DORM TOTA LA NIT I AL SEU LLITET!

[La reusenca]

Fa molt que llegeixo per aquí, però la veritat és que he poposat pocs temes, encara que he après moltes coses llegint-vos a totes. Una de les coses que portàvem pitjor, en el meu cas, era el dormir. Amb les vacances, es va descrontolar una mica, i no hi havia manera de que en Jan volgués dormir al seu llitet, i a més, es despertava sovint a les nits. Sovint s'adormia amb mi, als braços o a l'hamaquita, i és clar, era gairebé impossible que s'estigués al seu llitet tranquil i s'adormís tot sol, em volia allà fins que s'adormia, i era esgotador, perquè a vegades podia trigar una hora o més. Així que amb el meu company, vam decidir prendre una determinació, ja que quan es despertava a la nit, volia venir a dormir amb nosaltres, i ell no és gens partidari del collit. Així, molt a contracor per part meva, ho reconec, vam llegir-nos l'Estivill i el vam començar a portar a la pràctica quinze dies abans que en Jan comencés de nou a la guarderia.
Ara dorm tot sol al seu llit, sense despertar-se en tota la nit, i és capaç d'estar-se al seu llitet sense plorar, fins que s'adorm tranquil.lament. Si demana aigua, o mimitos, s'hi va i no passa res, el més important és que ara ha après una rutina: el conte, el seu nino, i el seu llitet. Us he de confessar que els primers dos dies van ser força terribles, però ara penso que tan de debò ho haguéssim fet abans. Ara demana tot sol d'anar al llit, un cop acabat el conte, i us ho juro és com un miracle. No m'ho creia. Us escric per si algú es troba en la meva situació, i ho vol provar. Penseu que no hi havia ningú al món més reàcia que jo.

[lila]

quin temps té el teu fill? jo també estic desesperada i ja no sabem què fer... quan dius que els dos primers dies van ser terribles, què vols dir? molts plors? va tardar molt en adormir-se? jo no sóc partidària de deixar-la plorar, però hi ha moments que no sé què fer, i que plora tan al llit, com en braços com al nostre llit, perquè està esgotada i no pot agafar el son... Gràcies.

[La reusenca]

Hola lila!
El meu fill té 23 mesos, i el què passava és que quan era molt petit s'adormia sovint mentre prenia el biberó, i el portàvem al seu llitet. Això anava molt bé, però es va fer gran, i llavors quan ja sopava sòlid no volia quedar-se sol al llit de cap manera, estava acostumat a adormir-se amb nosaltres, i llavors es va començar a adormir a l'hamaquita, i el portàvem al llitet un cop adormit. Però és clar, això no era pràctic quan estàvem fora de casa, i el nano no tenia la rutina hamaquita-braços pares. Així que, s'adormia sempre molt tard, i gairebé sempre a l'hamaquita, o en braços o al nostre llit... Així que vam prendre LA DECISIÓ.
Quan dic que van ser terribles, em refereixo a que el peque no vol estar-se al llit tot sol, és normal. I et reclama. I plora. I en el meu cas, va saltar del llit i tot(de baranes). Així que els primers dies li vaig posar un matalàs a sota el llit, per si saltava, que no prengués mal. El cas, és que el primer dia potser ens hi vam estar una hora i mitja, i és força fomut, perquè l'agafaries el primer moment, t'ho juro. El segon dia només mitja hora. I ara, li llegim un conte, i s'està al llit tranquil.lament fins que s'hi adorm. Em sembla que encara que tinguis ganes de llençar la tovallola, val la pena provar-ho almenys una setmana, per poder veure que les coses canvien molt. També cal dir que dorm d'una tirada, i que això no implica, almenys en el meu cas, que poguem fer alguna migdiada junts o portar-lo a l'habitació alguna nit, com ho veiem, no? Jo també n'estava força de desesperada, primer perquè costava molt que s'adormís, s'adormia molt tard i segon, es despertava molt a les nits,i descansàvem fatal tots tres...

[helan]

Hola Lila,

potser el que li passa a la teva petita és que la poseu a dormir massa tard i llavors vol dormir però està massa cansada i neguitosa... és una possibilitat. Una possible solució és adalantar tota la rutina que feu a la nit, de manera que pugui estar una estona relaxant-se abans d'agafar el son.

Molta sort a les dues!

[mamadiana]

Ole reusenca!!

Lila, el mètode Estivill (o Ferber) es pot aplicar des dels sis mesos. Jo tampoc n'era partidària fins que em vaig llegir el llibre i vaig entendre que era com una rutina més, com el de la Jové o del Carlos Gonzalez (els he llegit tots, estava desesperada!!). L'hem aplicat a la nostra manera i de moment ens ha funcionat. Bàsicament si es segueix la mateixa rutina i el mateix horari cada nit i el nen entén que deixar-lo al llit no és abandonar-lo, sino que és només per una estoneta (la nit) doncs ja està. Ara, al nen que no li vagi bé tampoc cal forçar-lo, hi ha molts més mètodes per provar. I la Helan té raó, proveu d'adelantar la rutina, a nosaltres també ens fallava això, i quan estan massa cansats no hi ha qui els adormi!!

[caroledance]

Hola
A mi me prestaron el libro Estivill cuande estaba embarazada y cuando nació mi niña (ahora tiene 10 meses) aplicamos los elementos esenciales que al ppio eran muy pocos, porque antes de las 3 meses no se puede hacer gran cosa, pero habia cosas que cuanlo leías era evidente pero claro no nos parabamos en pensarlo... como hacer que diferencie el dia de la noche, que no se acostumbre en dormirse en mis brazos...y ahora duerme perfectamente en su cama, su habitación, sin que la dormimos antes. Es verdad que la rutina es importante. También es verdad que tienes que adaptar un poco este metodo a las reacciones de tu bb.
Besos

[hiolambda]

Jo amb el Pau no em puc queixar. Quan era molt petitet, fins als dos mesos o així, li costava agafar el son per la nit, però un cop es dormia, ho feia durant tres o quatre hores seguides (o inclús més) i jo podia descansar molt bé per la nit.
Després, una joia. Bany, sopar/pit i a dormir. De veritat, a dormir i durant tota la nit des dels quatre mesos més o menys.
Però ara fa tres nits que fa el següent. Tot igual, al pit es relaxa però quan el deixo a la cuna... tatxaaaan! obre els ulls i fiestaaaaaaaaa. Ha après a posar-se de peu agafant-se a la barana i per ell és la cosa més divertida del món en aquests moments. S'hi està bastanta estona i no sé com fer-ho per a explicar-li que és hora d'anar a dormir.
La primera nit no li vam donar importància i el vam tenir amb nosaltres al sofà, jo l'agafava en braços m'estirava amb ell i li feia mimitos, etc. Finalment, cap a les 12 més o menys (se'n va a dormir a les 22h) en un dels viatges a la cuna ja es va dormir.
La segona nit també va costar una miqueta i el que vam fer és anar tranquilitzant-lo en braços i a la cuna i així successivament, perquè si es posa dret i veu que no hi ha ningú (és com si es volguès exhibir amb la seva habilitat) ja comença a plorar fort.
La tercera nit igual, el que passa és que el vaig posar a dormir una miqueta abans, però la comèdia la mateixa. Finalment, tranquilitzant-lo amb veus suaus, cantant-lo i tocant-lo es va arribar a dormir.

Crec que són fases, però algú es troba en una situació similar?

[helan]

Hola Hiolambda,

la nostra que té 9 mesos fa el mateix. Li dono teta i es posa a aixecar-se i moure's... nosaltres tenim cuna-sidecar, així que la deixo fer (que es mogui a la cuna amb els barrots) i de tant en tant l'estiro... i, generalment, en una de les estirades es queixa perquè vol teta, li dono i llavors es queda clapada. Ara, nosaltres comencem el ritual abans (bany, teta, llit), cap a les 7'30 i a les 8'30 ja dorm (va molt amb la llum del sol... costi el que costi, a la que el sol se'n va, ella s'adorm... a l'estiu anava més tard i ara cada cop abans, a veure què passarà quan el sol es pongui a les sis).

[hiolambda]

Doncs, paciència, no? serà qüestió d'anar-lo agitant i que es tranquilitzi. Potser arribarà un moment que s'avorrirà de tant posar-se dret...

[hiolambda]

Aquesta nit ni tant sols ho va intentar de posar-se dret. Es va dormir ipso-facto