SUPER MAMITIS AGUDA!!!

[Plufi]

La meva filla des de sempre que ha tingut mamitis. Quan va passar pel 8 mes vam dir que era la crisi que tenen tots els nens, però vam arribar als 9 mesos, als 10....i com és prematura i va diferent en moltes coses vam pensar que era els dos mesos que porta de diferència i que la crisi encara li durava, però és que aquesta setmana HA FET UN ANY!!!! i estamos en mas de lo mismo!!!

No la puc deixar amb ningú, només amb el papi. Ni amb els avis que els té super vistos nanai de la xina.
Si per exemple estan al menjador i jo marxo cap l'habitació i em va sentin que transito i dic coses no passa res, però si no em sent ni em veu es posa fora de si.

Abans si pel carrer em saludaven i algú li deia algo tipus: hola maca es posava a plorar com una desesperada, ara sembla que no ho fa tant.


De totes maneres estic una mica preocupada perquè no sabem com sortir d'aquesta situació però sobretot no paro de donar voltes al fet que el setmenbre comença la guarderia.

Que en treurem de que la vagi a buscar un avi a mig matí perquè no ho passi tant malement si ella espera la mama? L' anira a buscar ma mare i continuarà plorant com si s'acabés el món!

No paro de donar-hi voltes.

Algun consell? A algú més li ha passat algo semblant?

[Ítaca]

Abans a TV3 feien el programa aquell de la Super Nany, i recordo un, q es donava més o menys el teu cas, q a la q la mare marxava el criu es tornava boig, cridant, plorant, vaja, q tela....
No recordo gaire quina va ser la solució, però crec q intentaven distreure molt al criu (amb jocs) i així la mare desapareixia i el nano ni s'adonava, i així mica a mica el van anar acostumant....

A veure si hi ha alguna mare q et pot donar alguna solució...

[Helena]

Ostres Plufi,...

em sap greu,..deus estar passant uns moments durillos,.....l' èric també té mamaitis,...però ni molt menys és tan aguda,..jo espero que sigui una etapa,...

si se m' acut res, t' ho faig saber!!!

ànims!!!!

[silvia]

Hola Plufi!!!!
Si et serveix de consol a mi em passa exactament el mateix.
Que si la crisi dels 6, la dels 8, la de l'any,..... Ja veus, no és per desanimar, però el Gerard encara té mamitis. Ja no és tan bèstia com abans però si jo hi sóc ningú altre li pot fer res, jo li dono de menjar, el vesteixo, el banyo.... Amb ningú més es deixa.
Ara, si jo no hi sóc, marxa amb tothom. Fes la prova, jo patia molt també pensant què faria si jo no hi era, doncs es queda tan rebé. És aparèixer per la porta i ja hi tornem a ser.
Paciència i no et preocupis, ja es faran grans.

[itzel]

Hola Plufi. Jo estic com tu i m'agradaria saber com et va anar el tema de deixar-la a la llar d'infants. Jo no la duré fins al setembre però la Noa també té supermamitis igual que la teva o pitjor. Gracies

[isa]

Em sumo a la super mamitis aguda!!! La Paola també en te i ja te 15 mesos... si hi ha la mama no vol ningú més, ni per ajudar-la a caminar, però al·lucino pepinillus perque si no hi soc jo està la mar de feliç la tia, al principi no m'ho creia però a l'escola-bressol que hi va des dels 8 mesos, no ha plorat gens. Menys mal, jo també patia molt....
Petonets i ànims, que quan siguin grans voldrem que tornin a venir als braços!!

[nuralb]

A la meva nena li passa el mateix.
Quan jo no estic, està amb qui sigui la mar de be,...però quan arriba la mamaaaaaaa
la tinc gairebé tota l'estona darrera meu,...vol q jugui amb ella, q li dongui pit,....q
estigui per ella,...vamos!! jejejejej
A la guarde molt be,...es queda super contenta,..ja ho te assimilitat q quan marxem juntetes
al matí, anem a la guarde,...fa una gràcia, perque quan hem de sortir,..està jugant per casa
i li dic: Claudia, la mama se´n vaaaaaaaaaaaaaa adeuuuuuuuuuuuuu i be corrents,...jejejejje
Així q no pateixis per haver-la de deixar pq s'ho passen molt be a la guarde jugant amb altres nens,....

[tsunade]

Hola Plufi!!!!
Si et serveix de consol a mi em passa exactament el mateix.
Que si la crisi dels 6, la dels 8, la de l'any,..... Ja veus, no és per desanimar, però el Gerard encara té mamitis. Ja no és tan bèstia com abans però si jo hi sóc ningú altre li pot fer res, jo li dono de menjar, el vesteixo, el banyo.... Amb ningú més es deixa.
Ara, si jo no hi sóc, marxa amb tothom. Fes la prova, jo patia molt també pensant què faria si jo no hi era, doncs es queda tan rebé. És aparèixer per la porta i ja hi tornem a ser.
Paciència i no et preocupis, ja es faran grans.

A mi em passa exactament el mateix. Amb el pare està rebé, però és traspassar la porta i ja comença la festa: Està rondinaire, ploriqueja si no l'agafo a cada moment (quedes molida d'agafar-lo i deixar-lo al terra 20 vegades seguides).
Ademés quan jo hi soc no vol ni estar amb el pare, és una mica decebedor per ell, pobre xD

[noviachuky]

Hola Plufi!!!!
Si et serveix de consol a mi em passa exactament el mateix.
Que si la crisi dels 6, la dels 8, la de l'any,..... Ja veus, no és per desanimar, però el Gerard encara té mamitis. Ja no és tan bèstia com abans però si jo hi sóc ningú altre li pot fer res, jo li dono de menjar, el vesteixo, el banyo.... Amb ningú més es deixa.
Ara, si jo no hi sóc, marxa amb tothom. Fes la prova, jo patia molt també pensant què faria si jo no hi era, doncs es queda tan rebé. És aparèixer per la porta i ja hi tornem a ser.
Paciència i no et preocupis, ja es faran grans.

A mi em passa exactament el mateix. Amb el pare està rebé, però és traspassar la porta i ja comença la festa: Està rondinaire, ploriqueja si no l'agafo a cada moment (quedes molida d'agafar-lo i deixar-lo al terra 20 vegades seguides).
Ademés quan jo hi soc no vol ni estar amb el pare, és una mica decebedor per ell, pobre xD

I que vas fer????? Nosaltres estem amb akesta mateixa "crisi". Quan està amb mi està FATAL FATAL, i en canvi quan va a cole o amb els avis o amb el pare super bé. osti tu, és esgotador físicament i psiquicament

[hiolambda]

Nosaltres, com dieu alguna de vosaltres. Si no hi sóc, està bé, tant sigui amb el pare, padrins o al cole. Però quan em veu ja no es solta. A mi m'agrada, clar, però hi ha moments que no pots fer res més. Si no queda més remei, el deixo al terra plorant i acabo de fer el que havia de fer.
Quan el deixo al terra, em poso a la seva alçada i li explico perquè el deixo al terra. Doncs, perquè pesa molt i em fan mals els braços, perquè li estic fent el sopar i no puc amb ell a sobre... però no escolta, només segueix plorant i enrabiant-se més.

Per altra banda, una cosa que a mi em molesta molt és quan la gent diu que està molt emmarat. Us molesta tant a vosaltres? És que a mi em sembla molt normal que vulgui estar amb la mare...

[itzel]

a mi em rebenta que em diguin que el tinc emmarat! però es que qui més m'ho diu es el meu marit! i axiò encara em fa mes mal! em diu que la nena m'absorveix massa i que no faig res mes! com si la casa la tingues feta una cuadra! que es pensa que les coses es fan soles! ell no veu tot el que hi ha al darrera i lo dificil que és tenir la nena enganxada als peus i intentar fer el dinar, fer rentadores, escombrar... be que us he de dir, es que m'estic desfogant perque fa uns minuts que em tingut una discusió per això

[noviachuky]

Nosaltres, com dieu alguna de vosaltres. Si no hi sóc, està bé, tant sigui amb el pare, padrins o al cole. Però quan em veu ja no es solta. A mi m'agrada, clar, però hi ha moments que no pots fer res més. Si no queda més remei, el deixo al terra plorant i acabo de fer el que havia de fer.
Quan el deixo al terra, em poso a la seva alçada i li explico perquè el deixo al terra. Doncs, perquè pesa molt i em fan mals els braços, perquè li estic fent el sopar i no puc amb ell a sobre... però no escolta, només segueix plorant i enrabiant-se més.

Per altra banda, una cosa que a mi em molesta molt és quan la gent diu que està molt emmarat. Us molesta tant a vosaltres? És que a mi em sembla molt normal que vulgui estar amb la mare...

Noies a mi també em molesta que m'ho diguin. Pq no es veritat! Jo no he fet res per emmarar-lo, és més, jo sempre he intentat que estigués amb els tiets, avis i desde el febrer que va a la guarde i li encanta!
Pero és estar amb mi i es torna marranu i ploraner
M'agrada molt que vulgui estar amb mi pero es veritat que si vols fer el seu sopar no pots amb ell a coll.
Haurem de tenir paciència oi amb akesta gent? Tal i com la vam tenir durant l'embaràs o lactancia...

En fi, petons guapesssssssssssss

[entrerius]

Bona tarda.

L'Omar pot estar la mar de content però si em veu i coincideix amb l'hora de sopar, dinar, dormir....ja comença a rondinar i no para fins que menja o anem a dormir.
La mama és menjar, descans, relax, mimitos.... en fi.... que ell demana fins que aconsegueix el que necessita.
I en aquell moment no vol ningú altre...sols a la mama ehhhhh!!!

[vallpresona]

Doncs si noies! La mama és la mama! Només faltaria! I és clar, que és normal, que tinguin "mamitis"!!!!! Bé, crec que la gran majoria, i sense ofendre ningú, perquè evidentment hi ha nens que tenen "papitis" o n'estàn molt dels avis, tiets, ...

En Marc també sempre ha estat molt enganxat a mi i amb 12 mesos va començar a l'escola bressol. Em va plorar cada día al deixar-lo i fins el desembre!
Ara, tornem a portar una temporada que fa exactament el mateix! Plora quan el deixo.
Però també he de dir que de seguida li passa, perquè l'escola li encanta, aprén molt i es diverteix amb els altres nens i educadores.

Penso que també és important, anar-se "separant" mica en mica. Així ho vam fer a l'adaptació a l'escola i així crec recordar que ho feien a la súper nani! Es a dir ... un dia la mama surt de casa 5 minuts per anar a buscar el pa. S'acomiada de la criatura, explicant-li i torna.
Així progressivament i augmentant el temps. D'aquesta manera aprenen que la mare si marxa, sempre torna i els dóna seguretat.
No és fàcil per ells, pobrets però és important que ho vagin aprenent i nosaltres mostrant-nos serenes i contundents.
De totes maneres, comenteu-ho als vostres pediatres.

Petons i ànims súpers mamis!!!!! I si que esgota ... però en el fons, a mi ....m'encantaaaa!!!

[entrerius]

Bona tarda

Ara portem uns dies dolents, dolents pel peque. Va estar malalt tres setmanes (va enganxar-ne una darrera l’altra....) i està súper aferrat a mi!!!!!
Si jo estic per casa, ell fa la seva però sempre m’ha de veure. Marxa un moment però al moment torna a la meva vora.
Vaig a buscar alguna cosa a la cuina i ell està a la trona ....un drama!!!
Vaig al lavabo i tanco la porta.....un drama!!!
Tanco la porta de la cuina mentre estic fent el dinar (sempre està pegat als fogons i és perillós...)......un drama!!!
Surto per anar a treballar....un drama!!!
El deixo a la guarderia.....plora una mica però no al nivell de quan està a casa amb mi....(???)

Lo curiós és que quan es tanca el seu pare a la cuina o al lavabo fa exactament el mateix... Comença a picar amb les mans a la porta i a plorar com un desesperat fins que obre la porta i el veu.

Suposo que també son èpoques....però es angoixant per que veus que pateix el pobret. Ja intentem desviar l’atenció cap a un altre lloc quan li passa això...... però costa molt (mes al pare que a mi).

Algun consell???