És bo que els bebes vagin a l'escola bressol?

[Tara]

Bon dia!

Estic totalment d´acord amb l´article.Crec que un dels primers plantejaments que s´ha de fer quan es decideix tenir un fill,és pensar qui el criarà: nosaltres ( els pares ) o els avis o guarderies.Crec que vivim en un món on es prioritza el benestarò economic al benestar emocional.A casa meva entren quatre duros,j que vam decidir dedicar els temps al nostre peque ( d´aquí poc peques),però el meu fill gaudeix tot el temps de l´atenció del seu pare o la seva mare.No té grans joguines,però s´ho passa teta amb qualsevol xorrada sempre que la pugui compartir amb nosaltres.Quan a la socibilització,a la tarda baixem a la plaça o al carrer i juga amb tots els nens que hi troba.
Els meus nebost van tots a la guarderia( i sí,tenen cases més grans i joguines més cares);bé,i van 1 setmana sí i l´altre no,perquè la passen malalts a casa.I no és perquè no se´n puguin fer càrrec,sinó per la idea de la sociabilització i que entren més preparats a P3.

[mamiale]

Jo no veig cap atac a les mares. Llegeixo ben clar que el sistema li sembla una porqueria.
Una de vosaltres diu que té una bona feina. I que no la pot deixar perquè sino no pot pagar el lloguer. doncs potser no és tan bona feina, no? si tots dos teniu una bona feina i la necessiteu tots dos per pagar el lloguer i viure normal o no teniu bones feines o pagueu una burrada de lloguer o alguna cosa falla no us sembla?
fa 40 anys, com diu l'article, això no passava. És culpa del sistema. Cada cop la vivenda és més cara. Cada cop tenim més necessitats i per tant la incorporació de la dona al mercat laboral no és un guany sino una peça més del capitalisme. Així tenim més diners per consumir més. És clar que hem avançat i tenim més qualitat de vida que no pas fa 40 anys. tenim rentadores i un munt de coses que ens faciliten la vida. Però cada cop és menys humana, menys amable la nostra vida,

no em sembla pas mala mare qui deixa el seu fill en una llar d'infants. Ni em sembla res (no vull posar adjectius) qui no vol/pot deixar la feina per dedicar-se a la criança dels fills. Simplement penso que el sistema no va a favor de les persones i hauria d'haver-hi una nova i bona revolució per canviar aquestes coses.

[mamiale]

Doncs jo opino que ni tant ni tant poc. No es tracta d'abandonar al nen però tampoc de tenir-lo a casa sense que es relacioni amb d'altres nens de la seva edat i faci activitats pensades per a ells.

ep! que les mares que tenen els seus nens a casa fan moltes activitats! van al parc, a la plaça, coneixen altres mares amb nens, organitzen casals... vaja! que no es queden a casa sense contacte amb altres nens.

[enadeu]

Com a mare que estima, cuida, protegeix, .. i porta al seu fill a l'escola-bressol no estic gens d'acord amb aquesta entrevista.
Està deixant, al meu pare, l'escola-bressol (perque és una escola-bressol no una guarderia, a mi no em guarden pas la meva nena sino que la cuiden, l'ensenyen i un pilot de coses més) per terra. Jo personalment estic molt contenta de l'escola on porto la meva filla, la seva mestre és un sol, els estima en bojeria, els fa petons, mimos,... Cada dia fan activitats noves, els estimulen, els ensenyen, ...
Que anar a l'escola és sinonim de posar-se malalts. La meva petita encara no ha faltat cap dia a l'escola perque no ha estat malalta. No es pot posar malalta amb els avis, o a casa amb els pares o germans petits que portem tots plegats multisims virus?
Que sóm el pais que donem més fàrmacs als petits i qui els dona aquests fàrmacs sino els psicolegs o psicoanalistes i tota a questa gent. Tan malament estàn els nostres fills, tan "bojos" per medicar amb fàrmacs xungos? I tot això per portar-llos a l'escola amb 4-5 o 6 mesos? Estic flipant!!!
Si que cosidero que tot això al darrera porta un paper politic importantissim. Tothom està d'acord que si poguesim estar a casa ñles 24h del dia durant 2 o 3 anys no hi hauria necesitat d'escoles però per desgràcia, aquest no és el cas. Sóm el pais amb una baixa de maternitat més baixa, només en ssupera per menys, Portugal. Quin pais europeu estem fets? Quin pais de politiques socials vivim? Crec que en aquest tema sóm tercers mundistes i encara ens falta molt per poder aconseguir algo "digne".
La meva filla va al'escola bressol 3 o 4 hores al dia. Quan arribem al matí i veu els nens i l'aula ja riu i es posa super contenta. A mi això em dona seguretat per deixar-la, veig que ella allà està feliç, cuidada, estimada, ...sino ella ja m'ho diria. Jo estic contenta.
Vaya rotllo, accepto totes les opinions per tant també he exposat les meves.
I recordeu que no hi ha res tan dificil que no es pugui dir amb un somriure.

[hiolambda]

A mi em sembla perfecte el que diu l'entrevista... en un mundo ideal...

No sé que afegir que no s'hagi dit ja. Totes tenim un punt de raó i a més cada persona és un món.


Jo porto al meu fill a l'escola-bressol des dels 7 mesos. És a dir, va començar al setembre. Clar que s'ha posat malalt per primer cop només començar a l'escola, i em fa una pena enorme. Però, el meu fill va néixer al febrer i començava la primavera. Llavors, és normal que no agafés abans cap refredat.
Igual que moltes de vosaltres, el porto perquè treballem tots dos i els avis també. Clar que seria millor que estigués amb mi, però tampoc cal dramatitzar. Jo vaig estar-me a casa amb la meva mare fins als 3/4 anys que vaig començar a l'escola i no he surtit millor que, per exemple, el meu company que va anar a guarderies i en molts casos, es buscaven cuidadors.

Tothom considerarà que el seu cas personal és correcte. A més, si realment veguéssim que som males mares portant als nostres fills a l'escola-bressol, no creieu que ho deixaríem de fer? Qui voldria ser una mala mare de forma conscient? Fem el que creiem més convenient per a tots, pels nostres fills i per nosaltres. I no només ens mou el tema econòmic. Encara que fem números, el problema principal es la incompatibilitat horària i, en el meu cas, em sento plenament formada com a persona treballant i sent mare. Si treballés menys hores, segurament es resentiria la meva responsabilitat dins l'empresa. És una pena però és així. Quan truquem a un lloc ens agrada que ens atenguin, oi? Doncs jo he d'atendre als meus clients que tenen horaris similars als meus. Ningú és imprescindible. Clar que companyes meves em podrien suplir, però jo no em sentiria bé, perquè al final acabaria relegada a un segon terme i he treballat molt per a arribar on estic.

I ara m'encanta ser mare i m'agrada treballar i m'agradaria ser super-woman per a més, no posar-me malalta i encara estar més activa, perquè a tot arreu no es pot arribar (però això ja són altres temes).


A mi el que em sorprén és que no hagi més gent amb la meva situació a nivell d'horaris. Treballo de 9 a 14 i de 16 a 19. I no és una cosa estranya. Hi ha gent inclús amb pitjors horaris. Ara sí, no he de donar massa explicacions si he d'anar a alguna reunió de l'escola, si el nen es posa malalt i em vull quedar amb ell...

[madrona]

Buff!! Tema espinós.
Jo no he vist els estudis que diu ella sobre el desenvolupament emocional, psicomotriu...etc....

Però una cosa està clara:
Totes les mares voldriem quedar-nos amb els nostres fills tant temps com poguessim. Tant de bo fossin un parell d'anys. Però en aquest país no és així. No sé si les nostres filles podran millorar-ho això, però està clar que nosaltres ja no hi som a temps.
Jo vaig dur la meva a la llar amb gairebé 5 mesos, 3 hores la primera setmana i 7h a partir dels 5 mesos. No podia prescindir de la feina.

Però d'altra banda no estic d'acord amb la radicalitat amb que parla dels retards o problemes d'un nen que va a la guarderia. La interacció social no és negativa, al contrari. És un reforç del que s'ensenya a casa. La meva filla va caminar quan tenia un any. M'està dient que si no l'hagués dut a la guarde hauria caminat abans??? Ho dubto. Va començar a menjar trocets al migdia i la nit quan tot just caminava, i ho vam fer a casa, no a la guarde. I va anar molt bé. Hauria menjat millor si no hagués anat a la llar d'infants?? També ho dubto. De fet, la seva educadora em va ensenyar moltíssim de com introduïr la cullera, de com variar la temperatura dels aliments perquè s'ho mengés tot millor..... És una dona fantàstica que em va aconsellar molt bé com a mare novata i la meva filla se l'estima molt. De fet, és la seva cangur!! Tot i que només l'hem necessitat una vegada, je je.
Per tant, dins el trauma d'haver de deixar un nen de 5 mesos a la guarderia, no tot és tant desastrós.

I els virus....els agafaran igual quan s'escolaritzin. El primer any d'escola/guarde és fatal en aquest sentit. Hi ha estudis que diuen que els nens que es "curteixen" abans amb encostipats i bronquitis, no acaben sent adults asmàtics, per exemple.

Només vull dir que no tot és blanc o negre. Tot i que estem completament d'acord en què la baixa per maternitat s'ha d'ampliar però JAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!

[mamiale]

és clar que no som "males mares" i que en cas de ser-ho no ho faríem conscientment. Però estic en desacord sobre que la majoria s'estimarien més estar-se a casa amb els fills que treballant. Un percentatge sí, és clar. i treballen per necessitat. Però hi ha un altre percenatge de mares que volen treballar i que troben normal portar els nens a la llar d'infants i que encara que no treballessin els hi durien igual. Ep! que no dic pas que siguin males mares, eh? però que tenen una idea molt diferent de la meva sobre la maternitat. Potser és un altre debat, però jo penso que hi ha molta gent que té fills perquè es el que toca a la vida, és el següent pas lògic a la seva evolució com a persona i parella. Molta gent no és conscient de que un fill canvia la vida, la prespectiva, les necessitats, el temps... tot. Tenen fills esperant poder continuar amb la seva vida d'abans però amb un "accessori" més. No ho prengueu malament. I segur que aquestes mares ni son males mares ni s'hi consideren però d'alguna manera pretenen ser mares a temps parcial o si més no, continuar amb la vida d'abans i això ja mai no tornarà a ser possible. Bé, sí però desatenen totalment les necessitats dels fills.
Per mi les necessitats del meu fill passen per davant de totes les meves.

[Lluma]

Island, thas explicat rebé!



és un atac contra el sistema, hi tant com si! es veu que al modernitzar la societat, ens hem oblidat dels nostres instints animals...
a on és vist que una mare haGi de deixar el seu fill, amb 4 mesos per anar a treballar? és indispensable!!

Jo, al quedarme embarassada (PERDoneu que tinc en Pau tocant el teclat, eh), vaig decidir que no tornaria a treballar 8 hores i que em dedicaria a cuidar el meu fill. I què he fet? doncs muntar el meu negoci i treballar des de casa. Tot i així en Pau va a lescoleta (quina ràbiálç la paraula guarderia), però hi va entre 3 i 4 hores, al matí. I hi va perquè sho passa geniaaaal, i a casa, al final savorreix. Coi, que a
llà mel cuiden, lomplen de petons, de mimitus, pinta amb pintura, escampa espaguetttis bullits pel terra,canten cançons, expliquen contes i juga i juga amb els seus amics. Voleu dir que sha informat bé, aquesta dona, del que fan a les ''guarderies?''

ai coi, que ek nen no em dueixa esciureeeee!!

[petazetas]

Dons la meva opinió es que tant de bó tinguessim la oportunitat d'estar amb els nostres fills les 24 hores el primer, segon i tercer any, però per als polítics no és una prioritat. Tot el tema de conciliació laboral i familiar és paper mullat.

Les mares que portem els fills a la llar d'infants ja ens sentim prou malament per no poder estar més temps amb ells com per que ara aquesta dona digui coses com aquest pàrraf:

La pobreza de estímulos empobrece su desarrollo: serán niños poco orientados, intemperantes y más agresivos, más vulnerables a la frustración, más depresivos...

Que la meva filla serà més depressiva, agressiva i poc orientada pel fet d'anar a la llar d'infants? Si us plau, això que diu és molt greu!

Jo per sort a la llar d'infants que la porto hi han 2 mestres x 8 nens i una amiga meva és una d'aquestes mestres i per tant se que està ben cuidada i que rep molts mimitos. I quan va a la llar d'infants va contenta i quan la vaig a buscar està contentissima.

Però el més important de tot això es que el 100% del meu temps lliure és seu i deixo de fer tot el que faci falta si no ho puc fer amb ella.

[pimpi]

dons a mi m´ha mosquejat i molt.
jo porto al meu fill a la guarde des de els 10 mesos i perque jo vull, en contra de tooooota la familia (inclus del meu marit), amb les consequencies que hem comporta i tot plegat.
no m´he plantejat en cap moment deixar la feina, ni m´ha passat pel cap, perque jo també existeixo, no tinc cap carrera, pero si una professio que m´encanta, amb un "bon horari" que hem permet fer les 2 coses amb mes o menys horaris. I aixo no hem fa mala mare, el somriure del meu fill és qui jutja si en soc o no, i us asseguro que fins a dia d´avui hem jutja ben positivament, a tot cas, de gran ja hem dirà que li ha semblat tot plegat.
pago guarderia tant a gust com la llum o l´aigua de casa, perque els nens han d´estar amb nens (el meu ha estat amb els respectius avis des dels 3 mesos i mig) pero el nen ha d´estar amb canalla no amb "abuelos", per aixo ja tenim les tardes o els caps de setmana, que en comptes d´anar al centre comercial a xafardejar i a "cremar" hores, doncs que els avis gaudeixin del net, que es l´unic que tenen.
I quan dic que no ha d´estar amb avis no vull dir que sigui contraproduent eh??!! sino evidentment no hi hauria deixat l´oriol tants mesos, sino que ells ja han criat els seus fills, i que el net es per disfrutar-lo no per "deixar-lo" com a la guarde, pero aixo el deixo a la llar, perque no es tracta que l´estat hem financii res, no hem cal per sort, només voldria una escola en condicions i publica, cosa que segurament no tindre, i no cal que hem paguin 3 anys de sou, sino que al cap de 3 anys trovés una feina com la que tinc, amb horari i condicions (no economiques, no cal) pero si amb "lllibertat"......... i tot aixo no podria ser, oi?? Doncs molt malament

Seguiré pensant com fins ara, tot i que segurament moltes no hi coincidiu, per això és el mon tan divers oi??

[charito]

Hola, jo encara no tinc el meu nen amb mi i per tant m'abstinc una mica d'opinar ja que no se si els meus sentiments canviaran d'aqui uns mesos. Ara per ara crec que es bo que les mares mantiguin obertes les possibilitats al mon laboral, ja que mai se sap que pot passar, et pots divorciar, quedar vidua, i m'agrada pensar que seria capaç d'oferir-li un minim de seguretat economica als meus fills tota sola.

El que volia dir sobretot es que aquesta senyora parla de fa 40 anys com si fos un mon ideal on les mares estaven tot el dia fent carantoines als seus nens i es mes aviat fals. Si les mares eren de classe treballadora probablement havien de treballar, ocupar-se dels marits, els fills, la casa.. i mes aviat aparcaven als nadons. Fa 40 anys per la majoria de la població no hi havia ni neveres, ni rentadores, ni bolquers d'un sol us, ni tantissimes coses que permeten que les mares d'avui dia puguin treballar fora de casa. Si les mares eren de posició economica alta, probablement tenien minyones i els fills els veien a estones.

O sigui que no ens inventem coses que no han existit mai.

[tolinso]

ups! he encetat el debat pero el debat es bo no?? jeje

jo no se si em podria permetre no treballar.... segurament si, pero soc de les que no vull, i com dieu, segurament es perque tinc un concepte de maternitat que no es incompatible amb el treballar.... potser es perque es el que he vist a casa meva, on els meus dos pares han treballat sempre i ens han criat a nosaltres. Jo he estat a casa amb la Julia fins que va fer els 8 mesos, i tot i que me l'estimo moltissim i es la meva vida, sincerament jo necessitava molt, psicologicament, tornar a la feina (be... buscar-ne una de nova), i en part es perque crec que la meva filla esta mes estimulada ara a l'escola que el que hauria estat amb mi a casa tot el dia, que com diu la marta-mum, has de fer mil coses i al menys a mi em fa molta pena quan ha de jugar soleta o em va seguint per fer-li cas!

I jo no he tingut la meva filla perrque fos el que toques en aquest moment... de fet de les amigues que tinc de la meva edat soc la primera en tenir canalla! ho hem fet perque teniem ganes de ser pares, de tenir una criatura encantadora a qui estimar, educar i cuidar! i crec que ho estem fent, i prou be! I clar que et planteges que vols pel teu fill, i qui vols que el cuidi, i la nostra decisio es aquesta. Nosaltres la cuidem, l'eduquem, i juguem amb ella. Potser poques hores al dia, pero us asseguro que son de molta qualitat. Probablement si la tingues tot el dia a casa jo estaria de mes mal humor, em cansaria mes, i li donaria menys atencio...

Se que no soc una mare "model" per molta gent, perque porto la nena a l'escola... pero no em sento gens culpable, perque ella esta felic i ben cuidada, i aixo es el mes important i que tot es ben acceptable, tant les persones que decideixen plegar de treballar per estar amb el nen, com les que no hi ha mes remei que portar-los a l'escoleta, com les que aixo es una decisio meditada i pensada. I no se qui ho ha dit... pero crec que la senyora de l'entrevista si que s'hauria d'informar mes de com funcionen les escoles bressol i el que s'hi fa

[tolinso]

El que volia dir sobretot es que aquesta senyora parla de fa 40 anys com si fos un mon ideal on les mares estaven tot el dia fent carantoines als seus nens i es mes aviat fals. Si les mares eren de classe treballadora probablement havien de treballar, ocupar-se dels marits, els fills, la casa.. i mes aviat aparcaven als nadons. Fa 40 anys per la majoria de la població no hi havia ni neveres, ni rentadores, ni bolquers d'un sol us, ni tantissimes coses que permeten que les mares d'avui dia puguin treballar fora de casa. Si les mares eren de posició economica alta, probablement tenien minyones i els fills els veien a estones.

O sigui que no ens inventem coses que no han existit mai.

jo tambe ho vaig pensar ahir.... que 1r) fa 40 anys no es pas tan lluny, i que per tant moltissimes moltissimes dones treballaven per sobreviure, i per tant d'estar amb els nens res de res; 2n) que ara amb una mica de sort tenim els marits que fan tan o mes que nosaltres a casa... pero fa 40 anys no!! i 3r) que fa 40 o 50 anys... la gent no tenia un o dos nens... sino que se'n tenien 5, 6 o 8... i les dones que no treballaven els cuidaven a tots, mentre feien dinars, fregaven i planxaven, anaven a comprar, etc... i no crec pas que els portessin a tots a coll ni que juguessin amb ells, ni els canviessin els bolquers cada 20min...

o sigui... que cada cop crec mes que aquesta senyora no s'ha informat

[llumer]

doncs... que dir que no hagueu dit ja...
La meva opinio: que per mi... a partir que el nen camina (aprox 1 any), li és molt bo i es relaciona i apren.
La meva filla va a la l'escola-bressol per gust. (i tot i que a casa a ella li diem anem al cole, aqui li dic escola, no guarderia, perque no guarden als nens!)
La meva filla podria estar amb les iaies, pero per mi, son millors els estimuls que rep a l'escola unes hores i amb les iaies i pares unes altres que exclusivament familia.
Fins a l'any va estar amb les iaies les hores que el meu marit i jo no hi erem.

Jo crec que"gairebé tothom" podria tenir un membre de la familia a casa (sense treballar), si tinguessim unes altres necessitats (no les necessitats consumistes que ens hem marcat -2cotxes, sopars, mobils per tothom...), pero en el meu cas, no volia deixar de treballar, perque vull fer altres coses que estar a casa! Soc persona apart de mare, i com a persona JO tenia unes necessitats adicionals. Pero el que si que vaig fer va ser agafar reduccio de jornada perque la meva filla nomes anes a l'escola al mati. I vaig ser la primera en demanar-ho a l'empresa amb totes les consequencies que em podes portar, perque volia treballar, pero també estar amb la meva filla
Es cert que penso que els nens es passen masses hores a l'escola per culpa del sistema, pero ambé es cert que ara s'ha agafat mala impressio de l'escola bressol, i crec que es molt bona pel desenvolupament del nen. Canten, ballen, es relacionen, etc...
Ah, i si que es cert que es posen mes vegades malalts, perque estan en una font de virus, pero la meva, anant-hi al mati nomes i quan l'he vist nomes una mica tocada s'ha quedat a casa, i no ha estat massa malalta!!!
Bé, una opinio més!

[nisana]

Doncs jo crec que és una crítica molt acertada al nostres sistema, però no només amb el tema laboral sino amb el respecte pels bebes i els nens. Tothom diu que el deixa a la guarderia per treballar però jo conec bastantes mares que no treballen i els porten igualment. Per què? Perquè se'ls hi fa molt dur estar un nen petit soles a casa. Degut al canvi social (més familia nuclear, menys relacions personals amb els veins, etc.) moltes mares se senten soles i superades per la situació de criar un bebe 24 hores. El que vull dir és que no només és el problema de la feina sinó de la societat. No estem en una societat respectuosa amb els infants. Posem les nostres necessitats per davant i no estem preparats per als sacrificis.

[CUSCUS]

Jo vaig portar la meva filla a l'escola bressol perquè no hi havia més remei, i em va costar moltíssim deixar-la plorant els primers dies. Em sentia molt culpable i al cap d'una setmana de veure-la plorar cada dia, vaig decidir que no estava fent el que calia i que si la nena no s'adaptava l'endemà mateix, no li portaria més, ja ens ho muntariem amb el meu home jo i la meva mare. Doncs quan jo ja estava decidida, de sobte la Martina va deixar de plorar i va començar a disfrutar més i més a l'escola. Ara li encaaaanta anar-hi i fins i tot ahir el meu home em comentava que ahir, quan la va anar a buscar, la tia no volia marxar! Increible També crec que si es pot esperar que el nen camini, com ha sigut el meu cas, per ells és més fàcil l'adaptació.

Ara estic molt contenta i ara estic segura d'ahver fet el millor per la meva filla portant-la a l'escola bressol.

En definitiva, trobo que l'article és exagerat i aquesta exageració, per mi, li fa perdre credibilitat.

[lileta]

Doncs jo penso que tot i que les polítiques de conciliació laboral i familiar haurien d'afavorir molt més a les famílies, ja que ara fan riure, és bo portar-los a l'escoleta. Nosaltres aquest curs encara no ho hem fet per peles i perquè el veiem molt petitet encara, és del 26 de desembre. però el curs vinent hi anirà.

Coincideixo amb algunes que la maternitat mai pot ser el 100% del teu temps, ja que sempre tindràs coses a fer a casa, ja sigui de feina o bé les quotidianes. I és en aquests moments en els que jo si que em sento culpable. AL BIEL NO LI AGRADA ANAR AL MERCADONA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Però què vols! a casa hem de menjar i per tant, a vegades ens toca fer coses amb el Biel a sobre sabent que ell preferiria ser al parc o a casa perseguint la pilota. Nosaltres aquest any hem fet un tetris per a cubrir totes les hores del dia entre el pare, els avis i jo. Però en aquest puzzle només queden cobertes les nostres hores de treballar fora de casa. Però i la feina que queda per fer???????? Doncs o la fem sentint-nos culpables per tot el que he dit amb el nano perseguin-te per tot arreu i toquetejant les tecles de l'ordinador mentre envies correus o................. o intentem fer-la a la nit quan ja dorm (bé, això del dormir és una manera de parlar) tot i que amb les nits tan dolentes que passem, és impossible!

Decidit, tot i que podríem tornar a fer el puzzle, el curs vinent el portarem a l'escoleta per ell en primer lloc (ja ara es posa com una moto quan és amb altres nens) i per a tenir un parell d'hores diàries per a cada un de nosaltres per a poder complir amb la feina i poder fer les coses que es necessiten diàriament en una casa.

Per cert, sóc molt feliç d'haver tingut al Biel i m'encantaria poder dedicar-li les hores que crec convenient al cent per cent exclusivament a ell (sense haver de pensar en res més) prò també m'encanta la meva feina i necessito una mica més de temps del que li dedico ara per a estar tranquil.la amb el que faig.

[petazetas]

Doncs a mi em sembla que les mares que duem els nostres fills a l'escoleta si ens sentim eludides pel futur retrat negatiu que fa de les consequències, i les afirmacions que fa potser son una mica a la babalà, doncs en realitat ningú, ni tan sols nosaltres mateixes, podem dir com seràn els nostres fills quan siguin grans. Sabem com els volem educar i sabem com voldrien que fossin, pero ells tenen el seu caràcter i també pendràn les seves decisions.

D'acord que critica el sistema, pero d'el que afirma de com quedaràn afectats els nostres fills no n'estic gens d'acord.

[madrona]

PImpi:: """no m´he plantejat en cap moment deixar la feina, ni m´ha passat pel cap, perque jo també existeixo, no tinc cap carrera, pero si una professio que m´encanta, amb un "bon horari" que hem permet fer les 2 coses amb mes o menys horaris. I aixo no hem fa mala mare, el somriure del meu fill és qui jutja si en soc o no, i us asseguro que fins a dia d´avui hem jutja ben positivament, a tot cas, de gran ja hem dirà que li ha semblat tot plegat""""



El fet de dur o no el teu fill a la guarderia no implica ser millor o pitjor mare. Només faltaria!!!

[helan]

Jo personalment crec que la pregunta de si és bo portar els nens a l'escola bressol, és en si una mica tendensiosa. No crec que cap mare vulgui fer mal al seu fill. Hi ha moltes mares que pel sistema en que vivim han de portar els seus fills a les escoles bressols, altres poden deixar-los amb els avis o familiars, i moltes d'elles si poguessisn fer un o dos anys d'excedència estarien encantades de poder estar amb els seus fills.
La qüestió que planteja l'article és que els nadons necessiten un cuidador casi exclusiu. Acaben d'arribar al món i necessiten un guia per començar a orientar-se. Si això ho tenen satisfet, segurament les conseqüències negatives d'un tipus o altre crianza seran menors.
Per tant, jo en comptes de criticar el que fan unes o altres, lluitaria perquè les mares tinguessin la possibilitat d'estar amb els seus fills els seus dos primers anys de vida sense perdre els seu status laboral. (I el partit que ho proposi el votaré )