problemes amb la LACTÀNCIA MATERNA

[nius]

Hola...
El Pol va néixer dijous, i durant els dies que vam estar a la clínica, el vam anar posant al pit. A estones xumava, altres no, però vaja, res seriós. Té un petit ematoma darrera el cap, i suposem que cada vegada que algú l'amorrava, li feia mal.
Doncs ara sembla que li té una tírria terrible al pit, a la posició.
Just el dia de sortir de l'hospital, ens van dir que necessita un suplement perquè ha perdut pes. Li vam començar a donar bibis, i se'ls prenia la mar de bé.
Però no ens volem rendir, i per això el dilluns, l'endemà d'arribar a casa, vaig trucar a la lliga de la llet d'aquí, i va venir una noia fantàstica, dues vegades. Ens va dir això, que el Pol està traumatitzat, que hem de fer un reset. Vam eliminar els biberons, i ara li donem les tomes amb xeringa.
Des d'aquesta nit passada, no ho hem intentat. No sé si anar-ho provant o esperar a demà o divendres, que tenim reunió del grup de lactància... Què en penseu?
Tinc moltes ganes que vagi bé, i la sensació de rebuig em frustra moltíssim. Em fa estar molt trista, si bé a la vegada tinc una petita esperança que vagi bé, que encara hi som a temps.

[Nadona-]

Fés el que et digui el cor.

[jotxell]

nius...felicitats per la teva maternitat! i molts ànims en aquesta aventura!!

jo no soc cap experta però amb la Txell ha costat una mica el tema pit... crec que em sortia massa raig i això l'atabalava...i a més agafava poc pes...també va tenir mal d'orella i com que al succionar mouen les orelles em plorava al pit...em van dir que li donés amb altres postures...no la típica de braços... una que em va anar molt bé és jo estirada al llit amb coixins a sota el cap amb una mica d'inclinació i la nena a sobre meu amorrada al pit...rotllo animal i jo només m'assegurava que tingués espai per respirar doncs a l'estar amorrada sembla que se'ls hi tapa el nas... les noies del grup de lactància em van dir que fes tant pell-a-pell com fos possible... de costat al llit tampoc l'hauries de tocar gaire el cap i així podria estar-se aprop de la mama i no presionaries el caparró...

molt ànims i endavant! quan no t'agafa el pit i plora et sents fatal...i si plora et penses que és gana i les hormones i el post-part no ajuden ... però ànims!!! donar el pit, per a nosaltres, no ha sigut un camí planer però ho hem aconseguit i ara és un gustasso!!!

[Nisa]

Hola!! moltes felicitats pel neixament d-en Pol!!! Jo tambe et volia animar a que continuesis amb la lactancia materna i recomanar tal i com ha dit la jotxell que provesis diferentes postures. Per exemple, tu esitrada i el nen estirat al teu costat ( aquesta postura me la van recomanar a l'hospital) o be un coixi de lactancia, ja que pots posar el nen en diferentes postures i potser en trobareu una que us vagi be a tots 2. Tot i aixi, jo no estaria gaire temps sense donar-li el pit, pensa que quan mes mami el nen mes llet tindras i mes tip quedara el nen.

Que tinguis molta sort!!!!

[Irina]

Hola!Moltes felicitats!!!

Jo al principi notava que la Hana estava mes comode amb el pit dret que no pas l'esquerre (on tenia una gran clivella), aixi que ni ella ni jo estavem comodes amb aquest pit.
La llevadora a la que vaig demanar ajuda em va explicar que molts nens es lesionen una mica en el moment del part (vaginal) quan ha sortit el cap i els hi van estirant perque primer surti una espatlla i despres l'altra. Normalment es al coll que han patit una estirada, i depen de quina posicio els hi fa mal, em va dir... i que per potser la Hana estava mes comode si estava estirada del canto esquerre per fer el pit dret que no pas al reves. Em va ajudar a trobar una posicio (la de rugby) amb l'esquerre i tambe estirada per no haver de tocar-li el coll...

No se si realment ella es va lesionar en el moment que li estiraven el cap, o tambe era jo que estava mes neguitosa quan tocava el pit esquerre perque em feia mal i ella ho notava...pero em va ajudar bastant aquell canvi de posicio...

Espero que pugueu sortir endavant. Quant mes suport et donin al grup de lactancia millor!

Sort!

[montsant]

Nius felicitats pel vostre petitó!

Els inicis sempre son una mica pesats, i en el vostre cas s'ha complicat més pel fet que expliques. Pobret Pol! La noia no et va dir si podieu provar alguna altra posició on ell no es noti molest? Hi ha moltes poses i potser en trobeu alguna per tornar a començar amb bon peu
Si a tu et sembla prova-ho una mica i si veus que s'agobia pares. De totes maneres, durant els primers mesos fins i tot amb els nens que mamen bé també tens la sensació que s'enfaden a vegades, ja t'ho explicaràn a la lliga.

Bé, sort i que vagi molt bé!

[tolinso]

jo ho provaria, potser buscant una nova pose.... estirats al llit, o sobre teu..... no sé..... i com diu la montsant, si veus que s'agobia pares

ENHORABONA PEL TEU PETIT

[nius]

Merci, de veritat. M'agrada llegir-vos, i veure que us n'ensortiu. I que us val la pena. Fins i tot, llegir que algunes heu tingut algun problemet em dóna energia per seguir lluitant. De la LM n'estic convençuda, i és el que volem (però també som conscients que si passés alguna cosa, i no fora possible, no passaria res). Però rendir-nos abans de temps, no. I menys per baixada d'ànims.
La noia de la lactància ens ho va fer provar també estirats al llit (el dilluns) i va dir que el nen ho passava malament igual. Així doncs, ens va recomanar, fins divendres (que ja veurem cap a on tirem segons les seves directrius) usar una mugronera.
Ahir al vespre, vaig decidir posar-lo al pit. Per això que deieu, que més val seguir-ho provant, i perquè realment ho volem. I per sorpresa nostra, es va agafar. Notava com xumava, perquè notava les estivadetes al pit. Però ara penso que no va beure res. Però vaja, el fet és que s'hi va agafar. I vam provar-ho amb l'altre pit, i també.
He de dir, que ara quan me'l poso, em sento molt tensa, perquè em costa agafar la postura. El meu company m'ajuda, tant a col·locar-lo a ell, com a col·locar-me a mi, i aquest suport em va genial.
També aprofito tots els moments que podem, per posar-me al Pol al damunt, tant al cor, com també al pit. Perquè noti que no és negatiu, això que tenim aquí. I, de fet, aquests moments en que s'adorm al damunt, i podem estar 2 hores, són genials.
Fa una mica de por, perquè només ho hem provat un cop més, i realment, quan una altre vegada plori i somiqui com si el matéssin, se'm trencarà el cor, la tensió pujarà, etc...
Pel que fa a la llet, ahir vaig notar com si no en tingués. Dimarts al vespre me'n vaig treure amb el llevallets, per donar-li amb la xeringa, i ara tinc els pits tous, i crec que buits. Què podem fer?
Moltes gràcies, de veritat!

[floreta1]

Enhorabona pel teu petitó!

i tant que val la pena!! Ja has fet un pas molt important que és posarte en contacte amb les de la lliga de la llet. Segur que t'ajuden molt!

Ara toca no desesperar-se, i molts ànims!! aviat ho tindràs tot controlat!

Un petó.

[montsant]

Nius, lo de que et notis els pits tous i buits no és que no tinguis llet!!! Et recomano el llibre "Un regalo para toda la vida" del Dr. Carlos Gonzalez , on explica molts tabus, mites i consells sobre la lactancia materna.
Moltes mares creuen que no tenen llet però com més llet mama o et treus, més llet produiràs! L'estimulació fa que produeixis més llet, si tu et treus llet amb el tirallets ja veuràs com si te'n surt.
Pel que fa a les postures, has provat amb un coixí de lactancia? d'aquells que son com un "xurro"? A mi m'ha anat super bé i per donar el pit a la nit al llit o de dia al sofà va mooolt bé!
I lo de que tu estiguis tensa, sobretot els més bebes crec que necessiten tranquilitat i la mama relaxada (com a mínim els meus) després quan ja son més grans mamen on sigui i com sigui però al principi és bo tenir el vostre raconet i el vostre moment.

Si és que és molt bonic!!! Ànims i moooolta sort!!!

[cuqueta]

nius reina, primer de tot, moltíssimes felicitats per aquest tresor que tens amb tu i també felicitar-te per aquestes ganes que tens de tirar endavant amb la LM, moltes ja s'haurien rendit i tu aquí estas!!!
Imagino com et deus sentir pq per nosaltres l'inici de la lactància materna tb va ser un calvari,jo em sentia trista, desorientada, amb impotència de no poder donar el pit encara que era el que més desitjava al món...pero tot va passar i ho vam aconseguir, per això et vull donar ànims, forces, pensaments positius i mooooooolta energia pq intentis continuar endavant i segur que us en sortireu. Mira et dono el millor consell que em van donar a mi, no pensis en d'aqui un mes, ni una setmana, ni en demà, viu el moment, cada toma que feu o cada intent ja és un èxit en si, pq esteu lluitant per aconseguir-ho, no et capfiquis, fes el dia a dia.
Jo de tu cada cop que veges que el nen té gana el posaria al pit, així te l'estimularà més i segur que de mica en mica niras tenint més llet, pensa que si ho fas així el teu cos produira la quantitat de llet que el teu nen necessita, que ho proves i el rebutja, bueno, no passa res, pero a la següent vegada ho tornaria a intentar i anar provant postures,i amb la que vegis que s'hi troba millor aneu fent. Nosaltres fins als 6 mesos només fèiem la d'estirats panxeta amb panxeta pq tenia mooooltes clivelles als pits i sino no podia aguantar el mal i ens en n'hem sortit!!! de fet encara fem tetita cada dia abans d'anar a dormir (això t'ho dic pq vegis que te'n pots sortir).
Fas mooolt bé d'anar a un grup de suport a la lactància, t'ajudaran molt.
Vinga ànims!!!! i ves-nos explicant com va tot.

Una abraçada mami

[nius]

Els vostres ànims i la vostra empenta m'estan anant super bé, gràcies!!!!!! I veure que poc a poc es pot aconseguir, em va tranquil·litzar, i em va fer veure que el Pol és molt petit, i que hem d'aprendre moltes coses junts.
Ahir el vam estar posant al pit, ara un, ara l'altre, a veure com li agradava més... I a les tomes de la nit, s'hi ha agafat! De fet, de moment només a la teta esquerra, perquè el mugró dret no sap agafar-lo (avui ho demanarem al grup d'alletament). Com has dit, cuqueta, és un ARA, no un ja ho hem aconseguit. De moment ell sap fer servir la teta com toca, i la busca i hi xucla. Ara anirem veient com segueix tot això.
Però dir-vos que us estic molt agraïda, perquè fa uns dies em sentia molt perduda, molt agoviada. I sent un tema que desconec tant, m'heu ajudat moltíssim!
Nosaltres seguimos en ello, a veure com va demà!

[montsant]

Enhorabona!!! Poquet a poquet ho aconseguireu
Avui tens reunió amb el grup de lactància, oi? A veure que et diuen!

Ànims!!!

[cuqueta]

Felicitats per aquests avenços guapa!!!!
Com tu dius, us heu d'anar coneixent, pero jo crec que aneu per molt bon camí
Ànims i a seguir lluitant per la LM!!!

[tolinso]

molt bé

m'alegro molt que la cosa vagi millorant!!!! jo també et recomano un coixí de lactància i que tu estiguis ben còmode. I quan el tinguis al pit, respira fondo i relaxa les espalles. A mi m'ho van ensenyar a fer les infermeres de lactància de l'hospital i em va anar de conya Però bueno, si vas a un grup de suport ja t'ho aniran corregint i t'aniràn donant idees!!!!!

ÀNIMS que això ja ho teniu

[nius]

Hola!
Estim molt molt molt contenta, perquè en Pol fa 1 dia i mig que només pren LLET DE LA MAMA! Ostres, ens ha costat, però ha valgut taaaaaaant la pena! I ara anem fent, poc a poc, dia a dia.
Ahir vam anar al grup de lactància, i va anar molt bé. De fet, el pit esquerra em fa mal, quan mama. Uf, veig estrelletes de colors. De fet, m'escouen els pits, quan s'agafa. Creieu que és de "poca pràctica"? També ens van dir que era la postura, que hi tinc poca força i ell no se sent segur (esquerra, que l'ejerciti). I estirada, no l'agafa, no li acaba d'agradar. Què ens recomaneu?
I bé, he vist que no tenim temps de res, que només vol teta i mami, mami i teta. M'encanta, no diré que no, però també és esgotador. Ara ens falta acostumar-nos-hi!

[Puceta]

Què bé Nius !!! Ostres, no saps com m'alegro !!!!!!
Si et fa mal segurament és un problema postural. Has de mirar que sènganxi bé i que t'agafi bé l'areola, t'ho van explicar segurament al grup d'ajuda, no?
Hi seguiràs anant ?

Per norma la postura q més els agrada i la més adequada si et fan mal els mogrons és estirada. No li agrada ?

[nius]

Puceta, si que hi seguirem anant! Ostres, enriqueix moltíssim. Començant per la lactància, i també per la manera que tenen de pensar (que després, com en tot, cadascú n'agafa la part que li convé, però és bonic).

A veure, dubtes:
- és normal que ens passem TOT EL DIA a la teta? és a dir, ploriqueja una mica perquè té gana (es posa la mà a la boca) i el posem a l pit. S'hi endormisca i quan l'estirem al llitet, plora. Tornem a començar. O bé ens el posem estiradet sobre el pit, el meu o el del papa, i es queda adormit. A la que es desperta, passades 1 o 2 hores, tornem a començar.

- una teta no li agrada massa. L'esquerra. M'hi ha sortit una crosta una mica de color de sang (´´es una clivella? quan mama em fa un mal terrible!) i crec que deu ser això q no li acaba de fer el pes.

- quan sabeu quan s'ha acabat la llet d'una teta? em van explicar que no acaba mai, però ell a vegades, a una re-toma la rebutja i el canvio, i no hi ha problema. I he suposat que no li surt massa llet...

- sobretot al vespre-nit, jugueteja: és a dir, fa com que busca el pit (i realment té gana, se li nota, vaja) però no acaba de tancar la boca. I s'enfada. Quan poden trigar a agafar-se?

Buf, super novata, eh! Ara em posaria una "L" taaaaaant gran!!!! Però moooooooltes gràcies, de veritat

[su392]

enhorabona NIUS!!!! Ho esteu fent de fàbula!!
a veure si et puc ajudar una micona!!.. jo no sóc cap experta eh!! he seguit sempre el meu instin.. així que agafa el que vulguis de les meves explicacions!

- és normal que ens passem TOT EL DIA a la teta? és a dir, ploriqueja una mica perquè té gana (es posa la mà a la boca) i el posem a l pit. S'hi endormisca i quan l'estirem al llitet, plora. Tornem a començar. O bé ens el posem estiradet sobre el pit, el meu o el del papa, i es queda adormit. A la que es desperta, passades 1 o 2 hores, tornem a començar.

Es normalisssim!!! Nosaltres estaven 1'30 entre toma i toma.. desde l'inici!! i a vegades s'estava 1 hora enganxada! pero de mica en mica van explaiant el temps! Ara són moolt minis i no tenen força per succionar... paciencia i disfruta-ho!!

- una teta no li agrada massa. L'esquerra. M'hi ha sortit una crosta una mica de color de sang (´´es una clivella? quan mama em fa un mal terrible!) i crec que deu ser això q no li acaba de fer el pes.

Amb això de les clivelles no et puc ajudar.. no m'hen van sortir! sort meva!!
Pero pel tema teti esquerra si! El meu cas va ser postural.. no la sabia agafar tant bé com amb la teti dreta i jo ho vaig solucionar, donant-li estirada.. Fins els 3-4 mesos SEMPRE ( bé.. si les condicions ho permetien ) li vaig donar estirada!... així jo també reposava.
Pero veig que no li acaba d'agradar estiradets oi??? segur que amb le grup de làctacia t'ajuden a col.locar-lo bé!

quan sabeu quan s'ha acabat la llet d'una teta? em van explicar que no acaba mai, però ell a vegades, a una re-toma la rebutja i el canvio, i no hi ha problema. I he suposat que no li surt massa llet...

Quan quedava dormideta.. i la despertava perque acabès de menjar, li tronava a oferir i sino en volia li donava l'altre... pero vaja! tampoc no m'hi mirava gaire! si veus que ha menjat i rondina perque en vol mes.. dons ofereix-li l'altre! Al final, vaig acabant nomès donant-li un pit en cada toma..

Apa! fins despres guapa!
I recorda que no es fàcil.... es moooolt bonic! però els moments de desesperació no te'ls treu ningú... però la recompensa es GENIAL!

[cuqueta]

nius, que be que sona tot el que expliques reina!!!anims que ho esteu fent genial!!!

Jo si que vaig tenir clivelles als dos pits, i com tu dius son mooolt doloroses, per curar-les em posava unes gotes de llet meva a l'acabar cada toma a l'ureola i el mugro i deixava assecar al'aire, intenta anar amb els pits a l'aire tot el temps que puguis i a mi no em va anar gens de be la lanolina del purelan, em quedava el pit humit i tou i no s'acabava de cicatritzar mai jo et diria que son a causa d'una mala postura, a mi com se'm van curar millor va ser amb la postura d'estirats pero si al teu nen no li agrada..nu se, jo tb en tenia moooltes pq el meu nen va neixer amb el frenillo sublingual curt i fins que no li van tallar, vam anar a un grup de suport a la lactancia per reeducar-lo alhora d'agafar-me el pit i li vaig comencar (aquest teclat es una MMM, no hi ha accents, la c trencada...) a fer exercicis pq aprengues a obrir mes la boqueta no vam notar millora. tambe el que feia era comencar=li a donar pel pit que no em feia tant mal pq al ppi de cada presa mamen amb mes forca i dp el canviava. Ja veuras com a poquet a poquet se t'aniran curant!!! t'ho dic jo que plorava a cada presa del mal que em feia, aixxx es passa malament pero ara ja no me'n recordo i si tinc un altre fill lluitaria tant com he fet amb el Marc.

Que et passis toooooooooooot el dia amb el nen agafat a la teta es normalissim aixi em estat toootes a l'inici de la lactancia materna i encara que et sembli estrany despres es troba a faltar i tot, jejeje el Marc tb se m'adormia moltissim al pit, de fet el relaxa taaant que ara encara se'm queda grogui, jejejeje i pq fes les tomes mes llargues jo el "despullava" de la part de les cametes, li feia pessigoles, li parlava,....l'anava entretenint pq no s'adormis encara que tot i aixi gairebe sempre es quedava roque, en fi, paciencia, ja veuras com d'aqui un temps amb menys estoneta es quedara ple i llavors diras "ostres? ja es deu quedar prou tip? vols dir que no mama poc?", que dir-te, les mamis sempre patim per alguna cosa.

Si tens la possibilitat de continuar anant al grup de suport a la lactancia no el deixis pq com tu dius enriqueix moltissim

Has probat la postura de rugby pel pit que no et vol tant?