QUAN HA DE DORMIR A LA SEVA HABITACIÓ?

[Medes]

Hola!! Doncs això, a quina edat vau passar el nen a la seva habitació? En Nil farà 5 mesos la setmana que ve, i dorm tota la nit seguida, de les 21h a les 9h aprox. Ja fa dies que ho estem comentat amb el meu home però jo estic tan bé tenint-lo al meu costat... Però em fa por que si el canvio d'habitació quan sigui més gran se n'adoni i no hi vulgui estar!! Què heu fet vosaltres o què farieu?

[Nadona-]

Nosaltres vam anar fent-ho poc a poc a partir de l'any i mig. Però el nostre cas era mooooolt diferent perquè el meu fill fins ara (2 anys i mig) no ha començat a dormir nits seguides. Naltros collitàvem. El posavem a dormir al seu cuarto i a la primera despertada ja el portàvem al nostre llit. I així hem anat fent. Ara si es desperta un o dos cops, m'estiro amb ell al seu llitet fins que es torna a quedar dormit.

Jo crec que si t'agrada tenir-lo a la vora i tan tu com el teu home hi esteu d'acord, perquè l'heu de canviar d'habitació?????'

[empordanesa]

Adonar-se'n se n'adonarà igualment, ara o d'aquí un any o quan sigui, doncs no sentirà la teva respiració, l'ambient serà diferent, etc. Ara ja està acostumat a tu...

Jo sóc de les que no els importa tenir els nens a la mateixa habitació (ni al mateix llit, però això ja és un altre tema), i per tant el meu consell seria que ho féssis quan vulguessis, però sempre pensant que no ha de ser un pas definitiu, que hi pot haver marxa enrera.

Però et puc fer una pregunta? Si hi estàs tan bé amb ell al costat... perquè canviar això?

[empordanesa]

jajaja, nadona ens hem creuat i hem acabat dient el mateix!

[Irina]

Hola!

Jo crec que no hi ha cap regla que digui quan s'ha de passar a la seva habitacio...tot depen de vosaltres. I tot te els seus avantatges i inconvenients...

Jo vaig passar la Hana a la seva habitacio als dos mesos, perque amb els sorollets que feia ella jo no dormia perque pensava que tenia gana o li passava alguna cosa... i al final l'acabava despertant sense voler...La nostra habitacio esta tocant a la seva i deixem les portes obertes i nomes ens separa un trocet de paret. Practicament estem a la mateixa habitacio...Si la seva habitacio estigues a l'altra punta de la casa m'hagues esperat uns mesos mes a passar-la sense cap dubte.

Va canviar tot per a millor (tot i que despres hi ha de tot pero no te res a veure !)

Avantatges:
- no la desperto sense voler, ni quan fa sorolls ni quan hem d'anar al llit.
- els tres dormim mes be, nomes sento els sorollets que fa quan realment esta desperta o a punt de despertar-se (tambe he apres a distingir els tipus de sorollets!! )
- ho vaig fer molt gradualment i va anar molt be, s'hi ha acostumat i adaptat perfectament.

inconvenients:
- en comptes de tenir-la a una passa (dormia al moises al costat del meu llit) ara la tinc a 6 passes (que no es tan, pero a la nit quan vas adormida si que ho es...pero t'hi acostumes). I si hi ha nit que m'he d'aixecar molts cops, es una mica rotllo. Per sort ara ja hem millorat.


Com ho vaig fer:
- Passant molta estonetes jugant a la seva habitacio i jugant dins del bressol.
- fent alguna migdiada al seu bressol.
Al cap d'uns dies, vaig comenc,ar a posar-la dins del moises a la seva habitacio durant la nit.
I al cap d'uns 2 o 3 dies mes vaig posar el moises dins del bressol, fins que ja vaig pensar que ja estava acostumada a coneixer el seu voltant i ja la vaig passar directament al bressol.

Al principi la trobes a faltar! i penses que es trobara soleta! pero que va, si nomes estic a 6 passes! Ara em fa gracia que pensava aixo

Ves provant i a veure que tal. Hi ha gent que ho fa molt mes tard i altres com jo, bastant aviat. He sentit que diuen que recomanen com a minim 5 o 6 mesos que estiguin a la teva habitacio (dintre o fora del vostre llit ja es un altre tema i depen de cadascu). Espero que us vagi be!!

ups! Edito perque han sortit molts missatges mentres estava escrivint el meu!! I tambe t'anava a fer la mateixa pregunta! Si creus que estas molt be aixi...no cal que ho facis ara, no? vull dir que feu-ho quan tingueu una rao per la qual ja no podeu descansar tant be... (com ho vaig fer jo...si no, encara estariem igual i tan tranquils! )

[Medes]

En nil dorm al bressol des de que va néixer (al principi hi teniem un reductor), per tant no ha de canviar de llit. A nosaltres no ens molesta, estem molt bé amb ell, i no fa sorollets com al principi ni res!! El que passa és que sempre trobes gent que et dóna consells gratuïtament, primer et pregunten si ja dorm tota la nit, i ara que ho fa, ens diuen: ui!! doncs ja l'heu de passar a la seva habitació, eh? Que si no s'acostumarà a dormir a la vostra i no voldrà estar a la seva!!! L'altre dia a una dona li vaig contestar que no coneixia cap nen de dotze anys que dormís amb els pares!!!

[noviachuky]

Hola guapa!

Si t'agrada i ell dorm bé seguiu dormint junts, això de la gent... son molt pesadets

Nosaltres si que el vam passar a la seva habitació als 3 mesos, pero per tema d'espai, tenim un pis molt petit i ell es molt gran i al moisés ja no hi cabia, dormia molt malament i el pediatre ens va recomanar canviar i provar, i va ser oli en un llum.
Pero si hagués tingut un bressol d'akells mida standard encara dormiria amb nosaltres.

Em d'aprofitar que després marxen amb la nòvia!

Petons guapa

[hiolambda]

Jo et dic el mateix que la noviachucky.
Nosaltres el vam canviar d'habitació el dia que feia 4 mesos perquè coincidia en cap de setmana i vàrem probar, ja que ell dormia en un moisès i se li quedava molt petit. Té una cuna d'aquelles convertibles i vamos, el rei del mambo! no s'hi trobava i va dormir de conya. A més com es començava a moure tant, anava més al seu aire. És habitual trobar-lo en les postures més inversemblants.
A més, sempre va ser bon dormidor i als quatre mesos ja dormia gairebé tota la nit de patac i si m'havia d'aixecar era un cop a la nit (a les 6 o així). Bé, això no va ser problema...

De tota manera, érem partidaris de canviar-lo per comoditat de tots. Ja que, tot i que els seus sorollets ja aprens a traduïr-los, nosaltres quan anàvem a dormir havíem d'anar amb molt de compte de no despertar-lo, etc.

Però, això depén de cadascú. Tu mateixa ho has dit, no coneixes cap nen de dotze anys que dormi amb els pares, pues eso!

[petazetas]

Nosaltres la vam canviar als 5 mesos bàsicament per que a la minicuna ja no hi cabia i el bressol a la nostra habitació no hi cap.

L'habitació no li era estranya doncs el canviador i la banyera els teniem allà i per tant cada vespre ia cada canvi de bolquer hi anavem.

La nostra no ha estranyat gens el canvi, nosaltres anavem amb molta por de veure que passaria i no res, la mar de bé. Ens va costar més a nosaltres que no a ella, més que res per que t'has d'aixecar si fa algun soroll etc i era més fàcil quan era a l'habitació.

Ella hi dorm més a gust per que té més espai i és una bellugueta

[Medes]

El que sí que ens passa també és que hem d'anar molt en compte quan anem a dormir de no despertar-lo i al matí quan sona el despertador ser molt ràpids en parar-lo!!

[CUSCUS]

Jo crec que no hi ha un bon moment o un mal moment per canviar-lo d'habitació. El bon moment serà quan tu ho decideixis.

[magia]

Hola,
nosaltres, en JAN té 14 mesos i encara el tenim a la nostra habitació. Un dia el varem posar a la seva habitació perquè el meu home estossegava molt i no el voliem despertar i va anar bé. Hi ha nits que es desperta i s'aixeca mig adormit, llavors m'aixeco i el torno a estirar i sant tornem'hi. Per mi es més pràctic que no pas moure'm d'habitació. I quan es lleva perquè es molt matiner,...el posem al nostre llit a fer "mandrotes". El primer dia que es va aixecar del llit solet, a les fosques i em va cridar "mama" desde la barana, ...al meu home i a mi ens queia la bava!!
Jo el que faria i que nosaltres fem es portar a la seva habitació a dormir quan fa les migdiades, així potser no se li farà tant estrany i de mica en mica, quan tots estigueu preparats ja s'anirà fent el canvi.
Fins una altre!

[cucafera]

Bones,
nosaltres el vam canviar als 5 mesos. Als 4 mesos jo vaig tornar a la feina, i als 5 el vam canviar d'habitació. Per no fer tots els canvis de cop. La veritat és que dorm molt millor des de que dorm sol....Si es desperta me'l porto al llit amb nosaltres, però menja i s'adorm de seguida....
Això va a criteri personal...

[GLG]

Es un tema molt personal i que crec que depèn de moltes coses. Totes les decisions són acceptables.

Nosaltres amb un mes ja la vam canviar (segur que moltes s'han dut les mans al cap!). Us explico perquè: la nena va neixer a mitjans de juliol, la nostra habitació queda justeta per que tenim un llit de mides especials, donat que el meu marit es molt alts. Per aquest motiu, el moises l'havíem de tenir als peus del llit. Jo, per donar-li el pit, em llevava i anava al menjador, per que era on s'estava més fresquet. Total, entre la calor, que m'aixecava igualment, la seva habitació està a 3 metres de la nostra i que em vaig començar a emparenoyar que la nena estava respirant un aire carregat per culpa nostra i a més no podiem fer sorolls.... vam decidir canviar-la d'habitació.

I sincerament, no sé si es per aquest motiu o no, però ha après a dormir-se ella soleta (toco fusta, tot pot canviar). Si es desperta, es queda una estoneta jugant al seu llit, o xerrant.... Jo estic molt contenta de la nostra decisió, i si en tinc un altre, intentaré fer el mateix.

[D.J.]

Medes como te entiendo con lo de los consejos gratuitos,nosotros los tenemos que oir constantemente,por seguir tomando teta y por lo de dormir juntos,nosotros colechamos,de hecho Maia en su habitación no tiene ni cama ni cuna solo el armario y el cambiador,al principio si que tenia una cuna en nuestra habitación pero en vista que no la usaba la acabamos quitando,Maia tiene 2 años y medio y es ahora cuando estamos empezando a mirar de ponerle una cama y probar,bueno eso a sido este verano que los tres pasabamos una calor,ahora con el fresquito supongo que nos ronearemos un poco.

Yo a la gente que me dice lo de su cama ya ni les contesto,no saben lo que se pierden,para mi el tenerla a un lado(mi cama est pegada a la pared) y mi marido al otro es un lujazo,me giro doy un beso a uno y me doy la vuelta y al otro ,vamos y cuando tiene fiebre se la detecto a la primera,me da un miedo cambiarla y cuando se ponga mala no saber si tiene fiebre,creo que nunca ha llegado a tener una febrada grande por eso.

Bueno que me enrrollo,yo creo que se ha de cambiar cuando querais vosotros o veais que el lo quiere,no creo que se haya de hacer por lo que dice la gente o como norma de algun tipo,si no cuando alguno de los implicado no este agusto.

Hiolambda mi hermana estubo durmiendo conmigo hasta los 11 años porque mis padres no la pusieron en su habitacion cuando nacio porque se ve que yo abuse un poco y lloraba toda las noches,asi que desde que nacio pusieron su cuna en mi habitacion,cuando le pusieron su cama ella seguia viniendo todas las noches a la mia,o sea que creo que a los doce ya no llegan a dormir con uno .

P.D.Yo decia que la iva a sacar de nuestra habitación a los 4 meses(me he tenido de comer mis palabras y mi madre de vez en cuando me pincha con eso )por criticar a la gente que colechaba

[helan]

Fes el que et sembli millor, per tu (vosaltres) i per ell. Però fes-s'ho perquè vosaltres ho heu decidit, no pel que digui la veïna...
En el nostre cas, que encara està en procés (tot sigui dit), la cambiarem cap als dos anys. Crec que pot ser un bon moment i ella entendrà més tot el procés.

[mireiafor]

M'afegeixo a tot el que han dit les companyes. Els únics que heu de decidir quan dormir separats sou tu, el teu home.... i el nen!!

Fins i tot dintre de la mateixa família es donen casos diferents perquè cada nen és un món i tenen diferents necessitats. Quan ho feu que sigui tot molt maco i positiu, no fruit del que diran els altres, amb pors, inseguretats... els nens ho noten !

[Niu]

[empordanesa]

Ni els veïns ni la familia n'han de fotre res de com dormiu a casa vostra. No t'enfadis, eh?
Poden opinar, clar, però no us deixeu influenciar.
Cada casa és un món i cada nen un univers.
Jo sempre dic que el que et va bé a tu, a mi potser no em funciona, no perque no sigui bo sino perque la persona és diferent. Amb els nens el que s'ha de fer és provar una cosa, i si no va bé, no ser orgullós, acceptar-ho i fer marxa enrera o canviar sense problemes.

[igperadejordi]

Hola Medes!

Jo també penso el mateix que la hiolambda!

I també el vam canviar als 4 mesets! Aprofitant un pont per si no s'adaptava, però com que dormia ja d'una tirada, no se'n va ni adonar, i estava molt més còmode, que al moisés ja no hi cabia!