QUIN SERIA EL MILLOR CONELL QUE EM DONARIEU?

[Julyet]

Hola a totes,

Em queden només 6 setmanes per tenir la meva nena, i m'encantaria donar-li el pit. De fet no dubtava en si ho podria fer, ho donava per suposat... però vaig començar a sentir històries, problemes, i vaig començar a llegir, investigar... i ara tinc una sobredosi d'informació molt caòtica.

M'agradaria que les mares REALS (res de llibres ni teòriques) em dongueu el vostre millor consell perquè pugui fer-ho.

Ah, m'he llegit el llibre del Carlos González i l'he trobat super interessant (el tema colecho no el comparteixo, tot i que posaré el moisés just al costadet meu per practicitat).

Un tema que no sé si ho podré fer és el d'inciar la LM només néixer, perquè crec que no hi haurà manera possible que em deixin la nena una estoneta llarga abans de "preparar-la" just després del part. Algun altre consell referent a això?

[Sesita]

Bones Julyet! primer de tot felicitats i sort!
Nosaltres vam fer LM exclusiva gairebé fins els 7 mesos, i ara continuem juntament amb l'alimentació complementària.

Només dir-te que tinguis molta paciència, a vegades es molt dur, però t'asseguro que compensa molt. Com bé diu el llibre d'en Carlos González... "Un regalo para toda la vida" .

No l'hi facis cas a la gent, tothom sabrà de tot i et cansaràs de sentir comentaris com "no tens prou llet, es queda amb gana, la llet es dolenta, bla bla bla"... però tú deixa't portar pel teu instint i si el teu nen/a va creixent i està sa, no et preocupis per res més.
Sobretot paciència i quan estigueu en una crisis de "demanda" (cada cert temps et demanarà de mamar més sobint i tindràs la sensació de no tenir llet) deixa que t'estimuli el pit... en uns dies, el tema es regula y tornaràs a tenir tota la llet que ell necessita, si es un nen sa, el seu cos aguanta perfectament fins que produeixis mes llet. Així que molts ánims i disfruta de tot... Ser mare es el millor regal de la vida!!

Una abraçada!!

[Nu_]

Hola!!
Moltes felicitats Julyet!! Amb aquesta resposta m'estreno al Sóc Petit!!
Per la meva experiència en LM, doncs nosaltres també vam fer LM exclusiva al principi i ara la combinem amb la resta d'alimentació, crec que el més important és que tu n'estiguis convençuda i en tinguis ganes. Com diu la Sesita en aquest tema (bé, com en molts d'altres) tothom dóna molts consells i moltes vegades només per fer-te dubtar de tu mateixa, però pots estar segura que cada mare té la llet que el seu fill necessita! Això si, a vegades en la LM pot anar tot rodat o pots trobar-te algunes "dificultats" com tu molt bé dius, jo mateixa vaig tenir problemes perquè el nen mamés bé al començament i vaig patir clivelles i fins i tot vaig tenir alguna mastits, però tot se supera! I a més, compensa molt!
A mi el que em va anar mooooooolt bé van ser les trobades setmanals amb un grup de suport a l'alletament, parlant amb mares en la mateixa situació que jo i tenint algú amb experiència al costat sempre que ho necessitava... Encara ara quedem de tant en tant!

Decideixis el que decideixis gaudeix molt de la maternitat, ja veuràs que és una experiència fantàstica!!!!

Una abraçada!!

[mireiafor]

A veure som animals i som mamífers i no hi ha res més natural que donar el pit als nostres fills. Nosaltres estem preparades per donar el pit i els nadons ja neixen amb amb l'instint bàsic de xuclar. A partir d'aquí la ciència ens ha donat, com en molts altres àmbits de la nostra vida, la possibilitat de triar altres opcions i totes són respectables.

Un cop has pres la decisió de fer LM la resta del món que digui el que vulgui i t'entenc quan dius que una opció que et semblava natural i lògica ara et pot semblar una cosa supercomplicada per un excés d'informació... A cadascú li va d'una forma i també cadascú afronta els obstacles d'una forma molt personal. Segueix el teu instint i el sentit comú i fes el que et sembli millor per a tu i per al teu fill. No et tanquis cap camí i així estaras més relaxada i no notaras cap pressió. Intenta donar el pit, si no va bé (QUE NO TÉ PERQUÈ ANAR MALAMENT) demana ajuda i consell i no cal buscar un grup llunyà ni desconegut, potser la pediatra una amiga de confiança, la mateixa infermera de l'hospital, i si al final has d'acabar donant un bibi doncs no passa res.

Jo quan va néixer la meva primera filla vaig trigar unes horetes en donar-li el pit, per manca d'informació, perquè em van tenir en un passadís en espera d'habitació durant quasi dues hores... i quan ja estava a l'habitació i va venir la infermera de planta em va dir "has posat la nena al pit?" i jo la vaig mirar com si m'hagués demanat si sabia conduïr una nau espacial... buenu, li vaig preguntar com ho havia de fer, em va ensenyar la postura més clàssica i a la que em vaig apropar la nena al pit ella es va enganxar... aquell moment és màgic, completament màgic!!

Amb el segón ja havia llegit mil llibres, participat en forums com el Soc Petit, mil coses més i a la que me'l van posar en braços (van trigar 5 minuts per fer l'extracció de la sang del cordó umbilical ) ja li estava donant el pit mentre encara m'estaven cosint.

No t'agobis és una cosa natural i no té perquè ser complicada, de vegades som nosaltres que li donem massa voltes!!

[Laiala]

Corroboro el que s'ha dit més amunt. Sobretot, no t'angoixis. No és tan important si triguen 5 minuts a donar-te la criatura perquè te la puguis posar al pit o 20. De vegades tanta teoria fa que sembli que hagis de tenir un màster per donar el pit, i no és així. Deixa fer el teu sentit comú i pregunta quan tinguis algun dubte a alguna de les associacions pro lactància que existeixin. Però per sobre de tot, confia en tu mateixa, cada persona és un món i no hi ha manuals i normes infal·libles, tan sols orientacions generals. Dóna't una mica de temps per aprendre.
Laiala

[Loiros]

Penso que t'han donat molt bons consells. A mi el que em va passar a la clínica és que cada pediatre, durant quatre dies que m'hi vaig estar, en vaig coneixer 4, totes em deien coses diferents. Jo et diria , que facis servir el sentit comú. el nen ha de mamar a demanda.

I una altra cosa, donar de mamar és molt íntim, sobretot al principi, per tant, si et molesten les visites, els hi dius que s'esperin un moment a fora.

Que tinguis molta sort i ànims. Jo al principi, no se perquè, m'imaginava que no li podria donar de mamar al meu fill. Però ara té 5 mesos i fem LME.

[lila]

Doncs jo no era que no tingués clar si li volia donar pit o no... el que tenia clar és que ho intentaria i que si no me n'en sortia no m'obsessionaria i punt. Però la nena va sortir amb un instint de succió brutal i els meus pits, tot i ser un part per cesària, van "funcionar" com tocava i tot va anar rodat...

Ara, l'inici és durillo tot i que la nena succioni la mar de bé i tot i que tinguis molta llet als pits: a mi em van sortir clivelles i veia les estrelles cada cop que s'enganxava! I el fet que la nena tingués tanta dependència de mi em va acabar agoviant una mica, perquè hi havia setmanes senceres que la nena només es calmava amb el pit i jo no tenia ni un minut per mi... també és cert que mai va voler un biberon de llet meva i per tant la meva teta sempre havia d'estar disponible... i també és cert que sempre ha estat molt nerviosa i ha dormit fatal tant de dia com de nit (de dia no dormia més de 40 minuts seguits, així que imagiat!)

No sé, vist amb perspectiva (vaig fer pit fins els deu mesos) ho valoro positivament, però tampoc com si fos una cosa fora de "sèrie"... no em sé explicar... crec que m'hagués sentit igual de bé, i potser amb menys ansietat, donant-li bibis...

Ara, tenia clar que la meva llet era el millor aliment que li podia donar i per això ho vaig fer, i molt a gust, eh!

Quin rotllo t'he fotut... ara les de la lliga de la llet se'm tiraran a sobre, però és la meva experiència sincera...

Algun consell? Pensa que tot acaba passant i que, per tant, cal viure el positiu de les coses i no obsessionar-se!

[Calongina]

Julyet,
Crec que ho estàs fent molt bé: t'informes, preguntes, rumies, escoltes què et diuen.
El millor consell que et puc donar, penso, és que et posis en contacte amb un grup de suport a l'alletament matern. I l'ideal seria que anessis a alguna trobada abans de parir. I si no, tingues el seu telèfon de suport a mà, per si et convé fer alguna consulta.
Saps si n'hi ha algun prop d'on tu vius?

Felicitats i sort!

[mireiafor]

Ei Lila, que ningú se't tiri a sobre perquè has donat una versió realista . Hi ha moments més complicats, cansament, però també coincideixo amb tu que una ho fa amb el convenciment que és el més sa per al petit. Per descomptat que hi ha altres opcions on més persones poden compartir amb tu la gran responsabilitat d'alimentar aquesta personeta però el més cert de tot és que tot passa i que has d'intentar viure-ho disfrutant.

Jo recordo les tomes de la matinada pensant "no pot ser que toqui una altra vegada!!" però també recordo el seu caparró mig a les fosques, la seva maneta sobre el pit, la seva carona de pau total... Vaja que al final m'ha quedat tan bon record que hi havia un pijamet de tirants que el petit portava posat sempre a les nits d'estiu perquè era molt còmode i era rentar i posar, rentar i posar... doncs me l'he guardat de record. El tinc guardat en un calaix i sempre que el veig se'm dibuixa un somriure a la cara d'orella a orella. Ara el meu nino ja es menja uns platarros de cigrons i de vegades em fa pena pensar que aquest temps ja no tornarà mai més (entre d'altres coses perquè ja hem tancat l'aixeta, no volem ser família nombrosa )

[lila]

Gràcies Mireiaflor, m'has fet reviure els bons records... potser el que més m'ha emocionat és recordar la seva maneta sobre el meu pit... era un gest tan tendre! Ja no ho recordava... és que de vegades sóc una mica negativa i només em venen al cap les coses que més em van costar i no les coses bones...

Sentir-la al meus braços i mirar-li la carona, amb la seva maneta sobre el meu pit... sí, era una de les coses que més m'agradava! I sentir com es relaxava a poc a poc...

[Irina]

Jo tambe crec que ho estas fent molt be ara mateix! Estas informant-te i mirant altres experiencies. Mentres el que facis sigui decisio teva i no per influencia d'altres, endavant.

Jo tambe estic alletant des de fa 8 mesos (avui mateix fa 8 mesos ) i tambe ho vaig passar malament amb clivelles al principi, pero es veritat que tot se supera, a mes pensava que mai podria dir aquesta frase !
I com la Lila, el que tenia molt clar des del principi es que ho probaria segur, pero que si no funcionava per alguna rao, aniria amb bibis i cap problema.
Per sort, despres de superar les 2 primeres setmanes, tot esta anant molt be

Tambe tinc el llibre del C.Gonzalez, i com a referencia per alguns dubtes, em va be... Pero tampoc comparteixo moltes coses que diu (i trobo que de vegades amb la manera de com diu les coses sembla que se'n foti de la gent...pero aixo ja es opinio personal... )
Un grup de lactancia es el que crec que mes ajuda, sobretot perque hi ha altres mares que estan passant o ja han passat per el mateix que tu.

I el Socpetit!!!! crec que es el que mes m'ha ajudat!!!!

[lila]

Sí! A mi el socpetit també és el que més m'ha ajudat i també alguns mails amb dubtes que enviava a "ALBA lactància materna" i que em responien súper ràpid i amb molt d'encert, generant-me molta pau...

[D.J.]

Creo que ya te han respuesto todo super bien,yo estba como tu antes de que naciera Maia,lo único que tenia claro era que lo iva a intentar,hicimos LE,luego vinieron los alimentos y aunque hast el año no empezo a comer bien y basicamente su alimentación seguia siendo la teti,hoy todavia con 31 meses aun seguimos con la lactancia,aunque ya solo unas dos tres veces al dia,o si esta mala pues mas.
Mi consejo sige tu instinto y hagas lo que hagas no te sientas mal,no dejes que la gente te agobie con comentarios,hay gente que de verdad se pasa mucho y hace daño.
Al principio es durillo por no decir muy duro,yo tampoco pude darle la teta en cuanto nació por falta de información no sabia que lo mejor era eso,de todos modos Maia fue con forceps y lo primero era que estuviera bien,cuando me la pusieron me quede embobada mirandola y su pdre en cuanto pudo con la emoción la saco para presentarla a la familia,así que hasta dos horas despues no pude darle el pecho,pero Maia ha sido una gran succionadora y no hubo problemas,aunque la leche no llego hasta el tercer dia y como nadie me aviso,me lleve un susto al verme esos super pechos que ni la Pamela Anderson,una cosa impresionante.
Luego vinieron las grietas,y mis canvios hormonales(los que no tube durante el embarazo),y Maia toooooodo el dia enganchada hasta los dos meses,pero a pesar de todo lo conseguimos y ahora miro hacia atras y estoy super orgullosa de mi marido(me ha apoyado muchisimo y sigue en esto) y de mi.
Por cierto yo era anticolecho,de hecho yo a los 4 meses la iva a mandar a su habitación.Pues hace tres meses Maia se mudo por voluntad propia a su habitación y dejo de dormir en la cama de sus papis,al principio como no dormia con eso de despertarme cada x tiempo,me la meti en mi cama y hay se quedo,dormiamos los tres la mar de agusto,Maia se servia cuando queria y yo no me enteraba,cosa rara porque cuando ha tenido fiebre me he despertado al momento.
Bueno espero habert ayudado en algo,aaaaaaaaa y aunque acabes con el bibi no te preocupes,que se criara igual de feliz y bien,te lo digo yo que fui bebe de biberon

[evawin]

Tothom t'està donant molts bons consells. Jo al principi també vaig tenir molts problemes, perqué no anava gaire informada, el nen tenia molta gana, plorava moltíssim i es posava molt nerviós al pit. També vaig tenir clivelles. Li vaig estar donant biberons amb la meva llet durant 2 setmanes i al final vaig aconseguir que es reenganxés al pit.
Per mi la clau va ser deixar de mirar el rellotge entre tomes i anar completament a demanda: al principi pensava, com pot ser que torni a tenir gana el nen si acaba de mamar?, però em vaig anar informant i ho vaig entendre tot. Hi ha una cosa del llibre del Gonzalez que em va ajudar a compendre això: si un nen de biberó, s'ha de pendre 120ml i només en pren 100ml, oi que si al cap de 5 minuts plora, li donaràs els 20 ml que falta? Doncs amb el pit és el mateix: no sabem la quantitat de llet que pren un nen i potser que al cap de 5 minuts torni a tenir gana...
En quant al tema del collit, jo tampoc ho volia fer, però el nen se'm desperta 4 o 5 vegades per la nit, i m'és molt més còmode deixar-lo al llit i no haver de treure'l i posar-lo a la seva cuna. Per cert, em dormia més hores seguides als 2 mesos que no pas ara amb 7.
Tu tanquila, no facis cas als comentaris de que no tens llet o que la teva llet no val: tothom (o quasibé) pot amamantar.

[oshita]

Nosaltres portem més d'11 mesos amb LM quasi en exclusiva (de fet encara que li dono verdura i quan vol fruita seguim fetn pit totes les preses) i l'únic que et puc dir és que egueixis el teu instint.
El meu peque va nèixer per cessàrea i, clar, me'l van portar a l'habitació no sé quantes hores després d'haver nascut i no va ser fins llavors que me'l vaig poder posar al pit. El pobre es va enganxar de seguida, però la llet no em pujava. Tot i que les infermeres em deien que havia de controlar una mica el temps que el tenia al pit (15-20 minuts per pit) jo, com que veia que ell volia xuclar, el tenia tot el dia enganxat. Ens vam passar els primers 4 dies a l'hospital quasi tot el dia al pit, d'un pit a l'altre, i al final va aconseguir que pugès la llet. Per sort no vaig tenir ni clivelles ni mastitis ni res, només una mica de cansament i algun plor pel mig, però també la satisfacció de poder-li donar al meu fill allò que millor el podia alimentar. Potser si haguès seguit les indicacions de les infermeres hauria acabat donant-li biberó, i tenia clar que no volia fer-ho.
Els primers mesos és molt dur, es passen una hora o més per cada presa i et sembla que empalmes l'una amb l'altra, però tot sol es va regulant. Nosaltres ara triguem uns 15 minuts, i tot i que a la nit encara es desperta un parell de cops, crec que el meu cos ja s'hi ha acostumat i ho portem la mar de bé.
Ànims i si tens problemes o dubtes, posa't en contacte amb algun grup de suport o tornes a contactar aquí que estarem encantades d'ajudar-te.

Moltes felicitats i que tinguis un part ben fàcil.

[Julyet]

Moltíssimes gràcies pels vostres consells!!

El consell núm. 1 pel que veig és que PACIÈNCIA. La veritat és que ara mateix el que em ve més de gust del món és cuidar-me de la meva nena, per sort no tinc cap altra obligació, així que tot i que serà dur, m'hi podré dedicar exclusivament. Veig que hi ha personal sanitari super preparat per ajudar-te, però pot ser que no me'ls trobi... així que intentaré anar a la meva si em diuen algo que no em faci el pes (com donar un biberó!).

Ja us explicaré com va tot, i bé, probablement enviaré més d'un S.O.S... :)

Fins aviat!

[llumer]

Doncs mira, aqui una de diferent.
La meva filla va estar un mes ingressada al neixer, perque tenia debilitat muscular (ara esta perfecte). Al neixer va començar amb alimentacio per sonda, despres en bibi perque els hi costa menys i volen controlar el que mengen (ho pesen TOT), i sempre amb llet materna perque jo me la treia desde el primer instant.
Quan vam arribar a casa em van dir que havia de donar-li directament en pit perque sino se'm retiraria la llet nomes amb el llevallets, i ho vaig anar intercalant.
Jo havia tingut clar sempre que volia donar-li el pit, i mes al estar un mes ingressada que acabes de tenir clar tots els beneficis que li comporta, pero...
va neixer amb 2,700kg, va arribar a pesar 2,400, i quan vam sortir de l'hospital pesava 3,100. Es va passar tres setmanes perdent pes enlloc de guanyar-ne i jo TOT el dia amb la teta fora (literalment perque cada 15 minuts plorava...)
quan tenia 2 mesos, vaig decicir deixar-ho, vam passar al bibi (amb una mica de pena) i va començar a guanyar pes estrepitosament!! (aqui se'm va treure ja tota la pena!!!)
Ella no succionava suficient fort i es quedava amb gana...

amb aixo vull dir que:
Tal com t'han dit... deixa't portar per l'instint maternal. escolta a tothom, pero no facis cas a ningú, i si n'estas convencuda... intenta-ho, pero si algo et diu que no va bé... no passa res!!!!

[Julyet]

Gràcies per explicar-me la teva experiència. La salut és el més important, per això la meva intenció és donar-li el pit i tinc tant d'interès en que tot surti bé. Igualment sóc conscient que hi ha casos en els que hi ha altres factors que m'ho poden impedir, i m'agradaria intentar evitar-los. En el teu cas, però, s'entén de sobres que no ho poguessis allargar més, jo en aquesta situació hagués optat també per aquí.

Totes aquestes experiències m'ajuden molt a anar una mica "preparada" (si es pot dir així) per saber al màxim amb quantes situacions em puc trobar, em passo el dia preguntant a totes les noies que han sigut mares les seves vivències, el que de vegades em costa més és preguntar a les que no han volgut donar el pit des d'un principi les seves raons... suposo que en alguns casos em costaria de comprendre la resposta (temes estètics o d'independència).

Suposo que l'instint maternal m'ajudarà...

[monsan]

Primer, felicitats pel pròxim naixement de la teva nena.
Jo només vaig poguer donar-li 15 dies el pit al meu nen, per problemes amb el pes i la bilirrubina, i vam tenir que passar al biberó perque la lactància mixta no ens va funcionar. ´
L'únic que puc dir-te, que ja ho han comentat per aqui dalt, que per donar el pit, i sobretot al principi, has d'estar tranquil.la, tu i la teva nena, aixi que les visites han de respectar aquest moment i no enganxar-se a vosaltres a veure com menja la nena, perque això m'ho feien a mi i m'atabalava, i per no quedar malament amb la sogre i la mare, no els hi deia res, i crec que això va ser un factor perque no tingués gaire llet. pero lo fet, fet està.
I després si per qualsevol cosa, esperem que no, no pots fer lactancia materna i has de donar bibes, no fagis cas als comentaris que sentiràs, perque Jo he hagut de sentir de tot, com si no hagués volgut fer pit, i a vegades fins i tot et fan sentir mala mare per donar el bibe. Però no!!!!!!!!! no som males mares, simplement donem bibes en comptes de pit.
Aixi que fagis el que fagis, escolta els consells que et donguin, descarta uns quants i quede't amb els que et poguin ajudar.
Que vagi molt bé el moment del part, i disfruta del moment, perque ès dels millors per una dona.

[helan]

Quan va nèixer la meva filla vaig demanar agafar-la i al posar-me-la a sobre la tia se'n va anar directe al pit (la bata no sé on havia anat a parar, je, je)... va estar molt poc (l'havien de netejar, etc...), però és una experiència que et recomano.
No segueixis horaris, ni temps de duració. Ells es van poc a poc regulant, ja ho veuràs encara que al principi et sembli impossible i massa esclau.

Molta sort!!! I felicitats!!