Ser mare quasi als 40

[gretagalgo]

hola a totes , sere mare el proper abril 2010 amb 38 anys, no se si sou moltes mares d´aquesta edat , suposo que no, el mes habitual deu ser entre 30 i 34 almenys per ser el primer, en el meu cas , ha sigut un cami molt llarg de 5 anys i mig sense poder quedar.me i aixo ha fet que les meves expectatives de mare jove , s´anessin aplaçant, finalment ho hem aconseguit, no en el millor moment economic, pero aqui estem lluitant per aquest petito/a.
una abraçada per totes les mares de quasi 40

[Lluna]

Hola gretagalgo!
Jo vaig tenir la Laia amb 38 anys!
Jo tb em pensava que aqui la majoria rondarien els 30 i pocs o menys, però vaig obrir un post i veig que no
viewtopic.php?t=13266

[Lluna]

Jo tb em vaig plantejar ser mare sobre els 34 i la Laia no va arribar fins al 38, quan ja pensava que potser no arribaria mai, la millor sorpresa de la meva vida !
Enhorabona pel teu petit/a !!!
Un petonàs!

[gretagalgo]

no m´estranya que la Laia és fes pregar l´arribada , ES UNA NINA¡¡¡ Moltes felicitats

[Irina]

Moltes felicitats!
Hi ha moltes mares estupendes voltant els 40!

[sol]

hola guapisimas!!!!!!!!!!!
yo tambien fui madre a los 38 años, ahora mi hijita tiene 2 y csi medio, y estoy encantada de haber podido hacerlo todo..............ya se que lo ideal es ser madre joven pero que me quiten lo bailao, fue una decision propia,y no me arrepiento ni un poquito, vivi la vida a tope a veces casi irresponsablemente,trabaje de noche, con horarios rarisimos, viaje, sali de marcha no habia festival al que no fuera, me diverti y no me queda casi nada poor hacer, despues me case y decidimos probar a tener un hijo, si venia perfecto y tenia ilusion pero si resultaba ser que no,seguiria con mi feliz vida sin agobiarme ni agobiar a mi marido ni mi relacion.
al mes estaba embarazada y desde ese momento se cortaron mis alas ja ja ja ja ja no lo digo con pena, es lo mejor que he hecho en mi vida sin ninguna duda, pero si a veces con cierta nostalgia
animo casi cuarenteañeras estamos en lo mejor, un besazo a todasssssssssss!!!!!!!!!!!!!!

[SINDRIA]

Greta seràs bona mare amb 40, 30 ,20!!!ja veuràs!!! a mi em passa tot el contrari tinc 23, però ser mare no té edat!un bebé és un regal de la vida i ens ho mereixem totes, tard o d'hora!
felicitats wapissima!!

[Castanyeta]

Hola,
una altra del club. Jo vaig deixar de prendre les pastilles anticonceptives pel meu 35è aniversari, aproximadament, i he tingut el primer fill fa dos mesos, amb 39 anys acabats de fer. NO és l'edat que teníem previst, però és quan (finalment) ha volgut venir, i la veritat és que no hi veig massa inconvenients en ser 'tan' gran!
També tinc al darrera una història de recerca llarga, amb diverses interrupcions d'alguns mesos per motius molt variats abans de quedar-me embarassada per primera vegada (un accident, una estada fora, un problema ginecològic) i dos embarassos abans d'aquest que no van acabar bé...

Hi havia un post de buscadores (v)belles, i déu n'hi o les que érem! viewtopic.php?f=5&t=3107&hilit=belles#p76621

[taxiwoman]

Hola jo també sere mare als 38 casi 39!!!vaig començar a buscar-lo als 26 i mira!!!!
La vida ve com vé,a mi no em podran dir que no m'ho hi pensat,ji,ji,ji,el meu está fet a conciencia!!!!
Petonets

[Aidyana]

Hola marones!

Felicitats a totes pels vostres cigronets!

Per ser una bona mare no cal tenir entre 25 i 35 anys, com tampoc és necessari tenir el xalet adossat, el monovolum i el gos!
Per bé o per mal, els fills arriben quan arriben, no quan nosaltres volem.

Jo em vaig quedar embarassada de la meva filla amb 25 anys, quan no ho tenia previst, al cul del món (a l'Amazones, a 10.000km de casa), sense una feina (estava de cooperant, sense cobrar quasi res, només per comprar les 4 coses de neteja i altres despeses puntuals), amb una persona que feia molt poc que coneixia i que no sabia com respondria ni com ens anirien les coses, etc.
Sempre havia volgut ser mare, però potser aquell no era el moment ideal, si és que aquest existeix.

Ara en tinc 31 i estic esperant el 2n. Segueixo amb la mateixa parella (i que duri! ), vivim de lloguer, som mil·leuristes, però seguim endavant fent allò que desitgem.

Què hagués passat si no hagués tingut la meva filla? No ho sé ni ho vull pensar. Va arribar als 26 anys, però podria haver arribat als 30 o als 40, qui sap! I això no em fa ser pas més bona mare.

Molts ànims a totes i que us diguin el que vulguin! La gent sempre ha de ficar-hi cullerada!

PEr si us consola, a mi em deien que era massa jove, que m'esperés... Aix...

Petons!

[Jules]

Jo en tinc 38 i estic embaraçada del meu segon fill (la primera va se una filla )i no m'arrepenteixo que haver-lo deixat per mes tard. He tingut l' oportunitat de viatjar molt mentre les meves amigues estaven embaraçades i despres em vaig casar i vaig tenir la meva filla amb 35. A cadascu li va la vida d'una manera i jo ara estic molt feliç amb la meva familia i no em sento pas a prop del 40!

[gretagalgo]

Que genials sou totes¡¡¡
i si que es cert que tot sovint les coses no arriben quan tu vols, sino quin aborriment no, jajaja

[mirins]

Jo ho seré als 40, és quan ha vingut i ben buscat.

Amb el mirot moltes vegades riem, pensem que potser no el podrem collir de terra pel nostre lumbago o d'altres... però res més

[Su_]

Gretalgo, i a totes les altres! esteu a la flor de la vida... ara la gent viu 80 anys perfectament... aixi que no esteu encara a la meitat de la vida...

La meva mare va ser mare per primer cop amb mi... tenia 21 anys.... despres va venir la meva germana... la meva mare 25 anys... i quina va ser la seva sorpresa quan amb 38 anys va haver de fer-se un TE i va sortir positiu! va tenir al meu germa amb 39 anys!!! al principi li va donar una mica de pal haber de començar de nou (amb nosaltres ja eren independents, i podien sortir)

Doncs si li preguntem a la meva mare no canviaria res.... era com una primerenca (i es que despres de 14 anys... ja quasi be no s'enrecordava... jajajaj) als meus pares els hi ha vingut un altre cop la juventut amb el meu germa!

Mirins t'asseguro que el podreu agafar de terra! jajajajaja

[mirins]

Tens tota la raó Su, l'edat està en l'esperit!!

Realment aidyana no hi ha edat, hi ha un nosequé dintre que et diu endavant que ara és el moment. I no cal tampoc tenir-ho tot requetelligat

[pompa]

Hola noies,
dons seguint la linea. Ma mare a mi me va tenir als 21 i als 39 va aparèixer el meu germà, amb ma mare sempre parlem de que va viure molt mes el meu germà que no pas a mi. Jo no li veig res dolent , just al contrari ella a rejovenit 15 anys i se porten molt més be amb el meu germà que no pas amb mi. Suposo que l'experiència és un grau. Jo al meu nen el tindre entre els 36 i 37 i me veig molt més responsable que no pas amb 24 o 25 , de llarg!!!!
Bona setmana!!!!!!!!!