Plora quan veu la meva sogra!

[marranxeta]

Terrible! un dia la vam deixar a dormir a casa els meus sogres perquè nosaltres sortíem, fa cosa d'unes 5 setmanes,i de fet la vam deixar plorant i ara no vol saber res de la seva àvia... és que plora desconsoladament i s'arrapa com una paparra a la cama del seu pare..Els dos dies que hi hem tornat ha fet el mateix. Jo intento treure-li importància a l'assumpte però és que es molt descarat... no sé què puc fer. Ahir li vaig dir a meu home que li digués a la seva mare que no li parlés, que passés d'ella... com si no hi fos... i que ja li passaria i que són manies que agafen... però és que li està durant molt... no sé si la meva solució és la més apropiada... Però és que ahir la pobre dona estava trista i tot!!!

[magrana]

Jo crec que és la resposta de la teva filla al fet que la deixessiu a dormir allà. És evident que no li va agradar i associa la seva àvia amb el fet que vosaltres marxessiu. Ho deu tenir molt present, encara.
La meva sogra s'endu la nena a passejar però algun cop que se l'ha enduta plorant el següent dia no hi ha volgut anar, o li ha fet mala cara...
Mica a mica tornarà a associar l'àvia a experiències bones (que l'àvia jugui amb ella, que s'hi acosti suaument...). No em sembla que ignorar-la sigui una bona solució, perquè d'alguna manera l'àvia ha de recuperar la confiança que la nena li tenia abans. Jo intentaria anar fent acostaments respectant sempre la teva filla. Si ella no vol, no vol. Però aneu intentant que es tornin a refer els vincles positius, que l'àvia us acompanyi al parc i també la faci jugar, que li doni una cosa per menjar que li agradi molt...
Ara només la deu associar a una mala nit en què no volia quedar-se allà i deu tenir por que cada cop que aneu a casa de l'àvia passi el mateix. Per això em sembla important que l'àvia pugui donar-li també experiències bones.

Paciència... I sort!

[noviachuky]

Potser és normal, ja que a nosaltres també ens passa, estem la mar de bé allà a casa seva i quan la sogre o el sogre l'agafa plora com un boig... nu sé

[marranxeta]

Jo crec que és la resposta de la teva filla al fet que la deixessiu a dormir allà. És evident que no li va agradar i associa la seva àvia amb el fet que vosaltres marxessiu. Ho deu tenir molt present, encara.
La meva sogra s'endu la nena a passejar però algun cop que se l'ha enduta plorant el següent dia no hi ha volgut anar, o li ha fet mala cara...
Mica a mica tornarà a associar l'àvia a experiències bones (que l'àvia jugui amb ella, que s'hi acosti suaument...).

Certament ho deu associar tot a aquella nit i sí que a l'endemà li va fer el lleig tot el dia... El que passa és que a més a més l'àvia la provoca perquè quan la nena para de plorar, ella li diu alguna cosa i ja hi tornem a ser....i problema a més és que és una dona molt complaent amb la nena ho sigui que si intenta donar-li alguna cosa que li agradi, no serveix com a tècnica d'apropament perque ho fa sempre... ah i ahir ens vam trobar al parc, tu! al meu sogre li va fer una rialla i quan va mirar a la seva àvia es posar a bramar...la va veure de lluny i l'altra ja es va quedar ben fotuda...

[neuetes]

L'última vegada que vaig deixar la nena a la sogra mentre jo treballava va plorar tota l'estona. No va menjar, no va dormir... només plorava. I després li plorava tota l'estona i estava arrapada a mi i no em deixava per res. Crec, com ja s'ha dit aqui, que és un problema puntual. En aquestes edats ja començen a trobar-te a faltar i reaccionen amb rabietes.

[marranxeta]

i gairebé mig any més tard... encara estem igual....No plorem tant però l'àvia no li fa ni mica de gràcia... i si la renyo ja és la bomba!!!!

[neuetes]

Potser no li cau bè!

Bromes a part. Jo crec que la teva actitud ha de ser clau en aquesta situació. De la mateixa manera que ens aconsellen als pares que la millor actitud per afrontar l'adaptació a l'escola bressol és la de normalitat, serenor i confiança, crec que aquesta seria la millor opció.
Quan l'hagis de deixar a casa de l'àvia, explica-li que farà i com de bè que s'ho passarà amb les joguines o el passeig que faràn al parc o el que sigui. Li expliques també que la mama ha d'anar a fer el que sigui i que la vindràs a buscar a tal hora, mentrestant es quedarà amb l'àvia. Si tu demostres que confies amb l'àvia, ella a poc a poc hi confiarà.
Jo conec una parella que van anar a fer unes vacances i la nena de 2 anys la van deixar amb els avis tota la setmana. Doncs la nena, que ja dormia sola a la seva habitació, quan van tornar del viatge no volia de cap manera dormir sola, sempre volia dormir amb ells. I va durar anys.
Tinguis paciència i no la castiguis per aquesta actitud ni tampoc exageris la seva reacció. I sobretot que a la teva sogra no li sàpigui greu, per favor. Crec que també hauries de parlar amb ella.

Ja ens explicaràs... i sort!

[marranxeta]

ai Dios! espero que no sigui això que dius que no li caigui bé... això que em passés a mi vale però a ella noooo. Quin greu... m'és realment difícil i a més reconec que sóc molt cridanera i de seguida m'enfado!!: "no vols el bibi pq te'l dóna l'àvia??? doncs fora el bibi i s'ha acabat!!! " i clar ... no arreglo res... és realment un problema i em sap molt de greu. L'àvia ara ja li resta importància però jo sé que això cou... aniré relatant les estratègies que adopto...que per cert de moment no em funcionen gens...

[neuetes]

No dona, No! no crec que sigui perque li caigui malament!!!
Crec que hauries de canviar d'actitud, perque els nens ens miren a nosaltres com a model de seguretat. Si tu et sents insegura quan la teva nena està amb l'àvia, ella automaticament es mostrarà recelosa. Però això necessita temps.
La meva nena feia el mateix a casa dels meus sogres, fins que vaig canviar el xip!! jo sóc super protectora i sempre vaig al radera de la nena encara que estigui a la mateixa habitació amb la sogra. Doncs prou! si està amb ella, estarà bè, i ella al veure que hi confiava, doncs a poc a poc ha deixat de plorar quan està amb la sogra.

Molta sort!! i ens anem llegint.

[marranxeta]

Mira que bé! es veu que perquè vagi amb l'àvia, els meus sogres han de venir a casa!!! Ahir van venir a dinar i no va fer gens el raro, bé només una mica quan van arribar però va durar dos segons... La meva sogra estava ben contenta... Llàstima q no pugen gaire sovint...

[Lau]

Jo seré mare adoptiva... i quan conegui al meu fill no tindré cap vincle fet amb ell... l'haurem de crear... i ens podem ben trobar que ens passi aixo... als dos, o a un dels dos... hi ha nens que no volen veure de cap manera la figura paterna o la materna... mica a mica s'aconsegueix crear el vincle...

Penso que la teva filla pel què sigui s'ha desvinculat de l'avia i poc a poc ha d'anar agafant confiança un altre cop...

Ignorar-la no... pero penso que per exemple quan arribeu a casa els avis, intentar fer-vos moltes abraçades amb l'avia... no la nena, sino, tu i el teu marit... que la nena pilli que a l'avia l'estimeu... si l'avia li dóna una joguina que sabeu que a la nena li agrada molt... i la nena plora... doncs que l'avia li digui amb serenor i sense perdre els nervis que li deixa alla al seu costat... que quan ella (la nena) consideri que vol la joguina ella li donarà gustosament...

Suposo que quan passa aixo, el què us venen ganes es de no anar gaire a casa els avis... pero penso que heu de fer el contrari, anar-hi més... però explicant a la nena on anu i lo bé que ho passsareu... assegurar-li que tornareu a dormir a casa, etc... els grans a vegades fem les coses per inercia sense pensar en que els nens ja pillen coses... per ex... el dia que la vau deixar a dormir segurament no li vau explicar... i de cop i volta es troba que marxeu i la deixeu alla...

No se... son idees... potser llegir-vos algun llibre d'adopció de com "crear vincle" us seriviria per agafar idees...

Lau

[marranxeta]

SI efectivament com tu dius, Lau, ens costa anar a casa els avis perquè es fa molt agobiant, tota l'estona hem d'estar justificant el paperot de la nena i el que també passa és q no hi podem anar més sovint pq el meu home treballa força hores i només ens queda un dia de festa a la setmana per passar en família i a casa, de manera q a vegades fer 45 km per anar a passar unes horetes a cals sogres és un pal... Tot i això ho fem casi cada dos caps de setmana, que no està gens malament...però potser no és suficient perque la nena recuperi la confiança.
Ara bé, em veig incapaç de simular un gran bon rollo amb la meva sogra, que n'hi ha però fins un cert punt a més el meu home que seria qui podria fer més signes de "carinyo" amb la seva mare, és bastant fred amb ella perquè xoquen una mica de caràcter, clar... Nosé ... jo faré el que podré ... només espero que quan la nena sigui més grandeta li pugui fer entendre les coses i aprengui a "dissimular"...
De moment quan vulgui fer baixar la tensió anirem fent dinars a casa nostra i serà la manera... si els va bé pujar clar, que això és una altra cosa...

[Lau]

Ja... la meva idea era que el "teatrillu" fós pactat... o sigui, parlar amb la sogra... explicar-li que la nena necessita entendre que hi ha bon rotllo... i que sapiga que les mostres de carinyo son per aixo (que no espensi que us heu tornat tarumbes)... suposo que aixi també la sogra veuria que és cosa només de la nena i que no li "infleu el cap".. que de la manera que són rebuscades les sogres... ves a saber si no es pensa que li parles malament d'ella a la nena...

Sort.
Lau.