AMB 21 MESOS..ARA NO MENJA!

[ametista]

hola noies!
resulta que el meu peque, que ja fa mesos que menja trossets i la mar de bé, ara porta uns dies que no hi ha manera...només posar-se el menjar a la boca el torna a treure ...costa moltíssim que mengi i l’ametistu, en un intent desesperat per “alimentar-lo” (diu que més val això que no que no mengi res ) li acaba triturant el menjar...i llavors sí que s’ho menja ..........jo no vull entrar en aquesta dinàmica perquè penso que estem donant un pas enrere i que ara pot acostumar-se al triturat i no voler els trossets per comoditat i en realitat empitjorarem el problema enlloc de millorar-lo.......

alguna de vosaltres s’hi ha trobat? pot ser que només sigui una fase i que més endavant se li passi i torni a menjar com sempre? en realitat està una mica desganat en general...ja no sé si estarà incubant algo o si d’aquí a poc faran aparició els ullals o si és una època “rebel” que té i que és normal...........

ajuda please!!!!

[pigadeta]

El Roger també porta uns mesos així... primer vam deixar-ho passar perque pensavem que eren els queixals... pero ja han sortit... i el molt punyetero només vol a trossets els que li interesa... croquetes, formatge, truita, truita de patates, nuggets.... i la resta... tal com entra surt, la sopa ni veure-la... no sé perque aviat a la llar li donaran sencer, i el tio no fa ni l'intent...

[Lluna]

Hola!
La Laia quan menjava triturat no deixava res, desde que va començar amb els trocets es va tornar més sel.lectiva,només vol el que li agrada, i a més va per temporades en els gustos
fa molt de temps que no vol peix, ni patates, ni pastanaga... abans s´ho menjava.
Jo no li trituraria un alte cop, ves variant-li i també potser que no estigui massa fi, la Laia és de menjar força però si incuba algo deixa de menjar.

[pigadeta]

Tssssssssssss.... ho dic fluixet... ahir es va menjar el llenguado i pasta... no tota pero algo es algo... un formatget i una mandarina.... potser es conecta com a visitant al forum

[isa]

Tssssssssssss.... ho dic fluixet... ahir es va menjar el llenguado i pasta... no tota pero algo es algo... un formatget i una mandarina.... potser es conecta com a visitant al forum

jjjajajja nena m'estic pixant de riure, com a visitant diu jajjajaj ai que bo.
Ametista cuca, jo voto per la opció "època rebel", la Paola té dies així, com de provar fins a on pots arribar....vamos, si ha tingut temps de menjar bé a trossets, tornarà a fer-ho seguríssim. El que si l'ametistu li tritura....doncs correu el risc que s'acostumi i després s'hagi de tornar a acostumar als trossets, no? Millor proposar-li diferents coses....si no vols verdura, doncs tens peix, sino truita, sino croquetes....que no vegi que a tu et fot que no es mengi la verdura (verdura per dir algo), sino que et vegi en plan "és normal que tinguis preferències, prefereixes això altre?" i amb somriure profident (por si las moscas jejjej). Sort guapi.
Roger de la Pigadeta, si m'estàs llegint, HOLA PACO!!!

[ametista]

que bones que sou, Pacoooooo!!!!!

doncs em penso que sí que deu ser época rebel....l’altre dia va tirar el bol de llet amb galetes per terra i l’ametistu es va enfadar i el va deixar assegut a la trona com a més d’una hora, en plan castigat....
el tio cantava, em cridava perquè el baixés, es posava com a dormir .....al final ell i el papa van tenir una xerradeta:
- això està mal fet, que ho entens?
- sí
- que ho tornaràs a fer?
- no
( )
jo tenia els meus dubtes que a aquestes edats entenguin el concepte de càstig però la veritat és que des de llavors menja súper bé altre cop, no sé si ha sigut casualitat o l’avorriment de tanta estona a la trona li ha fet efecte ....que duri, que duri, jo no les tinc totes, encara.....

del tema triturat vaig tenir jo una xerradeta amb l’ametistu sobre que no era convenient i sembla que ho va entendre, la conversa va anar més o menys com la d’abans:
- que ho entens?
- sí
- que ho tornaràs a fer?
- no

[Martina32]

A l'escola bressol tinc dos nens que no volen fruita a trossos. Després de 3 mesos he aconseguit que un d'ells mengi una miqueta, això si, sense insistir-li gens i sense donar-li reforç positiu (al principi ho vaig probar i era un desastre). Al principi li portaven la fruita triturada i no se la volia menjar sol, en canvi el yogur si. Va agafar unes enrabiatedes tremendes fins al punt de tirar-se el menjar per sobre. Quan va veure que o se la menjava solet o es quedava per l'últim (tinc 20 nens de 2-3 anys, als que pelem i trossejem la fruita i els quals també es mengen un yogur) de seguida s'hi va posar a la feina. Els he insistit als pares que els hi possin la fruita a trossos, els entrepans se'ls menja que dona gust!, i mira al final, poco a poquet i amb paciència sembla que ho estic aconseguint, ara, si a casa no es continua amb la tasca...

[pigadeta]

:-D que bones que sou, Pacoooooo!!!!!
del tema triturat vaig tenir jo una xerradeta amb l’ametistu sobre que no era convenient i sembla que ho va entendre, la conversa va anar més o menys com la d’abans:
- que ho entens?
- sí
- que ho tornaràs a fer?
- no

Al Roger alias Paco, ja li pots fer xerradetes ja... que ell ni et mira... (fa una rabia ) no li fa ni fred ni calor... al contrari quan acabes de fotre-li el rollo, fa cara d'enfada (cal dir que o li he ensenyat)... i encara t'agafen ganes de demanar-li perdo serà pudrit"!!!
Roger-visitante.... menja que la mama perd la paciència... que et quedaràs nyicris.. . (i no riguis que sé que cada vegada que et dic això t'agafa la risa tonta)

[marranxeta]

A mi des que li dóno el menjar sense triturar també se m'ha destarotat tot força. A tal extrem que de tant en tant també torno enrera i li faig verdura amb carn o peix i tot triturat perquè com a mínim em faci un àpat complet... Se que la mal acostumo però ho prefereixo abans que no em mengi casi res. El meu problema és que m'avorreix el que menja... en menja dos dies i desprès ja em diu que "no"... iogurt? no, pera? mandarina? no.. ara si ara no...

[pigadeta]

Ahir va menjar llangonissa!!! Ara la patata xafada ni tastar-la...brrrrrrrrrrrr

[ametista]

Ahir va menjar llangonissa!!!

algo és algo!està molt bé! a la patata ja hi arribarem

[pigadeta]

Si clar... digue-li tonto al Roger-Fritangas.... tot lo que sigui fregit i guarron a ell li encanta... llangonissa, croquetes, nguguets... i totes les guarrades dolces... ara el peix i la verdura per sa mare!

[txurumbelis]

Holes!

Quina il·lusió tornar per aquí al forum, des de que vaig tenir en Guim, i l'1 de Febrer farà dos anys, que no havia tingut una mica d'espai per tornar al fòrum...

He vist aquest post i m'hi he sentit molt identificada. En Guim també fa molt el tonto a l'hora de menja i agota moltíssim. No sabem què fer. Fins ara s'ho menjava tot, donava gust i ara es torna molt selectiu i només li emocionen els iogurts. Primer vam pensar que era que el cap de setmana portàvem horaris diferents de la guarderia i que per això li alteràvem els horaris de menjar i ja no tenia gana, però hem fet horaris de guarderia el cap de setmana i res, quan vol menja i quan no li interessa gira la cara. Durant qualsevol àpat és una lluita constant, apartar-lo de la taula, dir-li que la mare està molt enfadada, que ha de menjar una mica el que hi ha el plat, torna a la taula, menja una mica i torna a girar la cara, etc... M'agota el tema, no entenc què els hi passa els nens a aquesta edat (perquè veig que el tema és generalitzat, tot i que prèn diferents formes) i no tinc recursos.

Hi ha algú amb més carrera que ens puguis donar un cop de mà? No sé si sóc molt estricta amb ell o molt tova, o quin és el punt just o què cal fer... però a la guarderia em diuen que és un encant i s'ho acaba tot.

Txurumbelis buscant solucions...;)

[CATEU]

Hola a totes, aquest és el meu tema ! i ademés desde que va neixer!!! suposo que ha sortit com la mare ( de petita, ara tot el dia fent règim!!!).
Resumint, vaig comprar el llibre de l'Estivill ( "A Menjar!") i el d'en Carlos Gonzalez (" El Meu Nen No Menja"), no hi ha color, us recomano moltíssim el d'en Carlos, no dic que respongui a totes les preguntes que us feu o que pugui solucionar tots els problemes però dóna arguments molt convincents , ara ja visc els moments de menjar sense estrés, pq ara crec que entenc els motius de la meva filla per fer el que fa. Pel que fa a l'Estivill, és un mètode, més o menys original per aconseguir ( suposadament) que mengin, però sense buscar motius ni explicacions ( com sempre). A veure si us reconforta tant com a mi.