://www.babysbestdesigns.com/peppa_bonding.php

El Guillem té el conillet verd!

[Bita]

Eih a nosaltres els drapets (du-dus, pepas)SEMPRE ens han donat molt bon resultat, sense drapets no es dormen, la Júlia encara te els mateixos desde que tenia 6 mesos (de fet en teniem de recanvi per si els perdiem).
I anecdota del cotxe tot just ahir, sense anar més lluny, el meu home va cordar la Ivet al cabasset del cotxe i la nena somicava i al final va plorar, nosaltres com la nunus fem molts quilometres cada setmana i estan acostumats a estar en ruta, es pujen i s'adormen, (El gran no ) total que anar mirant que li passava fins que em vaig donar compte que el meu home NO li havia posat el drapet, va ser recuperar-lo i tranquilitza-se i adormir-se, ara que controla una mica més ella sola sel posa a la cara li agrada tapar-se una mica, La Júlia quan era pertita es fregava el nas amb el drapet.
Prova-ho no tens res a perdre.

[llumer]

aix... jo semblava una boja cantant a grito pelado... res, anar parlant molt i esperar que ho vagi entenent, pero... he passat per aixo i nomes et puc desitjar molts anims!!!!!! Acaba millorant!!!!

[hiolambda]

Hola!!!

El Pau de seguit es dorm al cotxe, però no sempre, no es una ciència i entenc perfectament la teva situació. Cada cop més, li passa i m'he de seure amb ell darrere... Li faig els cinco lobitos, li dono el xumet, el deixo que em toqui la cara o el cabell, canto, parlo, li dono alguna joguina perquè s'entretingui... De vegades es tranquilitza, però d'altres no hi ha manera. Moltes vegades hem de parar per a agafar-lo. A nosaltres ens acostuma a fer-nos-ho quan el trajecte supera una durada (que ell sap, és clar...) però això del du-du... no he probat encara!
Prenc nota!

[sancale]

El meu nen amb 4 mesos i mig no hi ha manera de que dormi al cotxe però tampoc vol el cotxet. Li encanta el du-du però s´adorm després de muntar el "pollo" a crit pelat. Avui percisament hem anat de compres i al final he hagut de tornar per la escandalera que a muntat. He anat parant i agafant-lo a estonetes però es posa dels nervis i fins i tot a perdut una sabateta de com s´arribava a moure al cotxet. Tothom mirant i tothom opinant... que si té gana (acabava de pendre el bibe), que si te calor, que si te son, que si te fred...
Jo recordo que amb la nena gran anar a passetjar era genial, sempre anavem de compres amb el cotxet i ella encantada...
Serà que al ser un nen no li agrada el shopping?? (je,je)

[hiolambda]

Serà que al ser un nen no li agrada el shopping?? (je,je)

Jajajaja! Si ho fa pel teu bé... què hi ha crisi!

Per cert, fa tanta ràbia que opini la gent quan els nens ploren...

[sancale]

Serà que al ser un nen no li agrada el shopping?? (je,je)

Jajajaja! Si ho fa pel teu bé... què hi ha crisi!

Per cert, fa tanta ràbia que opini la gent quan els nens ploren...

Ostres, doncs sí, sempre tothom sap més que la mare. I prou ja estem intentant ocupar-nos de que el bebé estigui bé com per que la gent ens escalfi el cap!
Ja,ja,ja ....Clar tens raó que aquest nen està fent pinya amb el seu pare perque la mami estalvii....

[Medes]

Candeleta a nosaltres ens passa el mateix!! Si en Nil té són perfecte, però si no es posa a plorar d'una manera que deixa de respirar i tot!! I alguna vegada també l'he hagut de treure de la cadireta... el que fem és que si el trajecte no és molt llarg, uns deu o quinze minuts, els distraiem com podem si anem els dos o si vaig sola no hi ha més remei que deixar-lo plorar... ( a mi també se'm trenca el cor...), i si el viatge és més llarg sempre sortim quan ja fa estona que no dorm i després de la presa del biberó.

[ardid]

Candeleta,
si et consola, nosaltres som uns més del club anti-cotxe. La meva filla també plora quan va amb el cotxet i esta acostumada a què l'agafem quan plora, però és clar de la cadireta del cotxe no la puc treure i es fa uns farts de plorar que fa por. Plora que sembla que li vagi la vida. Algun dia fins i tot he acabat plorant jo. És tan horrorós que no anem enlloc que no sigui imprescindible. Hem parat desenes de vegades al mig del trajecte per consolar-la i cada vegada que hem d'anar en cotxe resem perquè s'adormi de seguida. És veritat que ara que és més gran aguanta una mica més però no prou. I quan la gent em diu que els nens són molt llestos i se'ls ha de deixar plorar (perquè la passejo en braços i no al cotxet, per exemple) jo penso si veiessis com plora al cotxe un dia i un altre també... Potser veure que per molt que hagi plorat un dia al cotxe tot el camí al següent ho torna a fer, és potser un dels motius que em fa no creure en el mètode Estivill per dormir. La meva filla ja hauria d'haver aprés que al cotxe s'hi va en cadireta. Ara estic esperançada amb el canvi a la cadireta de tipus I.

[isa]

Hola noies! Una més al club de filles que odien la cadireta del cotxe i el cotxet!
La meva filla, fins que va fer l'any més o menys, va plorar cada vegada que anàvem amb cotxet o amb cotxe a la cadireta. Era un suplici constant, caaaada vegada que vem sortir a passejar, tooots els dies, vem acabar amb el cotxet buit i la nena a coll o a la motxila. I al cotxe igual, plorant, plorant, plorant toooot el camí. I utilitzem el cotxe a diari!
El canvi a la cadireta del grup I va ser una mica de millora, però tampoc va ser cap solució miraculosa. Cap a l'any va començar ja a ressignar-se i ara va contenta al cotxe i al cotxet. Però segueix baixant-se del cotxet cada cop que parem, si anem a prendre algo tampoc no pot estar asseguda al cotxet ni dos minuts.... Jo quane estaba embarassada somiava amb el passeig tranquil amb la nena al cotxet...i això no ha passat fins a l'any! Ara tinc esperances que quan tinguem el segon li agradi el cotxet!
Paciència cuques, ja veieu que som moltes que hem patit això, i es passa malament eh....anar intentant cosetes i ressignació.
Ah, nosaltres ara si hem de fer un trajecte llarguet, no de deu minuts sino uns 20 minuts o més, sempre portem el dvd i una peli de dibuixos per si un cas!
Ptons.