Saben mastegar pero el que els hi agrada

[riglesias]

Intento no obsesionarme pero els meus peques (2 anys i 6 mesos) menjen perfectament i solets, els que els hi agrada, es a dir macarrons, croquetes, truita de patatas, pit de pollastre arrebossat, arros a la cubana... i poc mes tota la resta es a dir estofats, llegums, verdures amb peix o carn etc ha de ser triturat i així no hi ha problemes es foten uns plats increibles, pero no els hi donis xafadet o senser perque comencen a treure pells i no menjen ni la mitat.
Hauria de ser mes dura i donar-lis senser o aprofito que s'ho menjen i tiro milles ???

[lila]

Riglesias, entenc perfectament el que expliques i aquesta sensació de que potser "et prenen el pèl", per dir-ho d'alguna manera i que potser cal mostrar-se més ferma i que mengin el que toca...

A mi, de vegades, també em passa... per què es menja millor l'hamburguessa que l'arròs, o la carn que el peix? Però penso que és més perquè en aquell moment li ve més de gust, o perquè la textura no li agrada massa i que és qüestió de procés, de temps...

Jo segueixo provant de tant en tant d'anar-li donant sencer, és a dir, hi ha dies que li dóno sencer i hi ha dies que triturat, en format puré... de manera que hi ha dies que menja més i dies menys, però penso que així es va acostumant a la textura que no li acaba d'agradar que, de fet, és la textura "real" de l'aliment i la que, a la llarga, haurà d'acabar menjant.

I dir-te que jo no penso que "desprenguis cap actitud defensiva ni fins a cert punt agressiva" cap als teus fills, TOT EL CONTRARI: penso que et preocupes per ells, tens dubtes com la majoria de la gent i que vols fer el millor!

Ànims !

[GLG]

D'altra banda, aquesta actitud defensiva i fins a cert punt agressiva que desprens cap als teus fills no crec que sigui bona, dóna la sensació que constantment penses que els teus fills estan en contra teva...Relaxa't i no vulguis veure en actituds normals com les que descrius com un desafiament o una amenaça.

Sincerament, crec que aquest comentari sobra. Riglesias només intenta que algú que hagi passat pel mateix, li doni una opinió.

[GLG]

Ja hauries de saber que moltes vegades els nanos són punyeteros i intenten pendre'ns el pel. No sempre és fàcil discerní si ho fan per prendre el pel o per que realment no els agrada o els costa.

Moltes vegades, educar una criatura significa ser una mica rígid, si hi ha una norma, hi ha una norma. No pots estar cedint constantment per que al final faran el que voldran, es sentiran perduts i tindràs un problema més gros. Aquí és on hi ha el dilema: em mantenc rígid per que ho fa per posar-me a prova o cedeixo per que encara no està preparat? I en el menjar com en altres temes.

[Didac]

Goga, no se si ets afortunada o no pero si tal com tu dius nomes li dones al nen el que li agrada i si et diu que no, no li dones, es obvi que el noi no t'intentarà portar al hort. Ja te el que vol.

Jo crec que cada nen es un mon i sincerament el meu m'intenta portar a l hort amb frecuencia (i la majoria dels nens que conec fan el mateix), això no vol dir que estigui a la defensiva, ni pensi que el meu fill esta en contra meu. Per deu, no es mes que un nen!!!!! Un nene no te la capacitat de estar en contra d'algu, viu el moment i si en un moment donat no li dones el que vol t'odia i si cinc segons mes tards li ajudes amb alguna cosa que l'hi agrada t'estima amb bogeria. Els nens son així, no tenen ni control sobre les seves emocions ni perspectiva de les situacions. Donarlis atribucions de persona adulta es fer un trist favor.

I jo crec que es molt important fer que els nens s'acostumin a menjar de tot, pot ser que una cosa concreta no els agradi (un tipus de peix o verdura i s'ho has de respectar) pero no m'agrada el peix en general, no m'agrada la fruita en general, no m'agrada la verdura en general (per dir els tres casos mes tipics) no crec que sigui bo permetreu. S'han d'acostumar a menjar de tot, potser no conseguiras que els encanti pero sino acabarant siguent un adult que mengui malament i això al final es paga amb la salut (La dieta no s'acaba amb la lactancia materna uns bons habits alimenticis també son un "regal per tota la vida").

Els nostres fills son petits no saben quines consequencies comporta el menjar malament, es suposa que nosaltres si.

Lo de que si s'ho mengen triturat vol dir que els hi agrada no es cert, jo vaig ser un nene llepafils fins molt gran (massa) i tenía una tecnica depuradissima en tragar els pures xuclant de la cullera sense que toquesin la llengua (no se com ho feia pero ho feia) i així no notava el gust o el notava poquisim.

[GLG]

Estic totalment d'acord amb Dídac (per cert, m'encanta el nom).

Goga, cada cop que topo amb tu en algun post estas intentant acusar a la gent de mala mare.

Crec que peques d'innocent. Si no ens preocupem el suficient per marcar-los uns límits, et prenen el pel de mala manera, i no els fas cap favor, ja que no els ajudes a conèixer les seves limitacions i fins on poden arribar, i es poden sentir perduts. Si els dones màniga ampla fins a malcriar-lo, quan sigui més gran ho tens fotut.

Potser sí que el teu nen és un sant (cosa ben estranya en un nen) en aquest darrer cas, jo ho consultaria a un especialista, no homeòpata, que ja sé que hi estàs totalment en contra!

[akane2008]

vaja glg, veig que goga és radical en molts aspectes...no estic gens d'acord amb ella la veritat i és fort haver de llegir aquests comentaris de goga...
m'adhereixo a tot el que ha dit el Dídac jo també... els nens són molt llestos, sembla mentida que hi hagi mares que no se n'adonin...que siguin petits no significa que la seva intel.ligencia també sigui petita.

[lila]

Dídac, jo no ho hagués explicat millor: "SE PUEDE DECIR MÁS ALTO, PERO NO MÁS CLARO!!!"

Totalment d'acord amb tu!

[su392]

Si no els agradés el que mengen no pateixis que no s'ho menjarien ni triturat. Si triturat ho accepten bé simplement és perquè els és més fàcil de menjar, no pas perquè no els agradi. I en el cas que no volguessin menjar alguna cosa perquè no els agradi, no cal obssessionar-se, o és que tu menges coses que no t'agraden?

a mi no m'agrada el peix... i en menjo. No m'agraden els llegums... i en menjo.
Suposo que perquè sóc adulta i sé que he de menjar de tot " potser " així podré evitar algunes malalties. Però també m'ho menjo, perquè quan era petita, els meus pares amb mooolt bon criteri van ensenyar-me que encara que no m'agradi va bé per la meva salut, i que cal menjar-ne
En la meva opinió... no naixem amb una hàbits alimentaris adquirits, sinó que els em d'aprendre durant la nostra vida i si això ens ho ensenyen a la infantesa millor que millor.. potser evitaríem molts problemes de salut a infants ( colesterol , obesitat, anèmies...).
Que el teu fill no tingui problemes a la hora de menjar, no vol dir que altres no en tinguin..... i que els calgui aprendre que s'ha de menjar de tot

D'altra banda, aquesta actitud defensiva i fins a cert punt agressiva que desprens cap als teus fills no crec que sigui bona, dóna la sensació que constantment penses que els teus fills estan en contra teva...Relaxa't i no vulguis veure en actituds normals com les que descrius com un desafiament o una amenaça.

Em sembla un comentari totalment desafortunat i fóra de lloc... en cap moment he considerat que sigui una actitud ni defensiva ni agressiva... si fós així segur que no et preocuparies per ells i demanaries consells a la resta de mamis... A palabras necias oidos ( o vista en aquest cas ) sordos!

O sigui que vols dir que el nano s'està morint de gana però decideix no menjar i passar gana només per fotre't? Os3 doncs el meu fill no és així de recargolat, ja et dic potser és que he tingut molta sort.

Mira.. jo tinc la sort que la meva filla s'ho menja tot! De moment... jo et puc parlar de la meva experiència... Quan era petita no menjava de res!! i sí era tant recargolada ( no sé.. potser si que em falta un llum, tu! ) que preferia passar una mica de gana ( caram! aquí per sort mooolts nens no es moren de gana, gràcies a Déu! ) i esperar al berenar amb la iaia que em donava el que volia, a menjar-me el plat de llegums per dinar! Sort que la meva mare em va ensenyar que calia menjar de tot i es preocupava per nosaltres, i tenia la paciència de fer-ho a trossos, triturat, a miques, fred, calent, variant gustos fins que trobava la manera de que mengéssim de tot, i que entenguéssim que un dia era més bo i altres no tant...
Els nens són nens..... a partir d'aquí nomès cal llegir a en DIDAC ...

Noia.. és que la veritat que aquest comentari sobrava de llarg!

Apa.. fins desprès!

[riglesias]

Ostres mai m'hagues pensat que la meva actitut es agrasiva envers als meus fills, sort que heu sortit a la meva defensa perque la veritat es que m'he quedat feta caldo, potser m'he expressat d'una manera molt planera, pero perque penso que tots som pares i sabeu de que parlo, no volia crear una polèmica, si no saber com dieu alguna de vosaltres, les vostres esperiencies.
Jo tambè crec que s'ho menjen perque el gust els hi agrada pero si els hi dono unes llegums senseres no menjen ni la mitat i no deixen de treure pells i cosetes que troben de la boca.
De tota manera jo soc concient, no se si els demès ho son, primer de que tinc dos (bessons) de que van creixent i tenen els seus gustos i de que FAIG EL QUE BONAMENT PUC, i que tinc dies bons i dolent pero que no tinnc UNA ACTITUT AGRESIVA, sino preocupada i pacient, i que se que hem prenen el i m'el deixo pendre per tal de que mengin i facin les coses que a mi hem semblen importants.

[lila]

Riglesias, no t'has de justificar de res... t'has expressat tan bé com has pogut i GAIREBÉ TOTHOM ha entès (sense malinterpretar) el que ens volies transmetre.

Estigues ben tranquil·la! Transmets preocupació i estima pels teus fills

Això de tirar endavant bessonada, Déu ni do, no?!? A mi m'encantaria tenir-me, a veure si tinc sort!

[GLG]

Parafraseja, parafraseja, que no tens més recursos....

[GLG]

Mira, no vull entrar a discutir les capacitats mentals, nivells culturals ni res per l'estil. Et seré sincera, el que no m'agrada és que et dediquis a insultar a la gent gratuïtament.

És evident que cadascu fa les coses a la seva manera, i també és evident que cada nen és un món. Hi ha nens molt tranquils i que creuen de seguida, però també hi ha d'altres més nerviosos o més murris.

Per defecte, excepte en el cas de nens extramadament bons, les criatures ténen com a tasca principal, probar fins a on poden arribar, quines són les seves limitacions i la teva paciència: "puc tocarl l'endoll? Provem-ho diverses vegades a veure que fa la mama", "i si no vull anar a dormir solet i vull que la mama s'estigui amb mi?" "i si no menjo això?"

No és només per tocar el que no sona, és també per reconèixer les situacions i les limitacions i saber que passa en cada moment.

En el tema del menjar també poden ser molt punyeteros, i el dubte que tenia la riglesias en aquest post era com actuar, éssent estricta o donar-los una mica de màniga ampla, i que has fet tu? dir-li:"D'altra banda, aquesta actitud defensiva i fins a cert punt agressiva que desprens cap als teus fills no crec que sigui bona, dóna la sensació que constantment penses que els teus fills estan en contra teva...Relaxa't i no vulguis veure en actituds normals com les que descrius com un desafiament o una amenaça." Tu creus que és una bona resposta? Jo crec que no, l'estas acusant de tenir sentiments negatius cap als seus fills, quan realment el que té és una preocupació, per que se'ls estima.

I finalment, com a atac personal: "Si un nen de mesos resulta que et pren el pèl no em vull ni imaginar com et deuen timar la resta dels adults, o sigui que queda ben claret qui va faltada de recursos per la vida i qui no" trist, molt trist....

[isa]

Primer de tot, entenc el que volíes dir riglesias, et trobes que els teus fills ja comencen a provar els teus límits, perqué és algo que els nens fan, està dins del seu densevolupament trobar els límits que, a més, els fan molta falta per sentir-se segurs. Doncs això, estan "provant" amb el menjar i no saps si mostrar-te indulgent i donar-los allò que els agrada més, o insistir amb allò que no els agrada tant. Està claríssima la teva preocupació i estima vers als teus fills, si no fossin el centre de la teva estima, no et preocuparía el que mengèssin o no mengèssin, no tinc cap dubte.
Goga, penso que busques tres peus al gat per poder criticar una forma d'educar, comparteixo moltes opinions amb tu, moltes vegades i en molts posts, però no la forma d'expressar-les. Tu ets potser més radical a l'hora de parlar "escriure" i d'interpretar el que escriuen les altres. Segurament que no ho veus com jo, està clar, però trobo que busques la més mínima possibilitat de dubte per "atacar" una idea. I et diré una cosa: tens tot el teu dret a expressar-te lliurement, només faltaria, però pensa que els nens aprenen de les nostres pautes de conducta, jo no voldría que la meva filla aprenès a aixafar guitarres d'aquesta forma tan agressiva.... No saber opinar amb respecte sí que és anar mancat de recursos per la vida, goga...

[Didac]

Si un nen de mesos resulta que et pren el pèl no em vull ni imaginar com et deuen timar la resta dels adults, o sigui que queda ben claret qui va faltada de recursos per la vida i qui no.

Goga, fins aquest comentari ningú deia que els nens el timesin, el teu, segons tú, no intenta timar-t'hi i els de l'altre gent no ens timan, ho intenten i no els dexiem, que es diferent. El comentari sobre falta de recursos queda una mica fora de lloc, a mes de que es una mica hostil, sincerament.

I crec que el teu comentari inicial.

D'altra banda, aquesta actitud defensiva i fins a cert punt agressiva que desprens cap als teus fills no crec que sigui bona, dóna la sensació que constantment penses que els teus fills estan en contra teva...Relaxa't i no vulguis veure en actituds normals com les que descrius com un desafiament o una amenaça.

Fa un amica pudor a "crianza taliban" (per a mi "crianza taliban" es quan una persona pensa que la seva forma de criar els fills es la unica correcta i que tota la resta de gent son o uns maltractadors dels seus fills o uns desinteressats per ells o que els hi tenen por). Si no estas d'acord amb el que fa la riglesias tens tot el dret a donar la teva opinio pero haurias de ser menys agressiva, que et semblaría si algú et digues "Amb aquesta permissivitat amagues que tens por d'enfrontar-t'hi al teu fill, li deixes fer el que vol per comprar la seva estima, relaxat el teu fill t'estimara encara que el marquis" (Que no dic que ho pensi de tú).

Sincerament crec que si l'hi aguessis dit: "Potser no t'ho has de pendre tan a pit, o no t'has de capficar tant" hagues estat millor i potser la podries haver convençut (o no depen de riglesias).

Mira Goga jo crec que tothom que trovis en aquest foro es gent preocupada pels seus fills, el que pasa es que cada persona aplica el que el seu enteniment i possibilitats li marquen. Hi ha qui es mes pro crianza natural, hi ha qui creu mes que els nens s'han de marcar, hi ha qui combina de les dos (suposo que quasi tothom fa la tercera) i en el fons tothom fa el mateix trampejar com pot i fer el que pensa que sera millor pel seu fill en cada moment. Jo no tinc cap vareta magica no estic 100% segur del que s'ha de fer pero faig el que crec que sera millor pel meu fill (i en el fons quan parlo amb el meu pare ell em diu que feia el mateix). I saps una cosa Goga en el fons tú, i tothom que ha parlat en aquest fil, fa el mateix.

Pd: I jo tambe crec que la riglesias fa tot el que pot pels seus nens i es una bona mare.

[Didac]

Sempre he pensat que sinceritat y educació (o delicadessa) son dos coses diferentes que va molt bé que vaguin juntes. Jo no busco agradar, dic el que penso pero intento no ferir a la persona a qui s'ho dic. I si la persona amb que parlo te una opinio diferenta que la meva intento ser especialment delicat.

No s'ha de confondre educació amb hipocresia (tot i que molta gent o fa) ni sinceritat amb falta de tacte.

Per cert lamento que se t'hagui mort el gat. Un cotxe li ha passat per sobre?

[Laure]

Sempre he pensat que sinceritat y educació (o delicadessa) son dos coses diferentes que va molt bé que vaguin juntes. Jo no busco agradar, dic el que penso pero intento no ferir a la persona a qui s'ho dic. I si la persona amb que parlo te una opinio diferenta que la meva intento ser especialment delicat.

No s'ha de confondre educació amb hipocresia (tot i que molta gent o fa) ni sinceritat amb falta de tacte.

Completament d'acord Dídac
Dir les coses educadament no costa res, no és ser fals ni hipòcrita.
I,sobretot, el més important és que aquí estem per parlar, per saludar-nos si cal també, i per,evidentment, ajudar-nos però sense FERIR a ningú.
Aquests són alguns dels valors que jo vull transmetre al meu fill.

[akane2008]

sense comentaris goga... que fort trobar-se gent així en un foro però suposo que hi ha d'haver de tot...és molt facil dir aquestes coses darrera d'una pantalla d'ordinador...
sort que gran part dels que entrem tenim més educació i no per aquest motiu som hipocrites.

molt d'acord amb les opinions dels companys! i afegiria una cosa... a palabras necias oidos sordos...

[riglesias]

Amb aquest ja son dos els post que obro i es convertiexen en una discursió de bones o males maneres, hem quedo amb les opinions constructives de moltes de vosaltres i os dono les gracies per les aportacions.
Respecte a l'altre discursió, com en el altre post que vaig obrir et dic el mateix, paso dels teus comentaris destructius i no penso ni contestarte, que sembla que es el que t'agrada

[Didac]

Intento no obsesionarme pero els meus peques (2 anys i 6 mesos) menjen perfectament i solets, els que els hi agrada, es a dir macarrons, croquetes, truita de patatas, pit de pollastre arrebossat, arros a la cubana... i poc mes tota la resta es a dir estofats, llegums, verdures amb peix o carn etc ha de ser triturat i així no hi ha problemes es foten uns plats increibles, pero no els hi donis xafadet o senser perque comencen a treure pells i no menjen ni la mitat.
Hauria de ser mes dura i donar-lis senser o aprofito que s'ho menjen i tiro milles ???

Dos vegades et volia contestar a la teva pregunta i dos vegades m'he deixat liar... a veure si a la tercera.

son uns quants trucs oper entrar la verdura, potser et van be.

Nosaltres tirem molt de cremes de verdures (carbasso, carbassa, bledes, espinacs) amb una patata, sal, un raig d'oli i un quesito. Per que s'acostumin al principi tambe els hi posaba llet. Com molta gent ja les menja així (com a crema) ja ens donem per satisfets.

A vegades agafem les bledes o espinacs bullits (als mercats els venen ja bullits) els tallem amb el ganivet a troços petits (per evitar els fils llargs), pero sense triturar-ho, ho juntem amb una llauna de tonyina (ben colat l'oli per que no sigui pesat) i amb un ou batut i fem una truita. Amb la mescla d'ou i tonyina els hi entren les verdures i així mengen verdures tallades (que no triturades).

Al nostre petit li van agradar les llegums desde el pincipi pero un truco que hi ha es comprar variants que tinguin poca pell. Al corte ingles benen uns pots de mig quilo de llenties baby que van de mort. Son molt menudes i fines al meu petit pasades per la paella amb tomaquet li encanten. Als mercats acostumen a vendre ja bullides unes monjetes que son de Santa Pau, el meu poble , son menudes y tenen poca pell i fan pocs gasos pels nostre menut ens va anar molt be.

Posa paciencia, al final hi han resultats, el nostre la mongeta tendre amb patata al principi l'haviem casi d'obligar i ara li encanta i se la menga a troços.

Sort i tranquila el nostre te tres anys i el que li agrada s'ho menga sol a tota maquina pero el que no l'hi hem d'ajudar perque si no fa el ronso.