DUBTES SOBRE L'EPIDURAL

[Julyet]

Hola mamis i futures,

Al gener tindré una nena i ja començo a valorar les opcions de part (si les puc tenir) i a plantejar-me decisions. Una d'elles és sobre l'epidural. Jo abans d'estar embarassada estava convençuda que si la ciència ha arribat a ella, per què ignorar-la, i patir per patir... Però des d'aleshores he vist com moltes defensores del part natural no la recomanen... i no sé si es xq pot interferir a l'hora de ser conscients del propi cos i no controlar bé a l'hora d'empenyer, mobilitat, dilatació, etc.

M'agradaria molt saber més opinions, llegir experiències, si alguna de vosaltres ha tingut un part de cada, si sóc l'única que té aquest dubte...

Petonets i moltes gràcies

[tolinso]

hola! FELICITATS PEL TEU EMBARAS!!

jo et recomano el llibre "Parto Seguro" de Beatrij Smulders. Jo me'l vaig llegir i em va anar molt be, i em vaig acabar de decidir per un part natural. El llibre recull les experiencies de diferents dones que han passat per part natural, i la veritat es que t'ajuda a perdre-hi la por.

Jo vaig estar mes de 15h de part natural. Finalment va acabar en cesarea perque la nena portava voltes de cordo que no havien vist, i jo no dilatava. Tot i aixi, quan tingui el segon, m'agradaria tornar-hi a passar. En el meu cas l'eleccio de part natural va ser perque, per un costat, crec que el cos es intel.ligent, i que el dolor serveix per algo. Les hormones que alliberem durant el proces ajuden a una millor recuperacio post-part, i tambe ajuden a la pujada de llet. I per altra banda, perque tot i que soc biologa i pro-ciencia, crec que si es pot passar sense medicaments, sempre i quan no posi en risc la vida de ningu, doncs millor

espero haver-te ajudat una mica. Llegeix-te aquest llibre, i el teu home tambe si pot, perque tambe crec que ha de ser una decisio compartida, ja que sera ell qui estara amb tu durant el part, i es dur veure patir l'altre. El meu home se'l va llegir i durant el part va ser una gran ajuda! sabia mes ell que no pas jo com havia de portar-ho, i que em calia en cada moment

[zAnns]

Hola Julyet,

Moltes felicitats per aquesta nena que vindrà!

Jo crec que igual que cada nen es un mon, les mamis també ho som, i cada una coneix el seu cos, les seves capacitats de patiment i els propis límits, així com les creences de cada una en què es el millor: cesària, part natural, part vaginal, etc.
Què fer per prendre la decisió? El millor es informar-te, llegir, veure vídeos de parts del youtube (si et veus amb cor), preguntar al curs de pre-part, a la llevadora i al teu metge.

Pel que fa a la meva experiència, jo tenia molt clar que això de parir fa moooolt mal, i tenia molta por a aquest dolor. També soc del parer que intervencions, les menys possibles. O sia, que la meva opció era i va ser l'epidural i part vaginal. Tot i que al curs pre-part van parlar de les respiracions per controlar el dolor, del poder de l'oxitocina natural, que ens ajuda a pair aquest dolor, etc. jo sabia que no seria el meu cas, i que no suportaria el dolor.
I amb aquestes idees del part que volia, vaig mirar que pugessin ser així: un centre on fer cesària fos l'última opció i et deixessin el temps necessari per que el teu cos fes el seu procés de part. Això que sembla tant senzill, és difícil de trobar. Els centres hospitalaris al final van per feina. Jo vaig badar una mica i suposo que hagués acabat en cesària al final, però la sort em va ajudar (la llevadora del canvi de torn era una crac). Altres noies del curs pre-part no van tenir aquesta sort i van acabar al quiròfan, el metge no volia esperar més a que la mare dilatés. Si vas amb metge privat o per la pública, et recomano que, quan sàpigues com vols parir ho parlis amb ells per que tinguin clar el que vols i ho respectin.

Ah, i una altre cosa que tenia clara, es fer la feina a casa de dilatació per passar el mínim temps a l'Hospital. Tenia tot preparat, la web per jo mateixa controlar-les a casa, al marit instruït per ajudar-me en els posicions (quina cadira, al sofà, si el water...)
Doncs noia, res.
Vaig trencar aigües amb una mica de sang, i "sin prisa pero sin pausa" cap a l'Hospi. Al cotxe les contraccions eren molt suaus però a les tres hores no les suportava i era per que el meu cos anava per feina ben ràpid. L'imbècil (ho sento, no te altre nom) del metge que em va agafar a urgències no tenia idea de fer un tacte i deia que encara estava de 1 cm quan ja portava 1 hora a l'hospi, i que anés a l'habitació a dilatar. Jo ja m'havia d'aixecar i fer el mico per suportar les contraccions i veia pel control de les durades que ja eren rítmiques i cada 2 min. Total, que quan arribo a l'habitació ja no puc mes i ja crido com boja: "l'epiduraaaaaaal, si us plau!!!!!" I "tras romper el termómetro de la wnfermera de planta" m'envia corrents cap a parts i allà, una llevadora com cal (no aquell metge burru) diu que tinc dilatació de 4 cm. i em preparen per l'epidural. Van trigar una mica, però deu meu, QUIN DESCANS!! Vaig poder dormir, el meu cos anava fent la feina sense que jo patís (diuen que al posar l'epidural baixen les contraccions i ja posen l'oxitocina artificial) i cap a les 6 ja havia dilatat tot.

Aquesta va ser la meva experiència. Esper que t’ajudi a decidir el que creus millor.

Un últim consell, al final el part serà com surti, i segurament no serà com havies planejat. Estigues oberta a les altres opcions de part com a possibles.
Un petonàs i dispensa el mega rotllo!!!

[perla]

Jo no tenia res pre-decidit, volia veure com anava i decidir sobre la marxa, segons com em veies de forta, etc...

Vaig pagar la novatada i vaig anar a l'hospital una mica massa d'hora i em vaig trobar un energúmeno que em va esbroncar perquè encara era massa d'hora, em va dir que me n'anés a casa, que allò no era dolor, sinó molèsties i que havia de patir total, que tant vaig patir a casa (tampoc no tant, eh? fa mal però ho vaig aguantar bastant bé) que quan vaig tornar al cap de cinc hores, estava en dilatació completa!!!

Com que la cosa anava tant ràpid i jo ja feia hores que tenia ganes d'apretar, es veu que es va endurir una mica la sortida (no sé el nom tècnic, perdoneu...) i em van posar el gota a gota, es van passar i em van tallar les contraccions.... tanta feina per res!!! com que la nena patia i jo no sentia les contraccions me la van treure amb espàtules.

En resum: si en tinc un altre, que espero que sí, no vull res químic!!! la naturalesa és molt sàvia i el teu cos ja sap què ha de fer, només és qüestió de intentar que el teu cap no et bloquegi.

Ànim i decideixis el que decideixis no t'enfonsis si al final no surt com havies planejat, perquè mai saps com anirà la cosa, la única cosa important és que la teva nena i tu esteu bé al final.

[Salander]

Bon dia,

Jo encara no he passat per això perquè em toca per març però m'estic informant bastant perquè és un tema que em preocupa.

Jo et recomanaria a més del llibre que ja t'han comentat (que encara estic al principi) un altre que es diu "La revolución del nacimiento". A mi m'ha fet veure que tot i que evidentment les coses poden no anar bé (segons la OMS en un 10% dels casos) el nostre cos està preparat per fer aquesta feina i el nadó també està preparat per sortir. Si com a espècie no estiguessim preparats ja ens hauríem extingit i crec que de moment no és el cas. Jo sóc de formació eminentment de ciències i també pensava que si a l'hospital feien certes coses seria per algo però conforme et vas informant descobreixes que, si tot és normal, algunes intervencions externes poden dificultar més que no pas ajudar al part.

Jo encara estic llegint, informant-me de les diferents opcions (fins ara he vist que de menys a més intervenció serien: a casa amb llevadora, a una casa de parts o a la clínica acuario de prop d'alacant, a alguns hospitals molt concrets i a la resta d'hospitals). Penso que encara tinc temps per pensar-m'ho i contrastar opinions però també tinc clar que si arribat el dia s'ha de fer quelcom que preferiria que no es fés com una cesàrea pel bé del nen doncs ho farem i llestos.

Et recomanaria també les recomanacions de la OMS de com hauria de ser el part:http://www.elpartoesnuestro.es/dmdocuments/Cuidados_parto_normal.pdf

En resum, crec que l'ideal és disposar de molta informació però alhora estar preparada per si les coses no van com hauríem volgut. Suposo que d'aquí a uns mesos podrem veure si tota aquesta teoria l'hem pogut posar en pràctica o no.

[mireiafor]

Hola guapa, jo també estic a favor que quan menys coses químiques i artificials dintre del nostre cos millor, però també tenia clar que no suporto el dolor i en els dos parts vaig apostar per l'epidural.

En el primer tot l'equip era un totxo i a més em van tractar fatal, com un tros de carn que no hi comptava en res del que estava passant allà i l'anestesista no es va salvar. No em va posar prou perquè es veu que en el part anterior s'havien passat i després enmig del part em tornaven els dolors i parlaven entre ell i la gine i acordaven la nova dosi sense fer-me ni punyetero cas (és més es pensaven que els enganyaven i em miraven amb desconfiança)... total que els punts de l'episiotomia me'ls van cosir sense anestèsia i jo cridant de dolor (sento ser tan explícita).

En el segón en canvi canviar d'hospital i allà un 10. Em van posar l'epidural tot just arribar havent passat només una hora i mitja de dolors, tot el part va anar ràpid, em va anar administrant les dosis la mar de bé... Tot bufar i fer ampolles.

En resum, l'epidural és una opció personal però depén molt del bon equip que triis. Com tot es pot aplicar amb seny, amor i respecte, o bé de forma freda, maleducada i deshumanitzada. Un cop tingues clar el tipus de part que vols, sempre que no hagin entrebancs o emergències no deixis que cap professional mèdic (metge, llevadora, antesistes) tingui més veu que tu dintre del teu part, perquè és teu i és únic.

[pimpi]

Penso que el primer pas es saver que en pensa el teu metge, ja que segons quin epquip i quin hospital o clinica et porti hi haura coses que no contemplaran.
Els plans de part, es presenten, pero evidentment el metge i la clinica els pot no només "rechazar" sino no fer ni cas, ..... denunciable, totalment d´acord, pero amb aixo et vull dir que no es oro todo lo que reluce, en menys de que et decantis per un centre totalment natural, o clinica on fan sempre parts respectats.
Jo vaig tenir el fill, per mi amb el millor gine del mon, i en una clinica de les 1000 que hi ha.
Qui va manar????? la llevadora i l´anestesista.
Per sort, soc del mon sanitar, se com funciona un part, una cesaria, una anestesia de qualsevol tipus, per tant..... vaig demanar una dosi baixa, que hem permetes estar mes sensible.

el cas es que va anar rapit... les contraccions SORT DE L´EPIDURAL!!!! i el nen sense baixar..... i dilatada del tot.

resultat.... sortida de nen amb ventosa, per tant..... amb l´episio que hem van haver de fer per treure´l...... m´hagues tocat igualment posar epidural.

Evidentemet podia haver esperat ves a saver quantes hores si el nen baixava amb o sense resultat..... pero ni el nen es mereix patir ni jo tampoc.

Segurament molta gent no hi esta d´acord, només és la meva opinio i la meva experiencia.... I si puc repetir algun dia, vull el mateix exactament, és a dir, no patir i veure neixer el meu fill, el més "aviat" possible i sense estar pensant si ell ho pateix o no.

[Ítaca]

Mira, jo t'explicaré la meva experiència...
Abans de parir tenia claríssim q volia l'epidural (em feia pànic el dolor q pogués sentir...). Em van haver de provocar el part pq la nena venia petitona... vaig passar-me 11 hores a la sala de dilatació (sols estava dilatada d'1 cm, i em van posar l'oxitocina per anar avançant...). A mi les contraccions no em van fer mal (i pel monitor es veien fortes, ja) i va venir l'anestesista a posar-me el primer xute d'epidural... són xutes mínims per evitar q pateixis durant tantes hores, i així va ser... no vaig notar cap tipus de dolor (més fresca q una rosa).
Quan el metge va veure q la cosa ja estava a punt, li vaig dir q començava a notar una mica de mal i q si em podien tornar a posar un altre xute... em va dir q sí, q cap problema. Me'l van posar, però no van esperar q em fes efecte... després ens van dir q van veure q la nena patia (venia amb una volta de cordó) i q per això van anar a sac... Total, q vaig parir sense epidural, i realment ho vaig passar molt malament... em va fer mooooooooooolt mal (potser tinc menys resistència al dolor q altres noies). Em va començar a fer efecte quan esperàvem q sortís la placenta...
Evidentment, si va anar així pq la nena no patís i tot anés bé, no m'importa gens haver-ho passat malament, pq primer és ella q jo... però com tampoc et diuen q passa realment pq no et posis més nerviosa, estàvem segurs q havia sigut una pífia del metge per no haver-se esperat els 20 minuts pq l'efecte sigui total....

Cada dona és un món, i cada part diferent... has de ser tu la q decideixi el què... tot i q després, pot ser q no vagi com tu havies pensat, com em va passar a mi...

[Zuria]

Hola noia, igual que t'ha dit la tolinso jo et recomano el llibre "Parto seguro" a mi em va anar de perles. També t'he de dir que abans de llegir el llibre tenia una mica d'aprehensió a l'epidural i al llegir el llibre em vaig adonar que un part sense ella pot ser possible. Ara bé no vagis cap a l'hospital amb una decisió predeterminada ja que cada situació és diferent i cada cos també, simplement has de saber com respon el teu cos i fer-li cas en tot moment i no deixar-te guiar pel que et diuen els altres ja que ells no saben el que passa dins teu. Un altre consell és que parlis molt amb la teva parella del que voldries fer (ja que serà ell qui en el moment decisiu parlarà amb la comadrona i el metge, tu no estaràs per res, només aguantar el dolor) i també parla amb el teu gine per saber si estarà a favor o en contra del que pretens fer (això jo no ho vaig fer i, després de quasi 5 mesos, encara n'estic pagant les conseqüències).
Bé, després de tot aquest rotllo et deixo amb deures per fer abans que arribi el teu dia i, per acabar, una frase molt tòpica: aprofita per dormir que després no ho podràs fer tant.

[NGM]

Jo tb et recomano aquest llibre que et diuen, a mi em va anar molt bé.
Jo tenia clar que no volia la epi, i es cert que fa molt mal, pero no vaig pensar mai amb ella. Per mi sentir al meu fill "baixar" i sortir, va ser la millor experiencia de la meva vida.
T'animo a buscar un part natural, encara que més que natural jo diria respectat...

MOLTES FELICITATS

[petazetas]

Mira, jo no et puc ajudar gaire per que va cabar sent cessàrea per que tenia la tensió altissima i no dilatava ni "p'atrás", pero si les contraccions que tenia només eres del principi tela marinera.
Jo ja tenia contraccions amb poc dolor des de les 7 del matí, cap a les 12 tenia les de dolor mitjà i ja em costava aguantar-les i encara no havia dilatat prou, de fet no se m'havia trencat ni la bossa en 5 hores...
(Jo estava hospitalizada per el tema de la tensió).

Total que no en vaig tenir ni una de les fortes i tinc clarissim que no se si les hagués aguantat...
El meu obstetre em va dir que només un percentatge baix de les noies que volen part natural l'acaben tenint per que moltes demanen la epidural quan veuen que ja no poden més.

Jo crec que pots anar amb unes conviccions però no pots controlar-ho al 100% per que no saps com anirà la cosa.

[cuqueta]

Hola guapa!

Primer de tot felicitar-te per aquesta nena que tindras. Jo, com diuen les altres mamis penso que ningu millor que tu et coneixes i saps amb el que et trobaras mes comode i et donara sensacio de seguretat, que a la fi i al cap crec que es el que necessita qualsevol dona alhora de parir, estar comode amb el que esta fent, tenir seguretat en l'equip medic i l'hospital on esta parint, com diuen, esta molt be informar-te tant de les opcions que hi han com de la que tu vols i de les que t'ofereix el teu equip medic i hospital on donaras a llum, es cert que a tot arreu haurien d'estar preparats per oferir a les mares l'opcio de part natural pero la realitat es que lamentablement hi han mooolts equips medics i hospitals que el rebutgen i que per no dir un NO fan mil i una voltes per acabar en part quimic (si li vols dir aixi). I ara et diras, aquesta noia va tenir un part natural, doncs mira, no, jo tenia clarissim que volia epidural i la vaig tenir i em va anar tot de conya, vaig arribar a l-hospital de 4 cm de dilatacio, em van posar oxitocina sintetica, a les dues hores ja estava apunt per l'epidural (fins llavors vaig veure la padrina )me la van posar, cap molestia, tot perfecte, en cap moment vaig perdre la sensibilitat i podia moure les cames i peus amb normalitat nomes que quan em venia una contraccio no em feia mal tan sols notava una petita molestia, INCONVENIENTS, esta clar que n'hi ha, em va costar empenyer i per sort no van necessitar espatules, l'episio va ser necessaria amb 4 puntets per fora, amb 3 horetes des de l'arribada a l'hospital ja tenia el meu nen entre els bracos i jo n'estic mooolt contenta, no canviaria res pero esta clar que potser sense l'epidural no m'hagues costat tant empenyer o no hagues calgut episio....mira la meva llevadora sempre ens deia que la majoria de vegades el preu de l'epidural es una episio, tu sabras que vols, a lo que estas disposada i has de valorar els pros i contres, l'opcio correcta sera la que prenguis, i sigui quina sigui et desijto que tinguis una horeta curta

[isa]

No he pogut llegir totes les experiències de les noies, t'explico ràpidament la meva. Jo vaig parir amb peridural i oxitocina sintètica. Vaig trencar aigües a casa, a les 6 del matí d'un dijous, i com que era només una fisura a la bossa que anava rajant poquet a poquet, vaig estar passejant per l'hospital fins a les 20 del vespre, esperant que em posés de part per mi mateixa. Com que ja portava moltes hores perdent aigües, em van posar la oxi i de seguida van començar un dolor insoportable per mi. Vaig demanar la peri mil-cinc-cents cops fins que me la van poder posar, cap a les 6 del matí, portava mooooltes hores i estaba feta pols. L'anestesista la va cagar en algo, perque vaig deixar de sentir la meitat del meu cos, la dreta crec, i l'esquerra em seguía fent molt mal! Així que ale, a treure el catèter i tornar a punxar, aquest cop bé i amb un peazo xute perque jo ja no podía més, 24 hores sense dormir, sense menjar.... Total, que aquest cop em va parar bastant el mal, però no vaig deixar de sentir res, quan la nena ja volía sortir vaig sentir un foc "allà" jejje, i vaig empènyer, notan-t'ho TOT. Una episio minúscula, que vaig demanar jo perque estaba molt cansada, bé això ho he dit mil cops però em sentía així. La llevadora no em volía fer episio, deia que la nena sortiría perfectament, sóc elàstica "allà" jejjej, res, 2 punts exteriors i 0 per dins. Vaig tenir la nena amb mi des del primer moment i no ens vem separar per res, no és d'aquests hospitals que sel's emporten....ho he llegit per aquí i em sembla una barbaritat. De fet, penso que d'això també ens n'hem d'informar abans d'anar-hi a parir, perque mira, tens un part súper natural i després s'emporten al nen per a que la mare descansi???
Sort guapa, sobretot el que ja t'han dit totes, informa't i consciencia't molt!!!!

[montsant]

Hola Julyet, jo tampoc he tingut temps de llegir totes les respostes! perè t'explico: jo en el meu primer part no vaig tenir temps de res, però pel segón vaig parlar amb la meva llevadora (que em va atendre fantasticament bé i va ser super comprensiva amb tot el que li preguntava i consensuavem tots els punts del part) i li vaig dir que no em volia quedar amb les cames "mortes" i sense notar res de res. Aleshores em va proposar el que es coneix com una WALKING EPIDURAL o epidural ambulant, enlloc de deixar-me el gota a gota el que va fer va ser posar-me la via i una dossis petita d'anestesia. Això em permetia alleujar força el dolor de les contraccions i a la vegada notar-les perfectament (només notava com una pressió molt forta i una mica de doloret d'ovaris) i notava també les ganes d'empenyer i podia empenyer quan m'ho demanaven, podia moure les cames i canviar de postura. Penso que podries comentar-li els teus dubtes al teu ginecoleg o llevadora, avui en dia en molts hospitals publics tenen en conte a la mare (jo he parit els dos nens en publics i perfecte!) i pregunta-li per aquest tipus d'epidural a veure si ells la fan.

Et deixo una definició més "cientifica" que he trobat per internet:

Se denomina Walking Epidural (WE) a la técnica analgésica que permite a la embarazada levantarse o caminar, sentarse en una silla, manteniendo su movilidad durante la primera fase del parto, al mismo tiempo que mantenemos una buena calidad analgésica. Los efectos sobre el parto de esta posición serían: mayor satisfacción, menor dolor, partos más cortos, mejores índices de frecuencia cardíaca fetal y menor dificultad en la expulsión.

I un link amb un altre article sobre això:
http://www.bebesymas.com/parto/walking- ... -ambulante

Moltes felicitats pel teu embaras i que vagi tot molt i molt bé!!!

[Julyet]

Primer de tot moltíssimes gràcies per les vostres respostes. M'ha ajudat molt tenir punts de vista tan diferents i pensar en les vostres experiències.

Fins ara el que he fet ha sigut visitar webs sobre defensa de parts naturals, vaig mirar un video de "Els Matins de TV3" on sortia un debat sobre el tema (super interessant), també he mirat tots els videos de parts que hi ha al youtube... però no em sento preparada encara per "prendre una decisió". Mai m'havia plantejat que en un hospital no es fes el millor pels pacients i que es prioritzi la comoditat del personal que intervé. I ara tinc por que la meva ignorància em condicioni el que serà el moment més important de la meva vida! Igualment no sé si tinc o no por al dolor. Per descomptat que no m'agrada patir, jo quan em trobava malament em prenia un espidifen i seguia fent vida normal (sé que no puc prendre ibuprofeno ara!), però un part no es una malaltia... i penso que el podem "suportar" (i aquí és quan penso: no has parit mai, no pots saber el que és fins que t'hi trobis).

Per una altra banda no sé si m'atreviria a dir-li a un metge: no em posis oxitocina, no em facis episotomia, estàs segur que cal una cessària? etc... i el càrrec de consciència que em quedaria si hi hagués algun problema seria horrorós. Com he dit jo pensava que els hospitals feien el que era millor per les mares i els nadons, però comparant el que recomana la OMS i els resultats... què falla??

Ah, i un altre tema que em preocupa és el fet que no em deixin la nena només néixer. He llegit molt sobre la importància del "pell amb pell" en el moment de néixer, no sé si és algo molt freudià o què, però té la seva lògica i ja m'imagino tota la vida preocupada per si allò és la causa dels problemes del futur (potser estic liant-me massa ja...)

Igualment no tinc gaires referències de l'hospital Quirón, on em porten l'embaràs. El vaig triar una mica a dit, i perquè tampoc havia sentit res dolent (i crec que per una urgència d'aquests casos raros tenen força recursos). Però ara no trobo per enlloc les estadístiques sobre les pràctiques que fan (núm. de cessàries, si et donen opcions...). A part allà el part l'atén el dr. de l'equip que està d'urgències (igualment m'he visitat amb 3 ginecòlegs diferents allà) i les decisions tampoc sé si les prendrà el meu metge...

He pensat que el següent pas sigui parlar amb les llevadores (començo les classes prepart amb elles d'aquí 10 dies) i intentar planterjar-li els meus dubtes sobre el tema al ginecòleg que em porta (que em visitarà el dia abans). A part buscaré els llibres que m'heu recomanat (si no els trobo ràpid a l'Abacus ja els tinc localitzats a la casa del llibre online).

M'agrada molt llegir sobre el tema i tot el que em recomaneu serà benvingut (m'agrada que algú amb criteri m'assessori, ja que també hi ha molta mitologia al voltant del tema i agaeixo una opinió fonamentada).

Un altre cop gràcies per les vostres respostes i assessoraments. Ja us aniré informant, i si em permeteu, preguntant.

[neuetes]

Hola, felicitats!

Jo també tenia clarisim que volia l'epidural. Tenia molt pànic al dolor (potser perque a les classes de preparació al part no ens van instruir massa en el part natural, quan explicaven el moment del part i de les respiracions i de la dilatació... ja donaven per sentat que arribaries a un hospital i et posaries l'epidural). Tinc pànic als metges, als hospitals, a les agulles, a veure la meva sang... Jo només volia parir, que sentís lo mínim el dolor i que el moment passés el més ràpid possible i que arribés la meva filla.
Però com tot a la vida, res és com t'imagines.
Va resultar que em vaig posar amb contraccions a les 11 de la nit a casa després de sopar. No vaig dir res al meu marit i els dos vam anar a dormir. Ell es va adormir ràpid i jo anant donant tombs pel llit, inquieta. Com més rato passava més ràpid em venien i més mal em feien (eren doloroses però es podien soportar perfectament), van passar quasibé 5 hores fins que no vaig avisar al meu marit que haviam de marxar, em venien cada 5 minuts.
La meva sorpresa va ser que quan vaig arribar al hospital (el tenim a 30 m) estava dilatada de 6 cm. Ja havia fet mig camí a casa!!!. Em van oferir l'epidural, jo els hi vaig dir que volia esperar una mica més, que podia soportar les contraccions, el meu cos estava fent el treball de part ell solet, sense ajuda de ningú.
Quan estava dilatada de 8 cm me la van tornar a oferir i jo vaig dir que si per covarda. Em vaig acollonir a l'últim moment. Va ser una mala decisió perque una vegada posada la epidural les contraccions es van alentir tant que em van possar oxitocina per vena. A partir d'aquell moment la nena va tardar 4 hores més a nèixer. Si no me l'hagués possat n'hagués tardat menys, ja m'ho van dir. Per sort no va caldre ni fòrceps, ni ventoses, ni res. Em van fer episo.
El moment del part va ser màgic, però no vaig col.laborar amb les contraccions tant com jo volia, m'havien de dir quan havia d'empenyer, perque jo no notava res.

Si mai tinc un segon, provaré el part natural.

Molta sort.

[Julyet]

Neuetes, moltes gràcies per explicar-me la teva experiència. Jo aquesta és una de les coses que em fan por de l'epidural, veig que hi ha poquíssims parts que no faci falta cap tipus "d'ajuda" (oxitocina, espàtules, forceps, etc.) i veig que força casos és per l'epidural...
Encara no sé què faré (si puc decidir, clar...). Cada dia tinc més ganes de parlar amb el meu metge i amb les llevadores, a veure què em diuen. Igualment firmaria on fos perquè tot anés com a tu...

[neuetes]

Estiguis tranquil.la, Julyet.

Sobretot has d'afrontar al part ben informada i oberta a totes les possibilitats. Avui en dia, el part està molt mecaditzat (i sort en tenim de vegades que hi ha complicacions), però el que he aprés de la meva experiència és el cos és molt sabi i sap el que ha de fer, simplement tu l'has obeïr.
Jo al veure com reaccionava el meu cos, em va fer perdre la por que tenia a sobre i em va fer sentir una mica més segura. Encara que al moment de la veritat em vaig tirar enrera.
Jo vaig parir al hospital d'Igualada que és públic i en cap moment em van obligar a posa'm l'epidural, ells me la oferien. De fet, aquest hospital està començant a deixar decidir a les parteres com volen el part. Conec una noia que va parir sis mesos més tard que jo al mateix hospital i ella va ser més valenta que jo, va seguir endavant sense epidural. I va tenir un part natural. Ella ho explica com la millor experiència de la seva vida.
Triis l'opció que triis, intenta que te la respectin, i si no pot ser, siguis positiva, lo important és que el teu fill neixi sa i fort.

Que acabis de passar un bon embaràs i un millor part!.
Esperem llegir la teva experiència.

[Silvia24]

hola buenos dias!!
yo la verdad que como soy muuuuy mala con el dolor tenia bastante claro que keria que me pusieran la epidural bueno bandita epidural en mi caso!!!
la verdad que no le recomiendo a nadie lo que pase y depende como se mire incluso puede llegar a pensar a xicas que esten buscando kedarse embarazadas de dejar de acerlo puesto que lo pase realmente mal antes que me pusieran la epidural pero como bien decis cada mujer es un mundo y cada parto igual
y a pesar de lo que pase la recompensa me kita todos los males y dolores que puedo tener.

os cuento aunke con una mano es algo complicado jeje

bueno ai voy.
yo rompi aguas a las 2 del mediodia y me duxe fuimos a cojer algo para comer ya que no aviamos comido y nos dirigimos al hospital ( vall d´hebron) una vez alli me entraron para dentro icieron un tacto y vieron que estava dilatada solo de 1cm me pusieron monitores por las contracciones que tenia cada 3 o 4 minutos y muy dolorosas y en el monitor asi lo afirmava me dejaron media hora y me volvieron a acer tacto para ver la dilatacion para sorpresa de la dra y mia que no dilatavan nada me sugirio que si keria ir a caminar le dije que no que me dolia horrores entonces me ingresaron y me dejaron en observacion monitorizada y yo tenia muuuchas contracciones que no me dava tiempo a recuperarme de una que estava en otra y cada 10 contracciones me mareava y gritava para que me ayudaran anke no estava sola venian 2 enfermeras una me tomava la tension que la tenia correcta y la otra trai gasas con alcol para que me la pusieran en la nariz cuando me mareara y algo para que me iciesen aire. y claro mas tactos y yo igual no podian ponerme ni la epidural ni la oxitocina para ayudarme porke me arian maaaas daño asi que vino una dra y en un tacto muuuuuuuuuuuuuuy doloroso me dilato ella asta que me dejo a 4 cm y entonces yo vi la luz ya que prepararian ya por fin una sala de partos para llevarme
pero una vez alli me dejaron otra vez asta que llego la anestesista pero durante el tiempo que no venia yo estava igual igual que en observacion con contracciones iper dolorosas pero esta vez si que estava sola (a mi maridin no lo dejavan entrar asta que no me pusieron la epidural) y cada vez que me mareava volvia a gritar que me ayudaran que me mareava y todas las enfermeras a correr.
llego la anestesista me puso la epidural que la verdad que son 15 minutos que estas sentada y doblada y las contracciones duelen menos pero se notan bastante pero cuando ya esta todo ya estas muy bien
aun con epidural yo notava cuando avia una contraccion no por el dolor sino porke la barriga se pone dura y se nota asi que yo apretava cada vez que notava una y ya me lo dijeron que asi ayudaria a mi peke para que saliera antes aparte como tenia la oxitocina dilate enseguida fue muy rapido la dilatacion
despues de 12 horas de dilatacion y de intentar que el peke bajar con ayuda de las ginecologas y dras no uvo manera no bajo y tampoco se giro aunke yo iciese tooodo lo que me decian ya que iba mirandome ami en lugar de mirar a para abajo entonces decidieron que avia que ayudarle a salir y me icieron forceps y episotomia ya que dijeron que el peke salia solo pero necesitava ayuda porke lo que el y yo estavamos empujando no servia de nada
asi que mi parto fue parto natural con forceps esta es mi experiencia algo resumida

[abril82]

pregunta:

en quin moment has de decidir? és a dir, hi ha una línia que si la passes ja no hi ha marxa enrera no? però fins a un cert punt pots decidir agafar l'epidural, si veus que no pots més?