a les que teniu dos fills
Re: a les que teniu dos fills
Helpppp!! Necessito un respir!!! Que comencin ja el cole o el que sigui, hi han moments insostenibles amb aquesta situació. La nena està més rebel que mai, gelos, gelos i més gelos. El nen encara el puc portar amunt o avall i no vull ni pensar quan sigui autònom i camini... Estic fent números per agafar-me uns mesos d´excedència per que si a sobre afegeixo l´estrés de la feina i més ara que tothom està dels nervis amb el tema de crisi, acabaré petant!!!
Re: a les que teniu dos fills
Sancale, t'entenc perfectament!!!!la meva "gran" també té molts gelos i està molt rebel, amb el petit només fa que cridar-li per tot i a la que em descuido ja el tinc al terra perquè l'ha empentat o li ha trepitjat la mà mentre gateja o....és un estrés total!!
A mi em sap greu pensar-ho però realment necessito que comenci l'escola!!!!!
A mi em sap greu pensar-ho però realment necessito que comenci l'escola!!!!!
Re: a les que teniu dos fills
Jo estic comptant els dies que falten perquè hi tornin!! La veritat és que aquest setembre els podia haver apuntat a un casal i vaig ser jo qui va preferir quedar-se'ls a casa tot i que estaria sola amb ells perquè el meu home ja ha tornat a la feina.... Cada nit quan els poso a dormir li dic al meu home: demà van al casal!! I al cap de mitja hora li dic "no demà no, ja els portaré un altre dia"... Soc masoka!!!
A més ja han començat els esports que fan a l'hivern (piscina els dos i patinatge la gran) o sigui que no me'ls puc emportar a passar el dia fora perquè tenim totes les tardes ocupades i així anem, fent passar els dies com podem....
A més ja han començat els esports que fan a l'hivern (piscina els dos i patinatge la gran) o sigui que no me'ls puc emportar a passar el dia fora perquè tenim totes les tardes ocupades i així anem, fent passar els dies com podem....
Re: a les que teniu dos fills
Ostres, sí, és que a sobre tinc sentiments de culpa perque no vull que vagi al cole i estar més temps amb ella però al minut ja estem dels nervis!!! La nena gran ha arribat amb un extrem que no em deixa parlar ni amb les veines, ni per telèfon, ni amb el Sancalo ni amb ningú. Comença a plorar, a cridar i no hi ha manera de mantenir una conversa amb ningú i deixar d´estar per ella 2 segons. Tinc el mamiiii, mamiiiii, mamiiii ficat al cap, m´ho diu 200 vegades al dia, encara que no tingui res a dir-me, el cas és que deixi el que estic fent i estigui per ella. Haig d´estar tot el dia pendent d´ella i no puc ni relacionar-me amb els altres... De fet us escric quan ella dorm perque sino és impossible!!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |










