Tinc un bebé d'"alta demanda"?

[goblien]

Quan va néixer l'Emma i passaven els dies tot va ser fantàstic i encara ho és, va tenir una arribada extraordinària, va nèixer ja dormida, el pit i la seva mare estaven a la seva disposició lesl 24 hores i l'Emma era feliç, tranquila, mooolt espavilada i guapísima! que he de dir jo!
Quan el dia que li varem fer la 4d ens va sorprendre, ja que sempre s'amagava en un racó, i l'ecografista va fer servir una mena de boli vibrador que va col.locar a la meva panxa per fer-la canviar de posició; ella es va girar, va posar cara de mooolt i mooolt emprenyada i es va amagar encara mes. Aquí estava la nostra Emma, amb el seu caracter, sabent exactament que volia i dient-nos-ho.
Els primers 3 mesos no teniem nena, teniem un angelet que dormia a totes hores, fins els 7 mesos no vaig passar ni una sola mala nit.
Però l'Emma va anar creixent i el caracter que va mostrar quan varem fer la 4d començava a deixar-se veure.
No es una nena que xerri mentre juga, ni rigui ni cantonegi alguna bestiesa propia i només entesa per bebés, ella crida!
Crida i crida i pataleja, i això que s'ho està passant bé! Desde molt petita tenia ganes de parlar i explicar-nos el que li passava pel cap, i cridava i s'emprenyava perque no l'enteniem.
Després de 4 mesos sense dormir, de despertars cada hora, d'intentar entendre la meva filla, i posar-me al seu lloc. Desde els seus ulls intento veure el mon que l'envolta i em sento frustrada, vull expresar-me i no puc, vull correr i no puc, vull dormir i no puc!
Té tantíssima energia tantíssimes ganes de tot, que dormir es una pèrdua de temps!

Tenim un bebé d'alta demanda!
Ens hem frustrat, ens hem esgotat sense dormir, ens hem justificat mil vegades perque la nena crida, perque la nena plora si la mare no hi és, perque no vol estar-se amb ningú que no sigui la mare, i ara he dit prou.
La meva filla es així, necesita relaxar-se a la seva manera, necessita cremar tota aquesta energia, i si una cosa tinc ben clara es que la meva filla sap mooolt bé que vol i que no vol.
Ara que sé que ella te unes necessitats especials, ara que sé que sacsejar els braços i les cames a totes hores es la seva manera de treure tota la seva energia, ara que començo a entendre-la, vull compartir amb vosaltres els meus neguits, que si algú se sent identificat, sap que no està sol, que hi han agrupacions per a nosaltres on poder compartir aquests neguits, on poder xisclar i desfogar-nos per agafar aire per passar una altre nit sense dormir, una altre tarda sense descansar i sobretot recordar-nos que no estem sols.
Només ho volia compartir amb vosaltres i dir-vos que observar i entendre els nostres fills es la feina mes gratificant de totes.
Petonets de l'Emma i sa mare!

[helan]

Molt maco el que has escrit!!!

Nosaltres a la nostra filla per comunicar-nos estem utilitzant llenguatge de signes (ens l'estem inventant a mesura que surt). Això ha millorat la nostra comunicació: quan ja no vol menjar més diu "prou" creuant els bracets, quan vol aigua "obra i tanca la maneta", si té son es grata el cap... Nosaltres li anem parlant i gesticulant amb signes, i ella capta el que l'interessa i els realitza com pot, però ajuda a que no cridi tan i a més a més és divertit veure com evoluciona.

No si et servirá de res el que t'explico, però m'ha semblat que potser sí que et serviria.

Una abraçada!

[goblien]

Eiiii m'ha encantat el que m'has dit! Ultimament l'Emma sembla que s'hagi de fer mal per explicar-nos que vol, i he llegit que als estats units la majoria de nens començen amb el llenguatge de signes abans que a parlar doncs ho aprenen abans i així no se senten tan frustrats.
Crec que ho posarem en práctica, moltes gracies, tot i que no se si l'Emma es massa petita.....

[lila]

M'agrada molt com expliques la teva experiència...

La nostra és una mica a l'inversa, així que no et puc ajudar massa:

La nostra petita va néixer ben desperta i, de fet, es va passar la seva primera nit de vida plorant desesperadament i no hi havia manera de saber què tenia... El meu marit i jo ens vam preguntar alhora: "sempre serà així?".

La veritat és que els primers mesos van ser "horribles": no es calmava de cap manera ni enlloc, normalment al pit sí o en braços però passenjant-nos a munt i vall, ni una hora seguida de son ni de nit ni de dia i no parava quieta, de fet recordo que li vam posar el sobrenom de "ventilador" perquè es passava les hores amb braços i cames en moviment...

Però entre els 12 i 15 mesos va anar canviant: aguantava de nit una mica més dormint i era capaç d'estar-se jugant estonetes tranquil·la per terra i no calia que sempre estigués jo al davant.

Jo crec que ara li hem agafat l'horari i el ritme, que ja camina, que va a l'escoleta... no sé... jo sempre dic que els nens no són estàtics: que són canviants i cal anar-s'hi adaptant.

Ara tenim ganes de tenir un germanet, però, us parlo des de la sinceritat, em fa una mica de pànic tornar a passar pel mateix primer any que ens ha "regalat" la nostra princeseta...

Res, sento haver-te engegat aquest rotllo, és que m'ha fet gràcia sentir-me identificada però a la inversa.

Per cert, transmets molt d'amor per la teva filla, la veritat és que jo em vaig desesperar molt i em vaig sentir mala mare en molts moments d'aquests "durillos"...

[helan]

Tema signes:
No crec que sigui massa petita! Nosaltres vam començar quan tenia 9 mesos, i ara n'está a punt de fer onze. Això sí, no espereu res, això és el més important, però sigueu constants i poc a poc ella anirà responent a la seva manera.
Molta sort i me n'alegro que t'hagi agradat la idea.

[txellchen]

Goblien, em sento molt identificada amb moltes de les coses que expliques, sobretot en el fet de que notes que la teva nena es frustra quan no pot expresar el que vol o el que sent.

A nosaltres ens va passar una mica igual (amb el tema nits ni t'explico perque sembla una peli de por... ), vèies que en Marçal volia però no podia, fins que ha anat poguent i les coses han millorat molt! Ja vam notar força canvi quan va poder gatejar, el notaves més alliberat. Quan va començar a caminar tot va anar millor, i ara que ja parla tot és moooolt més fàcil!

Nosaltres també ens havíem de justificar una i mil vegades per tot, fins que ja me'n vaig cansar i ara no expliquem res! Qui vulgui entendre al Marçal, ja es preocuparà de fer-ho, i a qui no, doncs 2 pedres! Jo he hagut de sentir comentaris de tot tipus, fins i tot de que si era un malcriat, que si era hiperactiu, que si bla, bla, bla...

Però arriva un moment en que te n'adones que el millor que pots fer és mirar al teu fill/a, observar-lo, entendre'l i comunicar-te amb ell "a la seva manera" o com fagi falta.

Així que ànims!

[TETA]

Ostres Globien, q si em sento indentificada??Només llegir el títol, he entrat de seguida pq ja m'imaginava el q era...L'única diferència que tenim és q el Pau mai ha amagat el seu caràcter...
És un nen molt nerviós, actiu, tafaner i amb molt de caràcter...Quin geni!!És tossut com sa mare!!!
Tambe es possa molt nervios quan vol parlar i no pot...
El Pau sap jugar solet i no çes gaire "madrero" pero en 7 mesos no ens ha regalat una sola bona nit i plora com un animalot quan intueix que es l-hora d-anar a dormir...I es q el mon es massa interessant com per perdre el temps dormint....
La mama l-enten, sempre l-ha entes...de fet dubto de si em posso massa al seu lloc i l-estic consentint un pel massa...El seu papi ho veu aixi i, de fet, potser te rao..o almenys aixi ho sento quan esta fins a la 1 de la matinada, com ahir, amb els ulls vermells de la soneta q te i plora com un animalot a la q li apaguem la llum....

````No se q em passa amb els accents, sorry````

[marta_mum]

és que realment com cada adult és diferent, cada nen també ho és! A vegades tenim un esteriotip de nen al cap, però no i el que menja molt bé dorm fatal i a uns els agrada el bany i els altres no, i uns serien feliços tot el dia en braços de la mare, i els altres a qualsevol braços ja estan bé.. cada un té la seva particularitat, i mirar de posar-nos al seu lloc com a punt de partida i mirar d'anar educant-los cap a l'objectiu que creiem que han d'assolir és la nostra feina com a pares i mare meva quina feinada és a vegades!!!

La meva Marta des del primer dia que no li ha agradat que ningú l'agafés tret del seu pare i jo, però des del primer dia!!! i ara que té 17 mesos continua igual! I quan a la guarde els nens venen a tocar-la o a fer-li una abraçada o un petó ella se sent incòmoda i marxa corrent, doncs ella és així i ja està, i jo com que la conec doncs els 15 primers mesos (fins que l'hem portat a l'escoleta) no l'hem deixat mai amb ningú, ni una sola hora, i clar tothom m'ha criticat...que si la malcries..bla bla bla...igual que per portarla a sobre amb portanadons...però jo no hi estic d'acord i afortunadament el marta_dady em diu que sóc una mare estupenda i que la marta té molta sort, doncs és tota la opinió que m'interessa!

[martuchi]

M'he sentit molt identificada amb aquestes descripcions que feu. Jo potser us puc parlar desde la perspectiva de tenir-lo ja una miqueta més gran.
Les nits.....doncs han millorat, no del tot, no us penseu, que camí del 4 anys encara es desperta....no troba mai l'hora d'anar a dormir, ell mai té son, hi ha masses coses per fer com per perdre el temps dormint. Es igual que se'n vagi a dormir a les 9 (quasi un miracle....) que a les 12, que ell a les 7 del matí ja diu que es vol aixecar, sembla que el llit tingui punxes...
No para en tot el dia, això ja us ho podeu imaginar, no? Ara sembla que s'entreté més sentat...a la guarderia em deien, que es que no el podien controlar, que ell feia la feina que li manaven, pero com acabava abans que la majoria, doncs ja s'aixecava i molestava als altres.
Per mi, la pitjor època va ser quan va començar a caminar...perquè us feu una idea, jo vaig acabar amb un estat d'ansietat, aprimant-me moltisim.... perquè demanava més del que li podia donar.
La comunicació també va ser força dificil, també recordo que cridava i cridava. A més a més, a l'Eric li va costar força començar a parlar, i jo crec que es frustrava perquè de ben petit se li notava que ho captava tot, però no tenia forma de fer-se entendre. Ara ja es diferent....però segueix tenint molt de caracter, i si hi ha alguna paraula que no li surt bé i no l'entens a la primera, s'emprenya com una mona.

[hiolambda]

L'altre dia tafanejant per internet vaig conéixer l'existència dels bebés d'alta demanda.
En algunes coses sí q em sento identificada, xo no en tot. Llavors, està bé la informació que ens dones per a tenir una pauta, parar-se un moment i recapacitar quan visquem determinades circumstàncies... i és que els nostres petits són tant esgotadors!

El Pau és un nen actiu però tranquil a la vegada. El que passa que sí que té detalls d'aquests que expliques. De tota manera, de moment no em preocupa... Acaba de fer nou mesos i suposo que algunes actituds són més que normals. Però és veritat que és un nen que no pot estar sol en cap moment (excepte quan dorm). Però inclús per a dormir, no puc marxar del seu costat fins que acaba dormit del tot. Li agraden molt els braços però també és veritat que des de que gateja, s'està menys i vol explorar-ho tot. Si li prens alguan cosa, s'enfada moltíssim. Si l'intentes treure de la banyera, perquè ja hem acabat, fa força perquè no vol sortir i s'enfada. Ara, últimament, crida molt. Però jo havia pensat que cridava perquè estava descobrint sorolls nous. De moment, ja us dic, no li dono importància.
Un altre detall (i sincerament em fa molta ràbia) és quan li agafo de les manetes per a "picar manetes". NO vol de cap de les maneres!!!! fa força i s'escapa. I dic que em fa molta ràbia perquè encara no l'he vist aplaudir mai! Fa altres coses que també fan gràcia, però picar manetes, el "pon titeta" o els "cinco lobitos"... NO LI DONA LA GANA

[Pukeko]

Ho has resumit mooolt bé: observar i entendre els nostres fills es la feina mes gratificant de totes.

Cada nen és un món, així com cada persona és un univers!!!

Jo no us puc parlar per experiència pròpia, perquè per sort la meva filla és un solet, però si que us puc dir que a mida que ha anat creixent i fent-se més autònoma, ha canviat el seu comportament: ara és molt més activa i no para ni un sol moment, però sempre va al seu aire i la veus sempre contenta.

[goblien]

Ja ja ja Picar manetes! m'ha fet molta gracia, la meva filla mai ha volgut que li agafin per fer-ho, la meva sogra sempre li feia desde que era moooolt petita i ella sempre li treia amb molt mala llet i no es deixava tornar a agafar, fins que un dia ella sola es va posar a picar de mans!
I es que ho vol fer tot sola! no soporta uqe li facis res, ni li ensenyis ella pot amb tot!
Ahir noies va ser terrible, em vaig adonar que realment hi ha algun problemeta que a mi se m'escapa.
Jo estic amb grip i la meva sogra li vaig demanar que se l'emportés de paseig amb el solet i li dongues el berenar al parc com jo vaig sempre, doncs li encanta! Total segons l'avia s'ho va passar teta, no hi havia nena i estava super tranquila.
Va ser entrar per la porta de casa i es va posar a cridar, la vaig deixar a terra al seu parque fet de puzle i es va agafar a una caixa que te i va començar a fotre bronca! mooolta bronca! cridava i cridava mentre donava cops a l'aire, totes dues varem alucinar, la meva sogra va marxar i va anar a pitjor, bramava, es picava, estava hiperactiva, estava..... fatal!
Només l'hem deixat 3 vegades i no ha sigut mai mes de 2 hores, i sempre ha passat el mateix, no se si es per l'angoixa per separació o que pero hem tingut una nit de bojos, el bany va ser un caos, el sopar també i el pitjor de tot es que ella patia.
Avui tinc pediatra-homeopata per veure que hi veu ella, a veure que opina si veig que continua així estic plantejant-me anar a veure la Jové.

Crec que alguns comportaments no li hem de donar mes importància, pero l'estat en que es va posar ahir no li pot fer cap bé, era com si estigues molt emprenyada amb mi!

Avui li regalaré un dia de mami-filla sense guarderia, sense res mes a veure si es relaxa un xic, pobreta meva.... el dia que parli deixarà anar cada una!!!

[hiolambda]

Goblien,

Al meu des de ben petit que l'he hagut de deixar amb la família i és un solete amb les padrines, però quan arriba a casa o de vegades al cotxe plora i això és de fa molt temps. Jo creia que era perquè arribava cansat ja a casa del tute de tot el dia. Seria l'efecte invers de quan són acabats de néixer i ploren, ploren, ploren... els fas de tot per a què parin i arriba l'home (o qui sigui) i es calla, ja que la qüestió és canviar de braços. No us passava?

Em sembla molt interessant aquest post per a fer intercanvi d'idees. Per a veure si ens parem a pensar i del que fem un gra massa, li trobem una altra explicació o a l'inversa, si alguna cosa ens passava inadvertida, explorar-la.

Per cert, he anat llegint de tant en tant l'altre post que vas obrir d'ensenyar-los a dormir i tot i que no he aconseguit posar-ho en pràctica al 100 % m'ha servit, si més no per a ser més pacient quan arriba l'hora de posar-lo a dormir.

[goblien]

Nenes!!!!!!!! quina pasada!
Només portem 4 dies amb la homeopatia i ja notem molts canvies amb l'Emma! Per començar desde dissabte que em fa migdiades de 2 hores! seguides! sense haber d'allargar ni res de res! Ella soleta!
Al matí una altre de 45 min. I al vespre.... de moment continuem igual amb molts despertars, tot i així el caracter de l'Emma es un altre, no sembla la mateixa nena, està tranquila, dòcil, carinyosa... avui ha vingut on jo era i m'ha fet un petó als llavis i ha marxat! aiiiiiiiii aquesta es la meva petita! carinyosa i tranquila? no la reconec però la veig feliç i nosaltres també ho estem!

I això que la homeopata ens va dir que funcionaria doncs era un cas molt extrem, que se'ns havia ajuntat tot, el caracter de l'Emma el anar cansada i demés, pero de moment ens està anant molt i molt bé!

[helan]

Què bé, no?!!! Me n'alegro que us vagi tan bé i veure que estàs contenta. Ala, a disfrutar-ho!!

[lila]

Ostres, doncs molt bé, no?!?

Què bé que hagueu trobat la vostra "solució"!

Cada cop tinc més clar que cada nen és un món i que cal anar provant i trobant el que necessita.